Apunts Bloc A Psicologia Evolutiva (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Profesor C.
Año del apunte 2016
Páginas 22
Fecha de subida 13/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er BLOC A  HISTÒRIA I TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT 1. PSICOLOGIA EVOLUTIVA Disciplina que s’ocupa d’estudiar els canvis psicològics que en una certa relació amb l’edat es donen en les persones al llarg del seu desenvolupament, és a dir, des de la seva concepció fins la seva mort.
Explica els canvis i el perquè.
Meta del psicòleg: Comprendre el canvi. Interès per la conducta humana, els canvis al llarg del temps.
2. CICLE VITAL -Prenatal (fins el moment del naixement) -Primera infància (fins als dos anys) -Preescolar (2-3 fins als 6) -Infantesa (6 fins als 12) -Adolescència (12 fins els 19-20) -Joventut (20 fins els 35) -Maduresa (35 fins els 65) -Vellesa  És totalment acceptable però està determinat per la nostra manera de veure el món. En altres societats i cultures és diferent.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er 3. REPRESENTACIONS SOCIALS DE LA INFÀNCIA El concepte de la infància ha canviat al llarg de la història. Tal i com el considerem avui té a veure amb la història més recent. (Actualment el nen és una figura molt important però abans inclòs el mataven).
Grècia i Roma  Pares tenien el dret a decidir la vida/mort dels fills. A Roma existia l’infanticidi que era una pràctica habitual. (Només es volien els nens forts)  Considerats petits adults.
 Sorgeixen primeres residencies per a nens abandonats.
1198. Emperador Constantino. Edicte contra” infanticidi”.
Edat Mitjana  Mortalitat infantil alta. Esperança de vida reduïda. (La mare no volia invertir en el seu fill perquè sabia que es moriria)  La infància tenia una durada molt curta. No considerada com una etapa destacable.
s. XIII – XIV  Primeres representacions socials de la infància en pintures. (Es comencen a pintar com a més nens, però també se’ls representava morts en una família com si hagués augmentat la sensibilitat i això representa un factor cultural).
s. XVI – XVIII  Existeix categoria d’infància. “Nen vestit de nen”. (Es comença a dir que el nen és innocent i que no té les mateixes capacitats que un adult.)  Sorgeixen moralistes influenciats per l’església.
Rocío Hervás Romero  PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er Creença que el nen era un ser buit// Educació a cop de fuet.
s. XVIII (IL·LUSTRACIÓ)  Rosseau: Els nens son els éssers autèntics, són perfectes com la natura i es fan malbé a la societat. Sorgeix la idea que el nen es pot educar (sense fuet).
1830/1840  Legislació britànica que regula les condicions de treball dels menors de 10 anys. ( Es legislen una sèrie de lleis per millorar la situació dels infants).
1870...
 Impacte internacional del cas “Mery Ellen”, dictar sentencia al tribunal de New York contra el pare, al que se li aplica la Llei contra la crueltat dels animals. Es crea la primera societat de prevenció de la crueltat vers els nens.
 Especialistes, serveis socials. Escola obligatòria. (Es veu la necessitat de controlar a les famílies per a que eduquessin els nens, puguin mantenir les seves necessitats essencials , etc.) Els assistents socials també apareixen per obligar als pares a que es fessin responsables dels seus fills i no els deixin en “El torno” (nom que rebia un centre on es podia abandonar als nens).
 Aquest mateix any també comença la psicologia evolutiva (com és, com es desenvolupa, etc).
s.XIX, Inici s. XX (Anglaterra)- Inici rev. Industrial  El nen s’utilitza com a ma d’obra per treballar a la fabrica.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er s. XX     1924  Declaració de Ginebra sobre els Drets de la Infància.
1959  Declaració dels Drets de la infància de les Nacios Unides.
1989  Convenció sobre els Drets dels infants.
1990  Cimera Mundial de Caps d’Estat i de Govern (New York) amb la firma de: Declaració Mundial sobre la supervivència, la protecció i el desenvolupament de la infància.
3.1. ¿Com neix la psicologia evolutiva al s. Xix?  Per diferenciar lo normal de lo anormal. (Diferenciar el bon desenvolupament del dolent, encara que el de cada persona és diferent.)  Per resoldre qüestions relacionades a com l’home adult adquireix el coneixement.
 El nen és el millor medi per obtenir informació sobre el coneixement adult.
 Educació, medicina i prevenció social impulsen l’estudi científic de la infància.
4. AUTORS PRECURSORS  Rousseau (s.XVIII): Discurs filosòfic – pedagògic: com ha de ser el nen i com s’ha d’educar. Postura normativa. “El Emilio”. (Va ser el primer en dir que al nen havia que educar-lo.)  Tiedemann (1764): Primera biografia infantil – del seu fill dels 0 als 2,5 anys.
 Itard (Entre 1801i 1807): Medicina. “Nen salvatge d’Aveyro”. (Va intentar reeducar a un nen que s’havia educat amb animals però ja va passa el moment crític i no va poder i llavors va arribar a la conclusió que si no ens socialitzem, no ens humanitzem.) Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er  Darwin(1840): “Esbosso biogràfic d’un bebè” (1877), basat en els apunts biogràfics i observacions sobre el seu fill “Doddy”. (Va observar el desenvolupament de les emocions.)  Preyer (1882): El llibre clàssic de psicologia infantil: estableix la base científica de l’estudi del nen.
 Baldwin (1895): El psicòleg evolutiu oficial. Estudia al nen i les lleis generals d’evolució humana. Influenciat per Darwin.
 Jean Piaget (1896-1980)Suïssa  LevS. Vygostki (1896-1934) Unió Soviètica  Diversitat d’enfocaments no específicament de la infància sinó de corrents psicològiques més amplies.
5. DEFINICIONS DE DESENVOLUPAMENT  “Canvi al llarg del temps, que suposa diferencies en la conducta, que es donen en moments successius. En aquest canvi s’impliquen processos ambientals que serveixin d’estímul per generar relacions causals que influeixin directament sobre el canvi”. (Flavell i Wohlwill, 1969).
 “Transformacions de tipus qualitatiu (i també quantitatiu) que permeten a la persona abordar mes eficaçment els problemes de la vida quotidiana, dependent, per a definir i resoldre aquests problemes, dels recursos i recolzament que li aporten les persones amb qui interactua i les practiques culturals. El desenvolupament infantil implica l’apropiació dels instruments i habilitats intel·lectuals de la comunitat cultural del nen/a” (Rogoff, 1992).
 La definició de desenvolupament canvia segons l’autor, segons la seva forma de veure la vida. A partir de les teories de Piaget i Vygostky la psicologia evolutiva agafa un gran pes científic.
 El desenvolupament ajuda a adaptar-se a l’entorn. Un nen es va desenvolupant segons el seu ambient cultural i familiar.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er 6. TIPUS DE CANVIS No són excloents:  Quantitatius Canvis que porten a un augment o disminució. (ex.
Augment de vocabulari en un nen)  Qualitatius Canvis en l’estructura, classe o forma de procedir. (ex.
Pas de balbuceig a dir paraules) Normalment un canvi quantitatiu porta a un canvi qualitatiu.
 Evolutius Aparicio de noves formes de comportament (ex. Un nen que comença a caminar.)  Involutius declivi, deteriorament o supressió d’un comportament (ex.
Un nen que abandona el gateig) Es donen en totes les etapes de la vida.
 En el desenvolupament no nomes hi ha ascens o millora sinó que també hi ha involució.
7. FACTORS QUE AFECTEN EL DESENVOLUPAMENT 1. Organització biològica Calendari maduratiu. Afecta a tots els membres de l’espècie humana.
Influencies normatives relacionades amb l’edat. La maduració no es pot alterar amb una estimulació incorrecta ja que encara no esta preparat per adquirir certs característiques. (Ex. Tots naixem immadurs i dependents dels adults; edat en que maduren els òrgans sexuals, edat de gateig, de caminar, control d’esfínters, etc).
2. Diferencies educatives depenent de la cultura El desenvolupament no segueix un procés idèntic per tothom. Hi ha desenvolupaments diversos segons les demandes culturals. Depèn de la practica de socialització de cada cultura. (Ex. Valoració d’interdependència mentre que a altres cultures es valora mes l’autonomia i independència. En l’hàbit de la dormida observem aquesta diferencia de valors educatius entre grups culturals euro-americans i d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er 3. Condicions de vida/època historia/grup social  Maneres de viure i diferents usos socials de la infància. En definitiva és el context en el que viu l’infant. (Ex. Nen de 12 anys avui esta a l’escola. Abans treballant.
Crisi econòmica) 4. Influencies no normatives Factors que afecten a individus de forma aïllada, no afecten col·lectivament. (Ex. La mort d’un dels pares durant la infància.)  El desenvolupament de cada individu es dona a partir de la interacció de tots aquests factors.
8. CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT  Organitzat: Les habilitats o característiques del desenvolupament es van incorporant paulatinament, tenen una programació.
 Holístic: Els assoliments no son aïllats sinó que s’integren en un sistema ampli d’interrelacions entre estructures físiques, cognitives, emocionals i socials.
 Variable: No totes les dimensions creixen al mateix ritme ni intensitat.
(Ex. El nen te un creixement físic notable i un desenvolupament intel·lectual inferior).
 Cíclic i repetitiu: Replanteig d’estructures assolides amb anterioritat.
(Ex. Crisis d’identitat en l’adolescència/edat adulta).
 Estabilitat i canvi: Existeixen uns canvis en el desenvolupament però hi ha aspectes que no canvien, on la persona segueix sent igual ja que te la seva pròpia identitat.
 Reflex de diferencies individuals: Encara que dos infants s’hagin criat de la mateixa manera, en el mateix context, etc; cadascú, te les seves diferencies individuals.
 Reflex de diferenciesculturals: El desenvolupament es un reflex de la cultura.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er “Necessitat de pensar el desenvolupament, des de la psicologia, com un sistema complex i dinàmic, mes enllà de considerar-lo com un procés lineal, en direcció ascendent i acumulatiu.” 9. LÍNIES METODOLÒGIQUES Directrius quan busquem informació valida:  Fonts documentals: Teories solides, robustes, analitzat el context cultural.
 Evidencies anecdòtiques vs científiques.
 Sentit comú, creences: No perquè moltes persones creguin que alguna cosa és necessàriament certa.
10.
FUNCIONS DEL PSICÒLEG EVOLUTIU  Descriure: Observar i registrar comportaments.
 Analitzar normes per a cada edat, canvis i les diferencies interindividuals.
 Explicar: Variables que ens porten a la permanència o al canvi.
 Pronosticar: Que succeirà si es dona interacció conjunta de variables causals.
 Intervenirpreventivament o correctivament.
 Optimitzar el desenvolupament.
10.1.Compromís del psicòleg evolutiu  “Formular teorias del desarrollo humano que orientan eficazmente la acción terapéutica, educativa y política, con mirar a una sociedad más humanizada y feliz”.
 “Tiene que considerarse inevitablement implicado en el proceso de desarrollohumano”.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er Els investigadors hem de tenir cura de:     Protegir els participants de danys físics i psicològics.
Tenir el consentiment dels participants.
“L’engany” ha d’estar justificat i no causar mal.
Privacitat / confidencialitat.
11.
LÍNIES METODOLÒGIQUES  Disseny longitudinal: Agafem individus en un moment concret i els fem un seguiment temporal d’allò que volem observar. Comporta molts anys de seguiment i a vegades els canvis són molt lents. Disseny costós.
 Disseny transversal: Agafem diferents individus de diferents edats, observem el desenvolupament d’una parcel.la concreta. Disseny d’ús freqüent.
 Disseny mixt seqüencial:Combinació del longitudinal i el transversal.
Agafem diferents individus de diferents edats, es fa un seguiment a tots durant un temps i es tracen els canvis en els grups.
Permet distingir els canvis atribuïts a l’entorn i aquells més universals.
 Disseny microgenètic: Concentrat en aspectes micro del desenvolupament. Involucra observacions de canvis, des dels inicis fins l’estabilització. Proporciona un anàlisi en profunditat del comportament dels nens mentrestant s’està canviant.
11.1.Dues formes d’observar  Entorn natural Situació espontània (etologia).
 Laboratori Un investigador controla les accions. Es tracta d’una situació fictícia i provocada.
Rocío Hervás Romero 12.
PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er QUÈ PROMOU EL DESENVOLUPAMENT?  Innat / Adquirit  Naturalesa / Cultura  Gens, maduració /Família, entorn cultural, aprenentatge / Interacció  Universalitat / Diversitat 12.1.Activitat o passivitat de l’individu - Activitat: Si l’individu és actiu.
- Passivitat: Si l’individu és passiu, i es la societat la que li influeix directament.
Evolutiva Psicodinàmica (‘Lorenz) (Freud, Erickson) PERSPECTIVA SistèmicaEcològica Conductista (Watson, Skinner) (Bronfenbrenner) Biològica – Cognoscitiva Sociogenètica (Vygotsky) (Piaget)  Cada perspectiva intenta explicar el CANVI i promou diferents tipus de recerca.
Rocío Hervás Romero 13.
PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er PERSPECTIVA PSICODINÀMICA  Gran part dela conducta està motivada per forces internes, sobre les quals l’individu no té control ni consciència.
 Presenta uns estadis qualitativament diferents de desenvolupament afectiu i psicosexual. Les pulsions són la base dels estadi evolutius.
S. FREUD (Viena, 1856 – 1939). Metge austríac. Estudis clínics amb pacients amb malalties mentals.
13.1.Concepció de la personalitat de Freud 13.2.Desenvolupament psicosexual de Freud Etapa Edat Característiques Oral 0/18mesos Anal 18mesos – 3 anys Interès en la gratificació oral de succionar, menjar, mans a la boca, mossegar.
Gratificació a l’expulsar o retenir les femtes.
Relaciód’oposició o complaença amb la mare.
Rocío Hervás Romero Fàlica Latència Genital PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er Interès en genitals, en la 3 anys– 5/6 anys diferència sexual.
Complex Edipo.
Interessos sexuals 6 anys –preadolescència perden importància.
Escolaritat i altres interessos.
Ressorgiment interès sexual i establiment Adolescència-maduresa relacions sexuals madures. Recerca de parella per fora del nucli familiar.
Perspectiva psicodinàmica: ERIK ERICKSON Erick Erickson va ser considerat neofreudià: (1902 – 1994).
Deixa d’estudiar persones amb patologies i augmenta la seva mostra d’estudi a alumnes d’Harvard, hoc infantil i la cultura de tribus americanes.
 El canvi passa a través de la vida al llarg de 8 etapes, que són similars per a totes les persones.
 Cada etapa presenta una crisis o conflicte que la persona ha de resoldre. Les crisis fan referencia a les relacions de la persona amb la família i la cultura.
 Planteja que els problemes de la vida adulta provenen de no haver resolt crisis d’etapes anteriors.
La teoria de Ericksonn sobre les 8 etapes al llarg de la vida, planteja:  0/18 mesos: confiança vs desconfiança (si l’ambient és receptiu i/o sensible, es desenvolupa confiança cap a l’entorn).
 18 mesos – 3 anys: autonomia vs vergonya i dubtes (mostra les primeres senyals de ser independent de la mare).
 3- 6 anys: iniciativa vs culpa (primer moment en el qual el nen surt de l’ambient familiar i es relaciona amb els companys de l’escola per exemple).
 7- 11 anys: persistència vs inferioritat (cooperació i competència entre companys. Volen provar si són capaços d’acabar el que comencen i aquí és on la família ha de transmetre confiança en el nen)  Adolescència: identitat vs confusió de rols ( en aquesta fase es busca a si mateix i ocorren fets per pressió de grup).
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er  Joves: intimitat vs aïllament  Adults: generativitat vs estancament (És aquella fase en la qual les persones aporten als altres tot el que poden, ajuden als demes, crien als nens... I sobretot deixen de pensar en si mateixos).
 Vellesa: integritat vs desesperació ( la persona es troba que en poc li arribarà el moment de morir i entra en la fase de voler disfrutar de la vida i del passat, encara que hi ha persones que no poden (perspectiva del cicle vital)) 14.
PERSPECTIVA CONDUCTISTA  La clau per a entendre el desenvolupament està en la conducta observable i els estímuls de l’ambient. Estan en contra de l’estudi de la psicologia com a impulsos interns ja que si volem que sigui una ciència, hem de deixar de costat lo interior apart.
 Aquestes teories donen la volta a totes les teories relacionades amb el psicoanàlisi. Piaget i Freud, miren les persones de dintre en fora i en canvi els conductistes de fora cap endins.
 Les lleis de la conducta es poden aplicar a qualsevol individu i a qualsevol edat.
Teories  Condicionament clàssic (Pavlov), Watson, Condicionament operant (Skinner), Aprenentatge social (Bandura).
Condicionament clàssic: IVAN PAVLOV (1849 – 1936) Va ser un fisiòleg que va estudiar la relació entre l’estímul i la resposta. Va treballar amb la salivació del gos.
 Associació estímul neutre amb estímul significatiu.
 Succeeix quan un organisme aprèn a respondre d’una manera particular a un estímul neutre que normalment no provoca aquest tipus de resposta.
 Es poden condicionar certs estímuls que abans no, per condicionament previ (amb el temps).
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er Perspectiva conductista: JOHN B. WATSON (1878 – 1958)  Watson va ser un psicòleg que va plantejar que si la psicologia ha de ser una ciència llavors únicament pot estudiar allò que pot veure i mesurar: La conducta (no els pensaments ni impulsos ocults). Per això comença a estudiar amb rates.
 Centra l’estudi en veure de quines maneres aprenem conductes especifiques (fòbia induïda).
 L’experiment que va dur a terme Watson va ser: Com el nen té curiositat per certs objectes, cada cop que li donem un, sona un soroll molt fort i llavors el nen tenia por.
Amb això volia explicar que el nen no té una por perquè si sinó que, hi ha alguna cosa que el condiciona (fòbia induïda). Abans li era neutre i en canvi ara l’evita. Amb això conclou que les pors són condicionades, que pots tenir alguna resposta de supervivència però en principi no existeix cap por innata.
Conclusió  Si tot depèn de l’aprenentatge, no cal estudiar el cicle vital sinó l’educació dels pares, etc.
o Lleis de la conducta: Si tot el desenvolupament depèn de l’aprenentatge. El desenvolupament no va lligat a l’edat o a la maduració.
Perspectiva conductista “Dadme una docena de niños sanos, bien formados y un mundo apropiado para criarlos, y garantizamos convertir a cualquiera de ellos, tomado al azar en determinado especialista: médico, abogado, artista, pordiosero o ladrón, no importa los talentos, inclinaciones, tendencias, habilidades, vocaciones y raza de susascendientes” (Watson).
Condicionament operant: BURRHUS F. SKINNER (1904 – 1990)  Va ser un psicòleg que va proposar que una resposta voluntària és enfortida o debilitada mitjançant reforços o estímuls aversius.
 Una conducta determinada produeix una conseqüència determinada. Si al conseqüència és útil o plaent, l’individu tendeix a repetir-la (REFORÇ – CÀSTIG). Una resposta voluntària pot estar influenciada per un estímul positiu o negatiu.
Rocío Hervás Romero  PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er El reforç positiu / negatiu d’aquestes conductes fa més probable que es repeteixin / eliminin al llarg del temps.
Teoria de l’aprenentatge social: BANDURA (1925 - ...) . Psicòleg  Va proposar que l’aprenentatge no sols depèn dels reforços sinó també de models.
 Modelament: Consisteix en l’observació del comportament dels altres per copiar-lo. Va demostrar que no tot s’aprèn per l’experiència sinó que hi ha conductes observables que es poden aprendre.
 Els pares són el primer model, per seguir-lo i copiar comportaments o per rebutjar-los.
 Es torna més complex el model de la caixa negra.
15.
PERSPECTIVA BIOLÒGICA – COGNOSCITIVA Es centra en els processos que permeten al ésser humà conèixer, entendre i pensar. Posa el focus en les representacions internes i mentals de la persona respecte al món.
Teories  Teoria de Piaget, Models de la neurociència cognitiva.
Perspectiva biològica – cognoscitiva: JEAN PIAGET (1896-1980). Suïssa, biòleg.
 Els seus treballs de psicologia genètica i d’epistemologia busquen una resposta a la pregunta de la construcció del coneixement. Intenta explicar com el nen interpreta el món en diverses edats.
 Pretén demostrar que el nen té maneres de pensar que el diferencien de l’adult.
Piaget va establir unes teories a partir d’observacions minucioses i registres dels seus fills, des del naixement.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er Trilogia de llibres: - El nacimiento de la intel·ligència del niño (1936).
La construcción de lo real en el niño (1937).
La formació del simbolo del niño (1946).
La teoria de Piaget planteja:  Un dels primers teòrics del “constructivisme”.
 Els nens construeixen el coneixement activament. ACCIÓ  ADAPTACIÓ: La intel·ligència com la lluita d’un individu complex que intenta adaptar-se a un entorn complex.
 Teòric de fases o etapes: Transicions d’una forma més simple a una més complexa i abstracte de conèixer.
 El coneixement del nen s’organitza en ESQUEMES.
 Esquema: Estructura o model mental que construïm per representar, organitzar e interpretar l’experiència. // Patró organitzar de funcionament que s’adapta i canvi durant el desenvolupament. Unitat bàsica de la vida intel·lectual.
 Parteix dels reflexos (ex. Succionar) que després es van diversificant (succionar per menjar), i donen lloc a noves conductes que s’integren en accions més complexes.
L’adaptació cognitiva implica dos processos: 1. Assimilació Interpretació o construcció de les dades exteriors en funció dels esquemes ja existents. El que es troba a l’exterior és transformat cognitivament fins encaixar en allò que un coneix.
2. Acomodació Canvis en els nostres esquemes per respondre a noves situacions o nous estímuls.
 Quan l’esquema que tenim encaixa: PERFECTE!  Si les noves experiències xoquen amb els nostres esquemes, estem incomodes: desequilibri.
Rocío Hervás Romero  PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er Això es porta a buscar respostes per resoldre aquest conflicte. Si trobo alguna que funciona, nou esquema.
 Equilibrament  Estat menta en el qual es concilien les noves experiències amb el coneixement previ que tenim.
 Estadi: Període de temps que dura una qualitat des de que apareix fins que s’estabilitza. Són estats en equilibri progressius i es subordinen entre si.
 Un cop assolit un estadi no hi ha pas enrere, ni en forma de raonament ni en funcionament. Es relacionen amb determinades edats.
 Segueixen una seqüència invariable, i no ‘omet cap d’elles.
ESTADIS DE PIAGET Perspectiva biològica – cognoscitiva Neurociència cognitiva  Analitza el desenvolupament cognoscitiu a través de l’estudi dels processos cerebrals.
 Es centra en l’activitat neurològica que esta subjacent als processos cognitius.
Rocío Hervás Romero  PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er Identificació de gens relacionats amb els trastorns físics i psicològics.
16.
PERSPECTIVA EVOLUTIVA Preten identificar la conducta que procedeix de l’herència genètica dels nostres avantpassats.
LORENZ:  Etologia: És l’estudi i observació d’animals en el seu àmbit natural que va portar a la Impronta.
Impronta: Va observar que quan els pollets sortien de l’ou immediatament, seguien als seus pares. Llavors va fer un experiment i es va posar ell en aquesta sortida de l’ou i es va adonar que els pollets perseguien el primer que veien. Va concloure que ningú ensenyava a aquests pollets sinó que tenen, unes predisposicions innates que en alguns casos, si no es donen, no adquiria un bon desenvolupament.
L’ésser humà per exemple no té un període crític en el qual si en 48 hores no fa una acció, no adopta un bon desenvolupament.
 Teoria de l’apego (Browlby...) Aquesta teoria explica que el nen esta contituit per unes conductes que tenen un paper evolutiu i aquests ajuden a relacionarse amb les persones que l’han d’educar. A més es necessita que aquesta relació sigui reciproca però hi ha fets perceptius que sembla que el nen ja els tingui de naixement.
17.
PERSPECTIVA SOCIOGENÈTICA Perspectiva sociogenètica: LEV VYGOSTKY (1896 – 1934). Unió Soviètica  L’aprenentatge es produeix a través de les interaccions socials que els nens comparteixen amb les persones més capacitades de la societat i són regulades pel llenguatge.
 Influencia bidireccional: La persona canvi perquè la societat la influeix i alhora la societat canvia perquè les persones la influeixen.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er  Cultura no és una variable externa a la persona que influeix en el seu desenvolupament sinó que forma part del seu desenvolupament. La cultura marca el coneixement que els individus han d’adquirir.
 Cada cultura és un projecte de vida únic: el nen aprèn aquest projecte a partir dels objectes i de les persones amb les que es relaciona.
Instruments i signes.
 gracies a que els adults fan coses significatives, els nens adquireixen els significats, la cultura. (Ex. signes: gestos comunicatius, llenguatge, escriptura, gestos instrumentals.)  La vida psíquica del nen s’inicia amb la comunicació amb els adults ( a partir dels signes gestuals i lingüístics).
 El nen en un inici no compren, però “connecta” amb l’interlocutor i s’ajusta a les intencions d’aquest Procés intermental.
 Un cop el nen incorpora signes a la seva ment parlem de Procés intramental.
 Interiorització Pas del procés intermental a l’ intramental.
 Participació guiada: un tutor compromet al seu aprenent en activitats, oferint-li no sols instruccions sinó una participació directa en el procés d’aprenentatge. Les persones aprenen dels altres a través de les paraules i les activitats que comparteixen. Sense a questes figures parentals per exemple, no podrien desenvolupar el seu aprenentatge.
 Zona de desenvolupament proper: mestre (qualsevol amb més coneixements) ofereix a l’aprenent un conjunt d’habilitats que aquest pot dominar amb ajuda però que encara no pot realitzar de forma autònoma.
A nivell d’escola això és molt important.
 Bastida (andamiatge): recolzament per a l’aprenentatge i la resolució de problemes que fomenta la independència. Es tracta d’una ajuda temporal, uns passos que es segueixen per poder arribar a realitzar una activitat.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er  Vygostky a diferencia de Piaget parla dels adults i de l’entorn que envolta al nen en canvi, Piaget se centra més en el nen pròpiament dit.
18.
PERSPECTIVA SISTÈMICA – ECOLÒGICA Teoria sistèmica  Individu: Sistema obert ( relacions amb si mateix i amb els demés.
Aquestes parts es relacionen de manera diferents segons el moment que estiguis vivint)  Sistema: unitat (límit que el separa / diferencia del què no és ell) complexa (compta amb parts que estan en relació mútua) en el temps i espai.
 Organització: parts del sistema i les relacions que contribueixen a la seva existència.
Canvi en el sistema – successió temporal d’estats dirigits a una finalitat.
 Canvi: succeeix dins un sistema i afecta a l’estat d’aquest. Es donen per elements interior i exteriors. Si és observable l’anomenem comportament (hi ha diferents tipus de canvis però l’unic observable és el comportament).
o En el conductisme hi havia un estímul i una resposta en canvi en la perspectiva sistèmica – ecològica, jo amb un estímul, el meu propi disseny, modifica i prepara aquest estímul per donar una resposta.
Llavors no depèn nomes de l’estimul sinó del disseny que fessis i er això cada persona respon de manera diferent a un estimul Els canvis en un sistema es produeixen per la interacció entre el seu estat i una pertorbació que li arriba.
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er Model bio – ecològic URIE BRONFENBRENNER (Moscú, 1917-N.York, 2005). Psicòleg nord – americà El desenvolupament funciona de la següent manera... Sistemes d’influències que es sobreposen i que les interaccions mútues entre elles afecten de forma significativa al desenvolupament de l’individu.
Tenim al nen però hi ha diferents entorns i això és el que fa que el nen agafi diferents rols. Aquest model més bé ecològic no té tanta importància la configuració interna sinó l’impacte que té l’entorn.
 Àmbits: Cada individu participa en diferents àmbits, en cada àmbit aquest desenvolupa certes activitats, rols socials i relacions.
 Transició ecològica: Cada vegada que les persones entren en un nou àmbit i per tant canvi, hi ha un canvi en les activitats, rols i relacions que realitza.
 Nínxol ecològic: Xarxa progressiva d’acoblaments en la seva trajectòria de desenvolupament. Es tracta del lloc on desenvolupem el nostre comportament.
 Microsistema ambient immediat i quotidià on participa l’individu, amb activitats, rols i relacions. (Ex: família, escola). És el sistema amb el que té relació cara a cara i s’inclouen les primeres relacions del nen.
 Mesosistema interrelacions entre diferents microsistemes. (Ex: Pares que es coordinen amb mestres per educar els nens).
 Exosistema  ambient o l’individu no participa directament però d’on res influencies realment (Ex: Condicions de fina de la mare).
 Macrosistema relació esdeveniments, temps i el seu efecte en la persona (Ex: Viure una guerra, mort d’un dels pares als 5 anys).
Rocío Hervás Romero PSICOLOGIA EVOLUTIVA I1er ...

Comprar Previsualizar