Economia política. Tema 6. (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Economia política.
Año del apunte 2012
Páginas 2
Fecha de subida 01/11/2014
Descargas 7

Vista previa del texto

ECONOMIA POLÍTICA.
TEMA 6. ERRORS DE MERCAT.
Els instruments per intervenir un mercat són eines per la correcció d’errors de mercat.
Ingressos = Quantitat venuda x Preu.
Ingressos – Costos = Beneficis.
Un error de mercat és una situació en què l’equilibri de mercat no maximitza el benestar social.
Externalitats. ( o efectes externs).
Canvi entre els costos privats i els costos socials.
Costos socials  Cost que s’ha d’assumir per culpa del privat.
La línia dels costos socials que és la superior, no elimina la contaminació, sinó que la limita.
Elements per limitar els costos socials.
- Impostos i límits de quantitat. (màxima).
I a més; en el cas privat (dret de propietat i cost de transacció) i pel que fa al públic (intervenció pública – estàndards mediambientals – Multes).
Externalitats: - - Negatives.
o Solució privada : Coase.
o Intervenció pública – estàndards mediambientals, impostos pigouvianos, regulació de quantitats (màximes).
Positives.
o Regulació de quantitat mínima.
o Subvencions.
Correcció de la externalitat = internalitzar.
Externalitat positiva  Hi ha un benefici més enllà del privat per el conjunt de la societat.
Si és excloïble o hi ha rivalitat per consumir-lo no és un bé públic, tot i que sigui un servei públic.
Béns públics no són el mateix que serveix públics.
EXCLUIBLES NO EXCLUIBLES RIVALS Bé privat Béns comunals NO RIVALS Coneixement patentable Béns públics El Cost Mig és la suma del cost final més el cost variable total.
En la taula; quan els costos mitjos van baixant, de dalt a baix, se li diu rendiment creixement o economia de escala; quan torna a pujar rendiment decreixent.
Preparació de la taula d’oferta.
A Preu ... (se posa els possibles preus. Ex. 0,1,2,3,4,5...) A partir d’aquí es calcula l’ingrés. Preu x número de unitats. (Preu x Quantitat).
A partir d’aquí es calcula el benefici. Ingrés – Cost total a la quantitat.
S’agafen les quantitats que a cada preu es guanyi més, sempre positius.
Per sumar diverses ofertes es fa tal com es fa la funció del mercat.
Per calcular els ingressos individuals es calcula els ingressos totals, se li resten els costos total a aquella unitat venuda; es calculen els beneficis i es divideix pel nombre d’empreses.
En un mercat perfectament competitiu, el punt d’equilibri equival a la del cost mínim.
Anàlisi cost – benefici.
La quantitat òptima és la del preu d’equilibri. La factura de produir aquest bé és la àrea per sota de la funció d’oferta. L’excedent del consumidor és la àrea per sota de la línia de demanda fins el punt d’equilibri. El benefici econòmic està reflectit en la funció de demanda. Els costos es paguen amb la recollida d’impostos.
La gent que té vaixells paga uns impostos a la dels fars. El que paguen els dels vaixells, ho guanyen els demandants dels fars.
...