05 - La psicologia en la segona meitat del segle XX. (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Profesor A.M.
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 25/12/2015
Descargas 55
Subido por

Descripción

Tema 5

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 5.1.- LA PSICOLOGIA COGNITIVA: El neoconductisme és el tipus de psicologia que dura més a Nord-Amèrica, fins i tot en la segona meitat del segle XX.
A Europa hi ha una panorama més complex  no hi ha uniformitat.
CAUSES DEL AUGE COGNITU:     Psicòlegs cansats del conductisme.
La psicologia estava molt limitada: es centrava en les conductes animals (principalment rates en laberints). No tracten temes com la parla o el pensament (característiques que ens diferencien dels animals i que els conductistes no poden explicar).
Desacord amb la idea de basar la teoria de la cognició en la investigació animal.
o Frustració perquè els animals no parlen: s’intenten fer entrenaments però no aconsegueixen que parlin amb intenció. Com a molt els ximpanzés aconsegueixen dir paraules, oracions simples i gestos.
Cerca d’un llenguatge adequat per tractar el tema de la cognició humana.
Aportacions en el camp de la tecnologia fan possible la construcció de maquines intel·ligents.
PRECURSORS: ARRELS INTERNES:  CHOMSKY: lingüista. Ment humana preparada de manera innata per qualsevol llenguatge. No és una tabula rasa, el llenguatge no només s’aprèn per associació.
Ximpanzé  10 anys: paraules; Nen  2 anys: oracions.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25   PIAGET: o Desenvolupament cognitiu es defineix per la gènesis d’estructures logicopragmàtiques cada cop més poderoses.
o El subjecte racional interioritza estructures d’acció (operacions) cada cop més capaces de complir les funcions invariants d’adaptació i organització.
o S’originen per la interacció entre el subjecte i l’objecte.
o Logicisme: la lògica i les matemàtiques són axiomàtiques (principis, postulats) de l’acció.
o Les estructures d’accions expressen el nivell d’equilibri adaptatiu al qual arriba un subjecte en les seves interaccions amb el medi en un moment determinat del seu desenvolupament.
VYGOTSKY: desenvolupament proper, importància cultura...
Tot i que la seva obra es publica als anys 20, no es coneguda fins anys després de la seva mort: ARRELS EXTERNES:  TEORIA DE LA INFORMACIÓ DE SHANNON: La informació fins a les hores era considerat un concepte abstracte. Shannon ajuda a veure-ho d’una manera més concreta, com un esquema de passos a seguir: Afegeix el terme bit: unitat mínima necessària d’informació.
A partir d’aquestes idees es veu la informació com una cosa més concreta i quantificable.
 CIBERNÈTICA DE WIENER: “Cibernètica”: el propi aparell té un mecanisme per autoregular-se i s’assegura que arribi al seu objectiu. Ex: míssil, si es desvia de la seva ruta, tornaria a col·locar-se.
Va fent passos, i a través d’un bucle de feedback va autoregulant-se.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 L’organisme com organisme actiu que té un objectiu i es va reajustant segons les circumstàncies.
COGNITIVISME: Model circular TOTE: bucle mínim de feedback necessari per arribar a l’objectiu: Test  Operation  Test  Exit: TEST OPERATION EXIT CONDUCTISME: Era un acte reflex, on l’organisme era passiu, només rebia influències del exterior.
Model lineal.
Estímul  nervi aferent  fibres de connexió  nervi eferent  resposta: ESTÍMUL  ORGANISME RESPOSTA SIMULACIÓ PER ORDENADOR (IA).
DEFINICIÓ: “Psicologia cognitiva pretén ser una ciència objectiva de la ment, a la que concep com sistema de coneixement ”(Riviére, 1991).
CARACTERÍSTIQUES:    Tracta amb la ment.
No accedeix a ella per via directe (introspecció).
Reconstrueix indirectament l’estructura i processos de la ment.
Ex: (1434:55) · 3 = ? o escollir entre diverses figures o opcions quines decisions i càlculs fan els humans, i què ens diuen? Plantegen aquest tipus d’exercicis. Utilitzen un ordinador on han introduït el passos que creuen que el subjecte ha seguit. Comproven si el subjecte segueix els mateixos passos i ha donat la mateixa solució.
OBJECTU: no és esbrinar si l’humà arriba al resultat correcte, sinó descobrir els passos que han seguit per arribar-hi. Si l’ordinador ha arribat a la mateixa conclusió que l’humà, llavors han esbrinat bé els passos que fa l’humà per arribar a la conclusió.
Llavors, la psicologia cognitiva estudia a nivell de processament, i compara la psique humana amb la d’un ordinador.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 “THE LINDA PROBLEM”: Linda, 31 anys, molt directa, estudia filosofia, no casada, intel·ligent i s’interessa per la justícia social i discriminació. Què és més probable? a) Linda treballa en un banc  resposta de l’ordinador: és més probable que es compleixi una condició que 2.
b) Linda treballa en banc i és feminista  resposta humana: perquè els humans contestem diferent al ordinador i diem l’opció menys probable? La informació que tenim (s’interessa per la justícia social, discriminació...) ens encaixa més amb b) i per això l’escollim encara que sigui menys probable.
No els pregunten als subjectes que els ha passat pel seu cap, sinó que intenten deduir-lo.
         Utilitza procediments objectius.
Contempla la ment com un sistema capaç de conèixer.
Humà com: o un processador de la informació.
o Entitat intel·ligent.
o subjecte actiu i intencional.
Utilitza terminologia pròpia: esquema, operacions, feedback, tote, bit...
Estret lligam amb la tecnologia informàtica.
Ciència mentalista (estudia la ment) però de manera objectiva.
Model circular.
Enfocament mecanicista.
Basat en la METÀFORA DEL ORDINADOR  la ment humana processa la informació igual que com ho fa un ordinador: o Idea principal: els éssers humans som sistemes de processament de la informació que operem d’acord amb un conjunt de regles i sofisticats sistemes de retroalimentació.
o Estructura del subjecte cognitiu: hi ha un processador central multipropòsit, una memòria permanent (els límits de la qual no són coneguts), i una memòria de treball que estableix series limitacions al sistema. El sistema també conté recursos globals limitats d’atenció.
o 2 versions (analogia forta i dèbil):  PSICOLOGIA COGNITIVA: objectiu  estudiar ment humana mitjançant intel·ligència artificial. Versió dèbil de l’analogia mentordinador. Estableix similitud funcional, perspectiva psicològica.
 CIÈNCIA COGNITIVA: objectiu  construcció de programes de simulació (intel·ligència artificial, robots) que imitin la conducta humana (essencials per les explicacions psicològiques).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 TEST DE TURING: Turing: matemàtic i informàtic.
Experiment: Una persona parla utilitzant un ordinador (xat) sense saber si està parlant amb una persona real o un ordinador (programa).
Repte: crear una maquina que estigui tan bé programada que la persona no pugui diferenciar si està parlant amb un humà o una màquina. Permet una comparació a nivell de funcionament: fins que punt aquestes entitats funcionen igual? DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC:   NAIXEMENT  Anys 50: o Exemples d’obres:  “Magical number 7” (Miller)  5 ± 2 = 7.
 “Three models of Language” (Chomsky).
 “Logic theory medicine” (Newell & Simon) primer projecte en que a través de la intel·ligència artificial tracta d’imitar pensament humà.
Treballs aïllats, sense encara ser considerats cognitius (no existeix aquest terme encara).
CONSOLIDACIÓ  Anys 60: o Exemples d’obres:  “Cognitive psychology” (Neisser)  reuneix una sèrie de treballs d’altres i li dona nom a aquest moviment.
 “Plans and the structure of behaviour” (Miller, Galanter & Pribram)  obra fundacional de la psicologia cognitiva.
Ens despertem i tenim una idea del que volem fer tot i que pot anar canviant. La conducta no és en funció dels estímuls sinó dels plans que poden ser més o menys detallats i flexibles o no.
CRÍTIQUES:       No hi ha ni ètica, ni moral, ni sentiments, ni emocions...  reduccionista.
No hi ha aprenentatge.
Falta d’introspecció: no donen importància al que passa per la ment de la persona (falta d’articulació entre ment fenomènica i subjecte cognitiu).
Petites teories cognitives sense arriba a una conclusió general.
Individualista: no hi ha interacció social.
Neurofisiologia: desconnecta les funcions mentals de les seves bases neurològiques.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 PARÀBOLA DE L’HABITACIÓ XINA: Estem tancats en una habitació xinesa i ens ensenyen manuals amb missatges xinesos; però ens han donat un llibre amb instruccions en el nostre idioma sobre com contestar de forma correcta als missatges. Els xinesos creuen que els entenem  Un ordinador treballa així: no comprèn el llenguatge, només té sintexis no semàntica. Encara que simuli bé no ens hem de deixar enganyar, no ho comprèn.
Fins i tot psicòlegs cognitivistes (Neisser) critiquen que cap programa igualarà els complexos processos mentals humans.
5.2.- LA PSICOLOGIA HUMANISTA: CONTEXT: ALAN TURING: Va ser un personatge important (matemàtic, informàtic) de l’època (anys 50), però va ser imputat per ser homosexual. Ell estava convençut que no tenia que disculpar-se per la seva orientació sexual i el van condemnar: podia escollir entre anar a la presó o sotmetre’s a un tractament hormonal. Va escollir la segona opció i aquest tractament li va provocar una sèrie de trastorns, impotència, etc.
Finalment va morir per enverinament menjant una poma (Apple és en homenatge a ell); tot i que es sospita que es va suïcidar.
En 2009, el primer ministre d’Anglaterra es disculpa oficialment en nom del govern  la mentalitat ha canviat. Per què? Entre els anys 60 i 70 es va produir la mobilització hippie.
MOVIMENTS: MAIG DEL 68  Maig francès:       Antimilitarisme.
Alliberació sexual.
Revolució social.
Drets de la dona.
Anti-autoritarisme: democratització, no regim autoritari / dictadura.
Moviment estudiantil.
És l’època de personatges famosos com: Che Guevara, Jimmy Hendrix, John Lennon...
PSICOLOGIA HUMANISTA: La psicologia humanista està influenciada per aquest moviment hippie.
Context en que neix: música rock, drogues, fer l’amor i no la guerra, signe de la pau...
Corrent nord-americana, es desenvolupa en zones urbanes (Chicago, NY, L.A...) Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 En les zones urbanes predomina un estil de vida deshumanitzat, on la persona només és una peça més dins un engranatge, on has de lluitar per obtenir el millor lloc de treball i un millor nivell de vida, sota la pressió dels teus superiors. Ambient de desconfiança: no pots confiar en la resta, són els teus “rivals”. Això es repeteix cada dia, provocant una crisi existencial i una insatisfacció general.
Les persones busquen tornar a tenir confiança en la humanitat i un aconseguir un grup de suport.
La psicologia humanista busca frenar aquest aïllament, ajudar que la persona torni a confiar i crear un entorn social de suport on la persona pugui redescobrir-se a si mateixa i tenir relacions humanes. Connecta amb l’esoterisme, yoga, budisme...  difícil de definir-la, ja que inclou un munt de coses.
INSPIRADA I INTEGRADA PER:    Psicoanalistes heterodoxos (deixebles de Freud: Jung, Adler, Fromm...).
Tot i que criticaven el psicoanàlisis ortodox (de Freud).
Psicòlegs evolutius  Charlotte Bühler: influïda per la Gestalt, fuig per la guerra nazi i s’ajunta amb altres psicòlegs on desenvolupa psicologia humanista.
Psicòlegs de la personalitat (Gordon Allport, Carl R. Rogers, Abraham Maslow).
HISTÒRIA DEL MOVIMENT: Publiquen algunes obres ja en els anys 40, tot i que el moviment no té gaire importància fins els anys 60 – 70:       1939: o Rogers: “The clinical treatment of the problema child”.
o Goldstein “The organism”.
1941: Fromm “Escape from freedom”: com els humans prefereixen estar sota un control autoritari (ex: Hitler) que lluitar per la seva llibertat.
1943: Maslow “Dynamics of personality organisation”: Piràmide.
1961: primer número de revista de psicologia humanista: “ Journal for Humanistic Psychology”.
1962: es funda la Societat Americana de Psicologia Humanista.
1971: nova divisió de la APA, es fa més popular  3º força de la psicologia (les altres dos: conductisme, cognitivisme; alguns diuen que el psicoanàlisi també).
PROTESTEN CONTRA:   Determinisme mecanicista i anàlisi elementalista de les conductes aïllades.
Psicoanàlisis: es centra massa en la personalitat patològica: o El psicoanàlisis defensava que no hi havia ment sana, que tots teníem conflictes (jo, superjo...) i la gent que necessitava teràpia era perquè els seus mecanismes per regular aquestes lluites internes no funcionaven bé. Tots estem en continua lluita amb nosaltres mateixos  humanistes Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25    no accepten aquest visió tan negativa, haver de viure amb instints frustrats.
o Els humanistes volen una visió més positiva  en comptes de centrar-se en allò negatiu i projectar-lo cap a la resta, fer al revés: centrar-se en la gent feliç, que és admirada, persones que han aconseguit els seus objectius i projectar-ho cap la resta.
Exemple de persona admirada: Mª Teresa de Calcuta. No es tracta de copiar-la, sinó de prendre-la com referent, com inspiracions.
o Reivindiquen condició humana (per això s’anomena psicologia humanista): l’ésser humà és valuós, te habilitats per si mateix. El psicòleg només és un suport per animar-los. Tot (qualitats) està dins de nosaltres, només ho hem de mobilitzar  Pacient  Client (paga per un servei).
o Contrast amb psicoanalisme: on el pacient ha d’acceptar tot el que li digui el terapeuta.
PACIENT VS CLIENT.
Positivisme: no contempla valors profunds de la persona.
La fomentació d’educació autoritària: no deixa desenvolupar totes les qualitats de la persona.
Situació laboral: ens anul·la com persones.
PROPOSEN:     Objecte d’estudi de la psicologia  Persona humana: cada persona és un univers, no es pot generalitzar, no hi ha estàndard.
L’humanisme defensa que si no coneixem la seva experiència, no entendrem perquè reacciona de certa manera.
Ex: Treure un 6: Per una persona que sempre treu males notes és una bona nota i es posarà feliç; però per una acostumada a bones notes, és una nota dolenta i es disgustarà  mateixa situació viscuda de manera positiva o negativa depenent de la persona i la seva experiència.
Les persones han de ser estudiades en la totalitat. Ex: Conductisme  només estudiava la conducta.
Si tenim tot en compte (consciència, experiència...) es quan sorgeixen les qualitats humanes: responsabilitat, creativitat...
Creuen en la llibertat individual.
Estudiar les qualitats humanes: creativitat, afectivitat, autorealització, dignitat...
4 PRINCIPIS PROGAMÀTICS ELABORATS PER C. BÜHLER I J. BUGENTHAL (1961): 1. Centrar l’atenció en la persona que experimenta, en la vivència com un fenomen primari. Les explicacions teòriques i conductes manifestes són subordinades a la experiència mateixa i el seu significat per la persona.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2. Accentuar qualitats específicament humanes: creativitat, valors... Oposats a la concepció mecanicista i reduccionista dels humans.
3. Centrar-se en els temes que els interessa en lloc de només centrar-e en convertir la psicologia en ciència, fent que la psicologia sigui reduccionista (Watson  conducta; cognitivisme: també reduccionista).
Com a conseqüència, reben moltes critiques per no ser científics.
4. Comprometre’s amb els valors i dignitat humanes i interessar-se pel desenvolupament del potencial inherent de la persona.
POSTULATS DE LA AAHP: L’home:      Sobrepassa la suma de les parts.
Viu en un context humà (és sociable).
És conscient.
És capaç d’escollir (propositiu). No només a nivell general (escollir beure aigua quan tens set) sinó també de manera abstracta (ex: escollir professió).
Té intencions.
CARL ROGERS: ESCOLTAR en la teràpia:     De forma concentrada, sense pensar en res més  com terapeutes ho hem de fer per captar moltes coses: to de veu, mirada, gestos, etc. Si se t’escapen aquest detalls, pots malinterpretar el missatge.
Sense jutjar.
Sensible i empaticament: sentir emocions del pacient, posar-se en el seu lloc.
Sense voler influir/dirigir  activitat contemplativa.
FASES EN EL TREBALL DE ROGERS: Crear atmosfera / ambient de suport incondicional:   No directiu.
Centrada en el client.
TERÀPIA: 1. Dos persones estan en contacte mutu.
2. Client vulnerable, en un estat de desordre intern o temorós.
3. Terapeuta es troba en un estat de coincidència interna, ofereix dedicació positiva i sense condicions. Li dona energia al client per ordenar el desordre intern i que torni a la calma.
4. Terapeuta es preocupa per la comprensió empàtica del punt de referencia del client.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 5. El client s’adona de la existència de la dedicació positiva i sense condicions i de la comprensió empàtica per part del terapeuta.
El que ens molesta de la publicitat és que és falsa  això és el que no ha de passar en la teràpia. No hem de fingir, hem d’expressar el que sentim realment.
Per tant, no qualsevol persona pot ser terapeuta:   Ha d’haver après a ser natural, no fingir.
No jutjar.
NIVELLS QUE HAN DE COINCIDIR: De forma holística, en la psicologia holística han de coincidir    Experiència: el que visc.
Consciència: el que experimento.
Comunicació: el que dic que he viscut.
Alineació dels 3 nivells.
OBJECTIUS:      Intentar apropar-me a com soc, penso i sento.
Expressar els meus sentiments.
Atrevir-me a comunicar la meva realitat a la resta.
Sentir-me autèntic, espontani, viu.
Acceptar-me tal com soc.
...