Tema 14. Sistemàtica de les gimnospermes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

SISTÈMATICA DE LES GIMNOSPERMES        Grup monofilètic amb ca. 850 espècies.
Apareixen fa 350Ma i van dominar la vegetació de la Terra des de la fi del Paleozoic fins als inicis del Mesozoic.
Llavors no tancades en carpels, generalment llenyoses i perennifòlies.
Pol·linització anemòfila Gàmetes masculins pluriflagel·lats en alguns grups primitius Gametòfit femení sovint amb arquegoni Embrió es nodreix de l’endosperma primari haploide.
1. GRUP CYCADOPSIDA Grup més primitius amb uns 10-11 gèneres i ± 100-160 spp.
- Arbres/ arbrets dioics (sexes en plantes diferents) sense quasi branques (només el tronc central) amb aspecte de petites palmeres (malgrat que no hi tenen res a veure).
- Tronc robust no ramificat.
- Fulles pinnades, cutícules gruixudes i estomes enfonsats.
- Pol·linització per insectes (escarabats).
Ecologia: regions tropicals i subtropicals, comuns en llocs àrids i ben drenats.
Hi ha fòssils des del Permià (Paleozoic, ± 280 Ma), abundants en el Juràssic (Mesozoic) i decauen en nombre des del Cretàcic.
Estructures reproductives Plantes masculines amb cons o estròbils d’esporofil·les (microsporofil·les) en espiral sobre un eix central. Cada esporofil·le amb molts sacs pol·línics (o microsporangis).
Els espermatozoides tenen flagels disposats en espiral.
Plantes femenines amb cons, grans formats per megasporofil·les (o fulles carpel·lars) amb un nombre reduït de primordis seminals de grans dimensions.
2. GRUP GYNKGOPSIDA 1 espècie  Ginkgo biloba: arbre dioic caducifoli de fins a 30-40 m altura, N.E. De Xina *Ha sobreviscut perquè els monges l’han mantingut.
Les llavors estan cobertes per teguments (part carnosa, que prové de teixit materns) i tenen dispersió per endozoocòria.
Les seves fulles són simples i caduques en braquiblasts.
- Flabel·liformes, escotades, amb forma de ventall.
- Nervadura dicótoma 1 Estructures reproductives Estructures masculines: les microsporofil·les es disposen en forma de raïms llargs, amb 2 sacs pol·línics (microsporangis). Tenen els espermatozoides pluriflagel·lats.
Estructures femenines: els primordis seminals es distribueixen de 2 en 2 sobre un penducle.
Passen 5 mesos entre la pol·linització i la fecundació; en aquest temps, es desenvolupa el megagametòfit amb moltes cèl·lules clorofíl·liques.
3. GRUP PINOPSIDA Poques especies actuals (850) però importants paisatgísticament sobre tot a l’hemisferi boreal (Auraucaria i Podocarpus són de les poques excepcions).
Les característiques que les defineixen són: tenen conductes resinífers, són llenyoses (arbres i arbusts) i d’elevada longevitat i envergadura.
Monodominància als boscos boreals  la Taigà (bioma format per coníferes) ocupa: - 27% de la superfície forestal del planeta - 11% de la superfície de l’hemisferi nord Són les típiques Coníferes. Uns 65-70 gèneres i ± 600-630 spp.
 Grup monofilètic d’arbres típicament monopòdics i força ramificats, i d’arbusts.
 Fulles simples, típicament linears, i aciculars (forma d’”agulla”); i perennes.
 Braquiblasts.
 No hi ha espermatozoides flagel·lats.
 Les estructures reproductores (majoritàriament): cons o estròbils.
Ecologia: abundants en regions humides i moderadament fredes, on formen grans boscos de gran importància ecològica i econòmica.
Hi ha fòssils des del Carbonífer superior (300 Ma) i Permià. Abundants al Mesozoic i van començar a minvar al Cretàcic.
Adaptacions del corm Per entendre les característiques del aparell vegetatiu cal pensar en les condicions climàtiques existents en el moment en que es van originar  Pèrmic: xèric i fred Coníferes com a conseqüència presenten: • Cutícules gruixudes • Estomes protegits del contacte amb el medi (depressions, bandes estomàtiques) • Fulles amb poca superfície de contacte amb el medi (linears, esquamiformes, aciculars). Els hi dóna avantatge perquè no perden aigua i la neu no es pot quedar a sobre seu.
• Estratègia perennifòlia • Arquitectures adaptades a evitar el col·lapse de les branques causat pel pes de la neu (tija amb ramificació monopòdica, etc.) 3.1. FAMÍLIA PINNACEAE Família formada per 11 gèneres (Pinus i Abies: 6 i 2 espcs., respectivament, autòctones a la península Ibèrica i Macaronèsia + Cedrus, Picea, Larix, Pseudotsuga introduïts) 232 espècies a nivell mundial, exclusivament del hemisferi Nord.
2 Aquest formen boscos boreals i fusta. Les seves fulles són aciculars o linears que es troben agrupades en braquiblast (amb multitud de fulles per cada un d’aquest). Són perennes (excepte, caduques a Larix) i molt resinosos.
Òrgans reproductors Con masculí  microsporofil·les microsporangis  micròspores/pol·len. Dins el pol·len hi ha el gametòfit, on es desenvoluparan els gàmetes.
Poden presentar sacs aerífers, pel desplaçament.
Con femení  macrosporofil·le (esquama seminífera) + esquama tectriu: 2 primordis seminals  megasporangis (verticil: més de dos estructures que surten de la mateixa altura).
Quan les esquames es fecunden, els cons es lignifiquen (transformant-se en pinyes).
Pseudofruit (pinyó): formació dels pinyons molt lenta (2-3 anys)  el pol·len esta al sac embrionari 1 any (tub pol·línic triga mesos en formar-se); el gametòfit femení s’ha de desenvolupar del tot, tenint en compte que les gimnospermes tenen 2 ovocèl·lules.
Dispersió majoritàriament pel vent (llavors alades): dehiscència de les branques, obertura i caiguda de les llavors.
Alguns gèneres - Abies alba, avet: forma avetoses en indrets freds i humits entre els 700-2000m - Abies pinsapo, pinsapo: endemism de S. Pen. Ibérica (Sierra de Grazalema i Serranía.de Ronda) i el Rif del Marroc; mateix hàbitat de muntanya, però a T més elevades - Pinus: 6 espècies a la Península Ibèrica/Balears (totes amb 2 acícules per braquiblast)  P. halepensis, P. pinaster: ambients xèrics i capa edàfica poc desenvolupada  P. pinea: fixació de dunes  P. nigra, P. sylvestris: zones continentals/montanas  P. uncinata (P. mugo): zona nival (subalpina: Pirineu)  P. canariensis (3 acícules per braquiblast) Adaptacions a condicions ecològiques limitants: Climes àrids (sequera estival) o freds (T mínimes hivernals baixes), sols pobres en nutrients o bé poc aptes per a altres plantes (P. pinea, sobre dunes litorals).
Espècies longeves: ocupen etapes madures (P. nigra, P. sylvestris, P. uncinata) Espècies pioneres: de creixement ràpid (P. halepensis i P. pinaster) Algunes poden tolerar molt bé el foc, degut a: conductes resinífers, pinyes serotines (no s’obren fins que s’escalfen), inflamabilitat + combustibilitat i capacitat de rebrotar.
3.2. FAMÍLIA TAXACEAE Taxus baccata L. (teix, tejo) Arbre dioic, de fins a 20 m,extremadament longeu. Tenen fulles linears, aplanades, dístiques.
Toxicitat a tota la planta (excepte l’aril): Taxol (sintetitzat per fong mutualista endòfit).
3 Cons masculins solitaris: 6-14 microsporofil·les peltats (forma de paraigües): 4-8 sacs pol·línics.
“Cons femenins” solitaris: 1 Esquama + 1 Primordis seminals = òvul.
Escama  aril carnós i comestible, vermell.
3.3. FAMÍLIA CUPRESSACEAE Família del xiprer (Cupressus) i dels ginebrons (Juniperus). Consta de 27-30 gèneres (17 monotípics) i ± 130-140 spp. de distribució mundial.
Dos gèneres ibèrics autòctons: Tetraclinis i Juniperus, amb una i sis espècies.
Arbres i arbusts monoics o dioics que tenen entre 1 i 115 m. La majoria son perennifolis i resinosos. Tenen fulles oposades, verticil·lades o helicoïdals, aciculars o esquamiformes.
Cons femenins llenyosos o carnosos, amb esquames concrescents. Cada con té > 3 megasporofil·les (segon gènere i espècie) disposats la voltant d’un eix; cada megasporofil·le conté 1-15 òvuls (primordi seminal).
Al madurar es transforma en estròbil llenyós dehiscents o gàlbul carnós indehiscents.
Cons masculins petits i cauen després de la pol·linització. El conjunt de microsporofil·les es disposat helicoïdalment al voltant d’unt eix; cada microsporofil·le sosté de 2 a 6 sacs pol·línics.
Els grans de pol·len no tenen sacs aeris.
La pol·linització es produeix per anemofília.
4. GRUP GNETOPSIDA Grup derivat, germà de les Pinopsidae, però presenta caràcters d’evolució paral·lela amb les angiospermes  caràcters “derivats”: - Xilema secundari, amb tràquees (“vessels”) - Tubs cribrosos en floema, tràquees, doble fecundació, etc.
- Bràctees addicionals protegint el primordi seminal Esta format per tres ordres/famílies monogenèriques: • Ephedra (35 espècies arbustives de regions àrides/mediterrànies): Són arbusts petits amb branques articulades. Les fulles estan reduïdes a esquames. De l’Ephedra s’extreu una potent droga: l’efedrina.
• Getum (30 espècies als tròpics): inclou espècies arbustives i lianoides. Destaquen les fulles planes i pinnades i les estructures reproductores agrupades sobre eixos.
• Welwitschia mirabilis (monotípic: Desert de Namíbia): planta dioica, amb 2 grans fulles de creixement continu, mitjançant un meristema basal. Les estructures reproductores masculines i femenines s’organitzen en estròbils en els marges del tronc central.
Tenen pocs caràcters en comú. Poden ser arbusts, arbrets o lianes; i es tracta de plantes dioiques amb fulles variables.
4 ...