Llegir i escriure per viure, M. Fons - Concepte de lectura i escriptura (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 2º curso
Asignatura didàctica de les habilitats comunicatives
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 29/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Llegir i escriure per viure, M. Fons - Concepte de lectura i escriptura 1.Explica l’evolució que el concepte de lectura i escriptura ha passat al llarg dels anys, des de la tradició historicista fins l’actualitat.
Antigament les activitats d’escriptura i lectura es feien per separat, ja que es creia que llegir era rebre i escriure era produir, per tant, eren considerades contraries. Fins que es va descobrir que anaven de la mà.
2.Segons el model interactiu que proposa Solé, a què fa referència l’acte de llegir? Què es treballa erròniament a les aules, encara? Llegir és comprendre, Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn el text escrit. El problema de les aules que hi ha encara és que la lectura es relaciona amb la descodificació i no amb la comprensió d el text.
3.Seguint Solé (1987) l’autora parla de les implicacions de la comprensió del text escrit.
Anomena-les i explica’n, cadascuna d’elles, amb les teves paraules. T’ha cridat l’atenció algun aspecte d’aquest primer apartat? Les implicacions de la comprensió del text escrit segons Solé són:     Procés actiu: el lector ha d’anar construint significat a mesura que va llegint, tenint en compte els seus coneixements previs i els objectius pels quals llegeix.
S’aconsegueix un objectiu: depèn de l’objectiu que tingui el lector farà ús d’unes estratègies o unes altres per comprendre el text.
Procés d’interacció: s’estableix una relació entre el lector i el text. En aquesta relació intervenen els coneixements previs del lector i el contingut del text per tal d’afavorirne la seva comprensió.
Procés de predicció i inferència contínua: capacitat que té el lector per deduir el que pot esdevenir o poder entendre algun aspecte a partir del significat del text.
Per tant, podem dir que la comprensió del text escrit és un procés actiu en el qual volem aconseguir un objectiu, i amb aquest es persegueix la interpretació personal d’allò que està escrit i finalitza en un procés d’interacció entre el lector i el text.
4.A què fa referència l’acte d’escriure? Què es treballa encara erròniament a les aules? Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix el text escrit. L’acte d’escriure dins de les escoles es treballa erròniament, ja que es basa en la cal·ligrafia, la relació gramofònica o la disposició del full.
5.Segons Anna Camps (1994) la producció del text escrit es desenvolupa en 3 fases.
Anomena-les i explica-les amb les teves paraules. T’ha cridat l’atenció algun aspecte d’aquest primer apartat? Les tres fases a partir de les quals es desenvolupa la producció d’un text escrit són:  Planificació: procés on es genera idees, s’organitzen i s’estableixen els objectius que es pretén aconseguir.
  Textualització: procés que consisteix a redactar les idees i on té cabuda processos de baix nivell, és a dir, la descodificació de les paraules i el d’alt nivell, on intervenen factors lèxics, sintàctica i de cohesió textual i aquest procés és necessari per poder accedir al significat global del text.
Revisió: procés, que consisteix a revisar el text que es va produint de manera recurrent.
6.Explica amb les teves paraules la teoria constructivista. Com podem relacionar-la amb el concepte d’aprenentatge significatiu d’Ausubel? El constructivisme és un corrent psicològic, en el qual les persones, durant el nostre procés d’aprenentatge, adquirim tot allò que hem d’aprendre creant un model propi. El constructivisme es basa en la creació d’esquemes de coneixement, relacionant tots aquells conceptes previs que hom posseeix i els nous conceptes que adquirim de manera externa, i d’aquesta manera interpretar el nou contingut i poder-lo integrar en el nostre coneixement, i si fa falta modificar allò que posseíem anteriorment.
No es pot confondre, però el concepte de constructivisme amb el d’aprenentatge significatiu.
Podem dir que el constructivisme és la conseqüència de l’aprenentatge significatiu.
L’aprenentatge significatiu és la capacitat que les persones tenen per a donar un significat propi a l’objecte de coneixement. És la relació i interpretació d’allò que s’aprèn i allò que el subjecte ja coneix. A partir d’aquesta anàlisi de coneixements i la relació que se’n fa, es comencen a construir tots els esquemes de coneixement.
7.Quines condicions precisa aquesta forma d’aprenentatge? Compara-la, sempre, amb fets reals.
Les condicions per afavorir aquest aprenentatge són:      Significació lògica del contingut: allò que s’explica ha de tenir relació amb algun concepte explicat anteriorment. Si es parla, per exemple, sobre el gel i les seves propietats, s’ha d’haver parlat anteriorment de l’aigua i les seves característiques.
Significació psicològica: el nivell i desenvolupament de l’infant ha de ser l’adequat per poder establir les connexions entre el coneixement. S’ha d’adaptar el coneixement de per què el gel es converteix en aigua quan entra en contacte amb un ambient calorós a l’edat que els nens i nenes siguin capaços d’establir les relacions adequades per entendre-ho.
Activitat mental de l’alumne: els mestres acompanyen en el procés d’aprenentatge, però qui fa l’esforç per a entendre-ho és el mateix alumne. Quan el mestre fa preguntes al seu alumne sobre què està passant quan el gel es fon, l’infant està duent a terme una sèrie de connexions entre els seus coneixements per tal de donar resposta a les qüestions plantejades. L’infant pot arribar de manera autònoma a la solució responent de manera lògica les preguntes plantejades pel mestre.
Actitud favorable: els aspectes motivacionals i l’esforç són un aspecte imprescindible perquè es dugui a terme l’aprenentatge significatiu. El mestre haurà de captar l’atenció de l’alumne per tal que aquest mostri interès en l’activitat.
Memorització comprensiva: els nous aprenentatges han de ser memoritzats de manera comprensiva i no de manera mecànica. Per entendre i després poder explicar a altres companys o als pares perquè el gel es fon fora de la nevera, cal que el nou coneixement o la substitució d’idees errònies per les correctes s’hagi integrat correctament a la xarxa memorística de l’infant, ampliant i fent més vàlids els seus esquemes de coneixement.
8.Explica, amb les teves paraules (l’important és que ho entenguis) les fases de l’escriptura en els infants.
     Inferenciada → Dibuixen i fan l’acció d’escriure. Encara no fan grafies però saben que es fa d’una determinada manera i ells no la poden escollir. (diferenciació entre dibuix escriptura) GARGOTS Diferenciada → Amb les lletres que coneixen (com ara la del seu nom) escriuen paraules.
Sil·làbica → 1r nivell (quantitativa) Una lletra per síl·laba però que no correspon. 2n nivell (qualitativa) Una lletra per síl·laba que correspon.
Sil·làbica-alfabètica → Posen més d’una lletra per paraula. El text és comprensible encara que continuen deixant-se lletres.
Alfabètica → En aquest nivell l’escriptura ja és bastant comprensible i es correspon quasi correctament el so i la lletra.
...

Tags:
Comprar Previsualizar