tema 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret Processal II
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 03/05/2016 (Actualizado: 04/05/2016)
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8 LA JURISDICCIÓ I LA COMPETÈNCIA 1. JURISDICCIÓ (CRITERIS PER ENTENDRE QUE UN DETERMINAT ASSUMPTE PERTANY A LA JURSIDICCIÓ PENAL ESPANYOLA) Quan parlem de jurisdicció fem referència a l’activitat dels jutges: jutjar i fer executar allò jutjat. i també es caracteritza aquesta jurisdicció per la unitat jurisdiccional, és a dir, que hi ha una única jurisdicció amb la finalitat que aquesta serveixi per donar resposta a qualsevol tipus de conflicte. Encara que per qüestions de feina, aquesta única jurisdicció es divideix en quatre grans apartats: civil, contenciósadministratiu, penal i social.
Aquesta activitat jurisdiccional, amb l’àmbit penal es duu a terme tenint en compte el principi de legalitat.
Efectes:  Només té consideració de delicte allò tipificat al codi penal.
 No hi ha pena sense llei  Única manera de declarar uns fets com a delictius i imposar una pena és a través d’un procés penal, on un jutge de la jurisdicció penal dicti la sentència corresponent.
Implica que el ius poniendi, correspon en exclusiva a l’estat (castigar a un subjecte, imposant una pena, per uns fets que la llei considera delictius)  autotutela prohibida. I implica també que les parts no poden disposar de la pena.
És cert que es prohibeix l’autotutela, encara que té excepcions (legítima defensa). Pel que fa a la disposició de la pena hi ha també situacions previstes al codi penal que impliquen disposar de la pena (conformitat, el perdó de la víctima, etc.).
A través de la CE se li va atribuir al procés penal (sobretot a la fase d0execució) la funció de que el procés serveixi per rehabilitar aquest condemnat.
Jurisdicció Per determinar si la jurisdicció penal és la correcte, hem de tenir en compte:  Límits territorials: Regla general: territorialitat  els fets delictius que s’han comès en el territori espanyol, la jurisdicció competent serà la jurisdicció penal espanyola. Art. 23 LOPJ.
Excepció: extraterritorialitat  Tot i que el delicte s’ha comès fora del territori espanyol, la jurisdicció competent serà l’espanyola. Criteris: i- Criteri de la nacionalitat o personalitat art. 23.2 LOPJ: En virtut d’aquest criteri la jurisdicció espanyola serà competent, quan el fet delictiu ha sigut comès per algú que sigui espanyol o algun estranger que hagi adquirit la nacionalitat espanyola després de cometre el fet delictiu. Requisits: a. Aquest fet delictiu també sigui punible al lloc on s’ha produït el fet.
b. Que la víctima o el MF hagin iniciat el procés penal corresponent.
c. Que aquell subjecte no hagi estat enjudiciat per aquells fets en altre estat.
ii- Criteri real o de protecció ART. 23.3 LOPJ La jurisdicció penal espanyola és competent per fet delictius comesos fora del territori espanyol, tant si els ha comès un espanyol o un estranger, sempre i quan, siguin fets delictius que enumeri l’art. 23.3 LOPJ.
Són delictes que afecten a l’estructura de l’estat, als funcionaris, etc. i com atempten contra aquestes estructures estatals espanyols, serà competent la jurisdicció espanyola.
Exemple: delicte de traïció, falsificació de la firma o estampida real, etc.
iii- Criteri de justícia universal: art. 23.4 LOPJ S’entén que la jurisdicció espanyola és competent per conèixer de fets delictius que s’han comès fora, per un espanyol o estranger i es tracti de delictes enumerats per l’art. 23.4, com el genocidi, terrorisme, són delictes que afecten a tota la comunitat internacional, qualsevol tribunal pot conèixer sobre aquests delictes.
Abans s’entenia que era molt ampli, i que els tribunals espanyols es feien càrrec de tot. Actualment, Té molts requisits, límits, condicions, amb la finalitat de reduir el seu àmbit d’aplicació.
En virtut d’aquest criteri per a que pugui la jurisdicció espanyola conèixer cal que hi hagi una víctima espanyola, que algun dels responsables es trobi en territori espanyol, si no, no.
Reforma del 2014, la llei ha fet que per cadascun dels delictes, l’art. 23.4 estableix uns requisits que s’han de complir per a que l’estat espanyol es faci competent. També exigeix que no hi hagi pendent sobre aquests fets cap altre procés davant d’altre tribunal, i també exigeix que el procés s’iniciï a instància de la víctima o del MF.
 Límits subjectius Té en compte a les persones. Regla general: no hi ha límits  qualsevol persona pot quedar sotmesa a la jurisdicció penal espanyola.
Excepció: persones amb inviolabilitat  hi ha persones que estan exemptes d’aquesta jurisdicció espanyola. Tipus: - Inviolabilitat absoluta: només el Rei.
Inviolabilitat relativa: la gaudeixen unes determinades persones però en determinats fets i actes concrets. La gaudeix són els parlamentaris, i només per les seves opinions que puguin manifestar a l’exercici del seu càrrec.
 Límits objectius En principi han de ser fets tipificats com a delicte al codi penal. A partir de la reforma de 2015 hi ha delictes lleus i delictes.
2. COMPETÈNCIA Determinació de quin dels diferents tribunals penals és el competent.
TS sala Penal TSJ Sala civil i Penal AP Jutjat (J) Penal: a làmbit d'una província J instrucció: actuen sobre un partit judicial J Violència sobre la dóna: també partit judicial J de Pau: en l'àmbit d'un municipi J de vigilància Penitenciària: àmbit provincial J de menors: àmbit provincial Audiència Nacional: sobre tot l'estat espanyol J. Centrals Penals J Centrals d'instrucció J Centrals de vigilància penitenciària J. Centrals de menors.
A- Competència objectiva: Tipus de tirbunal que tramitarà la instrucció. Hi ha tres criteris que permeten determinar la competència objectiva en cada cas. Criteris: a.1) criteri comú o ordinari Per determinar la competència objectiva té en compte la gravetat del fet, distingint si és un delicte lleu o un delicte. I dins dels que són els delictes, quins són més greus que altres (per la gravetat de lapena assignada al codi penal). Tenint en compte això: Quan es tracta de delictes lleus, la competència objectiva correspon en alguns casos als jutjat de pau (pocs) i per la gran majoria correspon al jutge d’instrucció.
Quan es tracta de delictes, la competència objectiva correspon al jutge d’instrucció s’encarregarà de la fase d’instrucció (aquí sí que es separa les dues fases, d’instrucció i judici); i a la fase del judici oral, en alguns casos serà jutjat penal o a l’audència provincial, en funció de la gravetat de la pena:  Si no supera els 5 anys de presó o multa de menys de 10 anys de durada  jutjat penal.
 Si la pena supera els 5 anys de privació de llibertat o la pena es diferent a la presó i supera els 10 anys de durada  audiència provincial a.2) criteri per raó de la matèria En funció del tipus de delicte. Els següents tribunals funcionen per raó d’una matèria:  Jutjat d’instrucció: als casos d’habeas corpus (detenció il·legal).
 Jutjat de menors: als casos on el delicte els hagi comès un major de 14 anys i menor de 18.
 Audiència Nacional: l’art. 65 LOPJ fa una llista de delictes que hauran de fer el procés davant l’AN i davant de tots els òrgans que depenen d’ella (l’AN, els jutjats centrals penals, jutjats centrals d’instrucció i jutjats centrals de menors)  exemple: delictes contra la corona, etc. (llegir però no cal saber). Per a aquest tipus de delictes, la instrucció la tramitarà el jutjat central d’instrucció, un cop s’ha acabat la instrucció, el judici oral a vegades es tramita davant el jutjat central penal o bé davant de la sala penal de l’Audiència Nacional. També tenim el jutjat central de menors, aquest és l’equivalent al jutjat de menors però al delicte de terrorisme només (es va pensar per a l’ETA).
 Audiència provincial: els delictes que s’ha d’utilitzar un tribunal amb jurat, estan tipificats, i aquells judicis seran celebrats a l’AP. L’art. 1 de llei del jurat. Exemple: suborn, tràfic d’influències, etc.
 Jutjat de violència sobre la dona: és una competència objectiva que només afecta a la fase d’instrucció, per tant, és un jutjat d’instrucció en uns determinats delictes. Per decidir el procés oral, es farà segons el criteri comú (en funció si es un delicte lleu o no). Cal que la parella sigui esposa, parella de fet, tant si hi ha convivència o no, per tant, ha de ser parella, o sobre els descendents propis, o només de la parella, o sobre menors que visquin sota la tutela de la dona sempre que hi hagi hagut violència de gènere. Són delictes que s’han comès en una relació de parella.
a.3) criteri per raó de la persona En determinats casos si la persona té un determinat càrrec píblic, la competència per coneixer aquests delictes, s’haurà d’utilitzar uns òrgans jeràrquicament superiors  aforaments. S’encarrega a òrgans superiors perquè és més difícil que rebren pressió, a més serà un òrgan col·legiat, i la pressió es pot reduir (pressió perquè són delictes amb molta influència mediàtica).
 Tribunal Superior de Justícia: técompetència per la instrucció i judici oral per causes que delictes que han comès, per exemple, el president de la comunitat autònoma, jutges i magistrats dins de la CA, membres de la fiscalia dins de la CA, etc.
 Tribunal Suprem: instrucció i judici oral per delictes comesos el president del govern, president del senat, del congrès, president del TC, membres del govern, diputats, magistrats de l’AN, el fiscal general de l’estat, etc. (nivell d’administració estatal).
COM INTERACTUEN AQUESTS CRITERIS 1r: Hem de tenir en compte si es tracta d’una persona aforada (criteri per raó de la persona).
2on: Si no és cap persona aforada, hem de veure si per raó de la matèria aquell assumpte s’ha de tractar en un jutjat determinat.
3r: i si no és cap d’aquests dos supòstis, s’ha de veure el criteri comú.
B- Competència funcional: Ens determina quin òrgan tramitarà les altres fases del procés penal que no són ni la instruccó ni el judici oral: els recursos i la fase d’execució.
b.1) recursos Jutjat d’instrucció, té competència en aquells casos on e jutge de pau dicti sentència, aquesta sentència es pot apel·lar i el competent serà un jutge d’instrucció.
Audiència Provincial: s’encarrega del recurs d’apel·lació, contra resolucions dictades per determinats tribunals:  esolucions dictades pel jutge d’instrucció  Resolucions dictades pel jutjat de violència sobre la dona  Sentències dictades pel jutge penal  Resolucions dictades pel jutjat de menors  Resolucions dictades pel jutjat de vigilància penitenciària Tribunal superior de Justícia: s’encarrega del recurs d’apel·lació:  Sentència de l’AP en funcions de jurat.
 Sentències dictades per l’AP sense que es tracti de tribunal de jurat, (innovació amb la reforma de 2015).
Audiència nacional la sala penal: s’encarrega del recurs d’apel·lació contra les resolucions que dictin tots els òrgans que depenen d’ella: jutjats centrals de vigilància penitenciària, jutjats centrals de menors, jutjats centrals etc.
Si la sentència que la dicta la mateixa AN es apel·lada, serà solucionada per la sala d’apel·lació a l’AN per a que pugui coneixer sobre els recursos d’apel·lació contra les resolucions de l’AN.
Tribunal suprem: recurs de cassació, contra: o La sentència que un TSJ ha dictat en 1ª instància. (aforaments).
o Sentències dictades pel TSJ en 2ª instància  quan s’ha resolt un recurs d’apel·lació.
o Sentències dictades en 2ª instància per l’AP.
o Sentències dictades en 2ª instància per l’AN o Recursos de revisió de sentència ferma b.2) Execució Quan la sentència és condemnatòra a una pena privativa de llibertat, i l’òrgan que ha tramitat la sentència de 1ª instància serà l’òrgan competent per ordenar l’ingrès i l’execució de la sentencia. A partir d’aquí, mentre dura l’execució (els anys de presó) qui s’encarrega de vetllar i controlar que l’execució respecta totes les garanties serà el jutjat de vigilància penitenciària.
Jutjat central de vigilància penitenciària, per a tots els delictes que quedin dins de l’òrbitra de l’AN.
C- Competència territorial: Amb les normes de competència territorial, complementes les normes de competència objectiva. Tipus de furs:  Fur principal: art. 14 LECrim estableix que serà competent el jutjat del lloc on s’ha comès el delicte  forumdelicti comissi. Als delictes continuats, s’enten que es comet al lloc on s’ha comès l’útima de les accions delictives.
 Fur subsidiari: art. 15 LECrim preveu furs subsidiaris per aquells casos que s’ha d’iniciar la instrucció, però no es pot saber on s’ha comès el delicte, s’hauran de tenir en compte instruments materials del delicte; també es pot tenir en compte el lloc on s’hagi detingut al possible responsable; o si no es pot detenir, però es sap on viu, serà el lloc del comicili del delinqüent. Si durant la instrucció s’assabenten on s’ha produit el delicte, la competència canviarà.
 Fur específic: està previst a l’art. 15 bis LECrim, pels casos de violència de gènere, la competència per iniciar el procés correspon al jutjat de violència sobre la dona del lloc on estigui el domicili de la víctima ACTIVITAT PRÀCTICA. LA COMPETÈNCIA PENAL (SORTIRÀ UN CAS AIXÍ A L’EXAMEN).
Determina raonadament la competència objectiva, la competència funcional (recursos) i la competència territorial en els supòsits següents: 1.Presumpte delicte de violació de domicili comès a Tarragona.
Competència funcional: TSJ en cas de recurs d’apel·lació i posteriorment és possible la cassació davant del TS.
Competència objectiva: jutjat d’instrucció de Tarragona, al tenir una pena de 6 mesos a 2 anys, segons l’art. 202 CP, el jutjat competent per tramitar el judici oral serà l’AP (jutjat popular).
Competència territorial: Tarragona 2.Presumpte delicte d’assetjament sexual. Des de fa tres mesos, el cap de recursos humans de l’empresa X, ubicada a la ciutat de Manresa, ha estat sol·licitant repetidament favors de naturalesa sexual a la seva secretària amenaçant-la amb l’acomiadament. L’última de les proposicions ha tingut lloc a les oficines de l’empresa.
Competència funcional: AP en apel·lació i TS en cassació.
Competència objectiva: la fase d’instrucció es tramitarà davant el jutjat d’instrucció, mentre que la fase del judici oral es tramitarà davant el jutjat penal, ja que la pena per aquest delicte és de 3 a 6 mesos segons l’art. 184 CP.
Competència territorial: Manresa (on s’ha produït l’última d’aquesta acció continuada).
3.Presumpte delicte de prevaricació comès pel titular del Jutjat de Primera Instància de Terrassa.
Competència funcional: TSJ cat Competència objectiva: TSJ s’encarregarà tant de la instrucció com del judici oral, ja que es tracta d’un aforat per raó de persona.
Competència territorial: jutjat de Barcelona 4.Presumpte delicte d’amenaces. L’extreballador de l’empresa X ha amenaçat el seu propietari amb el segrest del seu fill si no li paga la quantitat de 10.000 euros, ja que considera que se’l va acomiadar injustament. L’empresari, després de rebre dues trucades telefòniques i una carta al seu domicili de Tortosa, ha accedit al pagament.
Competència funcional: TSJ en apel·lació i TS en cassació Competència objectiva: la fase d’instrucció la realitzarà el jutjat d’instrucció i la fase del judici oral la tramitarà l’AP (tribunal de jurat).
Competència territorial: Tarragona 5.Presumpte delicte d’assassinat. El cadàver d’un home jove és trobat en un descampat del terme municipal de Rubí.
Competència funcional: TSJ en apel·lació i TS en cassació Competència objectiva: la fase d’instrucció la tramitarà el jutjat d’instrucció i la fase de judici oral l’AP (tribunal de jurat) Competència territorial: fur subsidiari, Rubí perquè un dels elements principals del delicte s’ha trobat a Rubí.
6.Presumpte delicte de lesions greus comès pel senyor X contra la seva esposa en el domicili conjugal situat en el municipi del Montseny (partit judicial de Granollers).
Competència funcional: AP en apel·lació i TSJ en cassació Competència objectiva: la fase d’instrucció la tramitarà el jutjat de violència sobre la dóna i la fase del judici oral la tramitarà el jutjat penal, ja que la pena és de 3 mesos a 3 anys segons l’art. 147 CP.
Competència territorial: Granollers  el domicili de la víctima (per raó de la matèria).
7.Presumpte delicte d’avortament practicat a una dona embarassada, sense el seu consentiment, en un establiment no sanitari ubicat a la ciutat de Girona.
Competència funcional: TSJ en apel·lació i TS en cassació.
Competència objectiva: la fase d’instrucció la tramitarà el jutjat d’instrucció i la competència pel judici oral serà de l’AP, ja que el delicte té assignada una pena de 4 a 8 anys, segons l’art. 144 CP (en virtut de la pena, i no de la matèria).
Competència territorial: jutjat d’instrucció Girona, AP de Girona, TSJ de Catalunya, i TS de l’estat.
La connexió Regla general: per cada delicte que es comet s’obre un procés.
Excepció: la llei admet que el coneixement de determinats delictes es pugui fer de forma conjunta en un mateix procediment. Però té un requisit: entre aquests delictes hi ha d’haver una connexió o relació.
Poden ser dos o més delictes.
L’art. 17 LECrim enumera quins són els supòsits que podem entendre la connexió entre els delictes. I si hi ha la connexió hauran de tramitar-se en un sol procediment (atenció amb aquest art. reformat a l’octubre de 2015). Supòsits (Abans de la reforma): Delictes que s’han comès simultàniament per dos o més persones (per la relació entre subjectes); Delictes comesos per diverses persones però no de forma conjunta sinó que en llocs i moments diferents però de forma consensuada (s’han posat d’acord); Es comet un delicte per facilitar la comissió d’altre delicte; Es comet un delicte per aconseguir la impunitat d’altre delicte; Supòsits després de la reforma: Delictes d’afavoriment real o personal i després un delicte de blanqueig de capitals: són delictes diferents però hi ha connexió entre ells; Delictes comesos per diverses persones quan ocasionin lesions entre ells; Delictes que encara que entre ells ni concorri cap de les vinculacions que hem mencionat, però han de ser delictes que s’han comès per la mateixa persona, són competència del mateix tribunal, el MF demana l’enjudiciament comú i s’entén que aquest enjudiciament comú afavorirà resoldre el cas.
Abans de la reforma pel sol fet que concorregués algun dels supòsits de la LECrim automàticament produïa la connexió.
Després de la reforma: a banda de que concorrin qualsevol dels supòsits, a més és necessari que el jutge valori que l’acumulació és oportuna per resoldre el caso o no. Ha de valorar que el fet d’acumular aquells delictes, serà contraproduent, és a dir, la conseqüència sigui que el delicte que s’enjudiciarà serà molt gran, serà molt difícil tramitar. Si el jutge considera que serà contraproduent, podrà denegar la connexió.
Competència en relació amb la connexió: acumulació de delictes que pot ser que cada delicte correspon a un jutjat diferent, però com s’han d’acumular hi ha unes regles de competències, pot passar:  Els dos delictes o més comesos pertanyin a jurisdiccions diferents: per exemple: una jurisdicció militar i altra ordinària  la regla és mirar quin d’aquests dos delictes té assignada la pena més elevada. (cas poc probable).
 Els delictes comesos siguin de la jurisdicció penal ordinària, però individualment considerats siguin delictes que tinguin diferencia amb la competència objectiva  hi ha diverses regles: o Un dels delictes comesos és comès per una persona aforada  l’òrgan competent per conèixer el delicte, serà l’òrgan que hauria de conèixer el delicte comès per persona aforada  TSJ o TS o Si un dels delictes és un dels propis de l’AN  aquest delicte arrossega a l’AN.
o Si un dels delictes és un delicte propi de tribunal de jurat  regla general és que la competència del tribunal del jurat arrossega al Tribunal de Jurat.
o Si un dels delictes és un delicte que s’ha d’instruir davant del jutjat de violència sobre la dona  jutjat de violència sobre la dona  només quan:  La connexió perquè un delicte ha sigut instrument per realitzar un altre  O quan la connexió del delicte que s’ha comès per aconseguir la impunitat de l’altre.
o Si els delictes, per raó de la pena, haurien de tramitar-se davant de jutges diferents, el criteri que s’utilitza  tenir en compte el delicte qui té la pena més elevada.
o un dels delictes sigui un delicte que s’ha hagués de tramitar a través del judici ràpid  l’acumulació s’ha de tramitar davant el procés penal ordinari (que els pertoca als altres delictes).
A vegades l’acumulació pot ser que afecti a la competència territorial, i també hi ha uns criteris: - cal veure quin dels delictes té una pena més elevada, i aquest serà el que marcarà la competència territorial si tots els delictes a acumular tenen la mateixa pena, la llei diu que si el procés de cada delicte ja ha començat, hem de veure quin dels delictes va començar primer, i aquest serà el que marcarà la competència.
Si no es pot determinar quin va començar primer, la decisió es remet a l’AP o al TSJ per a que resolgui quin és l’òrgan competent.
...