Teoria de la comunicació I - J.M. del Pozo (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Teoria de la comunicació I
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 13
Subido por

Descripción

Primer semestre de teoria de la comunicació I

Vista previa del texto

Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Ètica de la comunicació 1.Ètica i comunicació: Una deontologia més? Deontologia: Codi de pràctica professional. (Deriva de l’ètica) Tot codi deontològic ben fet, deriva de l’ètica. Llista de deures concrets fills d’una reflexió ètica.
Avui dia substituïm erròniament deontologia per codi ètic.
Reduccionisme = Disminució Ètica ÈTICA < ÈTICA APLICADA < DEONTOLOGIES PROFESSIONALS Etimologia: -Llar i niu – Espai col·lectiu i individual. Es necessita per estar complet, relacionarnos,... Si falla la llar, falla el projecte humà (infància) -Tarannà i caràcter – Tothom en tenim un, individual. (adolescència, la rebel·lió acaba quan tens un caràcter fet) --Explicar-nos com aprofitar l’espai col·lectiu i, desenvolupar el caràcter individual que ens fa humanament millors.
Moral És i no és el mateix que l’ètica. La paraula moral ha perdut prestigi per culpa de l’església, principalment pels predicadors. Per exemple, la religió catòlica ha tingut influència en la societat i, es considerava que la moral era únicament catòlica, es relaciona amb prohibicions.
Etimologia: Costum (llatí) Ètica per a valors i principis de la vida humana en general, tothom en té, per fer ètica hem de pensar en la moral.
Moral per valors i principis personals, tothom té moral (costums) criteris concrets.
-L’ètica jutja la moral: Deontologies 1 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos 2.L’estructura moral de la persona humana Som éssers morals tot i que no ho vulguem ser. Sartre deia que els humans estem condemnats a ser lliures, hem de triar. Per altre banda, si en s prenen la llibertat ens revoltem.
Formem part d’una totalitat,el cosmos i d’una naturalesa, la terra, on ha emergit la vida.
Coneixem el 5% de la matèria i l’antimatèria (forats negres). Som ignorants, sabem molt poc del món i quant més sabem, més se sap que no en sabem.
 Valor positiu Sabem  Valor negatiu Ens queda molt per saber En l’anàlisi de la terra va aparèixer la vida i, aquests petits éssers van evolucionar i van enriquir-se fins avui dia. Dins d’aquests éssers estem els Homo Sapiens i, amb el nostre control hem dominat les altres espècies. I aquest ésser humà ve d’espècies menys desenvolupades – Tot i que els cristians creguin en la biblia – tenim una cadena evolutiva.
-Estímul Venim del món animal, que pertany a un cercle Ja estan programats.
-Instint Segons l’estímul  Respon un instint = Conducta tancada L’ésser humà trenca el cercle, som indeterminats. Triem, tenim llibertat a través de l’indeterminació, tenim reaccions més complexes – va fallar la programació i va buscar solucions – L’ús d’instruments, la mà prènsil, el fet de ser capaç d’inventar un llenguatge i aconseguir conservar l’aliment ens fa superiors. Les primeres paraules estaven relacionades amb la cacera i el perill. Amb el llenguatge organitzem la vida i la dominem. La ciència és llenguatge.
Humà = Creatiu amb obertura: Llibertat, Els animals estan programats, no són conscients, estan ajustats no tenen dubtes. En canvi l’humà sí, guanyem llibertat però perdem programació, ajustament.
Fem les coses per conveniència, estem desajustats.
Els errors del procés de la llibertat formen part de la llibertat. Necessitem produir regularitat en el nostre comportament per ajustar-nos més i no estar sempre sota l’equivocament. L’intel·ligència ens presenta i argumenta les diferents opcions que tenim.
2 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos -Els humans fem coses que altres éssers no fan però perquè tenim enrere una evolució geològica.
Venim d’éssers amb automatismes, però la nostra vida necessita més que altres éssers i, per això, nosaltres podem triar i decidir, hem evolucionat.
Com a persones perdem l’automatisme i comoditat però, guanyem llibertat i autonomia.
Cert és que ens convindria tornar a la natura, donar-li més importància.
Som constitutivament morals perquè se’ns ha donat la capacitat de triar i podem triar per que entenem.
Necessitem l’aprenentatge del bon exercici de la llibertat.
L’ètica És l’entrenament d’actuar/triar bé.
Esforç intel·lectual per fer un bon ús de la llibertat.
Està connectada a la necessitat d’exercir bé la llibertat.
Tenim la capacitat de construir hàbits – Costum personal – Els hàbits poden ser: -Positius = Virtut -Negatius = Vici Habitus secunda natura: L’hàbit és la segona natura. Ens hem desajustat de la primera natura i, al voler un equilibri natural, creem un hàbit.
L’home és un ésser obert capaç de decidir a través de l’intel·ligència.
La gènesi del sentit moral Els humans portem la consciència de sèrie.
Les tres crisis del JO: 1. S.XIX: El jo humà animal, l’evolucionisme 2. Freud: L’inconscient (Super jo) 3. Marx: Les relacions determinen la consciència Ortega i Gaset va dir : “Yo soy yo y mis circunstáncias” – Tendim a pensar que som més autònoms del que realment som.
L’inconscient mana sobre nosaltres i es representa als somnis.
3 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Sobre els 2-3 anys descobrim el “Jo”.
Necessitem fer una ficció de nosaltres, per que si fóssim conscients de les nostres dependències no tindríem convicció per continuar, ens autoenganyem per moments, ens reforcem.
Construïm el “Jo” a partir del que esperen els altres de nosaltres. Hi ha “Jo” si hi ha consciència de l’existència del “Jo” i de la memòria.
La memòria és la suma de tots els papers que hem jugat a la vida.
La idea del Jo és necessària per entendre el conjunt de la consciència moral. El “Jo” en si és molt complex i depèn de molts factors.
El món es divideix en dependents i rebels Idea de perfecció total = Feixisme La base de tota moral és la llibertat Drets humans = Més o menys la moral global Oikeíssis = Oikos, casa  Pels estoics era la consciència, la base ètica.
L’humà necessita reapropiar-se de la naturalesa. Quan els estoics donaven normes morals, creien que tornaven a la Oikie, a la seva naturalesa inicial.
Edat Mitjana Con|scientia = Amb saber reflexiu. (Bé i mal) Amb|ciència Actuar d’acord la pròpia consciència.
Quan tenim un problema l’hauríem de resoldre segons la nostra consciència. Llavors dependrà de l’ètica rebuda a l’infància.
- Norma pròxima de moralitat Moral sense (Sentiment moral) - Empiristes: Els humans tenim sentiments i alguns els considerem morals.
Compassió: Empatitzar – viure el que viu l’altre 4 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos L’emotivisme conjunt és possible gràcies a la moral sentiments espontanis Hume diu que és erroni que els deures vinguin de l’ésser, són una construcció humana voluntària, no deriva de la naturalesa, sinó que és un producte de la decisió humana.
Complexitat fenomen: Moralitat humana Entre natural i adquirit.
Què pesa més a la nostra consciència, el saber real o els sentiments? La vida moral no està només regida per la racionalitat, també hi ha sentiments. L’educació moral és clau per una vida moral i, és important educar bé sense un nexe emocional amb qui aprèn.
La nostra educació moral depèn molt dels sentiments morals que ens transmeten, després els podrem vestir.
Durkheim Amb Weber són considerats pares de la sociologia contemporània (ciència de la societat) La sociologia té una part teòrica i una part experimental: -Big data: Mai la societat hauria pogut imaginar la quantitat de dades/informació que tenim sobre nosaltres – Els sociòlegs poden referir-se al que sigui, qualsevol cosa, més encertadament. Això trenca la privacitat.
Sociologia: S’ocupa de l’estudi del canvi de les societats. (Ha evolucionat molt en els últims anys).
També treballa la moralitat social, la manera de relacionar-nos, vivenda, transport, manera de vestir, la consciència moral que està condicionada a la societat on vivim, tot i que pensem que és individual.
La societat ens dóna una educació moral i, sap que és necessària per desenvolupar-nos.
Durkheim volia saber quines són les invariants en la sociologia: 1. Esperit de disciplina: Organització de les persones, el mot suggereix coacció o formalitat gràcies a la religió, però la disciplina proporciona dos factors importants:  La regularitat: Ordenació constant, rutina.
 Autoritat: És bona quan fa el que la seva etimologia diu – Auct|oritas  Auct|or  Aut|or  Augeo: Fer créixer, incrementar, impulsar.
Ex: jardiner, pares,...
“Hem de poder crear una bona regularitat per tenir una bona autoritat” 5 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Considera que només són fills morals els impersonals, no és tan important l’individu com el grup, la societat.
És moral si té un objectiu social.
Som individus, formem part d’un teixit, som producte de la societat, tot i que això no vol dir que siguem esclaus de la societat.
2. Adhesió als grups socials: Potenciarem la nostra importància col·lectiva mitjançant els grups socials, només podem avançar si afegim valors socials a la nostra personalitat. El més complet serà aquell qui estigui adherit a molts grups socials.
3. Autonomia de la voluntat i individual: Tampoc hem de ser completament producte de la societat, hem de tenir un punt personal (això possiblement està influït per Kant).
Podem entendre la moral com a deure o com a bé: - Deure: Com a disciplina i adhesió social. – Parar-se davant d’un semàfor en vermell.
- Bé: Autonomia, intimitat de la consciència, honradesa, compliment de la paraula, valentia.
Dipòsit de valors, tenir criteri per jutjat.
3.Els valors de l’ètica periodística Valor (ètic): Aquelles realitats de la vida que ens fan moralment bons i feliços.
No hem de confondre valor amb preu (valor econòmic de les coses) Les emocions controlen bona part de la nostra vida, sinó tenim connexions emocionals les coses ens aniran malament.
Qui determina els valors? Cadascú els seus. En el món de la llibertat els nostres valors predominen, jo mano sobre els meus valors i valor, és allò que val per la vida.
Un got d’aigua por ser un valor perquè et fa la vida més feliç. Però quan he de triar entre dos valors sempre hi ha un que predomina. Hem de tenir un bon criteri per saber triar correctament.
Entre: Bé o Mal = Bé Mal o Mal = Mal menor Bé o Bé = Bé major 6 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Els valors de l’ètica periodística: Aquelles realitats de la vida que fan bona la pràctica de la comunicació. Desitjable pels consumidors i els productors.
La doctrina teòrica sobre els valors de l’ètica periodística no és igual per a tothom, no hi ha una doctrina universal.
Thomas Cooper Presenta 3 valors: 1. La veritat: Aquesta depèn de cadascú. No podem dir què és veritat, però si la falsedat, per tant esbrinarem la veritat a partir de descartar falsedats.
La veritat és una idea abstracte, en canvi la veracitat és una actitud completa de les persones, voler dir la veritat 2. Responsabilitat: Actitud amb la qual articulem la llibertat de la vida. Assumir les conseqüències 3.
Edmund Lamberth La filosofia i la ciència cerquen la veritat, el problema és que la veritat no la podem definir “errare humanum est” 1. Principi de veracitat Hi ha diferents perspectives de la veritat, depèn de cadascú. La visió única de la realitat no existeix. En tot cas, l’intent de buscar-la portarà als qui la cerquin, cooperació, intercanvi, comunicació... però aquests no es podran enganyar.
Cadascú té la seva porta a la veritat, però tothom tenim la capacitat de conèixer l’engany.
- No voler enganyar mai ens portarà bona consciència.
Primera exigència ètica de la comunicació  Principi de veracitat Els enganys són manipulacions de la realitat que poden ser catastròfics. [Veritat, veritat manipulada, mentida] 2. Principi d’imparcialitat A l’hora d’informar no podem avantposar les nostres creences o pensaments. Els informadors poden formar part d’un grup/club, però cap de les condicions pròpies pot interferir en la teva informació.
-Distinció entre opinió i informació. S’ha de ser honest i legal en tot moment.
La veracitat i l’imparcialitat trenquen la llibertat d’expressió 7 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos  Principi d’equanimitat(serenitat, justícia): El comunicador no ha d’exagerar un fet escabrós (morbo). Serenitat per parlar de les coses dures.
3. Principi de llibertat La bona comunicació té els tres punts: veracitat, imparcialitat i llibertat.
Llibertat que no trenqui els dos primers principis. L’ètica viu de la llibertat.
4. Principi d’humanitat Com a humans hem de seguir els deures naturals: d’ajudar a no fer patir (enganyar) Pensa en ajudar, frenar els dolents i ajudar els bons -Informar sobre terrorisme ajuda al terrorisme? Si s’escau en mala informació sí (sense humanitat, veracitat i amb morbo) 5. Actitud ètica de servei Servidor d’un objectiu comú per a tots, servidor d’un principi pels ciutadans, l’informador no és superior -Demanda ètica aplicable a totes les professions Ex: El pacient ha de tenir la sensació de ser familiar del metge ÈTICA DE LA CURA – Ètica de servei: Fiabilitat, proper,...
Lamberth també diu que l’ètica periodística mai pot caure en la calumnia – atribuir un mal a una persona que no ha fet res – Ja sigui crear-la o compartir-la.
Cura de la violació de l’intimitat. Tothom té dret a la lliure circulació i a tenir secrets. També existeix el mercantilitzar l’intimitat.
Què és i què no és íntim? Tot allò que passi/estigui a la teva propietat.
Els errors s’han de rectificar. Tot i que als mitjans no els agrada rectificar perquè han de reconèixer un error.
Elementos del periodismo El periodisme ha de donar al ciutadà les eines per autogovernar-se (ètica). Actitud de foment de llibertat personal.
Primera obligació del periodisme: La veritat - Deu lleialtat als ciutadans: No fallar - La seva essència és la disciplina de verificació - Ha de mantenir independència amb aquells als que informa: Mantenir distància 8 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Ha d’exercir un control independent del poder: Per definició el poder és contrari a la llibertat, - però, si no hi ha llibertat perquè mana el salvatgisme. No s’ha de sotmetre als interessos del poder. L’ús del poder tendeix a l’abús.
- Ha d’oferir un fòrum públic per a la crítica i el comentari.
- Ha d’esforçar-se per què el significant sigui rellevant: Producció tècnica.
- Les notícies han de ser exhaustives i proporcionades.
- Ha de respectar la consciència individual dels companys.
Dret a reservar les fonts El bon periodista segueix el principi de veritat i satisfà el dret del ciutadà a tenir informació de qualitat Livel = Llibre petit Ús real  Escrit difamatori. Forma de comunicació destinada a desacreditar algú.
Calumnia: Falsa acusació d’un crim Injuria: Insult greu, ofensa Èticament qui insulta és més denigrat que l’insultat “No ofende quien quiere sinó quien puede” Livero: Escrit llarg que vol atacar/denigrar una persona – Exclòs del bon periodisme Les crítiques han de ser constructives, no insultants: Distinció entre informació i opinió: Opinió  Comunicació que valora X cosa des del punt de vista personal del periodista i, la converteix en informació. Criteris de valoració. S’ha de deixar clar que allò és una opinió Informació  Transmetre uns fets via paper, pantalla,... per fer-los públics essent objectius dins la possibilitat. Es pot ser subjectiu, però sense males intencions (tergiversar, enganyar, sectarisme..) Les cròniques són informació i les tertúlies opinió. Es pot opinar si queda clar que és una opinió.
Hi ha hibridació entre opinió i informació.
Plagi: Còpia – El plagi és lícit quan hi ha crim. (El plagiador supera l’original) 9 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Selecció de notícies Tenim tantes notícies que hem de triar: l’informació va a modes (ara política) Avui dia el periodista s’avorreix davant la pantalla en comptes de sortir en busca de la notícia “No és notícia que un gos mossegui a una persona, sinó que una persona mossegui un gos” Avui dia perquè no se’ls acusi d’avorrits i tornar a estar en boca de tots, alguns formen escàndols (ja siguin anònims o famosos)  Això és difícil de canviar ja que, els mitjans venen influenciats per la societat i allò escandalós, emotiu, populista... és el que crida l’atenció.
Formes de presentació (Posició): Millor les pàgines senars perquè són les primeres que veiem. La fotografia també ajuda, és més visible.
Quotes polítiques: Independentment de la campanya electoral, sempre s’informa dels partits polítics. Es demana equitat de l’informació de les forces polítiques, respecte per les minories i democràcia.
Els 4 principis d’Alsius 1.Principi de justícia: Ha de pensar en els grups socials menys afavorits: Gays, immigrants, joves, grans, vells,... Tots som inferiors respecte altres.
Presumpció d’innocència: És innocent fins que es demostri el contrari. Avui, abans de tenir un judici la televisió et condemna.
2.Principi de llibertat: És fonamental per la democràcia, la primera és la llibertat d’expressió.
S’han de tenir en compte els condicionants externs: autoritat, diners, normes, poder polític econòmic o financer... – La política s’està subordinant a l’economia  El cap (política) perd poder i els braços (economia) l’augmenten. La comunicació està condicionada a les mateixes pressions.
Les servituds comercials trenquen llibertat – Publicitat – La publicitat ve condicionada per l’audiència.
10 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Les vies d’on s’obté l’informació, solen ser interessades: Econòmicament o per quedar bé, voler que se sàpiga aquella informació.
La vella doctrina deia que pots fer el mal per omissió  Acció ètica criticable 3.Principi de responsabilitat Actitud que permet compatibilitzar la llibertat amb tots els altres valors de la vida.- El centre de la nostra existència. Triar les opcions que són bones = responsabilitat.
La llibertat ens dóna opcions i la responsabilitat ens tria els valors positius i negatius: Si la teva llibertat tria sense responsabilitat, segurament et faràs mal. Sense responsabilitat la llibertat fa mal.
Primacia de la vida i de la seguretat de les persones: Llibertat d’expressió: Llibertat màxima de la comunicació – Ha de donar primacia a la vida i a la seguretat de les persones. Ell pensa que no s’ha de posar per sobre, sinó igual, igualar el valor de la màxima llibertat d’expressió, la vida i la seguretat.
La llibertat d’expressió pot posar en perill la vida i la seguretat = Depèn de la forma de pensar.
- Prioritat d’ajut humanitari: Sensibilitat per les persones.
- Seguretat pública - Seguretat pública/ terrorisme  valor real del periodisme  Màxima difusió L’estigma al periodisme  No es pot estigmatitzar perquè encara estigmatitza més, subratlles l’estigma i en certa forma l’alaves.
4.Principi de protecció La primera obligació del govern és mantenir la seguretat del poble però, l’excés pot arribar a la falta de llibertat, s’ha d’equilibrar.
Són legals les càmeres al carrer? Tenim dret a l’intimitat i doncs, serem nosaltres els qui triem la nostra intimitat.
Les matèries d’especial interès personal (revolució) S’ha d’informar sobre les revolucions perquè són d’interès comú, com el terrorisme, de tal forma que no alabis el fet i la violència del terrorisme  Reflexió i diàleg. No pots deixar d’informar i de manera que els valors bàsics dels ciutadans quedin defensats i no alabis actes de violència.
11 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Text: Article 20 de la constitució d) Els teòrics del dret pensen que és excessiu Transició Secret professional Dret de moltes professions 2) Ministerio de información y turismo: No censura prèvia però si multa desprès = Autocensura inicial  Censura ridícula -La premsa orientada és lliure? Tècnicament sí, perquè són premsa orientada perquè volen Text: Llei del CCMA 2005: Reconèixer l’importancia del cinema català i genera riqueses.
EL CCMA, vetlla per la qualitat informàtica i ètica dels continguts audiovisuals.
-Serveis públics i privats han de conviure -Drets de l’audiència (deriven de la constitució) -Llibertat de comunicació -Garantía del servei públic  S’ha de garantir la qualitat del producte audiovisual *Tenim dret com a comunitat reconeguda a defensar els nostres béns col·lectius: -Cultura -Llengua S’ha de fomentar el servei públic.
La definició del servei públic incorpora valor que no tenen perquè incloure altres serveis privats. Per fer comunicació es necessita informació, Sí o sí. Els serveis privats dubtosament tractarien temes d’educació, Gammificació de la docència: És possible educar jugant, des del món de vista pedagògic, jugar és educar, poc a poc amb l’ampliació del seu món i la seva educació, la presència del joc en l’educació ha de disminuir, diferenciar quan es pot i quan no es pot.
Si els serveis privats diuen que són educatius perdran audiència Ho associem a pal, avorriment.
Llavors, tot i ser-ho diuen que no.
Quan un mitjà públic fa X cosa educativa, és una ajuda social.
12 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Tots podem educar i deseducar sense saber-ho, en tot moment.
Ex: El professor ens ensenya a nosaltres i nosaltres l’ensenyem amb el nostre respecte i audició. Tots sortim de classe essent millors persones.
Els mitjans també eduquen, en tot moment, emet valors o contra valors: Promoure la “Belén Esteban” deseduca.
Si l’home del temps ens diu que ja podem canviar la roba de l’armari està deseducant, perquè ens està privant de la nostra autonomia i decisió.
Tots els mitjans haurien de tenir en compte que sempre eduquen, en tot tipus de programes i cada moment. Pot ser que eduqui i deseduqui alhora. Cadascú entén el missatge com vol, però això no exclou que el missatge que es dóna pugui ser negatiu.
L’entreteniment i promoció de la cultura: Un mitjà públic ha de fer un entreteniment de qualitat, la majoria es basen en això.
Compromís de política cultural català que traspassi la frontera de Catalunya, territori de parla catalana. Legislació que supera fronteres.
L’esperit crític: Els treballadors no poden treure profit de la seva posició, tot i així ho fan.
Distingir vida privada i l’àmbit de treball  Bon ús de twitter.
La veritable propietat allò que ens diferència, ja que no tothom tenim les mateixes fonts ni la mateixa capacitat per a realitzar l’obra,...
Humanitarisme: Condició que ens fa sentir solidaris en la desgràcia humana. (Comprensió, compassió i ajuda) “Jo faré pels altres el que voldria que fessin per a mi”.
El fet de compartir imatges compromeses, no et treu humanitat, estàs conscienciant sempre i quan no frivolitzis.
13 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos Text CAC: El problema de la violència de gènere és que fins hi tot si és petita físicament, psicològicament és molt gran.
El sexe compartit o és consentit o és dolent.
Comportaments de l’agressió psicològica: el més greu és l’amenaça, menyspreu amb continuïtat és agressió psicològica (depèn del grau), les pressions.
Quin ha de ser el tracte que donin els mitjans de comunicació? Qualsevol estereotip desigualitari és sexista. (La maté porque era mía, pega cada dia la teva dona, si tu no saps perquè ho sabrà ella).
Dignitat relacionada a integritat física i psíquica, per tant hi ha determinats principis que, per molt que la diversitat cultural les qüestioni,...
Ritmes diferents de evolució de la història produeixen diferències entre ètnies. Respectarem els altres pensament sempre i quan no interfereixin en els nostres principis essencials.
Dret a l’intimitat de les dones agredides, evitar el morbo i no transmetre declaracions que justifiquin l’agressió.
-Quan el periodista veu una desgràcia, ha de deixar d’informar i ajudar a la persona, perquè abans de professional és persona.
En el cas de mort, si s’ha d’informar, sempre ha de ser amb el consentiment de la família.
S’ha de mantenir l’anonimat sempre que la persona vulgui i, en cas que el perjudicat sigui menor d’edat.
Perspectiva religiosa Aconfessionalitat, s’informarà dels actes socialment rellevants i sobre totes les religions sempre que passi res extraordinari. Podem informar sobre una missa especial, però no sobre una missa regular.
Text BBC: 1. Per que la religió és sentimental, si ho fessin podrien fer mal al col·lectiu de creients. Han de ser precisos i rigorosos per tal de no fer-ne.
14 Teoria de la comunicació I – J.M. del Pozo || Lúa Campos 2. No es pot fer burla sobre una creença religiosa, per exemple, no podem riure de la creença en la reencarnació.
3. Els temes religiosos es tractaran amb delicadesa 4. L’espai de la religió més profund, mereix sensibilitat i respecte.
- La broma és acceptable sobre el component organitzatiu de les religions, no sobre el component de la fe.
Últim punt corpo: Acceptar que la sexualitat és part de la vida totalment natural.
No acceptar tòpics sexistes, no discriminar per orientació sexual,...
Tractar l’orientació sexual des del respecte 15 ...