2. Avaluació neuropsicològica infantil (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Neuropsicologia Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

Unitat 2. Avaluació neuropsicològica infantil 1.
Definició i objectiu de l’avaluació NPS L’avaluació es basa en la integració dels resultats dels tests, informació de la història vital, dades col·laterals i observació clínica.
Allò que es du a terme en l’avaluació és: 2.
- Determinar els dèficits després d’una lesió - Determinar el funcionament abans de cirurgia cerebral - Avaluar l’eficàcia d’una intervenció - Determinar els punts forts i dèbils - Valorar les dificultats d’aprenentatge Etapes de l’avaluació a.
Entrevista inicial Rapport  relació terapeuta-clients, motivació, etc. S’aprofunditza en el motiu de consulta i s’estudia la Història clínica.
Motiu de consulta _ Qui ens deriva el pacient? _ Té alguna patologia mèdica? _ Què fa (o no fa) el nen/a que sigui preocupant? _ En quines situacions es fa evident el problema? _ A qui li preocupa? _ Perquè es consulta ara? _ Què s’espera de la consulta NPS? Història clínica -Antecedents personals • Embaràs, part, període peri-neonatal • Dt motor, llenguaje, social, comportamental i emocional • Informació mèdica: otitis, epilèsies… • Informació escolar • Informació socioeconòmica - Antecedents familiars (rellevants) A l’entrevista inicial es dóna el primer contacte amb el nen. I s’ha de tenir molta cura amb la conducta durant l’entrevista amb els pares, l’entrevistador està atent? Quines reaccions té quan es parla d’ell? S’han de fer preguntes directes sobre pensaments, sentiments, opinions...
b.
Tests S’ha de tenir en compte què avaluem i com ho avaluem. Això s’assoleix seguint uns criteris per escollir els tests per l’avaluació neuropsicològica: - Especificitat i sensibilitat per la funció alterada - Patologia del pacient (motiu consulta) - Caract. clíniques i demogràfiques del pacient (escolaritat, patologies associades…). Barems! - Tests amb validesa ecològica Pel que fa als tipus de test: Screening general o avaluació específica I pel que fa a l’ordre dels tests: Punts forts i dèbils, efectes d’interferència Si es vol fer una avaluació específica de les funcions, el rendiment adequat en un test implica diverses funcions: cal valorar cada una intentant controlar l’efecte de les altres.
S’ha de:  Establir un bon contacte amb el nen  Explicar-li el que farem, ajuda a reduir l’ansietat  Començar per proves d’screening general i després més especifiques  Intercalar proves fàcils amb difícils  Prestar atenció amb els efectes d’interferència entre tests (ex. no passar proves verbals entre la memòria immediata i la demorada)  Escollir tests que ens permetin un bon diferencial  Acabar la sessió amb un test que el nen resolgui bé  Buscar alguna motivació per la propera sessió (a veure si la setmana que ve em guanyes a XX, la setmana que ve et portaré un joc que t’agradarà…) Pel que fa als punts de tall de la normalitat-anomalitat, actualment, no existeix un criteri definit. S’ha de fer segons el que indica el manual (si existeix) i tenir en compte 1’5SD respecte la mitjana.
c.
Informe d.
Devolució La devolució es fa a pares, nen/a i a altres professional si és necessari, sempre amb el consentiment informat.
e.
Visites seguiment El cervell dels nens/es és molt dinàmic, per la qual cosa cal fer visites de seguiment per valorar l’evolució.
...