SEMINARI 7. HEMOSTÀSIA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 24
Subido por

Descripción

Professor: Vicente Martínez

Vista previa del texto

SEMINARI 7 – HEMOSTÀSIA L’hemostàsia és el conjunt de processos que tendeixen a evitar la pèrdua de sang després d’una ruptura vascular. És un dels sistemes homeostàtics per preservar la constància del medi intern.
L’hemostàsia és un procés: - Dinàmic: perquè modula i amplifica els senyals (és un feedback positiu).
Complex: té tres fases seqüencials.
Altament regulat: sempre hi ha un equilibri dinàmic entre activació i inhibició, feedbacks positius i negatius. La desregulació d’aquest sistema suposa l’aparició de patologies.
Té tres fases: HEMOSTÀSIA PRIMÀRIA S’inicia amb una resposta vascular: una lesió vascular provoca l’alliberació des de la lesió mateixa de serotonina (5-HT), que és un vasoconstrictor que fa reduir la pèrdua de sang disminuint el flux de sang en el vas sanguini afectat.
També hi ha adhesió i agregació plaquetària en la zona lesionada. Les plaquetes interaccionen amb el col·lagen del vas, i també amb la 5-HT i el Ca2+. Les plaquetes canvien de morfologia i s’agreguen, la qual cosa provoca la seva activació. Quan són activades, secreten al medi els continguts del component granular que porten. Així es forma un tap plaquetari temporal i s’inicia el procés de coagulació.
Les substàncies que les plaquetes alliberen al medi són: - Tromboxà.
5-HT (amplifica la resposta, perquè fa que s’agreguin més plaquetes i provoquin més secreció de serotonina; és un feedback positiu).
ADP.
- Factor de von Willebrand (vWF).
Totes aquestes substàncies faciliten el procés de coagulació perquè activen les plaquetes, estimulant així la seva activació i desgranulació de més components del contingut granular.
COAGULACIÓ S’estabilitza el tap plaquetari, es fa consistent i dur gràcies a una xarxa de fibrina. Aquest tap es forma gràcies a reaccions que depenen de l’activació en cadena dels factors de coagulació.
L’activació dels factors es dóna en cascada, i és un feedback positiu, ja que a cada pas s’amplifica l’efecte.
Els factors de coagulació: - S’identifiquen amb nombres romans, segons l’ordre de descobriment.
Si porten el subíndex a significa que estan activats.
Estan en solució en el plasma sanguini, circulant en forma inactiva.
La majoria són proteics i d’origen hepàtic.
Els que no son proteics són el Ca2+ i fosfolípids.
S’activen per mecanismes enzimàtics proteolítics.
La cascada de la coagulació té dues fases: la fase independent i la fase comuna.
La fase independent té dues subfases: - Via intrínseca: s’activa per factors plasmàtics. La superfície vascular danyada allibera cal·licreïna, que activa el factor XII i fa començar la cascada, fins activar el factor X.
Via extrínseca: s’activa per factors d’origen tissular (factor III o tromboplastina). Un trauma en algun teixit fa activar el factor VII, que conjuntament amb el factor III activa el factor X.
Les dues vies convergeixen en l’activació del factor X, que és una proteasa que genera la formació de trombina.
Via intrínseca: Via extrínseca: En la fase comuna es forma el coàgul estable de fibrina. Comença amb el factor X, que juntament amb el factor V forma la trombina a partir de la protrombina. La trombina forma la fibrina a partir del fibrinogen, i la fibrina, conjuntament amb el factor XIII activat, forma el coàgul estable.
La majoria de factors tenen activitat proteolítica sobre els altres factors de la cascada, i també poden activar factors d’una altra via, tot i que en menys quantitat. La casaca s’amplifica a cada pas, ja que un factor activat pot activar-ne 100 més del pas següent, i l’altre 1000 dels altres...
això permet formar un coàgul el màxim gran i de la manera més ràpida amb un senyal original més aviat petit.
El pas clau de tota la cascada és la formació del coàgul de fibrina: La trombina forma els monòmers de fibrina a partir de fibrinogen. Com aquests són solubles, es poden dissoldre en el plasma. Llavors el factor XIII actiu (ha estat activat per la trombina amb Ca2+) actua junt amb el Ca2+ per fer que els monòmers de fibrina siguin insolubles i precipitin.
Llavors, formen un coàgul estable.
FIBRINÒLISI La fibrinòlisi és el procés d’eliminació del coàgul. La fibrina és una proteïna, de manera que per eliminar-la hi ha una proteasa que la hidrolitza. Aquesta proteasa és la plasmina.
Normalment la plasmina està inactiva, és un proenzim, el plasminogen. En el procés de formació del coàgul queden atrapats en la xarxa de fibrina alguns plasminògens. Aquests plasminògens són els únics que poden participar després en la degradació del coàgul. El plasminogen és activat per l’activador tissular de plasminogen (tPA), que circula per la sang.
El tPA només es pot unir al plasminogen atrapat en el coàgul, ja que el que circula per sang té una conformació que no permet la unió. Quan s’uneixen, el plasminogen s’activa, i es converteix en plasmina.
Llavors, la plasmina comença a degradar el coàgul en el que està atrapat. Així, va alliberant fibrina lliure a la sang, que entra en un procés de reciclatge i degradació en el fetge. De la mateixa manera, també es van alliberant plasmines a la sang. A la sang hi ha un inhibidor amb afinitat per la plasmina activa que l’inactiva, i fa que en sang no hi hagi mai plasmina activa. A la sang també hi ha inhibidors del tPA.
Els mecanismes de fibrinòlisi són constants, ja que sempre hi ha peites ferides i sagnats en algun vas sanguini, de manera que sempre s’estan produint coàguls i desfent-se. És un procés constant i dinàmic.
MECANISMES DE CONTROL DE L’HEMOSTÀSIA · Modulació creuada entre fases: - Els factors de coagulació indueixen agregació i activació plaquetària.
Els factors plaquetaris faciliten la cascada de coagulació.
Les vies intrínseca i extrínseca es potencien entre elles.
Els factors activats actuen com a activadors de passos anteriors de la cascada de coagulació amplificant el procés d’activació.
· Control directe de la concentració dels factors de coagulació (sobretot V i VIII) i el seu grau d’activació. Això es fa amb el sistema trombina-proteïna C. La trombina activada posa en marxa mecanismes de control de l’activació de plasmina perquè el coàgul no sigui excessiu. Alhora, un augment de la concentració de trombina activa la proteïna C, i en presència de la proteïna S, es degraden els factors de coagulació V i VIII. D’aquesta manera es controla l’amplificació de la cascada.
· Es poden controlar els nivells de trombina amb uns inhibidors de la seva activitat que s’anomenen antitrombines.
· Regulació de la fibrinòlisi: - Únicament el fibrinogen unit al coàgul de fibrina pot activar-se i tenir activitat fibrinolítica.
Les formes lliures són ràpidament inhibides (α2 antiplasmina, inhibidor de l’activador del plasminogen).
Els processos de coagulació estan activats de forma tònica (constantment), encara que no hi hagi lesions, perquè hi ha un equilibri entre fibrinòlisi i fibroneogènesi.
En certs moments, es desequilibra el sistema: - Més fibrinòlisi: hi ha falta de coagulació. Es formen hematomes i blaus fàcilment amb cops petits.
Més fibroneogènesi: hi ha una coagulació excessiva. Es formen coàguls que poden dificultar la circulació de la sang.
La majoria de factors i proteïnes que participen en els processos de coagulació són de síntesi hepàtica. Tots contenen un aminoàcid modificat: el γ-carboxiglutamat, que deriva del glutamat.
Per sintetitzar aquest aminoàcid al fetge, es requereix la vitamina K com a cofactor. Si els nivells de vitamina K són baixos (hipo/avitaminosi K), hi ha problemes de coagulació (són efectes lents, ja que primer s’han d’acabar les proteïnes existents).
Hi ha fàrmacs que interfereixen amb la vitamina K, i no permeten sintetitzar els factors de coagulació, de manera que provoquen hemorràgies incontrolades i espontànies. Aquets fàrmacs, com els mata-rates, són anticoagulants.
Hi ha anticoagulants: - - Naturals: són produïts pel propi cos. Ex: heparina: és un potenciador de l’antitrombina III, és sintetitzada al fetge, mucosa intestinal i algunes cèl·lules immunes i controla la cascada de factors de coagulació.
Artificials (sintètics):  Anàlegs de la vitamina K: antagonistes de la vitamina K a nivell hepàtic.
 Quelants de Ca2+: retenen el Ca2+, de manera que no pot fer les seves funcions.
El Ca2+ és imprescindible per la coagulació. Són l’EDTA, el citrat sòdic i l’oxalat sòdic.
L’ús al laboratori d’anticoagulants permet l’obtenció de plasma. El plasma és el líquid sanguini sense cèl·lules però amb factors de coagulació. El sèrum, no té factors de coagulació, només sals i serotonina.
...