TEMA 8. CLORÒFITS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 16
Subido por

Descripción

Professora: Concepción Delinares

Vista previa del texto

TEMA 8. CLORÒFITS També estan dins el regne Plantae, com els rodòfits. Són els avantpassats de les plantes terrestres.
Els cloròfits són un grup dins les algues verdes. A part, també hi ha el grup Viridiplantae (biribidabidibú) o Streptòfits.
Alhora, el fílum cloròfits té quatre classes: - Prasinofícies.
Clorofícies.
Ulvofícies.
Carofícies En aquest ordre, de més primitiu a més evolucionat (de dalt a baix).
En general, els cloròfits tenen una gran diversitat pseudoparenquimàtics, parenquimàtics...) i reproductora.
morfològica (filamentosos, Hi ha entre 7000 i 8000 espècies, la majoria d’elles d’aigua dolça, tot i que també n’hi ha algunes de marines (un 10%).
Els cloroplasts estan envoltats per dues membranes. Els pigments que tenen són la clorofil·la a i b, xantofil·les i α-carotens. La paret cel·lular té cel·lulosa i pectina, i a vegades fins i tot carbonat càlcic. Poden tenir dos o quatre flagels (isoconts). La substància de reserva és el midó.
PRASINOFÍCIES És la classe que comprèn els cloròfits més primitius. No tenen paret cel·lular, sinó que estan envoltats per unes plaquetes minerals (sense forma poligonal). Sovint tenen quatre flagels.
Es troben en els tolls que deixen les marees d’aigües marines en roques a la vora del mar.
CLOROFÍCIES Poden ser unicel·lulars, formar agregats, filaments, tal·lus laminar o pseudoparenquimàtics. La reproducció sexual pot ser per isogàmia, anisogàmia o oogàmia. D’aquest grup, les cèl·lules que són mòbils tenen sempre dos flagels apicals.
Hi ha organismes marins, altres d’aigua dolça, i d’altres que fan simbiosi amb líquens.
ULVOFÍCIES Poden ser filaments, tal·lus laminars, pseudoparenquimàtics o parenquimàtics. La reproducció sexual es pot donar tant per iso, aniso o oogàmia.
Si tenen flagels, aquests són apicals.
Predominantment són marines, encara que hi ha algunes que són d’aigua dolça. Predomina també el cicle diplo-haploide, encara que també hi ha organismes amb cicles diploides i haploides.
El gènere més important és el Ulva, que és l’enciam de mar. Té un tal·lus molt simple, laminar de només dues capes de cèl·lules. Té un cicle diplo-haploide isomòrfic. Els gametangis de diferent sexe i els gàmetes són iguals, per tant l’esporòfit es produeix per isogàmia. Les espores que crea l’esporòfit són zoòspores (amb 4 flagels).
Podem diferencia el gametòfit de l’esporòfit fent un anàlisi genètic o observant si les cèl·lules que crea tenen 2 o 4 flagels. Si en tenen 2 són gàmetes, i per tant era gametòfit. Si en tenen 4, era esporòfit.
CAROFÍCIES És la classe més evolucionada de totes. A partir d’aquestes és des d’on es va fer el salt d’algues aquàtiques a plantes terrestres.
Poden ser unicel·lulars, filamentoses, pseudoparenquimàtiques o parenquimàtiques.
Les cèl·lules, si són mòbils, són asimètriques i tenen 2 flagels apicals o laterals.
Predominantment tenen cicle haploide i són algues d’aigua dolça.
Tant en les carofícies unicel·lulars (Closterium) com en les filamentoses (Spirogyra) la reproducció sexual es dóna per cistogàmia.
Semblances de les carofícies amb les plantes terrestres: - Hi ha moltes semblances en el DNA nuclear i dels cloroplasts.
L’esporopol·lenina és una substància vital per les plantes terrestres que també tenen les carofícies. És una substància molt resistent a pHs extrems... fins i tot pot aguantar una - bomba atòmica. Aquesta substància en les carofícies es troba protegint el zigot, en plantes es troba protegint el pol·len.
La divisió de les dues cèl·lules quan s’acaba la mitosi es fa per la creació d’un fragmoplast. Aquest és una paret nova que apareix a partir de l’aparell de Golgi i separa la cèl·lula en les dues filles. Aquest sistema es troba tant en les carofícies com en les plantes terrestres.
Entre tots els grups, hi ha un de carofícies pseudoparenquimàtiques que és el que més s’assembla a les plantes terrestres. És el grup Chara. És pensa que és l’antecessor més directe.
La reproducció sexual d’aquest grup es fa per oogàmia. Les cèl·lules formen branques, i els gametangis apareixen en els nusos de les branques.
No apareixen alhora els gametangis masculins i els femenins perquè no hi pugui haver autofecundació. El zigot creix dins el gametangi femení, i fins que no ha crescut un mínim, no s’allibera i colonitza el medi.
Les algues del grup Chara són les primeres que van poder sortir de l’aigua, almenys parcialment.
Tot i ser poiquilohidres, tenen conductes que transporten l’aigua, però no pot ser retinguda.
Així, si la base de l’alga està dins l’aigua, aquesta pot arribar a la resta, que es troba en l’exterior sense dessecar-se.
...