La revolució francesa com a revolució burgesa (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 6

Descripción

primer trimestre

Vista previa del texto

LA REVOLUCIÓ FRANCESA COM A REVOLUCIÓ BURGESA La revolució francesa es considerada tradicionalment com aquell fet històric que marca el moment del pas d’una societat estamental a una societat de classes. El concepte de revolució social fou molt influït per el marxisme que la defensa com la necessitat per passar d’un sistema de producció a un altre. La histografia ha discutit molt intensament el caràcter de la Revolució Francesa com a esdeveniment clau en el canvi de la societat estamental a la societat burgesa.
1. Entre les interpretacions més immediates a la revolució trobem les interpretacions CONSERVADORES DEL SEGLE XIX que denunciaren la il·legitimitat i l’horror de la Revolució que vulnerà valors naturals, és veu com un acte criminal. El britànic Burke, amant de l’ordre, interpreta la Revolució com una revolta del populacho ignorant, no ho veu com un acte que porta a la llibertat sinó a la tirania d’un grup ara més nombrós. Per l’ultramontà (defensa la idea de que el poder legítim és el poder papal, i el polític ha d’estar legitimat per aquest) francès De Mainstre, la Revolució fou un càstig diví del qual la il·lustració n’era culpable, la il·lustració s’ha separat tant amb les seves idees de Déu que ara castiga.
2. ELS LIBERALS , celebren l’ascens burgés però critiquen un part de la revolució que es va radicalitzar, l’etapa jacobina. Alexis de Tocqueville distingeix dues parts de la Revolució, la revolució de la llibertat de la nació contra el despotisme i la revolució de l’odi de les classes baixes cap a les altres. La revolució va ser necessària perquè les classes aristocràtica deixessin pas a aquelles classes poderoses econòmicament, que van ascendir políticament.
 Liberals contemporanis de la revolució ja veuen aquesta victòria de la burgesia sobre la noblesa, i la seva culminació, la Revolució de 1830.
 Veuen l’era del capitalisme liberal com a principal resultat de la revolució burgesa: igualtat davant la llei, llibertat d’empresa, propietat privada, càrrecs oberts al mèrit, etc.
 La revolució britànica és el model perquè no van tenir lloc els excessos jacobins, l’època del terror.
 La Revolució era necessària malgrat els excessos.
3. També trobem les interpretacions SOCIALISTES que destacaren l’ascens burgès, però posaren en primer pla la revolució social, protagonitzada pels jacobins i el poble.
S’interpreta la revolució com un model històric d’ascens al poder d’una classe que dominava econòmicament contra la classe que tenia el poder polític.
Dins de la revolució francesa podem parlar de 4 revolucions: nobiliària, burgesa, democrátco-republicana i social-democràtica. Però d’aquestes, la que va triomfar fou la burgesa i per tant, la revolució francesa és considera una revolució burgesa. La revolució del proletariat va quedar pendent, però agafa consciència de classe, i que els seus interessos difereixen dels burgesos.
4. Pels historiadors MARXISTES de l’etapa de la Guerra Freda, la Revolució Francesa esdevingué el prototip de la revolució burgesa, precedent de la proletària de 1917 a Rússia.
Aquesta visió de la revolució és la que ha arribat amb més força avui en dia. Les idees bàsiques d’aquesta línea son:  La lluita de classes entre la burgesia capitalista naixent i la classe dirigent establerta d’aristòcrates feudals.
 La nova burgesia conscient de la seva condició de classe reemplaça l’aristocràcia com a forma dominant de la societat.
 La Revolució com a triomf de la burgesia, fi de la societat de l’Antic Règim, i inauguració de la societat capitalista burgesa del segle XIX.
 La intervenció del poble com necessària, que salvà la revolució d’una part de la burgesia traïdora que volia pactar amb l’aristocràcia. Realment, el poble va lluitar pels interessos burgesos.
5. Els REVISIONISTES francesos qüestionen el caràcter de la Revolució Francesa com a revolució social i la presenten com una revolta política. En poques paraules, critiquen la visió marxista  Crítica a la idea de la Revolució Francesa com a revolució social necessària per al desenvolupament de la societat moderna. Després de la revolució, l’aristocràcia va recuperar els poders, que ja eren administrats amb un sistema capitalista.
 Veuen la revolució com una revolució política, perquè és l’aristocràcia, que no volen pagar impostos, que fa el primer pas de la revolta. El que marca la revolució és el triomf de les idees il·lustrades, que inicialment són aristòcrates.
 Crítica a la idea de la Revolució Francesa com a transferència del poder de l’aristocràcia a la burgesia.
 Crítica a la Revolució Francesa com a instauradora del capitalisme liberal, sinó que aquest ja estava instaurat.
 Considera que la Revolució no era necessària per transformar la societat, sinó que més aviat va retardar el canvi.
 Hi hagué diverses revolucions i l’autèntica revolució fou la política i no la social. No fou una revolució burgesa en el moment en que el poble s’implica, i aquest ho va fer per criticar les noves formes capitalistes que s’havien instaurat al camp.
Són síntesis de cada visió però trobem autors amb les seves particularitats com HOBSBAWM que és un neomarxista, però no encaixa en cap de les interpretacions anteriors.
...