5e tema. Sensació i percepció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Introducció a la Metodologia Científica
Profesor
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 01/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

5e tema. Sensació i percepció

Vista previa del texto

INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez INDEX 1.
2.
3.
4.
5.
Bases fisiològiques Mesures de la sensibilitat sensorial. Llindars Organització i reconeixement perceptiu Constància i il·lusions perceptives Efectes de l’experiència La percepció és necessària per ser conscients de nosaltres mateixos, i un pas previ a tots els altres de desenvolupaments sobre com actues i com et sents.
5.1) bases fisiològiques: La percepció és possible gracies al cervell, i no es degut als òrgans sensorials, i la percepció alhora ajuda a desenvolupar el cervell dels altres estímuls que ens envolta.
Ex: treballs de privació monocular (Hubel i Wiesel 1963) Binocular Experiments amb gats on únicament veia ratlles verticals després de molt de temps veien aquests tipus de ralles, nomes veia aquest tipus de ralles i tot allò horitzontal, o no vertical, les neurones no s’activaven i xocava (no ho veia, era cec).
Monocular que passaria si des de el naixement li tapem un ull a algú, posteriorment si li destapem, hi haurà un apart que no la veurà.
La visió es processa sempre a la part contraria del ull amb el que estem mirant.
Això també dependrà de les nostres expectatives que el cervell es desenvoluparà d’una manera o d’una altre.
EL CERVELL ÉS PLÁSTIC I COMPENSATORI  El cervell es pot modular amb l’experiència Ex; si una persona treball molt la motricitat grossa amb l’esport, la part del cervell encarregada del moviment ( esports) es desenvoluparà molt més, i més ràpid que les altres parts del nostre cervell.
Si es deixa de fer una activitat, si es vol després d’un temps tornar-la a fer aquesta serà apresa més ràpidament.
La nostre forma de pensar ens modifica el nostre cervell augmentant la capacitat per aquells recursos que estem treballant. Cada vegada el nostre potencial en fer alguna cosa creix, augmentant els nostres rendiments.
Contra més petits, joves, la plasticitat és més gran i amb l’edat, no es tan fàcil que augmenti la quantitat d’informació a introduir-se sinó aprens a fer dreceres, aprens a aprendre.
 L’aspecte compensatori es dona quan hi ha una errada en alguna entrada sensorial, i el cervell desenvolupa altres àrees per poder cobrir la manca de informació sensorial.
1.
INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez EX; Desenvolupament d’un mapa mental de l’espai i no donar-te cap cop és mot difícil, i una persona amb viso, per moltes vegades que hagi vist el lloc, s’anirà donant cops, en canvi una persona cega, haurà desenvolupat un aspecte compensatori, que es el mapa mental, cosa que farà que no es doni cap cop tot i no veure-hi.
Com s’organitza el cervell per percebre?  Primer pas: rebre l’estímul/ entrada dels estímuls a taves dels òrgans sensorials(vista, olfacte, gust, tacte, oïda i sinestèsia).
Els òrgans estan especialitzats en captar uns únics estímuls.
- Ull; lluminosa - Oïda; estímuls mecànics - ...
El nostre Esterocipació;- - tacte - temperatura - pressió Somestèsia Propiocepció; regula el nostre equilibri És el conjunt de tota la nostre percepció dels nostre organisme.
Reuneix la sensació de tot els nostre organisme.
organismes regula els nostres sentits, regulant el tacte i la pressió que exercim sobre/sota les nostres cames.
Intercepció ; és la capacitat de sentir els nostres òrgans Però el cervell únicament és sensible a l’energia elèctrica. Tota l’energia va a parar al cervell, encara que aquest nomes funciona amb energia elèctrica. Tota aquella que no és elèctrica, els nervis que transmeten l’energia ho fan de manera elèctrica, aquest fet s’anomena transducció.
 Segon pas: tota estimulació es converteix en elèctrica, i el cervell és capaç de diferenciar de quin sentit prové, ja que els nervis de cada un dels òrgans van a parar a unes àrees especifiques.
- Tota infirmació que entra pels ulls va a psineptar a la part occipital.
- El cervell “busca la imatge” d’on estimula (part del cervell) on arriba la informació de cada un dels sentits.
Johannes Muller, va fer la teoria de les àrees especifiques de processament.
2.
INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez  Vista: occipital  Tacte: part central/frontal  Oïda: temporal  Olfacte: entre el frontal limitant amb el temporal  Gust: part central del nostre cervell, limitat pel frontal, temporal i parietal  Tercer pas: processament de la percepció.
- Àrees de projecció primàries: es dona quan es la 1a vegada quan arriba certa informació al nostre cervell i s’assabenta quan algun estímul en el nostre entorn. Es e aquest moment quan ho podem anomenar percepció.
Percepció el cervell s’adona quan ha passat alguna cosa al seu entorn.
Sensació  és el pas anterior a la percepció i en aquesta no som conscients.
Una persona que te algun problema en les àrees de projecció no podrà percebre res que transmeti aquell sentit.
- Àrees secundaries d’associació unimodal: és la relació de l’estímul que reben dels sentits amb interpretació del que és.
Ex: s’escolta un soroll i el cervell interpreta que és el soroll d’una ambulància.
- Àrees terciàries d’interpretació polimoidal: es dona quan ets capes d’integrar tots els estímuls que reps de tots els sentits.
EX: passa una ambulància i ets capaç de entendre que es, gracies a un conjunt de coses, com són la llum, el soroll que sents, i alhora saps com reaccionar davant aquesta situació.
LESIÓ A LES ÀREES SECUNDARIES VISUALS O AUDITIVES Tu veus un rellotge però et costa agrupar tots els elements visuals i et costa interpretar-ho.
Veus una roda amb números Aleshores al veure els dos elements per separat, degut això ets capaç de pensar que possiblement això és un rellotge.
Veus unes manetes Aquest fat s’anomena agnòsia visual, aquest fet també es pot donar auditiu.
3.
INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez AREES BICARIES D’INTEGRACIÓ POLIMODAL Problemes: es dona quan no ets capaç de diferenciar lletres (problemes de lectoescriptura, dislèxia, etc.) - Orientació espacial Símbol amb so Discriminar estímuls semblants EX; 6 9 d b El cervell treballa de forma: Global, integrada i activa On cada nova percepció les transformem en funcions del nostre bagatge.
Els autors anteriors ho han relacionat també les nostres experiències anteriors i les que adquirim amb la nostre manera de ser i actuar. Mai tenim percepcions o sensacions idèntiques, ja que aquestes poc a poc es van configurant a través del nostre estat d’ànim, experiències anteriors... l’experiència es diferent i individual a cada n de nosaltres. Cada un de nosaltres veiem el mon d’una manera diferent al resta de persones.
5.2) mesures de la sensibilitat sensorial. Llindars Tots els òrgans sensorials tenen limitacions, ja que no podem percebre tot el que ens envolta.
- Elefants capten infrasons 0-20 Hz Humans  20-20.000 Hz Gossos/gats  30-40.000 HZ (entra a ultrasons) Dofins/ratpenats  10.000-160.000 Hz (ultrasons) El raig és el que hauria de seccair tot i que en aquest sentit hi ha persones que capten fina a 18.000 Hz, però hi ha altres que capten fins a 22.000 Hz. Aquest fet s’anomena llindars (paràmetres estandarditzats), ja que són els habituals.
 Llindar absolent: Galates 1962, va fer els primers intents per veure quan era el llindar absent en cada un dels estímuls.
Modalitat sensorial Vista Oïda Gust Olfacte Tacte Detecció llindars Espelma (flama) a 50km de distancia en una nit clara Tic-tac d’un rellotge de polsera, en silenci a 6m de distancia.
Cullerada de sucre dissolta a a7 litres d’aigua Gota de perfum difosa a un pis de 3 habitacions Notar caure l’ala d’una osca sobre la nostre galta a 1cm de distancia.
Els llindars són els nostres límits i cada persona te un de propi.
4.
INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez L’enteniment del llindar de sensibilitat és invers al pensament (baix molta sensibilitat, alt poca sensibilitat).
Mètodes psicofísica clàssics El llindar, dependrà de mots aspectes personals com són l’estat d’ànim, emocional, la manera de ser...
Fecher 1860 1. Mètodes dels estímuls constants 2. Mètodes dels límits 3. Mètodes d’ajust 1.
     S’utilitzen de 5 a 9 estímuls o intencionalitats d’estímuls L’estímul més intens per sobre del llindar En aquesta franja esta la sensibilitat d’una persona L’estímul més fiable per sota del llindar Els estímuls son d’intensitat intermitja i no sempre són percebuts Cada vegada es presenta un cert nombres de vegades seguin un ordre aleatori.
EX; en un cas d’audiometria, es favorable que es presenti cada intensitat uns 5-6 cops i després d’haver-se presentat totes es farà un resum d’intensitats.
Resposta SI Vegades % total a 4 assajos 25 dB 4 100% 24 dB 3 80% 23 dB 3 80% 22 dB 2 50% 21 dB 1 25% 20 dB 1 25% 19 dB 0 0% També hi ha un altre mètode, que és seguint un determinat ordre, es a dir, de manera ascendent o descendent. Amb aquest també es farà una taula resum.
Es mes fàcil per la persona quan es fa de manera descendent, ja que la persona es farà més sensible, ja que li perdura el record de l’últim so.
- Descendent va des de sentir-ho molt bé a cada vegada menys, fins arribar a no sentir res.
El mètode d’ajut és la mateixa persona qui es fa l’autoavaluació. La persona augmenta l’estímul, això esta molt contaminat i no es tant fiable.
Llindar diferencial sensibilitat que tenim al canvi. Consisteix a sentir o percebre si han augmentat o diminut el volum 5.3) Organització i reconeixement perceptiu Weber 1795-1878 Es la quantitat mínima de canvi que ha de presentar un estímul per tal que es percebi aquesta diferencia 5.
INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez Llei de Weber: EX; en una ma poses 1 Kg d’arròs i a l’altre li poses una mica més o menys d’1 kg a veure si es perceb el canvi.
Segons Weber la quantitat de canvi dependrà del valor de referència EX; Si agafes un ordenador i sobre li poses 4 estoigs no notes es pes d’aquests.
En canvi si a sobre l’ordenador hi poses un elefant notaràs aquest canvi.
Hi ha una formula per calcular-ho tenint en compte el llindar de diferencia.
- La magnitud del llindar diferencial depèn del llindar del valor de referencia.
La quantitat mínima de canvi augmenta conforma augmenti el valor de referencia.
Amb el cas anterior de l’audiometria. Podem estar totalment segur que quan es respon si, realment s’ha sentit l’estímul? Quan hi ha sospites que pot haver-hi un tipus d’interès en un resultat determinat, es produirà un esbiaix (resultat vinculant per a la persona), hauràs d’utilitzar un altre tipus de prova. Aquesta es donarà si sempre et diu que “ si” aleshores fas un assaig fals i contrari ( no li presentes en el cas que sempre et sigui si), fet això esperes la resposta, si et torna a respondre si, ja t’està donant una guia.
Tècnica de detecció de senyals Especialment adequada en aquelles situacions on la sensibilitat resultant es pot veure afectada per una marcat criteri de resposta.
1. Únicament s’utilitza una intencionalitat baixa d’estímuls( nivell de llindar) i es presenta unes 100 vegades.
2. Els altres 100 assajos no es presenta res.
3. Els assajos amb o sense to es presenten aleatòriament.
 Tipus d’assajos - Presentació del to - Absència de to presentació del to resposta subjecte si no encert error absència de to falsa alarma negació correcte EX: presentació del to absència de to resposta subjecte si no Cas A 90/100 A 10/100 Cas B 60/100 B 40/100 Cas A 40/100 A 60/100 Cas B 10/100 B 90/100 et fixes amb aquesta columna celda de falsa alarma Què és més important tenir més encerts o presentar menys falses alarmes? Es considera la proporció de les dues coses: 6.
INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez Cas A p(encerts)=90  p’(falsa alarma)=40 diferencia=50 Cas B p(encerts)=60  p’(falsa alarma)=10 diferencia=50 Els dos casos tenen la mateixa sensibilitat però diferents estils de resposta Cas A i B Mateixa sensibilitat valor de diferencia Diferents criteris de resposta Cas A= p+p’=90+50=130 Cas B= p+p’=60+10=70 Liberal Conservador 5.4) constàncies en la percepció i il·lusions òptiques: Constància perceptiva significa que la persona molts cops rep estímuls, tot i que aquests no estiguin complerts. La nostre ment és capaç de quin element que es tracta, i l’identifica perfectament.
 Constància de tampany el cervell és capaç de saber la mida real d’una cosa encara que ho estigui veien diferent.
EX; mires per una finestra i veus els edificis.
El cervell sap que encara que el veu petit, aquest té unes dimensions determinades.
La percepció del mida d’un objecte depèn de: A) - Dimensió de la imatge projectada sobre la ratina  La distancia entre objecte i observador  Mida del objecte  + mida – distancia  - mida + distancia  Mateixa dilatància diferent mida, projecte diferent la mida a la nostre retina La nostre percepció de mida és el que queda projectada a la nostre retina? - Si tens objectes de diferents mides però els poses a diferents dilatància de la retina.
EX; posar la pilota més petita a prop de l’ull i la mes gran més lluny.
Perquè això es doni caldrà:  Eliminar la sensació d’experiència  Eliminar la perspectiva  No utilitzar objecte conegut que ens faci saber la mida.
Per això si ens precedim únicament per la mida retenia , aquests ens enganya.
Gracies als 2 ulls tenim perspectiva, i si mirem amb un ull (monocular) l’ull regira de la visió.
7.
INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez B) Les claus de distancia i profunditat.
-  Tot i que tendim a major distancia a veure-ho més gran.
Els invariants en la percepció de la mida.
Es tot allò, elements del entorn, que ens diu quin podria ser el tamany del objecte.
EX; posar un ocell a sobre una pinça d’estendre, aquest ens farà saber que l’ocell és petit, ja que cap a sobre a aquesta.
Il·lusions perceptives Juguem amb el nostre mecanisme de compensació.
   Il·lusions de Ponzo (vies de tren) 1 Habitació d’Armes 2 Múller-lyer 3 1.
Sols veure més petita la de baix més petita, ja que el cervell posa el mecanisme corrector.
2.
3.
8.
INTRODUCCIO A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA: TEMA 5 Laura Núñez 5.5 ) Efecte de l’experiència Els processos van de baix a dalt, i de dalt a baix Processos guiats per les dades Esquemes anticipatoris ( Neisson 1981) 9.
...

Comprar Previsualizar