Examen julio 2005-06 (2006)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Biologia
Año del apunte 2006
Páginas 8
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EXAMEN DE BIOLOGIA I 1ER CURS DE CIÈNCIES AMBIENTALS.
Curs 2005/2005. Convocatòria de 7 de juliol de 2006 NOM I COGNOMS: Una de les quatre respostes és la correcta Poseu el vostre nom i DNI al full de respostes. Al final heu de lliurar també aquest full de preguntes PART 1: BIOQUÍMICA 1 Una de les següents frases referides a les biomolècules és correcta: a Les biomolècules primordials són diferents per a cada organisme.
b Les biomolècules primordials són idèntiques per a tots els organismes; fins i tot les macromolècules són idèntiques a tota la biosfera; això vol dir, per exemple, que l'hemoglobina d'un orangutan és igual a l'hemoglobina humana.
c La natura ha triat no només bioelements i biomolècules concretes, sinó també configuracions específiques per a aquestes últimes.
d Les forces no covalents tenen només una importància secundària en el manteniment de l'estructura tridimensional correcta de les macromolècules.
2 Les proteïnes actuen com amortidors fisiològics perquè a tots els seus grups de cadena lateral tenen valors de pKa propers al pH fisiològic.
b malgrat ser amortidors poc efectius es troben en concentració elevada a cèl·lules i fluids fisiològics c no hi ha cap altra substància que pugui controlar el pH intracel·lular.
d es troben sempre en el seu punt isoelèctric 3 Una de les frases següents és INCORRECTA: a Una reacció endergònica en condicions estàndard pot esdevenir favorable en condicions cel·lulars normals.
b Totes les reaccions bioquímiques es troben lluny de l'equilibri termodinàmic.
c Algunes reaccions poden variar les seves concentracions en el equilibri gràcies a l'acoblament amb la reacció d'hidròlisi de l'ATP.
d Hi ha compostos amb energia d’hidròlisi més elevada que la de l’ATP 4 Tenim dos compostos que reaccionen mitjançant una reacció redox. Un d’ells (A) té un potencial redox estàndard de +0,35 V i l’altre (B) de -0,22 V.
a b c d 5 En condicions estàndard, el compost B reduirà el compost A En condicions estàndard, el compost A reduirà el compost B Depenent de les concentracions, la reacció pot anar en una o altra direcció Les respostes a i c són correctes Una de les frases següents sobre la conformació de les proteïnes és INCORRECTA: a La conformació nativa d'una proteïna està estabilitzada per un conjunt d'interaccions febles no covalents b L'hèlix α i la fulla β són dos extrems conformacionals estables c Una única seqüència d'aminoàcids pot adoptar diversos plegaments terciaris igualment estables i donar lloc a proteïnes amb funcionalitats diferents d Els ponts o enllaços d’hidrogen tenen gran importància en el manteniment de l'estructura de les proteïnes.
6 Sobre les relacions estructura-funció a proteïnes, és FALS afirmar que: a dues proteïnes amb funcions diferents poden tenir la mateixa seqüència d'aminoàcids.
b dues proteïnes amb la mateixa funció a espècies diferents seran estructuralment homòlogues.
c les variacions a la seqüència d'aminoàcids entre proteïnes funcionalment homòlogues d'espècies diferents actuen com a marcadors de la distància evolutiva entre les espècies.
d Els canvis evolutius a la seqüència d'aminoàcids són més o menys freqüents depenent de la zona afectada a la proteïna.
7 Els àcids grassos a són més eficients que els glúcids com a magatzem energètic, en ser compostos més reduïts.
d tenen activitat òptica, donat que presenten sempre carbonis asimètrics.
c es poden classificar como "molècules informatives", donat que posseeixen una seqüència específica.
d formen polímers, igual que els aminoàcids i els àcids nucleics.
8 Si sabem que una cadena de DNA té la seqüència 5'-TTGCGCGGCTGGCTA-3', quina serà la seva cadena complementària? a b c d 9 5'-TAGCCAGCCGCGCAA-3' 5'-AACGCGCCGACCGAT-3' 5'-TTGCGCGGCTGGCTA-3' 5'-UAGCCAGCCGCGCAA-3' Els enzims actuen a fent que les reaccions que catalitzen s'allunyin de l'equilibri.
b fent que la ΔG°' de la reacció que catalitzen tingui sempre un valor negatiu, essent per tant sempre favorable.
c incrementant la constant d'equilibri de les reaccions que catalitzen.
d disminuint l'energia d'activació de les reaccions que catalitzen.
10 El control de l'activitat enzimàtica al metabolisme a s'efectua fonamentalment sobre enzims que catalitzen reaccions que es troben lluny de l'equilibri.
b pot ser de tipus al·lostèric, és a dir amb un efector que s'uneix al centre actiu de l'enzim.
c no implica mai la modificació covalent d'un enzim.
d és sempre de caràcter reversible.
11 El metabolisme a Es pot descriure com un conjunt de rutes anabòliques convergents i de rutes catabòliques divergents b No disposa de cap altre mecanisme de control de l’activitat enzimàtica que el control al·lostèric c Utilitza alguns enzims tant en reaccions catabòliques com en reaccions anabòliques d Obté ATP i NADH de les rutes anabòliques i els utilitza per generar ADP i NAD+ a les rutes catabòliques 12 La glicòlisi és una ruta metabòlica a que és el primer pas en el catabolisme de tots els nutrients biològics.
b molt ancestral, que ha quedat fixada evolutivament perquè extreu el màxim rendiment possible dels seus combustibles glucídics.
c que actua només en condicions anaeròbiques.
d sotmesa a control per part de la càrrega energètica cel·lular.
13 Del cicle de l’àcid cítric, podem afirmar que: a b c d 14 és una via irreversible.
permet extreure equivalents redox reduïts a partir dels substrats que hi entren.
les seves reaccions són estereoespecífiques.
Totes les respostes són correctes.
La formació d'ATP com a producte final de l'oxidació aeròbica del nutrients a té lloc a les mitocòndries.
b es produeix gràcies a una transducció d'energia que fa que un procés redox mitjançat per transportadors electrònics generi un gradient de protons a través d'una membrana.
c no es dóna en absència d'oxigen.
d Totes les respostes anteriors són correctes.
15 Digues quina de les frases següents referides a la fotosíntesi és INCORRECTA: a La fotosíntesi es produeix en dues fases: la lluminosa i la fosca, i ambdues poden tenir lloc en presència de la llum.
b Les molècules antena transporten l'energia de la llum a la clorofil·la del centre de reacció, on s'inicia una cadena de reaccions redox.
c En el fotosistema II, la separació de càrrega genera un oxidant prou fort per generar O2 a partir de l'aigua.
d Al cicle de Calvin o fase fosca, el CO2 atmosfèric queda fixat en forma de glucosa.
PART 2: MICROBIOLOGIA 16 Els microorganismes marins són típicament a) termòfils b) acidòfils c) halòfils d) alcalòfils 17 No és cert que a)el temps de duplicació augmenta en disminuir la velocitat de creixement b) es manté constant durant la fase exponencial del creixement c) fluctua en funció de les condicions de cultiu d) augmenta en augmentar la velocitat de creixement 18 La transducció és un fenomen a) mitjançant el qual es pot transferir material cromosòmic d’un bacteri a un altre b) mediat per bacteriòfags c) que implica l’existència de plasmidis en els bacteris donadors del material genètic d) les opcions a i b són correctes 19 En relació als virus, a) estan constituïts per l'àcid nucleic i l’envolta que anomenem càpsida b) s'anomena "nucleocàpsida" al conjunt format pel genoma i la càpsida c) alternen dos estats: intracel·lular i extracel·lular d) totes són certes 20 L’estructura anomenada mureïna és típica de les a) membranes cel·lulars d’organismes del domini Bacteria b) parets cel·lulars de tots els procariotes c) parets cel·lulars d’organismes del domini Bacteria d) membranes cel·lulars d’organismes del domini Archaea 21 Un medi de cultiu que conté extracte de llevat, diferents sals minerals i triptona, és a) químicament definit b) químicament no definit (o complex) c) selectiu d) la a i la c són certes 22 Els microorganismes cel·lulars poden obtenir energia per a) fototròfia b) autotròfia c) heterotròfia d) la a i la c són certes 23 Quin dels següents investigadors va observar per primera vegada microorganismes? a) Pasteur b) Leewenhoek c) Hooke d) Koch 24 Quina de les següents estructures no és característica de les cèl·lules procariòtiques: a) mitocondris b) ribosomes 70S c) flagels d) paret cel·lular 25 En una tinció de gram l’últim colorant que utilitzem es la safranina per tal d'observar a) els que són gramnegatius b) els flagels c) les càpsules d) el nucleoid 26 La forma i la rigidesa de les cèl·lules bacterianes es deu fonamentalment a: a) membrana cel·lular b) càpsula c) lipopolisacàrids d) paret bacteriana 27 En la respiració aeròbica: a) els àtoms de carboni en els compostos de partida són oxidats completament fins a CO2 b) l’acceptor final d’electrons és l’oxigen c) s’obtenen 2 mols d’ATP/mol de glucosa d) la a i la b són certes 28 Els microorganismes que habiten les profunditats marines són: a) termòfils b) resisteixen pressions molt baixes c) estan adaptats a créixer a altes concentracions de nutrients d) cap de les anteriors és certa 29 Respecte al cicle del sofre: a) hi ha dos estats d’oxidació possibles: -2 i 0 b) els reductors de sulfat realitzen una reducció desassimilatòria del sulfat c) els reductors de sulfat són aerobis estrictes d) cap de les anteriors és certa 30 Acidithiobacillus ferrooxidans: a) és un bacteri quimioorganotrof acidofílic b) és el bacteri responsable del drenatge àcid de les mines de carbó c) és un bacteri fototròfic anoxigènic d) a i b són certes PART 3: GENÈTICA 31 La norma de reacció d’un genotip és: a) b) c) d) 32 La norma de reacció és la causant que el genotip mutant Bar a Drosophila: a) b) c) d) 33 El conjunt de formes d’interacció dels gens d’aquest genotip El conjunt de caràcters fenotípics als que afecta El conjunt d’ambients en què normalment es desenvolupa El conjunt de fenotips a que dona lloc aquest genotip en diferents ambients Tingui diferent nombre de facetes d’ull, segons la temperatura de cria No es manifesti el fenotip Bar en alguns individus d’una soca El nombre de facetes depengui del nombre de duplicacions d’una regió cromosòmica La freqüència de recombinació entre Bar i altres loci varii segons el sexe.
Un home jove d’uns 20 anys, fenotípicament normal, sap que el seu pare té la malaltia coneguda com la Corea de Huntington. Aquesta malaltia està produïda per un al·lel dominant anormal d’un sol gen, el recessiu és un al·lel normal. És de tipus autosòmic dominant, però, a més a més, és del grup d’al·lels letals.
Quina és la probabilitat que ell tingui la malaltia quan sigui més gran? a) 0 34 b) 1/4 c) 3/4 d) ½ Els colors del gos de caça Labrador (negre, marró i daurat) estan determinats per 2 loci que interactuen. Un determina si el gos és negre (BB i Bb) o marró (bb) i l’altre determina si hi ha acumulació de pigment (EE i Ee) o no (ee). La no acumulació de pigment dona el fenotip daurat. Quines seran les proporcions d’una F2 en el gos Labrador pels tres fenotips negre, marró i daurat? a) 9:3:4 b) 12:3:1 c) 9:6:1 d) 9:7:0 35 En un centre de primatologia va néixer un ximpanzé que tenia totes les característiques fenotípiques de la síndrome de Down. Per analogia amb els humans, quina constitució cromosòmica més probable tenia aquest ximpanzé? a) b) c) d) 36 En el planeta Vesubió de la galàxia Kronos descoberta el 2999 s’hi troba vida. En aquest planeta, pro, la replicació de l’ADN és conservativa. Si fessis l’experiment de Meselson i Stahl amb un bacteri de Vesubió, com seria el patró de bandes a la segona generació d’incubació de cèl·lules pesades (N15) en medi lleuger (N14)? a) b) c) d) 37 Monosòmic Trisòmic Portador d’una translocació Portador d’una deficiència.
Una sola banda N14 Una sola banda N15 Dues bandes, N14 i N15 Dues bandes, N14 i híbrida (de mobilitat intermitja entre N14 i N15) En el planeta Vesubió les proteïnes estan formades per 216 aminoàcids. Si el codi genètic no es degenerat i es llegeix en triplets com a la Terra, ¿quants nucleòtids diferents esperaria trobar en l’ADN? a) 3 38 A l’extrem 3’ de la cadena naixent A l’extrem 5’ de la cadena naixent A ambdós extrems de la cadena naixent A llocs interns de la cadena naixent La lectura del codi genètic en trinucleotids La replicació obligada en el sentit 5’-3’ La presencia de diversos orígens de replicació Les tensions que es generen al obrir-se la doble cadena En la traducció quin és el triplet iniciador i quin aminoàcid es codificat per aquest triplet? a) b) c) d) 41 d) 8 La replicació discontínua, mitjançant fragments d’Okazaki, d’una de les dues cadenes de l’ADN es deu a: a) b) c) d) 40 c) 6 La polimerasa III del ADN afegeix nucleòtids: a) b) c) d) 39 b) 4 (com a la Terra) AUG, metionina UAA, cap aminoàcid UGA, arginina AUG, arginina El retinoblastoma es degut a un gen recessiu ( r ) i pot aparèixer en un individu, la família del qual no presenta casos previs, perquè es produeix: a) b) c) d) Una mutació sensible a la temperatura Una única mutació (R→r) Dues mutacions successives Una translocació cromosòmica 42 Per què es manté un equilibri de freqüències gèniques altes per el gen de l’anèmia falciform en les poblacions tropicals i no en altres poblacions? a) b) c) d) 43 La variabilitat genètica en les poblacions naturals es manté, perquè: a) b) c) d) 44 perquè hi ha selecció a favor d’aquest gen en el tròpic perquè hi ha selecció a favor dels genotips heterocigots en el tròpic perquè hi ha un alta freqüència de mutació cap a l’al·lel falciform en el tròpic perquè hi ha selecció en contra dels heterocigots en el tròpic La selecció pot actuar sobre les noves mutacions La recombinació augmenta la variabilitat Les freqüències gèniques es mantenen constants al llarg de les generacions La mutació es produeix en altes freqüències A Drosophila els al·lels mutants de tres loci lligats determinen el color vermell (v) dels ulls, l’absència de vena transversal de l’ala (cv) i les ales dentades (ct). L’encreuament (v+v+; cvcv; ctct) per (vv; cv+cv+; ct+ct+) dona individus triple heterocigots normals (v+v; cv+cv; ct+ct). Femelles d’aquest genotip s’encreuen amb mascles triples homocigots mutants (vv; cvcv; ctct). La descendència d’aquest encreuament prova dona les següents freqüències genotípiques de les gàmetes femenins: cv+ cv cv cv+ cv cv+ cv+ cv v v+ v v+ v v+ v v+ Total ct+ ct ct+ ct ct ct+ ct ct+ 432 424 55 43 90 86 4 6 1140 La freqüència de recombinació o distància en cM entre els gens a) b) c) d) 45 v cv, cv ct, i v ct és: Entre v y cv 55,01. Entre cv y ct 32,00. Entre v y ct 21,59 Entre v y cv 24,03. Entre cv y ct 9,4. Entre v y ct 16,31 Entre v y cv 27,07. Entre cv y ct 18,50. Entre v y ct 6,40 Entre v y cv 33,08. Entre cv y ct 21,30. Entre v y ct 20,49 Les dades del problema anterior indiquen que el coeficient d’interferència (I) entre aquests loci és: a) 0 % b) 7,8 % c) 13 % d) 38 % ...