2. Ecologia i evolucio (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2012
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  2:  ECOLOGIA  I  EVOLUCIÓ     ECOLOGIA   ADAPTACIÓ  DELS  ORGANISMES  AL  MEDI   És  l’adequació  dels  organismes  al  seu  entorn  (entès  com  a  concepte  evolutiu),  és  una   especialització  en  la  que  hi  intervenen  factors  biològics,  climàtics,  històrics...   Té  tres  perspectives  d’anàlisi:   -­‐  Perspectiva  geogràfica:  l’evidència  la  dóna  la  variació  geogràfica  (Biston.  betularia).   -­‐   Perspectiva   ecològica  (causes   pròximes:  fisiològiques,   de  forma...):  si  un  organisme   té  les  característiques  necessàries  per  viure  en  un  ambient  determinat.  Exemple  de  les   plantes  baixes,  adaptades  a  grans  altituds  on  tenen  gran  resistència  al  vent.   -­‐   Perspectiva   evolutiva  (causes  últimes:  evolutives):  si  aquest  ambient  ha  proporcionat   les  forces  de  la  selecció  natural  que  han  afectat  la  vida  dels  ancestres  de  l’organisme.   LA  TEORIA  DE  L’EVOLUCIÓ  PER  SELECCIÓ  NATURAL  DE  DARWIN  I  WALLACE   1.  Variació  de  les  característiques  dels  individus  d’una  població.   2.  Una  part  de  la  variació  és  heretable.   3.   Tots   els   organismes   tenen   una   capacitat   reproductiva   potencial   per   ocupar   tota   la   Terra,  però  no  passa.   4.  Les  diferències  entre  individus  determinen  diferències  en  nombre  de  descendents.   5.  El  nombre  de  descendents  que  arriben  a  la  reproducció  depèn  de  la  interacció  entre   l’organisme  i  l’ambient.   Cal  tenir  en  compte  que  hi  ha  dos  tipus  de  caràcters,  els  quantitatius  (comptables)  i  els   qualitatius  (no  comptables,  com  la  forma  de  la  closca).   FITNESS  O  VALOR  ADAPTATIU   La   fitness   o   valor   adaptatiu   és   una   mesura   de   la   contribució   d’un   individu   a   les   generacions  futures.  No  és  una  mesura  absoluta,  ja  que  depèn  de  la  interacció  entre   els   individus   i   l’ambient.   És   una   mesura   global   que   no   fa   referència   només   a   la   reproducció  ni  es  pot  mesurar  a  curt  termini,  ja  que  calen  diverses  generacions.   Mesures i implicacions demogràfiques de la fitness Hi  ha  un  equilibri  entre  els  beneficis  i  els  costos  de  la  reproducció,  per  això  com  menys   Fitness (possibilitats  de  supervivència  tenen  els  descendents,  major  és  la  posta  d’ous.  El  punt   ) = nombre de descendents (N) per individu (N0) que òptim  és  on  hi  ha  més  diferència  entre  costos  i  beneficis.   sobreviuen  fins  l’estat  adult N= N La   fitness   (λ)   és   el   nombre   de   descendents   que   sobreviuen   fins   l’estat   adult   (N)   per   0 individu  (N0).       N  =  λN0    à    λ  =  N  /  N0   una   combinació   fecunditats  el(F),   creixements   i   supervivències   (S)   que   es   Connexió És   entre ecologia ide   evolució: cicle biològic(G)  i la seva donant   lloc  a  una  taxa  d’increment  poblacional  (fitness,  λ)   expressió combinen   en termes quantitatius   F= fecunditats   G= creixements S= supervivències   Juveniles Es combinen en una Taxa  d’increment  de  la  població  () S11 F21 G12 Adults 1 S22 F31 G23 K32 Adults 2 S33 TEMA  2:  ECOLOGIA  I  EVOLUCIÓ     ECOLOGIA   LA  SELECCIÓ  NATURAL   Hi  ha  tres  tipus  de  selecció  natural:   1.   Selecció   direccional:   afavoreix   un   determinat   fenotip,   Modes de canviant   gradualment   el   fenotip   mitjà.   Exemple   Geospiza   selecció fortis:   una   sequera   va   causar   la   mort   del   85%,   els   que   natural: tenien   el   bec   més   gran   podien   explotar   llavors   grans   i   petites  =  més  supervivència.   2.   Selecció   estabilitzant:   elimina   els   fenotips   extrems,   el   fenotip   mitjà   no   canvia.   Exemple   del   període   de   posta   d’Anser  caerulescens,  que  ponen  els  ous  amb  pocs  dies  de   diferència,  ja  que  depenen  del  grup  per  defensar-­‐los.   3.   Selecció   disruptiva:   elimina   els   fenotips   centrals.   Exemple   del   becs   dels   pinsans   de   les   Galàpagos,   donant   lloc  a  un  procés  d’especiació  degut  a  l’aïllament  entre  illes.   PICS  ADAPTATIUS  –  POUS  D’ESPECIALITZACIÓ   El  rang  de  tolerància  d’un  organisme  és  un  reflex  de  la  seva  especialització  a  aquestes:      a)  Especialització  positiva:  com  més  estret  rang,  millor  fitness  en  condicions  òptimes,   però  menys  medi  colonitzable.      b)  Especialització  negativa:  com  més  estret  rang,  més  risc  d’extinció  degut  a  la  seva   poca  capacitat  d’adaptació  a  possibles  canvis.   ESPECIACIÓ  I  IMPLICACIONS  ECOLÒGIQUES   Cas  de  les  gavines:  espècie  d’ampla  distribució  que  ha  patit  un  procés  d’aïllament  en   formes  locals  que  han  esdevingut  genèticament  aïllades.  Tot  i  això  estan  connectades   de  forma  indirecte,  ja  que  comparteixen  gàmetes  (fenomen  anomenat  singameon).   Derivades  ecològiques  de  l’evolució:   -­‐  Coevolució  d’organismes  simbionts  (pèrdua  d’un  integrant  =  extinció  de  l’altre).   -­‐  Coevolució  de  depredadors  i  preses.   -­‐  Evolució  convergent  entre  organismes  voladors  (homoplàsia).   -­‐  Evolució  paral·∙lela  entre  organismes  amb  un  ancestre  relativament  recent  (analogia).   ...