Sistema Nerviós (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 2º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 10/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Sistema Nerviós 1. Funcions bàsiques del SNC Ens permet conèixer, aprendre, saber què és bo i el què és dolent, integrar, distribuir, analitzar i emetre respostes.
El Sistema nerviós central és l’encarregat de rebre l’estímul, el distribueix a l’indret que cal integrar aquella informació. Aquest està format pel cervell, cerebel tronc, encèfal i medul·la.
El cervell és qui regeix tot el comportament i segons la hora s’encarrega prioritàriament d’unes coses o altres.
Sense oblidar-nos tenim el Sistema nerviós perifèric que està format per nervis i neurones que estan o s’estenen fora del SNC. La funció principal d’aquest, és connectar el SNC als òrgans i les extremitats. No oblidar-nos que aquest no està protegit per ossos ni barrera hematoencefàlica com ho està el SNC.
A nivell temporal tenim la zona de visió i oïda; la zona frontal hi ha el caràcter; la zona occipital hi ha més àrea visual; la zona parietal tenim la funció motora i sensitiva.
Penfield va obrir el crani d’una persona i anava estimulant diferents zones del cervell i va observar que cada zona del cervell tenia una “traducció”.
2. Anatomia funcional Podem dividir el cervell en l’hemisferi dret i en l’hemisferi esquerra. Majoritàriament l’hemisferi esquerra és el dominant.
L’hemisferi dret s’encarrega de l’àmbit més artístic, musical, intel·lectual...
L’hemisferi esquerra s’encarrega de l’àmbit més matemàtic i arítmic.
3. Malalties neurològiques - Accident cerebrovascular: ´ o Ictus isquèmic o Ictus hemorràgic - Traumatisme o T. Cranioencefàlic o T. Medul·lar - Epilèpsia - Malalties degeneratives o Parkinson o Alzheimer - Malalties desmielinitzants o Esclerosi múltiple - Malalties neuromusculars o ELA o Miastènia gravis Sens dubte la més freqüent és l’accident cerebrovascular > Epilèpsia > Malalties neurodegeneratives > Esclerosis lateral amiotrofica.
a. Accident Cerebrovascular És un trastorn circulatori cerebral que produeix una alteració transitòria o definitiva del funcionament d’una o vàries parts del cervell. L’ictus és la malaltia neurològica més freqüent.
i. Tipus d’ictus L’ictus isquèmic que es tapona una arteria important i deixa una part del cervell sense sang ( que en TAC correspondrà a una àrea fosca, indicarà que aquella zona s’ha quedat sense flux sanguini).
Aquest pot ser provocat per un trombo (Trombòtic). Exemple: L’arteria cerebral mitja té una placa d’ateroma, aquesta es trenca, es coagula i tapona del tot l’arteria.
També pot ser un ictus embolic: Comença generalment al organisme pot provocar una arítmia o fibril·lació ventricular es creen els èmbols i viatgen per la circulació que va cap al cervell i allà es taponarà alguna artèria.
Finalment tenim l’ictus lacunar que es produeix per taponament de petites arterioles a nivell profund del cervell, no acostuma a donar clínica, i si la dóna, acostuma ser clínica episòdica.
L’ictus hemorràgic és menys freqüent però més greu, es deu a una hemorràgia per una hipotensió o una malformació de la paret vascular més fina. Al TAC correspondrà a una taca blanca. Aquest és la tercera causa de mort més freqüent i és el pitjor pronòstic.
Hi ha diversos factors que condicionen l’accident cerebrovascular: - No modificables: Sexe ( normalment masculí), raça ( normalment negra) Modificables: Dislipèmia, HTA, tabac ( al ser fumador duplica el risc de patir un ictus), l’alcohol, el sedentarisme i l’obesitat, DM, arítmies.
Factors relacionats amb la nutrició: cal evitar la hipertrigliceridèmia, és millor un consum diari de fruites fresques, consumir flavonoides, i vigilar amb el consum de peix blau ja que té molt contingut en lípids i farà que augmenti el colesterol HDL. A més a més el consum de aliments ensucrats artificialment fa que augmenti el risc de patir un ictus.
ii. Manifestacions clíniques La manifestació dependrà del territori on afecta però generalment tenim: - - Cefalea brusca: Típica del ictus hemorràgic Hemiparèsia/ Hemhipotèsia: alteració de la motilitat i mobilitat. Pèrdua de mitja part del cos (Hemiplegia) ≠ pèrdua de la sensibilitat de mig cos (Hemianastesia).
Hemianòpsia ( falta de visió a la meitat del camp visual), Amaurosi fugax ( pèrdua total o parcial transitòria de la visió monocular) i Diplòpia ( veure doble).
Afàsia motora ( L’individu entén tot el que se li diu però no es capaç de respondre), Afàsia sensitiva ( Se li pregunta quelcom a la persona i ell interpreta quelcom altre) i Disàrtria (Alteració de la mobilitat i problemes per articular paraules).
Vertigen, alteració de la marxa i dismetries; aquestes son a nivell de cerebel.
iii. Diagnòstic En un ictus isquèmic ens donarà clínica però inespecífica. Si volem saber de quin tipus d’ictus té aquella persona es podrà veure amb un escàner. El TAC em revelarà que si no es veu res, serà isquèmic (fins passades 24 h no podrem veure res). En canvi si és un ictus hemorràgic es podrà veure una taca blanca.
iv. Tractament Mesures generals: Hem de controlar HTA ( millor que sigui pressió alta, ja que afavorirà al reg sanguini), Control d ela glucèmia, Control de la temperatura (malament si augmenta), control d’oxigenació, dieta absoluta i repòs.
Tractament específic per ictus isquèmic: Aplicar la trombòlisi, un fàrmac que podem administrar quan el ictus ha passat en menys d e4 hores i mitja. Permet desfer el coàgul.
- Conseqüències de l’ictus: Trastorn motor ( hemiplegia/hemiparèsia), Trastorn de comunicació, Trastorns de percepció ( visual, sensibilitat, imatge corporal), trastorn de conducta.
v. L’alimentació en l’ictus La desnutrició és la principal protagonista. Hi ha factors que afavoreixen a la desnutrició.
- Factors indirectes : incapacitat de preparar-se el menjar, entorn; manca d’atenció; dificultat de moviments intencionats Factors directes: dificultats de deglució 4. Disfàgia Tenim tres fases: - Fase oral ( voluntària) Fase faríngea ( involuntària) Fase esofàgica (involuntària) Acostuma a haver problemes a la fase faríngea i oral. La deglució comparteix amb la respiració 26 músculs i 5 parells cranials.
La disfàgia tenim dos tipus d problemes: - Deshidratació: causat per disminució per massa muscular i alteració de la cicatrització Aspiració: Immunocompromís  augmenta el risc d’infecció.
a. Disfàgia orofaríngea en l’icuts Disminueix la força i la sensibilitat de la boca, hi ha un retard en el reflex deglutori i una disminució del peristaltisme faringi.
b. Valoració de la disfàgia - Reflex nauseós: si li toques la campaneta i no li produeix nàusees anem malament Protocol de Clavé ( volum- viscositat) quantitats diferents d’aliments amb diferent viscositat i s’observa la resposta Test de l’aigua de Pippo: Es fa amb diferents quantitats d’aigua Videofluroscòpia Test Eating Assessment tool – 10  10 preguntes per valorar si te algun problema en tragar.
Pot haver broncoaspiració .
c. Recomanacions de la NICE - Si en el cribat sospitem que te disfàgia s’ha de fer una avaluació cribada de la disfàgia Cribat nutricional  ha d’incloure dades de IMC, MUST, paràmetres antropomètrics...
Caldrà valorar l’estat d’hidratació No val l’administració de suplements nutricionals.
d. Tractament de la disfàgia - Fraccionar la dieta Menjar lentament Establir la tolerància a líquids, espessants Fer més tous els aliments sòlids Evitar begudes alcohòliques i carbonatades Garantir un bon estat d’hidratació Si hi ha mala masticació: cal aliments amb sabor agradable i elevada densitat nutricional, aliments tous ( millor que triturats), suplements enterals per via oral Si hi ha mala insalivació: Textura tova + aigua, més líquids els aliments, no secs, menta i caramels que potenciaran la salivació, no tabac ni alcohol, i cura d’higiene bucal.
5. Epilèpsia És una afectació crònica d’etiologia diversa que es caracteritza per crisis recurrents secundàries a la descàrrega excessiva de les neurones. Es pot acompanyar de manifestacions motores, sensitives, cognitives o emocionals.
La forma més coneguda d’aquesta malaltia són les crisis tónico cròniques generalitzades, generalment tenen avisos premonitòries, quelcom que avisa a aquella persona que tindrà una crisi.
Poden ser causes genètiques, metabòliques, anatòmiques i altres.
Acostumen a manifestar-se com: blaus, rígids, miriatics (ulls fixes) i després d’aquest episodi de rigidesa va acompanyat de moviments durant uns certs minuts.
- Crisi només sensitiva: com una al·lucinació visual o sentir trompetes o olors extranyes i desagradables, suar, nàusees, o gustatives Crisi parcial: dura un parell de minuts després passa.
Crisi d’ausència: es queden ausents uns segons, costa diagnosticar sobretot en persones que tenen algun retard.
Pel diagnòstic necessitem una clínica comparable, se farà un electroencefalograma però és difícil.
a. Tractament Farmacològic: Des de fa pocs anys està prenent força la teràpia nutricional de la epilèpsia.
Només indicada quan aquesta necessita més de dos fàrmacs per controlorar la crisi  Dieta cetogènica  És una dieta rica en greixos. El dejuni millora les convulsions.
Tenim els fàrmacs clàssics i els fàrmac nous Psicocirugia: Ubicació àrea epileptògena , lesions associades.
6. Alzheimer Malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per una destrucció progressiva de les neurones del còrtex cerebral i disminució de neurotransmissors.
a. Alteracions clíniques Memòria ( pèrdua de memòria  no recorden que han esmorzat); pèrdua de capacitat de concentració i atenció; problemes d’efectivitat, en fases avançades hi ha problemes de llenguatge i comportament.
En la trisonomia del 21 és més freqüent, també en Cromosoma 14, i si han tingut un traumatisme cranial previ.
b. Diagnòstic Triada d’afasia(Dificultat per anomenar quelcom)-agnòsia (Dificultat per reproduir una imatge)-apràxia SPECT Cerebral A-P teixit cerebral c. Problemes nutricionals en Alzheimer Acostuma a haver-hi desnutrició, no tenen ni gana ni set, sempre mengen el mateix, poden tenir alteracions en la deglució i l’alimentació sol ser descuidada.
No existeix una dieta específica. Dieta equilibrada i saludable.
L’energia ha de ser adaptada al malalt i al seu pes Proteïnes ha de ser adaptada a l’estat nutricional HdC: evitar el consum de sucres senzills, potenciar el consum de complexes i rics en fibra Lípids: Potenciar AGMI i Omega-3 Vitamines: Vitamina E ( mante la capacitat funcional) i B6 i B12 i B9 (nivells d’homocisteïna està relacionat amb augment de problemes CV i neurotoxicitat.
7. Migranya Mal de cap de duració variable i recurrent, absència de malaltia subjacent, és : unilateral, polsàtil, agreujat per l’activitat física, sol acompanyar-se de nàusees, vòmits i fotofòbia Factors precipitants: - Ambientals: canvi de temps, altitud Hormonals: anticoncepció i cicle menstrual Psicològics: Estres, canvi de rutina, llums Nutricionals: Xocolata, Formatge, cítrics, alcohol, greixos, cafè, làctics i omissió d’ingesta Factors desencadenants: - Cafeïna Xocolata, vi, tiramina Glutamat Nitrats Aspartam Fruits cítrics Durant el tractament farmacològic cal evitar els factors desencadenatnts.
...

Comprar Previsualizar