Quadre resum desenvolupament de conductes (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Introducció al Tractament Psicològic
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 06/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PROGRAMES DE REFOÇAMENT  Enforteixen determinades conductes que ja existeixen en el repertori de la persona.
 Passos: 1. Definició de conducta: inicial, objectiu i intermitjes.
2. Cerca i selecció de reforçadors: varis, agradables, potents, disponibles, administració contingent i contigüitat temporal.
Principi de Premack 3. Programa de reforçament: Continu (reforç en totes les aparicions de conducta) Raó Intermitent (reforç algunes aparicions de conducta) 4. Aspectes contextuals: qui, quan, on, com es reforçarà.
MODELAT ENCADENAMENT Interval Fix Variable Duració  També es denomina aprenentatge per aproximacions successives i consisteix en reforçar les successives aproximacions a la conducta final i deixar de reforçar aquelles que s’han après.
 És molt utilitzat en aprendre conductes quotidianes.
 Passos: 1. Definició conducta final.
2. Definició conducta inicial.
3. Definició conductes intermitjes  Instigadors.
4. Determinar la mida de cada pas i el temps: 80-90%.
5. Extinció de fases anteriors.
 Consisteix en descompondre les conductes complexes en conductes més senzilles i treballar-les per separat. S’aconsegueix una cadena de conductes que és un seguit d’estímuls discriminatius i respostes.
 Tipus: · Cap enrere: Es comença per l’últim esglaó i s’ensenyen tots els passos menys aquest, aleshores tots menys el penúltim, etc.
El reforç sempre va associat a la mateixa conducta.
· Cap endavant: Es comença per l’esglaó inicial i quan s’aprèn el segon, etc. El reforçador es va associant amb els diferents esglaons de la conducta.
· Tasca completa: El subjecte ha de realitzar tots els passos fins que la conducta estigui consolidada. És adequat en conductes senzilles.
ESVANIMENT  Permet que les conductes es mantinguin en absència d’un suport extern o instigador. És a dir, primer s’introdueix una ajuda per a que el subjecte aprengui una conducta i després es va retirant progressivament aquesta quan el comportament s’ha adquirit.
 Fases: · Fase additiva: Se li van proporcionant ajudes al subjecte fins que aconsegueix emetre la conducta.
· Fase sostractiva: Se li van retirant ajudes gradualment fins que la conducta es pot emetre sense ella. Aquesta retirada pot ser disminuint la intensitat de l’ajuda, demorant-la o disminuint l’extinció.
REFORÇAMENT NEGATIU  Dins d’aquest trobem l’escapament i l’evitació.
 Aquest no s’acostuma a utilitzar en clínica perquè per a que es doni s’ha d’haver presentat prèviament una condició o situació aversiva, i això el terapeuta no sempre ho pot establir. El que es pot fer és utilitzar estímuls desagradables del context habitual del subjecte i que ell els faci desaparèixer emetent conductes que volem reforçar.
CONDUCTES OPERADES PER NORMES  Norma: contingència conductual. Generalment és un estímul verbal o visual.
 Les normes funcionen en situacions en les que el reforçador immediat no està disponible. Actuen com un pont entre la conducta i el reforç.
 Ofereixen instruccions sobre com emetre la conducta nova.
 Serveixen per avançar les conseqüències positives d’una conducta (conseqüències demorades en el temps) i donar pesa davant les conseqüències negatives immediates.
 El control per normes permet retardar el reforçament, controlar les conductes que s’emeten per primer cop i explicar l’emissió de conductes positives a llarg termini i negatives a curt termini.
 El compliment de la norma es manté per un condicionament d’escapament/evitació.
 En clínica les normes s’utilitzen quan: · Es desitja un canvi ràpid en la conducta.
· Els reforços que proporciona el medi són intermitents o contingències poc explícites.
· Els reforçadors són demorats.
· Les conseqüències a curt termini són càstigs.
...

Comprar Previsualizar