TEMA 1: EL DRET CIVIL I ELS ORDENAMENTS CIVILS (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. EL DRET CIVIL I ELS ORDENAMENTS CIVILS 1. Concepte de "dret civil" El dret civil són el conjunt de normes de dret privat que regulen tot el que afecta a la persona en la seva consideració com a subjecte, en els drets que li corresponen com a tal i en aquelles institucions del dret privat relacionades amb aquesta com ara el dret de família, el dret patrimonial i el dret successori.
1.1.
Dicotomia "dret públic"/"dret privat": encaix del dret civil a) El dret civil és una part del dret privat, exclusió total del dret públic. Es diferencia entre dret públic i dret privat per l’òrgan que l’executa, o també per el patrimoni, encara que no esta clara la distinció.
b) Forma de protecció: Al dret privat, si no es reclama els drets, ningú vindrà a demanar per tu.
S’actua a instància de part (si no es demana, el jutge no actua). En canvi, al dret públic s’actua d’ofici.
c) En dret privat les normes són normalment dispositives (es permet pacte en contra) En dret públic les normes són normalment imperatives (no es permet pacte en contra) d) En dret privat, les parts són iguals (mateixos drets).
Les normes de dret públic regulen la relació entre particulars i l’administració, o entre administracions.
En dret públic, les administracions tenen una sèrie de privilegis, tenen ”imperium”. És a dir, tenen una certa autoritat sobre l’altra part i unes competències que el ciutadà no té.
e) A més, el dret privat es tradueix en la regla de supletorietat: les normes de Dret Civil s’apliquen com a supletòries quan no existeixi norma especial (art 111.4 CCCat i 4.3 CC) inclòs quan les demés lleis siguin de caràcter públic.
Cap criteri, però, ens diferencia ambdós drets amb claredat. És important, doncs, diferenciar-ho per saber a quin tipus de tribunals s’ha d’assistir segons el cas: · tribunal contenciosos-administratius ·tribunal civil D. PÚBLIC (admin., penal, processal) D. PRIVAT (mercantil, civil, etc...) 1.2. Les matèries de dret civil El contingut del dret civil es configura per la persona i el seu patrimoni.
- Persona: Es contempla la persona en si mateixa considerada i els drets que li són inherents (béns i drets de la personalitat) i tracta també de relacions familiars de la persona Dret de Família.
- Patrimoni: conjunt de drets avaluables en diners que pertanyen a una persona.
Dret patrimonial: Dret de coses, que regula les facultats de les persones sobre les coses (dret de propietat i drets reals limitats), les maneres d'adquisició, transmissió, extinció i pèrdua dels drets reals i la publicitat d'aquests drets per via dels registres Públics Drets de crèdits o personals que atenen els instruments d'intercanvi de béns i serveis, és a dir, a la regulació dels contractes i de les obligacions i responsabilitat derivada dels mateixos.
Dret de successions, que regula el destí del patrimoni d'una persona després de la seva mort.
2.
La codificació civil espanyola: El Codi civil espanyol La codificació del Codi Civil s'inicia al segle XVIII i culmina a Principis del S.XX. Aquest Moviment va pretén crear un cost legal per a cada matèria (civil, mercantil, laboral ...) que contingui de forma ordenada i sistemàtica la normativa reguladora.
El primer que es fa per tal de fer més entenedor el conjunt de lleis d’Espanya i Catalunya, és una recopilació de lleis a Catalunya al 1702, i a Espanya la Novísima Recopilación 1805.
Aquest sistema millorava la dificultat de saber quines lleis regulaven quin territori. Tot i així, poden haver-hi dos lleis que regulessin un mateix tema. No resol, per tant, el problema. Sorgeix un nou moviment de codificació: vol dir fer un cos ordenat en què, per matèries, es recullin les normes aplicables.
Aquest moviment de les codificacions es produeix per la influència de 3 aspectes: - Influència moviments filosòfics: al segle XVIII moviments de racionalisme i il·lustració.
- Revolució Francesa 1789: el liberalisme d’aquesta, que parla de la igualtat, la fraternitat i la llibertat, vol que es facin noves lleis de manera que tothom pugui conèixer quines són les normes aplicables.
- Aparició de les nacionalitats modernes: Alemanya, Espanya, França, nous estats. Cadascun d’aquests vol la seva norma pròpia, un cos de lleis propis.
D’entre els primers codis, en destacarem dos per la seva influència: - Codi Civil francès: 1804, Codi de Napoleó. Va aconseguir que destaqués per la seva claredat i la seva senzillesa. Codi pràctic, fàcil d’entendre.
- Codi Civil BGB: 1896 (alemany). Té una característica completament oposada al de la francesa: codi molt dogmàtic, per a especialistes, difícil d’entendre per a una persona de a peu.
A l’Estat espanyol, es produeix en primer lloc un Estatut de Baiona (1808) però sobretot la creació de la Constitució de Cadis (1812) – la Pepa. Importància de la frase: “Hi hauran uns sols Codis per tot l’estat (un Civil, un Penal, un Mercantil...)”. Es pretenia que només una norma regís per a tots els espanyols. Per cada matèria un Codi i que aquest Codi s’apliqui a tots els espanyols.
Es començaren a reunir juristes per fer projectes de Codi. És, però, un segle de revolucions, de canvis. A la que tenien un projecte, alguna cosa canviava i s’ometia.
Destaquem 3 projectes de Codis Civils(tendència unitària) : - Codi de Pablo Gorosabel: projecte de l’any 1832.
- Codi de Manuel María Cambronero: de l’any 1833.
- Codi de García Goyena: de l’any 1851, el projecte més important. Molt afrancesat. Tampoc va tenir èxit.
Entretant, es publica el Codi de Comerç (1829) i s’aplica a tot l’Estat espanyol. Ens trobem que el Llibre de Consolat de Mar (normes catalanes sobre el comerç al Mediterrani) és carregat pel Codi de Comerç i ningú protesta.
En canvi, en matèria de Codi Civil el de Goyena fracassa i, quan veuen que hi ha oposició a Catalunya o Aragó en front de tenir una mateixa norma per a tots, abandonen la idea del Codi però fan lleis particulars. Així, s’aproven una sèrie de lleis: llei de processament civil o la llei hipotecària (1861), que mai es va contemplar dins del Codi Civil, o la llei de matrimoni civil (1870) i la llei d’aigües (1866) que no s’ha incorporat tampoc al Codi Civil.
La idea del Codi Civil, però, segueix sent la mateixa. Es passa a una segona fase on es creen comissions per crear-lo: la primera part d’aquesta fase s’inicia amb un decret del senyor Álvarez de Bugallal (1880) on parteixen d’una idea més correcta: incorporen un jurista de cada territori amb dret propi a la comissió. Cada jurista fa una memòria per veure els drets que volen que es conservin en cada territori. En el cas de Catalunya, la memòria la va fer el senyor Duran i Bas.
La comissió no tira endavant, i entren en una altra fase. Projecte de llei impulsat per un ministre de justícia que es deia Alonso de Martínez que tenia un problema per a Catalunya: entenia que qualsevol persona podia optar en què se li apliqués el dret estatal o el propi. Els catalans s’hi van oposar. No tira endavant.
En tercer lloc, un altre intent és el projecte de llei de bases del senyor Francisco Silvela (1885), suprimeix la opció, i demana als representants de les comunitats amb dret propi que facin un apèndix (igual que memòria) amb les normes que consideren han de mantenir. Tampoc tira endavant. Catalunya és l’única que el fa.
Es publica la llei de bases del Codi Civil, a partir del qual es redacta el Codi, que deriva del projecte de Silvela, l’any 1888 on no es contemplen cap de les propostes anteriors. Ja hi ha Codi Civil per tot l’estat. En el cas de Catalunya, es manté la superioritat de les pròpies lleis catalanes.
Aquesta idea fa que s’hagi de resoldre l’ambigüitat d’alguna manera. A Catalunya sempre hi havia hagut normes pròpies. Felip V dictà el Decret de Nova Planta: es va establir que matèries determinades s’havien de subjectar al dret estatal. Limità la possibilitat de lleis, perquè no hi ha Parlament (el va eliminar).
Arriba la Constitució de 1931 i es torna a donar competències al Parlament de Catalunya. Podia tornar a legislar. Els parlamentaris catalans van dictar una sèrie de lleis molt més actualitzades que seguien les necessitats de la societat. El general Franco va dictar una sèrie de normes que deixen sense validesa les normes catalanes. Els juristes van adonar-se que aquest sistema no podia ser: a Saragossa (1946) es celebrà un Congrés on s’acorda que s’han de crear unes compilacions (no memòries ni apèndixs) dels territoris amb dret propi. La Compilació catalana (1960) recull un conjunt de normes que els juristes consideraven que encara tenien sentit, que s’havien de mantenir.
El Parlament estatal va eliminar moltes normes de la Compilació. Va esdevenir un “mini Codi”.
· ESTRUCTURA El codi civil sestructura en quatre Llibres precedits d'un títol preliminar. Els Llibres es divideixen en Títols, aquests en capítols, després en seccions, i finalment a articles.
- Títol preliminar: normes jurídiques, la seva aplicació i la seva eficàcia - Llibre primer: dret de la persona i el familiar no econòmic.
- Llibre Segon: els béns, el dret de la propietat i les seves modificacions, i els drets reals.
- Llibre tercer: diferents maneres d'adquirir la propietat (ocupació, donació i adquisició a través de la successió per causa de mort).
-Llibre Quart: dret d'obligacions i els contractes; incloent els contractes economicomatrimonials, la usucapió i la prescripció.
El codi civil espanyol per tant, recull només el dret castellà (però no abasta tota la normativa civil), i conviu amb els drets locals i forals i amb unes lleis especials que es van aprovar abans i també després (protecció de dades ..).
3.
L'atribució de competències legislatives en "matèria civil" a les Comunitats Autònomes: l'art. 149.1 8º CE Juntament amb el Codi Civil existeix el dret civil propi en aquelles regions que el mantenen a través de les seves compilacions (exemple: Catalunya 1960).
L’actual Constitució possibilita a les CCAA legislar en matèria civil (permet la conservació així com la seva modificació i desenvolupament de la matèria civil).
Repartiment de competències (148 i 149 CE): L'Estat té competència en àmbit civil sobre: a) L'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques b) Les relacions jurídic-civils relatives al matrimoni i formes c) L'ordenació dels Registres i instruments públics d) La base de les obligacions contractuals i) Les normes per a resoldre els conflictes de lleis f) La determinació de les fonts de dret d'acord amb les normes de Dret foral; l'Estat té competència exclusiva per a fixar criteris de jerarquia normativa i temporalitat de normes, la determinació de les fonts és en canvi instrument propi de cada ordenament civil.
ARTICLE 129. Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, amb l'excepció de les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya” Art. 149.1 8º: “Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les comunitats autònomes dels drets civils, forals o especials, allà on n'hi hagi. En tot cas, les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques, relacions jurídico-civils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del Dret, d'acord, en aquest darrer cas, a les normes del dret foral o especial." La Constitució actual, l’art. 149.8 reconeix l’existència d’un Parlament català, l’existència d’un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i dóna competències al Parlament. En matèria civil, dóna competències amb algunes restriccions: 1. competència exclusiva del Parlament estatal. (Ex.: bases de les obligacions contractuals).
2. Competències compartides: aquells casos en què el Parlament estatal dicta la llei de bases i els parlaments autonòmics les poden desenvolupar. (Ex.: matèria de consum).
3.Competències concurrents: té la competència tant l’Estat com la CCAA i el que es tindrà en compte a l’hora d’aplicar un dret o altre: - criteri territorial: a cada CCAA s'ha d'aplicar preferentment el dret autonòmic de la mateixa en el seu territori.
- criteri personal: en funció del veïnatge civil Els Parlaments autonòmics tindran competència per modificar, conservar i desenvolupar el dret que ja tenien propi sense perjudicar les lleis existents de l’Estat. Hi han ambigüitats en aquesta competència: els legisladors catalans pensen que vol dir adaptar el dret propi de Catalunya a la situació actual. A l’altra banda, hi ha altres legisladors que diuen que s’ha d’agafar el què hi havia a la Compilació, retocar-ho una mica i res més.
El Parlament de Catalunya va començar a legislar i va decidir crear un Codi Civil propi, fins a arribar a l’actual.
4.
La legislació catalana en matèria civil: evolució de la tècnica legislativa. El Codi Civil de Catalunya Evolució La Comunitat autònoma de Catalunya amb la Constitució Espanyola recupera la competència legislativa en matèria civil gràcies a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (LO 4/1979 de 18.2 ..
1979) quan la Generalitat assumeix la competència exclusiva en matèria de dret civil Català (a excepció de la matèria d’obligacions i contractes que és la recollida al llibre sisè i encara no ha estat aprovat).
A) Una primera fase passa per la redacció de la Compilació de dret civil de Catalunya (Llei 13/1984 de 20 de març) adopta la Compilació de 1960, integrant-la en l'Ordenament Jurídic català i l'adapta a principis constitucionals.
B) El Parlament català utilitza l'instrument de lleis especials per anar actualitzant l'Ordenament i a partir de 1991, el dret civil català entra en una etapa de codificacions parcials: - Codi de successions per causa de mort al Dret Civil de Catalunya (Llei 40/1991 de 30 de desembre) - Codi de Família (Llei 9/1998 de 15 de juliol) ....
C) A partir de 2002: L'objectiu és elaborar un Codi Civil de Catalunya, incorporant de manera sistemàtica la regulació civil existent fins al moment.
· Numeració dels articles Sistema de numeració d'articles discontínua: S'enumeren els articles de la llei cada vegada que comença una determinada divisió. Article: es marca amb dos nombres separats per guió: el primer nombre de tres xifres indica llibre, títol i capítol i el segon número es correspon amb la numeració contínua que s'inicia amb 1 en cada capítol.
·Estructura: - Llibre Primer: (Llei 29/2002, de 30 desembre) disposicions de caràcter general i regulació de prescripció i caducitat.
- Llibre Segon: persona i família (Llei 25/2010, del 29 de juliol) - Llibre Tercer: persona jurídica, associacions i fundacions (Llei 4/2008 de 24 d'abril) - Llibre Quart: Successions (llei 20/2008 de 10 de juliol) - Llibre Cinquè: Drets reals-llei 5/2006 de 10 de maig - Llibre Sisè: obligacions i contractes, contractes especials i la contractació amb consumidors (sense aprovar encara) ...