Unitat 2 introducció (2017)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

U.2- Detecció i percepció de la informació a partir dels sistemes sensorials NEUROCIENCIA COGNITIVA Intentem fer amb el cervell tocar les diferents parts per saber si funcionen o no i quina funció fa cada part. Amb neurociència acompanyen molt les noves tecnologies i ens donen un substracte de coneixement molt gran.
Els dos triangles de dins (color blau) són del mateix color tot i que semblen diferent. Els tres punts vermells formen un triangle. Les gaviotes son gaviotes volant i nosaltres observem una cara, informació que ens donen els sentits i més tard interpretem.
Hi ha diferents tipus d’il·lusions no nomes òptiques sinó que les persones que els hi falta una extremitat del cos encara senten dolor ja que els circuits cognitius segueixen enviant informació de dolor perquè prèviament era el que sentien.
Il·lusió del xiclet de menta com activa els estímuls de temperatura que ens fa tenir una sensació de frescor.
 Olfacte  Gust: partícules químiques que van conjuntament amb saliva  El sentit de la oïda permet uns llenguatges molt elaborats com la parla o la musica  Tenim mes de la meitat del còrtex dedicat al sentit de la vista (mes importància mes còrtex).
 El tacte integra altres modalitats com la temperatura (receptors capaços de detectar els canvis de temperatura), els sistemes somatosensorials  Propiocepció- percepció del propi cos EX posar-se el dit al nas sabem la distancia, angle etc.
 Sistema vestibular es el sistema sensorial que participa en l’equilibri i ens ajuda a mantenir-lo.
 Dins del sistema somatosensorial tenim la nociocepció (capta el dany) quan tenim dolor es perquè hi ha una lesió i tenim uns receptors que capten aquest dolor.
 Termocepció, encarregat de regular la temperatura corporal.
RECEPTORS Els receptors són cèl·lules especialitzades que estan a diferents epitelis segons sigui la modalitat sensorial EX. Receptors de l’ull a la retina, receptors de l’oïda a l’orella, receptors de la posició en la musculatura.
Tenim dos categories  Receptors simples: són receptors que capten un tipus d’energia. Provoquen un canvi de despolarització de la membrana. Diferencia de sentits.
 Receptor neurosensorial: es meitat cèl·lula meitat neurona. Al interaccionar amb l’energia o l’estímul provocarà un potencial d’acció, com es una neurona ja codifica una senyal neuronal al interactuar amb un estímul receptor. Els del sistema somatosensorial i els del olfacte .
L’objectiu del receptor és captar una determinada energia i aquesta transformar-la en un estímul sensorial per tal que el cervell el pugui identificar.
Els receptors responen a un determinat tipus d’energia:  Gust i olfacte: partícules químiques que interactuen amb els receptors quimioreceptors són ja que responen a un estímul químic.
 Vista: fotoreceptors, aquests respondran a l’energia fotoelèctrica com la llum.
 Receptors del cos: propioceptors, receptors a nivell de musculatura, tendons, etc. Que responen a canvis de pressió o energia mecànica (si hi ha mes estiraments)- mecanoreceptors SEGONS CADA MODALITAT RESPONEN A UN TIPUS D’ENERIGA O A UNA ALTRE Tots els receptors tenen un llindar o marge dins els quals els receptors responen, fora d’aquest marge els receptors no responen.
EX. Receptor de la vista (llum) no percebem els rajos x perquè no poden interaccionar ja que no entra dins del llindar. SI INTERACCIONA PERCEBIM , SI NO NO PERCIBIM).
Transducció: transformació de l’energia física en una energia bioelèctrica.
Al cervell:  No entren de papil·les gustatives  Li arriben potencials d’acció  Arriba una energia física i la transforma en una energia neuronal.
 Es troben els receptors  S’envien potencials d’acció.
 Quan un estímul es més intens tindrem una freqüència augmentada d’aquests potencials d’acció. Influint també en la seva durada (la veiem com un procés d’adaptació) i l’anomenem com adaptació hi ha dos tipus: 1. Adaptació rapida: marquen l’inici i el final de l’estímul. Receptors basics ràpids.
2. Adaptació lenta o receptors d’adaptació lenta. Ens marquen la presencia de l’estímul. (tònics) CAMPS RECEPTIUS- es aquella àrea on la neurona pot ser estimulada o no, si s’aplica l’estímul s’activarà i produirà un potencial d’acció o no. Si tenim camps receptius grans quan se m’activi tindre una barreja de tots els camps. Si els camps son petits cada estímul activaran una neurona en concret Grans petits Diferents capes de la neurona visual en un primer relleu tindríem un pla de l’espai. En un segon nivell dos plans de l’espai i en tres nivells tres plans de l’espai.
El pas de informació des de la informació sensorial fins al còrtex mitjançant el trets de potencial d’acció són els que ens transmeten la informació i aquesta va codificada al llarg d’aquesta via. Es codifiquen a partir de les interneurones (la majoria caràcter inhibitori) en aquesta via de transmissió de la informació sensorial fins al còrtex tindrem interneurones i el resultat es augmentar els contrastos.
Ja que inhibeixen determinades vies i augmenten el contrast. Quan fem l’anàlisi de les característiques físiques dels estímuls ens basem molt en els contrastos ja que actuen augmentant aquests.
No només s’activa la informació també tenim informació que ve de centres superiors, no exclusiu de còrtex, que poden modificar aquest procés d’enviar senyals.
 La informació sensorial viatja sempre del receptor perifèric (transducció) i després va a unes àrees determinades.
 La informació motora va a la inversa (per la part anterior de la medul·la).
Un dels relleus que hi ha fins arribar a còrtex es el tàlem(estructura on arriben totes les vies sensorials excepte l’olfacte ).
El tàlem es una estructura on hi ha diferents nuclis. No és només un relleu d’aquesta informació sinó també actua com a vigilant quan estem dormint (que hi ha bloqueig de les aferencies) i es el guardià que deixa passar la informació sensorial o no segons l’estat comportamental en el que estem. Cada pas sempre dona més informació que el seu nivell preferent.
CÓRTEX Aquesta informació arriba a còrtex el còrtex està organitzat en diferents àrees des del punt de vista anatòmic i sensorial. Tenim una informació transmesa pels nostres sentits i es el que hem de processar.
Esta organitzat en:  Àrees primàries( àrees unimodal): rebran la informació que prové del tàlem de cada modalitat sensorial (cada una té la seva àrea). Tenen camps receptius molt petits per tant, es una informació bastant especifica i passen aquesta informació a les àrees secundaries o àrees d’associació unimodal(única modalitat sensorial EX sentit de la vista: la possibilitat de veure ve donada per estímul lumínic i la primària només codifica una característica aïllada d’aquest estímul com per exemple el color, l’àrea secundaria integra aquesta característica i es capaç d’identificar l’estímul. Àrea primària pot veure tot però es incapaç de dir-nos QUE ESTEM VEIENT.
EX Estic veient alguna cosa  Àrees secundaries (àrees d’associació unimodal): aquesta es capaç d’identificar que es el que estem veient EX estic veient una cara. Sempre de la mateixa modalitat sensorial i la passem a les àrees terciàries o d’associació multimodal (associació diferents modalitats sensorials no nomes codifiquen temes de visió sinó podem identificar el tacte o qualsevol altre estímul). Estic veient un color i sé quin es. (blau)  Àrees terciàries (àrees d’associació multimodal) NO nomes integra informació que li ve de les secundaries sinó que estableix connexions sensorials amb altres estructures cerebrals i subcorticals com per exemple amb l’hipocamp (memòria).
Per tant, aquesta àrea d’informació multimodal tota la que li ha passat l’àrea secundaria la pot identificar e integrar.
Les característiques físiques que es tradueixen en potencials d’acció arriben aquí finament i ens porta a fer una determinada conducta.
EX. Que a més d’estar veient la cara podem saber que és la de la meva mare.
Coordinem i elaborem un pla d’informació. Una sèrie d’estímuls que venen de l’exterior podem interpretar-los i realitzar una conducta. També tenim connexions amb la amígdala i gracies això no se’ns oblida que quan vaig menjar ,i aquí identifica que eren les patates, que vaig menjar i vomitar les identifica i potser no les vols pel fet que se’n recorda que les vas vomitar.
Diferents còrtexs i funcions 1. Còrtex parietal: se’n carrega de l’execució del moviment i el reconeixement de l’espai.
2. Còrtex frontal: organització de la conducta i de la memòria de treball 3. Còrtex temporal: reconeixement d’objectes i memòria 4. Còrtex límbic: implicat en el sistemes d’emocions L’execució motora funciona a la inversa, aquesta va d’ares mes complexes a àrees mes simples i així executarà el moviment i la conducta.
A més d’aquesta informació que passem d’àrea primària a secundaria tenim sistemes duplicats, és a dir, va per dues vies una dorsal i una ventral i transmet la mateixa informació però en diferents bucles neuronals. Aquesta informació de tipus paral·lels es per assegurar una informació.
En concret el sistema de la visió fa que aquesta informació seriada es dupliqui, informació paral·lela, la mateixa informació va per via dorsal i ventral té un sentit per identificar i situar més la informació.
A còrtex la informació queda representada com una representació interna, qualsevol estímul que provoca una activació neuronal provoca una representació neuronal ,és a dir, qualsevol percepció de la vista i altres sentits.
Tenim una representació de tot el nostre cos en funció dels receptors sensorials i motors, quan mes informació, mes representació cortical a nivell sensorial els llavis son molt importants per tant, tenen mes espai al còrtex però no només és representació interna als mapes que tenim a nivell de còrtex sinó qualsevol estímul que ens provoca una resposta neuronal.
De mapes neuronals n’hi ha molts i son dinàmics, és a dir, un mapa neuronal depèn de l’activació ja que si aquella zona neuronal esta activa, i ens amputen un dit el mapa neuronal anirà minvant fins que ja no notem el dit. L’experiència i aprenentatge influeixen en els mapes neuronals.
Un dels altres processos de processament neurona és que hi ha parts del còrtex que s’organitzen en columnes que vol dir que les neurones que formen part d’aquestes columnes mantenen respostes de processament similars( EX. estímuls que provenen de l’ull dret i estímuls que provenen de l’ull esquerre), això es una organització del còrtex.
Si fem un tall sagital de medul·la trobem:  Les banyes anteriors que és des d’on s’activen els músculs. L’àrea motora va per la part anterior de la medul·la.
Dorsal→ sensorial  La part dorsal es la que va als ganglis posteriors de la medul·la espinal.
Motora→ ventral REPRESENTACIO TOPOGRAFICA: neurones molt pròximes a nivell de receptor. Aquesta disposició de l’espai es manté al llarg de tota la vida i quan arriben a còrtex també.
Sistema visual auditiu(tonotopia, metanotopica...) Les neurones pròximes quan capten estímul lluminós i capten la llum mantenen la disposició espaial fins que arriben a còrtex. I la que queda estimulada a nivell de còrtex no canvia la disposició a les vies neuronals.
EX Del sentit de la vista hi ha neurones que codifiquen el gris i en l’aspecte auditiu hi ha que només codifiquen aspectes aguts.
DECUSA- creua la línia mitja.
Des del punt de vista motor i sensorial la informació que procesa l’hemisferi esquerre prové de la part dreta del cos i a la inversa ja que les vies es decusa.
PREGUNTA DE CLASSE  La percepció es una copia real de la realitat? NO perquè tinc un estímul que provoca els mateixos potencials d’acció i seran el mateix però al processament entren aspectes cognitius fem un processament que no es igual a la realitat SENTITS QUIMICS: OLFACTE I GUST (filogenèticament + antics) El fet de la distribució de unes substancies químiques a l’ambient ens ha permès:  Trobar aliment  Descartar aquelles substancies tòxiques, és a dir, les que no son adients per la nostra salut.
 Trobar enemics  Trobar company sexual.
No només els estímuls químics estan repartits al medi extern sinó que totes les cèl·lules del cos (nostre mecanisme basic de comunicació) es mitjançant mecanismes químics.
Quan parlem dels quimioreceptors ( que també respondran al tipus d’acidesa dins dels altres..) en tenim :  A les mucoses.
 A la pell.
Tenim estímuls químics que capten les concertacions de co2 o de o2.
Percepció de sabors → Aspecte COMBINAT (El gust i l’olfacte comparteixen coses però són diferents) ...