Malabsorció i Maldigestió (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 24/04/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada SÍNDROMES DE MALDIGESTIÓ I MALABSORCIÓ MALABSORCIÓ  dèficit nutricional secundari a una alteració dels processos de digestió i absorció que tenen lloc a l’estómac i budell prim. La digestió el que fa és descompondre els aliment ingerits per tal de que els seus nutrients puguin ser absorbits. Per tant, si no hi ha una bona digestió no absorbirem bé. Podem diferenciar: - Malabsorció primària  falla l’absorció, problema de la paret intestinal.
Malabsorció per maldigestió La majoria dels processos s’acompanyen d’esteatorrea, excepte els dèficits enzimàtics selectius com la lactasa.
ESTEATORREA  presència d’excés de greix a la femta (costa absorbir els greixos). La femta és brillant i està desfeta. ----------------------- MECANISME DE DIGESTIÓ - ABSORCIÓ Els enzims pancreàtics i biliars són els principals en el budell. Els capil·lars sanguinis absorbeixen la major part dels nutrients, tot i que la limfa també hi participa.
Les proteïnes es descomponen en aminoàcids, els carbohidrats s’han de desfer molt, els triglicèrids (sobretot els complexes) s’han de transformar en una micel·la (estructura cilíndrica). Formen quilomicrons i d’aquesta manera es poden absorbir (tot i que són absorbits per els conductes limfàtics i no pels vasos sanguinis).
El torrent sanguini anirà a parar al fetge (processador metabòlic de tot el que mengem). La limfa buidarà al conducte toràcic (buida a les venes, a la cava inferior).
1 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada ÀREES D’ABSORCIÓ Ni en la boca ni en l’estómac s’absorbeix res. Els principis immediats (proteïnes, carbohidrats i greixos només s’absorbeixen al budell prim: Part proximal: s’absorbeix ferro, calci, greix, sucres i aminoàcids.
Part mitja: sucres i aminoàcids Part distal: vitamina B12.
sals biliars i En el còlon només s’absorbeix aigua i ions.
ABSORSCIÓ DE VITAMINES I MINERALS VITAMINES LIPOSOLUBLES (K, A, D, E)  absorció per difusió passiva igual que els greixos.
VITAMINES HIDROSOLUBLES (B, C)  difusió simple.
VITAMINA B12  absorció en l’Ili terminal. Necessari el factor intrínsec.
CALCI I FERRO  transport actiu regulat a duodè i jejú.
AIGUA I IONS (Na+, K+)  a tot el budell fins i tot al còlon (més al proximal).
CLASSIFICACIÓ DE MALABSORCIÓ 1. MALABSORCIÓ INTRALUMINAL – MALDIGESTIÓ Causada per manca d’enzims o ferments digestius a la llum. Pot fallar: - Insuficiència pancreàtica exocrina Malalties hepatobiliars  falta de sals biliars necessàries.
Sobrecreixement bacterià (= translocació) Interrupció de la circulació enterohepàtica 2 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU - @emargaritboada Síndrome de Zollinger - Ellison (hipergastrinèmia)  tumor al pàncrees que estimula la producció de gastrina (augmenta la secreció d’àcid).
SOBRECREIXEMENT BACTERIÀ INTESTINAL  augment de flora intestinal com a conseqüència de processos d’estasi intestinal, irrigació inadequada o disminució de factors defensius locals intestinals. (TRANSLOCACIÓ BACTERIANA) CAUSES - - - Aquília gàstrica  alteracions anatòmiques o motores Postquirúrgica o síndrome de la nansa cega (queda un tros de budell inutilitzat. Empalmem diferents parts i una queda sense fer servir).
o Fístules gastro-jejuno-còliques Anomalies estructurals o Malaltia de Crohn o Divericulosi (diverticle= estructures paral·leles al tub digestiu).
Anomalies motores o Esclerodèrmia (múscul) o Pseudobstrucció intestinal idiopàtica o Neuropatia autònoma (diabetis, alcohol)  nervis alterats.
MALDIGESTIÓ PER COLÈSTASI EXTRAHEPÀTICA BENIGNA MALIGNA Litiasi coledocal (pedra que obstrueix) Estenosi benigna de via biliar principal Pancreatitis aguda i crònica Quist hidatídic Parasitosi biliar (Ascaris, Fasciola) Hemobília Tumors benignes de via biliar (pòlips, adenomes) Càncer de pàncrees Càncer de Papila de Vàter – ampuloma Colangiocarcinoma Adenocarcinoma de vesícula biliar (càncer de la vesícula) Compressió de ganglis metastàsics o limfoma 3 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada 2. MALABOSRCIÓ MUCOSA: LESIONS PRIMÀRIES DIFUSES - Malaltia de Whipple  malaltia bacteriana que produeix malbasorció.
Abetalipoproteïnèmia Hipogammaglobulinèmia  no es tenen mecanisme de defensa a la paret intestinal (sobretot IgA).
APEGATS - Limfoma, amiloïdosi Malaltia de Crohn, mastocitosi INESPECÍFIQUES (difuses o apegats) - Celiaquia (esprue)  manca d’absorció d’una proteïna del gluten. Queda al budell i no absorbeix hidrats de carboni. Esprue Tropical.
Malabsorció de la lactosa  MALALTIA DE CRÖHN o ILEÏTIS TERMINAL: afecta al Ili.
LIMFOMA INTESTINAL  Afectació nodular “a pegats”. Malaltia dels limfàtics 4 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada  AMILOÏDOSI INESTINAL Afectació difusa de la submucosa. Plaques que es dipositen a la mucosa.
 CELIAQUIA (ESPRUE) Pot ser tropical (paràsits) o la que tenim aquí. Hi ha un infiltrat inflamatori, s’inflama i no absorbeix hidrats de carboni.
Atròfia vellositària difusa d’origen autoimmune.
3. MALABSORCIÓ MUCOSA Disminució de la superfície d’absorció.
- Síndrome de budell curt Anastomosi intestinal  es pot fer un bypass (fem un camí altern) ----------------------- 5 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada 4. OBSTRUCCIÓ LIMFÀTICA: LINFANGIECTÀSIA INTESTINAL Alteració limfàtica que pot ocasionar obstrucció.
- PRIMÀRIA SECUNDÀRIA o Traumatismes o Tumors (limfoma) o Fibrosi retroperitoneal o Tuberculosi o Malaltia de Whipple MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DE LA MALABSORCIÓ - Pèrdua de pes. Mirar IMC (pes/alçada2) Diarrea, esteatorrea Flatulència, sensació de repleció Dolor abdominal Anèmia Hipocolesterolèmia Púrpura i hemorràgies Dèficit de vitamines liposolubles (K, A, D, E) Dèficit de Ca, Mg i Zn Amenorrea (sense regla), infertilitat ESCALA DE BRISTOL – ASPECTE DE DEPOSICIONS En el cas d’haver-hi malabsorció, la femta segurament serà de tipus 6 o 7.
6 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada PROVES DE MALABSORCIÓ EXAMEN DE LA FEMTA  són complicats ESTEATORREA - Qualitatiu: Sudan III > 20g/dia (positiu si supera aquesta quantitat) Quantitatiu: Van de Kamer > 6g/dia Elastasa a femta (ELISA, VN > 200µg/g femta) Prova de la D-Xilosa  la xilosa és un monosacàrid que no tenim els humans. El que es fa és donar xilosa. En condicions normals s’absorbeix i passa la sang i finalment s’elimina per l’orina. Per tant, es mira si s’ha absorbit bé a la sang o a la orina.
o 25 g de Xilosa v.o.
o Xilosèmia < 30 mg/100ml o Xilosúria 5 hores < 4g CREATORREA S’expulsen proteïnes al defecar. P.ex: amb la femta surten trossos de carn, ja que al ser proteïna no s’han digerit.
Α-1 antitripsina. Gammaglobulina marcada.
PROVA DE SCHILLING (absorció de Vitamina B12) - Injecció de 1000 γ de Vitamina B12.
Dosi vitamina oral – ORINA 24h < 7% Dosi + Factor Intrínsec de l’estómac Dosi + antibiòtics *Falta de vitamina B12 = anèmia macrocítica SOBRECREIXEMENT BACTERIÀ Cultiu de suc duodenal > 108 colònies/mL Test de la coliglicina o taurina – C14 - Reduïda absorció en còlon en condicions normals Eliminació per aire espirat C14O2 PROVA DE PRODUCCIÓ D’HIDROGEN Absorció de sucre. Producció de CO2 i H2 a còlon.
Eliminació de H2 per aire espirat.
PROVA DE TOLERÀNCIA A LA LACTOSA Variació normal de la glicèmia  si al beure llet es dóna el pic de glucosa en sang.
7 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada PROVA DE L’ALÈ AMB LACTOSA C14 Eliminació normal per aire espirat.
RADIOLOGIA RX SIMPLE D’ABDOMEN - Calcificacions (pedres) Nivells ENTEROCLISI - Floculació, segmentació (trànsit alterat) Fragmentació, nevada (trossos blancs saltejats) Dilatació de nanses (plecs no normals) Alteració de plecs ENTERO TC ABDOMINAL - Estenosi Edema de nanses CONDUCTA A SEGUIR - NOMOGRAMES 8 ...