UF 2 historia pensament (2014)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura UF2 HP
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 5

Vista previa del texto

UF2 Història del Pensament: Els pensadors liberals El pensament liberal es configura als segles XVII i XVIII bàsicament a Anglaterra. No serà fins finals del XVIII (entre 1775 i 1783) que trobarem una constatació d'aquestes idees a la pràctica: en la guerra de secessió i en la posterior configuració de la constitució dels Estats Units d'Amèrica (EUA).
T.H. Marshall considera que els darrers tres segles hem viscut tres onades de drets: − Segles XVII i XVIII: drets civils (enfront del poder absolut) − Segle XIX: drets polítics (bàsicament el dret a vot).
− Segle XX: drets socials.
Tot i això, en Calsina esmenta els drets de quarta generació: els de les dones, racials, culturals o el dret a la informació (segle XXI).
Context històric de la revolució nord-americana Els EUA viuen tota una sèrie de greuges (llei del sucre, llei del te, impostos, etc.) que es concreten en consignes tals com “no taxation without representation”. Les tretze colònies parteixen d'un conflicte fiscal que deriva en una ruptura ideològica respecte el que representa Europa.
El Congrès de Filadèlfia va ser el moment en el que les colònies enceten el procés secessionista.
OJU! Self-evident rights → drets evidents en si mateixos. És la forma com els fundadors del règim constitucional americà anomenen els drets que volen per la seva gent. Cal destacar que és una concepte kantià, fet que il·lustra l'afirmació que el liberalisme és un pensament cuinat a Europa i aplicat per primer cop als EUA.
Precedents: − Cristianisme i humanisme. Pico de la Mirandola (De dignitatis hominis, 1486).
− Hugo Grotius (De iure belli ac pacis, 1625): idea del dret natural.
− La reforma protestant: Martí Luter (1517).
− John Locke (1623 – 1704): idea de tolerància (reflexió motivada per la violència religiosa del segle XVIII) i el desenvolupament de la doctrina dels drets naturals (iusnaturalisme).
− Bill of Rights (1689): primera carta de drets. Revolució Anglesa (1688).
− John Locke: el contractualisme (govern = pacte) i la idea de consentiment (Tractat del govern civil, 1690). La idea de representació. Sobirania popular i poder representatiu.
− La Llei, fonament de la llibertat. La necessitat d'una constitució.
− El primer experiment liberal-democràtic: la Constitució dels EUA (1787). Thomas Paine (Common sense, 1765). Thomas Jefferson (1746 – 1826).
John Locke, protestant anglo-saxó, va viure en un context convuls de conflicte entre el protestantisme recent nascut i el catolicisme heretat, fet que el porta a pensar la idea de tolerància.
També va ser Locke qui va acunyar el “iusnaturalisme” o drets evidents en si mateixos.
Per ell són: la vida, la llibertat, la seguretat, la felicitat i la propietat. Aquests drets evidents per si mateixos (concepte que, com ja s'ha dit, pren de Kant) s'articulen i es regulen a través d'un pacte amb el sobirà, un pacte que implica consentiment individual → Origen de la democràcia.
Quan aquests drets i pactes queden per escrit pren cos la llei i els drets constitucionals, base de l'ordenament dels estats moderns.
El liberalisme Se sustenta en dos grans fonaments: 1. L'iusnaturalisme – constentiment / contracte – i 2. l'utilitarisme (fer ús de l'entorn per cobrir les pròpies necessitats) → és d'aquí d'on emana la idea abstracta de “mercat”. D'aquest utilitarisme també en sorgeixen les denominades llibertats econòmiques.
Com es relacionen dos individus sobirans? Per la via del contracte privat, ja que abans hi havia una imposició inqüestionable d'un estatus quo hereditari del qual només Déu hi tenia alguna cosa a objectar.
Adam Smith (1723 – 1790). La riquesa de les nacions (1776). Interès i passions: la persecució del guany i del profit, centre de l'activitat econòmica. Idees que se'n deriven: − El paradigma del mercat: ordenador espontani dels interessos particulars. La mà invisible (+ l'anomenada il·lustració escocesa).
− Bernard Mendeville: el vici privat esdevé una virtut col·lectiva.
Jeremy Benthan (1748 – 1831), pare de l'utilitarisme.
− Dos principis: principi descriptiu i principi d'utilitat → quanta més utilitat pel major nombre d'individus més bo és.
− L'ètica utilitarista: una ètica conseqüencialista (causa – efecte).
− Felicific Calculus (càlcul hedonista: el que és bo per mi també ho és per la resta).
Tot objecte té una utilitat i pot satisfer un desig. Aquest atribut és subjectiu. El criteri moral bàsic és la utilitat (moral conseqüencialista): els individus busquem maximitzar els nostres estímuls positius i minimitzar els negatius (felicific calculus). El mercat és l'espai on es posen en joc les utilitats individuals. Economicisme.
La decisió moralment correcte no és la que es basa en principis morals naturals, sinó que és la que maximitza la felicitat del major nombre de persones: maximització de la felicitat. Cal dir, però, que en l'utilitarisme els drets individuals passen a un segon pla.
L'ètica utilitarista és teleològica o finalista, ja que persegueix una utilitat final.
Els utilitaristes: Jeremy Bentham (1748 – 1832) Tot objecte té una utilitat i pot satisfer un desig.
Aquest atribut d'utilitat és subjectiu.
El criteri moral bàsic és la utilitat: els individus busquen maximitzar els nostres estímuls positius i minimitzar els negatius (felicific calculus).
El mercat és l'espai on es posen en joc les utilitats individuals.
Economicisme: cal quantificar el plaer i el dolor per tal de facilitar la tria d'una via o una altra.
John Stuart Mill (1806 – 1873) “On liberty” (1859). Primera objecció al principi d'utilitat.
Desenvolupa la teoria de l'individualisme moral: • En el càlcul hedonista hi intervé la utilitat futura, no només la immediata.
• La felicitat també pot venir del sacrifici útil d'una vida virtuosa.
• No tots els plaers tenen el mateix valor. Creu que hi ha una jerarquia, coses que per si mateixes tenen més valor que d'altres. La pregunta és: qui decideix què és millor o pitjor? Per Mill això és el fruit de l'educació (els primers liberals advocaven per una educació universal).
Mill diferenciava entre entre simpathy i content: aquesta última (content) és la que s'orienta pels desitjos més immediats, la simpathy és fruit del sacrifici i l'esforç.
John Stuart Mill estableix uns criteris per definir on cal situar la frontera entre llibertat individual i intervenció de l'Estat: • “Self – regarding – acts”: actes que concerneixen exclusivament els individus.
• “Other – regarding – acts”: actes o accions que afecten els altres.
“El dany o el mal que un acte pot causar als altres, marca els límits de la llibertat individual i la intervenció de la societat. Bona decisió: la que causi el menor mal possible al major nombre possible”.
La meva llibertat acaba on comença la de la resta.
Model liberal originari: La tradició liberal inicial relaciona els drets individuals (personals, polítics o econòmics) amb els límits de la intervenció estatal: − Tota restricció imposada per l'Estat (o la societat) és dolenta i una invasió a l'autonomia individual i a la iniciativa privada.
Aquesta és una idea “libertarian”: − La intervenció de l'Estat sobre la vida de l'individu només és desitjable si és estrictament necessària.
− La recerca de la veritat i la pròpia felicitat corresponen a l'individu mateix.
− L'Estat s'ha de limitar a mantenir l'ordre, a la protecció de les llibertats personals, civils i econòmiques.
Robert Nozick (1938 – 2002). Anarquia, estat i utopia (1974) • Defensa de la llibertat individual en tots els àmbits de la vida. Els drets individuals són inalienables.
• Contra l'Estat Providència (estat del benestar): més intervencionisme no comporta més llibertat.
• Defensa l'estat mínim. Els impostos són una coacció (són un treball forçat).
• El mercat no coacciona i “és el millor ordenador espontani dels intercanvis entre animals econòmics” (F. Hayek: 1944).
Per Nozick la societat justa és la que funciona a partir de tres principis: 1. Tots els individus són propietaris d'ells mateixos i tenen dret a apropiar-se de qualsevol cosa sense propietari.
2. Tothom pot ser propietari d'alguna cosa si és fruit d'una transacció legítima i voluntària.
L'Estat només ha de garantir que aquestes transaccions es facin correctament.
3. Una societat és justa quan l'individu pot realitzar els seus plans de màxims, sense interferir ni ser interferit pels altres.
Desigualtat justa.
Llibertat i justícia • Dos conceptes (morals) que han tingut un paper fonamental en l'evolució recent del pensament socio-polític al món occidental.
• Important substracte cristià passat pel filtre del pensament socio-polític al món occidental.
• Important substracte cristià passat pel filtre del pensament il·lustrat.
◦ Llibertat → Individu → Liberalisme → Drets civils i polítics.
◦ Igualtat → Classe / Societat → Socialisme → Drets socials.
El concepte de justícia social vol representar un punt compatible entre llibertat i igualtat: igualtat d'oportunitats sense anular el mèrit i els drets individuals. Un criteri de justícia entesa com a equitat o igualtat d'oportunitats, no com a igualtat real final entre individus.
• Durant el segle XX s'han desenvolupat dues posicions des del liberalisme (especialment als EUA).
◦ Llibertarianisme o neoliberalisme economicista: la millor manera de lluitar contra les desigualtats és deixar fer el mercat enfront de qualsevol intervenció de l'Estat. Robert Nozick.
◦ Liberalisme social (hereu de Mill): el mercat acostuma a no garantir una igualtat d'oportunitats dels individus. Cal intervenció de l'estat per garantir una igualtat d'oportunitats entre aquests.
John Rawls (1920 – 2002) • Els principis de justícia (àmbit públic) no es basen en consideracions individuals sobre el bé (àmbit privat), sinó sobre un mínim compartit entre els mateixos individus, per sobre de les consideracions individuals de màxims.
• Els principis de justícia es basen en un acord de mínims, en un “contracte” entre els conjunt dels ciutadans. Revisa el contractualisme clàssic. Se situa en la traidició contractualista que neix amb John Locke al segle XVII.
− “Una teoria de la justícia” (1973) i “Liberalisme polític” (1993).
Rawls busca una concepció de justícia que sigui assumible per tots els ciutadans, independentment de les seves opcions morals privades.
Els individus podem aplicar la nostra racionalitat de forma diferent en dos àmbits: la racionalitat pública (quan actuem com a ciutadans) i la racionalitat privada (màxims).
L'ètica de la responsabilitat vs. Ètica de les conviccions.
Els “estats de naturalesta”, coberts per un “vel d'ignorància” i fent ús de la raó, els individus arribaran a compartir aquests dos principis: 1. Principi de llibertat: tota persona té dret al màxim de llibertats bàsiques i iguals per a tots.
2. Principi de justícia: les desigualtats socials i econòmiques han d'estar ordenades de tal manera que: • Procurin major benefici als menys avantatjats (principi de la diferència).
Discriminació positiva.
• S'associin càrrecs oberts a tothom sota condicions d'una equitativa igualtat d'oportunitats (principi de distribució equitativa). Meritocràcia.
Considera que si parlem des de la nostra posició objectiva mai arribarem a un consens si no és a través de la justícia social.
...



Comentario de notes en 2015-02-03 09:58:55
Excelente!!!! De gran ayuda!!