2. HINDUISME (I) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Grans Tradicions Religioses
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 01/09/2017 (Actualizado: 01/09/2017)
Descargas 0
Subido por

Descripción

L'Hinduisme representa el segon punt de l'assignatura, ja que el primer era la Introducció. L'apunt inclou un primer paràgraf que resumeix la primera sessió introductòria.

Vista previa del texto

6.10.2014 [INTRODUCCIÓ] CONCLUSIÓ DEL FENOMEN RELIGIÓS à Única manera d’estudiar-lo? Formen un conjunt? Es pot englobar en una sola àrea? NO: Tots aquests anàlisis destaquen un aspecte important del fenomen religiós, però no deixa de ser parcial, cadascú en dóna una visió. Com més teories, més ampliació d’aquest fenomen tan complex, discurs variat del fenomen religiós.
2. HINDUISME  (I)     Diferents teories + diferents propostes de classificació de les religions. Si quelcom caracteritza l’hinduisme és la DIVERSITAT i COMPLEXITAT. (Avui: caràcter i literatura hindú) - Costa classificar l’Hindusime, s’associa al territori indi, Srilanka, territori asiàtic, etc.
D’entrada s’associa aquesta religió a un territori. S’associa a les religions d’alliberament.
Per  què  es  tracta  d’una  religió  complexa?       No hi ha figura fundacional, cap fundador ≠ Mahoma, Budha, Jesucrist... religions on clarament hi ha figura fundacional. En l’Hinduisme hi ha ex. Mestres, però cap figura que sigui un model per tota la tradició. NO hi ha per tant un sol model de comportament, que englobi tot el que s’entén per Hinduisme.
Tampoc hi ha una única institució que aplegui a tota la comunitat hindú, no comunitat de creients sota un únic marc constitucional à no hi ha cap institució que legitimi una única veritat, una única manera d’entendre i viure l’hinduisme. D’aquí la diversitat de pràctica de l’Hindusime i del comportament hindú. NO hi ha cap màxima autoritat que pugui excomunicar, ningú pot atorgar-se aquesta prerrogativa.
No hi ha un únic dogma, hi ha una gran diversitat de doctrines, creences i pràctiques, NO hi ha una ortodòxia. S’ha parlat més d’una pràctica correcta, però tampoc és única per tothom, depèn de les diferents escoles. NO hi ha un únic credo en el qual tots els hindús combreguen. Gran diversitat d’escoles amb préstecs entre elles ex.
Sincretisme. Hi ha creences transversals.
NO hi ha una única forma de culte, de praxi. Puja és el que aplega més devots: no té temps, ni lloc prescrits per cap escriptura, sacerdot o figura religiosa, té gran diversitat regional. Cultes i pràctiques varien del lloc, del grup social, gènere, la finalitat del culte varia, el mètode ex. Ser vegetarià, sacrifici animal, ritus d’alliberament, ritus de prosperitat material. Sí que hi ha grups distingits i recognoscible que tenen certes pràctiques establertes, però n’hi ha d’altres que en segueixen de molt variades Un pot ser hindú i ateu, monoteista, panteista... NO existeix una única possibilitat. Un pot dir tot és Déu, prahman i jo formo part d’aquesta realitat / NO hi ha Déu / Crec en la deessa à Religió NO prescriptiva, no hi ha una creença per tothom. Recordem: d’aquí dificultat de definició de religió (perquè molt temps es creia que era la creença en éssers sobrenaturals), però aquí veiem que això es trenca, no serveix aquesta teoria.
L’Hinduisme tampoc té la paraula que designa a Déu, deva = esperit, divinitat, forces espirituals (més o menys) és el que més s’hi aproxima. Ep! No hem d’entendre l’Hinduisme com a una religió politeista! Hi ha panteó de figures divines diferents, que varien d’una regió a l’altra, però no vol dir que l’Hinduisme ja sigui politeista. Allò sagrat es manifesta de diverses formes. Els Bashnaites tenen una creença pròpia, però no neguen els altres déus (No vol dir que l’hinduisme sigui el paradisme de la tolerància, també hi ha hagut conflictes). Posicions: tot és Déu (brahma), no hi ha Déu, hi ha una sèrie de Déus, etc.
No hi ha una única escriptura, un únic text sagrat. Els Vedes o Corpus vedi à conjunt d’escrits de certa autoritat i reconeixement per part de tots els hindús, tret d’alguna excepció d’escoles, no és base canònica de tothom. Sí que són els textos més antics, durant molts anys transmesos oralment (amb l’arribada dels britànics es va posar per escrit: Max Müller s. XIX, els seus estudis antropològics de la religió), però es remunten a abans de Crist (segle VI). De fet tenen recursos memorístics. Després dels vedes hi ha literatura ex. Relats mítics, grans epopeies... més difós, està omnipresent.
Els vedes estan més limitats als brahmins, sacerdots. No hi ha cap model únic, una autoritat que serveixi per a tota la comunitat. Els vedes són una característica de l’englobament de creences diverses a hinduisme. Els vedes tenen importància per la seva antiguitat HINDUSIME = format per vies d’alliberament diferents.
No hi ha una sola ètica, una sola reflexió moral d’hindú, no tots es comporten de la mateixa manera. L’hindú creu en diferents etapes de la vida: jove = estudiant / gran = l’hindú ha de tornar a la societat el que ha aprés à ha de treballar, formar una família / Quan un ja és propietari, pare (teoria limitada al món masculí) poc a poc ha d’anar abandonant les riqueses. Era comú que els grans ho deixessin als joves i se n’anessin a viure al bosc.
Per l’hindú, una de les finalitats de la vida és la prosperitat econòmica i material + Kamasutra (kama = plaer), finalitat del plaer de la vida + Dharma = el deure, el que un ha de fer, complir va després de la riquesa (artha) i el plaer (kama). El deure no és igual per tots els hindús: ve donat per l’edat i per la casta (sacerdotal, guerrer, camperol, comerciant, descastat...) i pel llinatge. Com un hindú s’ha de comportar no és igual per tothom, té a veure amb aquests factors. Ex. Dharma com a guerrer = lluitar en una batalla. El deure (Dharma) NO és per tots (depèn de factor social, llinatge, edat, gènere, casta, regió no es viu, regne, la divinitat que s’ha elegit...).
NO hi ha un únic camí d’alliberament (moksa). Som diferents i hi ha d’haver pluralitat d’opcions. Text: podem veure tres possibles vies d’alliberament (n’hi ha més!). Certes persones amb tendència a l’estudi i el coneixement, naturalesa especulativa à un es pot alliberar amb el (1) coneixement (Jñana – yoga). És la vida dels ascetes, que segueixen una vida contemplativa (mengen poc i es dediquen al coneixement). Alliberament de la ignorància/ Vida de (2) l’acció ritual (karma-yoga), coincideix amb la ritualitat més antiga, es basa en accions sacrificials i rituals, tipus d’alliberament dels “brahmins”, els oficials sacerdots. Uns els duen a terme i els altres són observadors / (3) Via devocional (bakhti yoga) del déu o deessa que un ha escollit.
Si un no és brahmin o asceta sempre té la via de la devoció, participar en un gènere ritual. És el que anomenaríem la religió tradicional. Totes les opcions són bones.
Segurament si un és més devot, té més possibilitats d’alliberament.
Yoga = es pot entendre com un sacrifici personal. La mort és l’últim dels sacrificis de la vida.
Cap al final de la vida, no n’hi ha prou amb el deure, el plaer o la riquesa, això no porta a l’alliberament; la vida encara no és satisfactòria del tot. Per això: ALLIBERAMENT. Bàsicament alliberament del samsara (cicle de naixement i mort) i l’alliberament n’és una fugida. Arriba un moment que es veu com a feixuc aquesta continuació imparable de la vida, del continuar renaixent, per això l’alliberament és acceptar la mort.
SOTERIOLOGIA (soteros=salvar) à No hi ha una única proposta d’alliberament, hi ha diferents vies.
Si l’Hinduisme és tan divers, com reconeixem, doncs, una única religió? Fins al s.
XVIII i XIX no trobem el terme hinduisme, l’encunyen els britànics. Quan colonitzen l’illa es pregunten en què creuen, quina és la seva religió, la pràctica à diuen: tots els que no són jueus, cristians... són hindús. Un paraigua en el qual hi caben diversitat de cultes, pràctiques, regions, nord i sud, llengües, cultures, tradicions... Hinduisme és una abstracció, una etiqueta, engloba una realitat molt diversa. El terme s’introdueix el 1829 a l’Oxford dictionary. Els britànics, amb la voluntat d’entendre i comprendre, van posar aquesta etiqueta, projectaven les seves teories (gràcies a això tenim els textos escrits i van néixer els estudis orientals). Els hindús es van fer seva la definició per construir-se com a diferents davant dels colonitzadors, els moviments d’alliberament nacional s’atenen a l’hinduisme ex. Gandhi va practicar uns valors més de renunciant, d’asceta, però es veien com a englobament de l’hinduisme.
Que el terme Hinduisme no existís abans de l’arribada dels anglesos significa que tampoc hi havia terme per designar el que era religiós del que no ho era. Per ells religió, per tant, NO era una esfera al marge de l’alimentació, el gaudi, el coneixement...
diferents facetes de la vida que sempre estan barrejades ≠ nosaltres ho entenem com una disciplina acotada.
Sanatana Dharma = Veritat eterna à englobaria la idea de la religió. Prefereixen aquest terme al de religió. Aquesta Veritat pot ser interpretada i viscuda de formes molt diferents, cada hindú s’hi aproparà d’una forma diferent.
Hinduisme = artifici colonial, però que ens serveix per acotar tota aquesta diversitat.
Per parlar de religió a la Índia, PRAXI és tant important o més que la doctrina; és la manifestació de la devoció, de la pràctica de tècniques psicofísiques + el comportament religiós (praxi).
Tradició  textual     No hi ha una única manera d’aproximar-se a l’Hinduisme, però la tradició textual és molt important per entendre’l.
Veda = coneixement. Recordem: és una “petita” part de les escriptures, però amb molts volums. Al nucli d’escriptures més antic s’hi han anat afegit d’altres de més recents. Al darrere hi ha tota una sèrie de coneixements, de fórmules que es despleguen ritualment.
Himnes = celebrar rituals à Fòrmules que els brahmins = sacerdots, coneixen i memoritzen ex. Mantra = paraula.
Es considera que els vedes els van escoltar antics vidents del passat. Van escoltar els himnes i els van repetir i memoritzar. Himnes que es van aplegar en col·leccions i n’hi ha 4 (quatre grans grups dins del corpus vèdic, col·leccions d’himnes): Rg-veda, Atharva-veda, Sama-veda, Yajur-veda (negre i blanc) à Contingut: comentaris sobre els himnes amb instruccions de com han de ser recitats. Els Himnes van adreçats a una sèrie de divinitats (ex. Déu del foc, déu del tro). D’ells es vol prosperitat, beneficis, gràcia, encanteris, prevenir desgràcies, etc.
Es recullen formes rituals: sobretot animals (el sacerdot havia d’estar uns dies apartat a un bosc i després es prenia quelcom per recitar).
Brahmana: comentaris dels textos Aranyaka: mestres que ensenyaven als deixebles tal i com ells entenien els textos. El contingut és més especulatiu (es pregunten sobre la vida, la mort...) Upanisad: seure als peus del mestre. Els ciutadans, amb inquietud espiritual anaven al bosc amb mestres a buscar noves ensenyances. Són textos de diàlegs entre mestre i deixeble, entre mestres... preguntes sobre el jo, el sentit del món... Les respostes van fent que l’interlocutor, l’oient, arribi a la veritat: Atmar (principi d’individuació, ànima)-Brahman (principi de realitat, allò absolut, el tot) à Finalment tu ets Brahman, Brahman està amb tu. Però no el defineixen, no es pot identificar, s’hi ha d’arribar per conèixer-lo.
El contingut és més especulatiu, ja no es parla de sacrifici, el sacrifici aquí ha de ser d’un mateix: coneixement, meditació...
La font dels vedes no es considera humana; es consideren escriptures rebel·lades (però no una font divina) à (1) Literatura rebel·lada, d’una font no humana ≠ (2) Literatura recordadaà ja humana d’escriptors coneguts i recognoscibles. Inclouen literatura èpica i mite (relats sobre déus) i codis morals.
(3) Poesia devocionalà sobretot del sud de la llengua, es canta en llengua vernacle (aquí no sànscrit). Normalment són lloances als déus.
Certa acumulació d’escriptures. Els vedes antics + els de tradició clàssica-medieval i els poemes. Tot són escriptures sagrades on es barregen nocions astrològiques, pràctiques alimentàries, conceptes filosòfics, històries i narracions sobre els déus...
Tots són sagrats a nivell igual, però més prestigi dels vedes per la seva antiguitat, però la literatura i els poemes també són sagrats. à Res no s’exclou.
...

Tags:
Comprar Previsualizar