botanica tema 9.1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Tema 9: DIVISIÓ Spermatophyta (espermatòfits).
Tema 9.1: ORGANOGRAFIA REPRODUCOTORA. FLORS.
La flor és defineix com un brot de creixement limitat en el qual hi trobem unes fulles modificades que poden ser fèrtils o estèrils, que anomenem pètals i donen lloc a la corol·la. A la part més externa de la flor podem observar una estructura, generalment de color verd, formada per sèpals i anomenada calze. El conjunt de calze i corol·la constitueixen la part estèril de la flor, que s’anomena periant.
A la part interior de la flor hi trobem la part masculina anomenada androceu, que està formada d’estams i la part femenina anomenada gineceu, formada per carpels.
L’androceu i el gineceu, que constitueixen la part fèrtil de la flor, estan situats en el tàlem de la flor, que de vegades pot presentar un mànec anomenat peduncle. El tàlem de la flor pot ser: - Cònic: en aquest cas les peces florals estaran disposades de forma helicoïdals.
Donen lloc a les flors acícliques.
Aplanat: en aquest cas les peces florals no es disposen de forma helicoïdal, sinó que surten d’un sol punt, es disposen en verticils. En aquest cas es diu que la flor és cíclica.
o Segons el nombre de verticils: monocíclica, dicíclica, tricíclica, tetracíclica, pentacíclica (el gineceu té dos punts diferents d’on surten els estams),...
o Segons el nombre peces per verticil: dímera, trímera, tetràmera, pentàmera i polímera.
El periant és el conjunt de calze i corol·la, quan aquests es troben totalment diferenciats, és a dir, en podem identificar perfectament les parts que el conformen.
En alguns casos no es troba diferenciat, és a dir no podem distingir les parts del calze i de la corol·la que el conformen, en aquests casos s’anomena perigoni, i no parlem de pètals i sèpals, sinó que parlem de tèpals.
En el periant, podem trobar les peces florals lliures o soldades: - En el calze, els sèpals poden ser lliures i en aquest cas els anomenem dialisèpals o poden estar soldats i rebran el nom de gamosèpals.
- En la corol·la, els pètals poden estar de forma lliure i s’anomenaran dialipètals o poden estar soldats, cas en que rebran el nom de gamopètals.
Podem diferenciar entre diversos tipus de corol·la, segons la seva geometria: - Actinomorfa: presenta més de dos plans de simetria.
- Bilateral (o dissimètrica): presenta, només, dos plans de simetria.
- Zigomorfa: presenta un sol pla de simetria (de dalt a baix).
L’androceu, presenta un estam amb una estructura determinada: - - L’estam està format per un filament, que es la part estèril, i una antera, que presenta dues teques i cada un té dos sacs pol·línics.
Els estams els podem trobar lliures o bé soldats en grups, generalment de cos.
Poden estar lliures o soldats en grups de 2. Quan trobem un estam lliure i la resta soldats ho anomenem diadelfs, en canvi quan trobem tots els estams soldats en una columna ho anomenem monadelfs.
El gineceu, presenta un carpel amb una estructura determinada: - - Un estil, que és un filament que posa en contacte l’ovari amb l’estigma.
L’ovari és la part més interna del carpel i conté els òvuls o els primordis seminals.
En canvi, l’estigma es la part més externa, és a dir, està en contacte amb el medi extern.
Diferenciem entre diversos tipus de carpel: els carpels poden estar lliures fins a la basa, soldats a nivell d’ovari o totalment.
Les plantes poden presentar un sol carpel, en aquest cas seran monocarpel·lars o poden presentar-ne més d’un, en aquest cas s’anomena pluricarpel·lar. Per tal de poder determinar el numero de carpels cal fer un tall transversal de l’ovari de la planta.
o Monocarpel·lar: en les plantes que presenten un sol carpel. Exemples: llegums, pèsols, flors herbàcies (botó d’or),...
o Pluricarpel·lar: en les plantes que presenten més d’un carpel. Exemple: tomàquet,...
Podem classificar les plantes que són pluricarpel·lar segons la següent classificació:  Apocàrpic: en el cas que presenta els carpels lliures.
 Cenocàrpic: en el cas que presenta els carpels soldats. En aquest cas encara podem fer una segona classificació, segons el tipus de soldat dels carpels:  Sincàrpic: els carpels estan soldats a nivell d’ovari.
 Paracàrpic: els carpels estan soldats a nivell d’ovari i estil.
Les peces florals s’insereixen el receptable o talem de la flor que pot tenir diferents morfologies, tot i que generalment presenta una morfologia aplanada. En funció de si el talem és convex o còncau les peces de la flor es situen diferent: - Tàlem convex: el calze, la corol·la i l’androceu es troben per sota del gineceu.
L’ovari es troba més al descobert i s’anomena ovari súper. En aquet cas es constitueix una flor anomenada hipògina.
- Tàlem còncau: pràcticament totes les peces florals es troben en el mateix nivell. En aquest cas també es robem amb un ovari de tipus súper, en que el gineceu queda més encaixonat en el tàlem. Es constitueix una flor anomenada perígina.
- Tàlem amb forma de cova: el calze, la corol·la i l’endroceu es trobem per sobre del gineceu. En aquest cas l’ovari, que rep el nom d’ovari ínfer i la flor que es constitueix s’anomena epígina.
Pel que fa a les flors aquests donen lloc a dos tipus de flors diferents en funció del seu sexe: - Hermafrodita: presenta estams i carpels en la mateixa flor, és a dir, és una flor que presenta els dos sexes.
Unisexual: pot presentar o estams o carpels, és a dir, és una flor que només presenta un sexe.
Pel que fa a les plantes aquestes, segons el seu sexe, poden ser: - - Planta monoica: les flors masculines i les femenines es troben separades però en el mateix arbre. Exemples: desmai, pi (flors masculines de color groc a la base de l’arbre i flors femenines de color lila a la part alta de l’arbre).
Planta dioica: trobem les flors masculines separades en diferents plantes, que reben el nom de peus: peus masculins quan content les flors masculines i peus femenins quan contenen les flors femenines.
Les inflorescències són el conjunt de les flors que pot presentar una planta i poden ser de diferents tipus: - Cimoses: la inflorescència tanca el creixement, ja que el seu eix deixa de créixer perquè en el seu àpex hi ha una flor. Per tant, la planta haurà de formar més branques que continuïn el creixement, fent així que les flors quedin en una posició inferior a l’eix principal. En podem diferenciar els següents tipus: o Monocasi: hi ha una branca principal, que dóna lloc a la formació de branques laterals.
o Dicasi: trobem una branca principal que presenta un creixement limitat i dues branques laterals a la principal que continuen el creixement de la planta.
o Pleocasi: trobem una branca principal amb un creixement limitat, que dóna lloca diverses branques, que també presentaran flors, per tal de continuar el creixement de la planta.
- Racemoses: l’eix principal de la pantà creix d’una forma, més o menys, indefinida. Podem diferenciar els següents tipus: o Raïm: hi ha un eix principal en que les flors es col·loquen de forma alternada, el peduncle que aguanta la flor sempre te la mateixa longitud.
o Espiga: en que les flors estan directament incidides sobre de l’eix, és a dir, no tenen peduncles. Exemples: blat, civada,...
o Espàdix: hi ha un eix molt gruixut anomenat espàdix i una estructura que el recobreix, en forma de paperina, que s’anomena espata. Les flors surten directament de l’eix. Exemple: lliris d’aigua.
o Umbel·la: totes les flors surten d’un mateix punt i pot ser tant simple com composta. Exemple: julivert, api, pastanaga,...
o Corimbe: és similar al raïm, però en aquest cas el peduncle va perdent llargada a mesura que arriba a l’àpex, això fa que totes les flors arribin al mateix nivell. Exemple: marfull.
o Capítol: les flors es situen sobre un receptacle protegit per unes bràctees, que en el seu conjunt s’anomenen involucre. Exemples: margarita (on cada costa blanca i cada coseta groga són una flor per si sols), camamilla, carxofa, enciam,...
Fórmules florals: Les fórmules florals són el conjunt de símbols, lletres i números que ens indiquen el nombre de peces per verticil, si aquestes peces són lliures o soldades i la posició de l’ovari.
- * actinomorfa: presenta més de dos plans de simetria.
+ dissimètrica / bilateral: presenta dos plans de simetria.
↓ zigomorfa: només es pot fer un sol pla de simetria K: calze C: corol·la A: androceu G: gineceu (): significa que està soldat.
2+4:Quan tenim els estams situats en dos verticils s’indica amb una suma.
L’ovari s’indica amb la posició d’una ralla: o ralla superior, indica ovari ínfer.
o ralla inferior, indica ovari súper.
Exemples: - *K5A5 - *K4C4A2+4G(2) ↓K(5)[C(5)A4]G(2) : vol dir que els estan soldats a la corol·la.
+K2C2+2A∞G(2-20):planta amb simetria bilateral, dos carpels lliures, 4 pètals que surten en dos punts diferents dos a dos, situats en dos verticils, androceu format per molts estams i un gineceu que pot estar format de 2 a 20 sèpals soldats i ovari súper.
↓K5C5A(9)+1G1: androceu amb estams diadelfs.
- ̅̅̅̅ ...