BLOC F (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 24/05/2016
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia Evolutiva II Bloc F. Envelliment i persones grans 1. Piràmides, xifres i … més enllà de la demografia 2. Ens apropem a … 3. Coordenades per les intervencions 4. Un tema: els maltractaments 5. Respecte el desenvolupament de les intervencions amb persones grans Passeig en el temps… (població espanyola) Piràmide de població l’any 1900  gairebé ningú a la zona de +85. Més gent a la zona més baixa i va disminuint. Forma piràmide. La major part de la població és jove.
1950  Una mica més de gent en les franges de gent gran. Més gent a la zona baixa que el 1900 i una mica més a la zona alta. Forma piràmide. Hi ha una entrada en la franja de 0 a 14 anys i a la franja de 15 a 24 anys es més gran. Això es degut a la guerra civil, hi ha menys naixements, la precarietat hi era molt present i amb tot el que això comportava. Hi ha més dones que homes en general en les franges de gent més gran.
~ 73 ~ Psicologia Evolutiva II 2005  Increment de gent en edat adulta, disminució zona nens i joves, i augment en gent gran.
Piràmide petita a les puntes i gran al centre. Les persones grans tenen una elevada resistència perquè durant la seva vida les condicions de salut no eren bones i això ens indica que hi ha generacions pioneres. Aquella generació que estrena territori, que allò que està passant no ho té a les seves referències com a antecedents. Els que ara són grans no han tingut l’experiència de tenir gent gran al seu voltant, no hi havia les condicions per què envellissin. El que si que es manté són les pautes i patrons de valors en les que es concebia el tracte amb les persones grans.
2007 es dóna un rejoveniment de la població, les generacions tenen més naixements que han cursat, han seguit al llarg del cicle vital. Aquesta és la generació baby boom. Són generacions que quan neixen permeten rejovenir la piràmide per les parts de sota, de la infantesa, canvia l’estructura i la nodreix de naixement. I això fa un efecte invers conforme avancem en el temps, aquests que han nascut després seran adults. Això es podrà veure reflectit quan comparem les piràmides de 2007 a 2020, 2050 ~ 74 ~ Psicologia Evolutiva II 2014  Apareixen franges d’edat fins a 100 anys. A partir dels 65 anys les dones viuen més anys, la població femenina és major en edats més grans.
3 idees: - Estructures de població sempre son la relació entre naixements i natalitat. Ex. Quan apareix antibiòtic no tothom hi te accés, a mesura que es posa a la sanitat publica, a mesura que apareixen clavegueres...etc a mesura que es accessible a la població incrementem la supervivència  Les piràmides estan en relació a les condicions de vida.
- Que hi hagi major supervivència ens permet rejovenir la piràmide. A més a més, rebre immigrants també ho permet (normalment son persones joves que tenen fills i amb un patró de fertilitat de tenir més fills que nosaltres).
- Els rejoveniment de les piràmides, a llarg termini també produirà un increment en la part de dalt  ex. Impacte dels baby boomers. Quan aquests tinguin 65-70 anys la piràmide incrementarà (als anys 2039 i 2050).
200720202050 ~ 75 ~ Psicologia Evolutiva II Observem doncs com tenim generacions més buides (ex. Guerra civil) i més plenes (ex. Baby boomers).
L’envelliment és una construcció social, es construeix la vida en funció del context, la cultura, etc.
Ha introduït com a elements de context: Guerra  conseqüències d’aquesta i esta introduint element de la immigració, a més de la industrialització. L’importa també pensar en les emmigracions internes.
La xifra de persones que vivien el camp va canviar, i la densitat de persones se’n van anar a les ciutats urbanes. Tot i que les taxes més altes d’envelliment es troben al camp (és on es queden les persones grans). La densitat de població està repartida de manera diferent, en comunitats autònomes per exemple ho podem veure, la majoria dels avis de Catalunya provenen d’altres àrees. Hi ha un moviment de rural a urbà.
~ 76 ~ Psicologia Evolutiva II Sobre envelliment o envelliment secundari: Envelliment de l’envelliment, en aquest hi trobem més dones que homes. S’han de saber quines condicions de vida hi ha en diferents etapes temporals. Això indica que les maneres de treballar amb la gent gran hauran de ser diferents perquè les condicions ho seran també.
El patró de nupcialitat i el fet de que l’esperança de vida de les dones és més gran, porta a que hi hagi més dones viudes que homes.
1. Piràmides i xifres..
Al llarg de la historia de la humanitat...
- Ara: Democratització de la vellesa = Tothom que neix hi arriba a les edats més grans.
Ens importen:  Xifres absolutes i relatives: Important veure si ens diu 18% de quin número de població parlem (ex. Potser son 300 habitants), en canvi 18% d’una població de 300.000 habitants són més persones, caldrà valorar la diferència.
 Sexe: Hi ha un envelliment diferencial. Els homes envelleixen abans.
 Generacions: No es el mateix el sr. De 96 anys d’avui en dia que de fa 50 anys enrere sobretot per les condicions.
 Envelliment de la població i envelliment de les persones requereixen diferents plànols d’anàlisi o d’observació d’estudi. Per fer intervencions psicològiques necessitem dades demogràfiques...etc. ho hem de contextualitzar.
 Biaix demogràfic  hi ha imatges sovint estereotipades, l’envelliment s’ha de contextualitzar, és una construcció social.
~ 77 ~ Psicologia Evolutiva II Envelliment: enfocaments connectius i dinàmics (com els contextos van evolucionant) - Es el resultat de canvis.
- Es produeix en contextos en transformació.
- Es generador de canvis El fet de que les persones grans actuïn d’altres maneres incorpora canvis en el nostre sistema de la vida quotidiana.
Ens apropem a... no entra a examen però va bé per entendre https://www.youtube.com/watch?v=Mn8FBsfS 6ec  Plátano de canarias http://www.youtube.com/watch?v=Unap_3zLmr4&feature=related  Amigos de los mayores.
http://www.youtube.com/watch?v=KxDrSUyfneo&feature=player_embedded https://www.youtube.com/watch?v=Mn8FBsfS6ec  Iaioflautas: Permet veure una forma de participació en moviment social de les persones grans.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/yayoflautas-salen-calles-defenderderechospublicos/1372696/ https://www.youtube.com/watch?v=WTroEgT8Pug Ens importa veure diferents imatges perquè ens importa veure la diversitat en l’envelliment i el pes del context.
2. Coordenades per les intervencions L’estudi de l’envelliment:  És multifactorial: Té en compte diferents categories (estructurals, personals, contextuals), hi ha factors estructurals, personals i contextuals.
 És polifacètic: Té diferents facetes, hi ha molts àmbits (biomèdic, social, econòmic, jurídic, tecnològic...).
~ 78 ~ Psicologia Evolutiva II Factors ESTRUCTURALS - - PERSONALS - Nivell de renda - Condicions econòmiques Edat, sexe, nivell - Estat de salut educatiu - Transicions entre Estat civil, origen cultural activitat laboral i jubilació - Experiències vitals - Motivacions CONTEXTUALS - Lloc de residència - Mitjans de transport - Informació de possibilitats de participar - Cultura sobre voluntariat - Concepcions dels professionals que estan en contacte Psicologia del desenvolupament del cicle vital: (lectura Feliciano) Esdevenen clau per entendre com és l’envelliment de les persones (no de la població) - Estabilitat i canvi.
- Accentua la idea del desenvolupament psicològic com a procés que ens porta a pensar en l’envelliment com a un procés actiu.--> es manté al llarg de la vellesa i de la joventut, no es poden considerar com a subjectes que no poden evolucionar.
- Ens permet pensar l’envelliment no com a declivi o deteriorament, ens permet pensar-ho com un procés que te pèrdues i guanys (aquest no son iguals per totes les persones  diversitat).
- Plasticitat conductual (tenim capacitat de canviar) i paper actiu de l’individu i la societat en el desenvolupament humà.
La psicologia del cicle vital refusa - La identificació d’aquestes etapes amb declivi i pèrdua (l’experiència de la pèrdua la tenim al llarg de tota la vida, no només a la vellesa) - La concepció deficitària, involutiva i adultocentrista Coordenades per les intervencions (II): Les diferents perspectives ens porten substrat teòric per a treballar amb l’envelliment: - Dècada dels 70: Lawton i Baltes: Influència de l’ambient (físic i interaccions) front a predomini exclusiu i excloent de factors fisiològics inevitables, irreversibles; baixa modificabilitat.
(No envellim perquè el nostre cos envelleix) - Relectura de les aportacions des de la psicoanàlisi.
- Les aportacions des de la perspectiva sistèmica.
~ 79 ~ Psicologia Evolutiva II - Gerontologia conductual la perspectiva conductual sobre l’envelliment Envellir bé (Lectura): Deixen els estudis del declivi de l’envelliment i fan estudis per a saber com envellir bé.
Paradigma de l’Envelliment actiu (OMS, 2002): Procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat les persones a fi de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen.
 CLAU: 1) paradigma –marc polític per l’acció 2) significat de la noció Activitat.
 Envelliment amb èxit : o No patir malalties ni discapacitats (prerrequisit) o Capacitat funcional elevada o Implicació activa –vincles i activitat.
3. Envelliment com a procés En aquest procés tenim diferents moments existencials provinents de 3 etapes:  Moments existencials producte de la salut, l’activitat i els vincles.
~ 80 ~ Psicologia Evolutiva II 1) Entrada en la cultura i escenari del envelliment.
i. Canvis en els referents identitaris (sorgeixen preguntes sobre la identitat) 2) Declivi del cos.
i. Adaptació als límits que imposa la salut 3) Replagament de la persona i. Desvinculació en l’espai i el temps (restriccions en la vida quotidiana i en el temps) 4. Respecte el desenvolupament de les intervencions amb persones grans Punts febles:  Actituds pessimistes sobre les possibilitats de canvi.
 No rendibilitat.
 Refús a ser associat amb grups de baix estatus.
 Dificultat per admetre col·laboració interdisciplinar.
 Obstacles com limitacions físiques, fatiga, patiment de malalties físiques greus.
Punts forts: Amplitud de temes i problemes:  Psicosocial; Clínica; Prevenció i promoció de la salut.
 Com les persones experimenten el seu envellir? Com s’adapten?  Intervencions amb cuidadors.
Els maltractaments: - Enquestes: Les formes de maltractament que es consideraven més freqüents = Condicions de vida inacceptables, abusos econòmics, desatenció en AVDs, cura inadequada, abús psicològic, abús físic i agressions i abús sexual.
- Quan se’ls pregunta qui els maltracta: Treballadors de residencies, familiars, treballadors hospitals, parella.
~ 81 ~ Psicologia Evolutiva II ~ 82 ~ Psicologia Evolutiva II Factors de risc del maltractament a. Edadisme: Estereotips negatius (ex. Quants anys tens? 76. I que fas a aquí?).
Efectes: Disminució de l’autoestima i autoeficàcia  Són persones en les què incrementa la vulnerabilitat al maltractament i redueix la possibilitat de buscar suport.
b. Dependència c. Deteriorament cognitiu i discapacitat d. Aïllament social Parla Edadista “elderspeak”: “Parlar de grans” a) Alteracions a la paralingüística (ritme, to, volum). Ex .quan li parlem a algú gran li parlem cridant i dient coses clares com si fos un nen petit.
b) Modificacions en les estructures gramaticals – simplificació de la longitud i complexitat de les frases.
c) Vocabulari limitat i simple. Ex. Salsa, si, li poso salsa (però en realitat n’hi ha molts tipus).
d) Repeticions i clarificacions no requerides. Ex, m’ha entès? 3 vegades al dia, si? 3 al dia.
e) Utilitzacions de: Pronoms col·lectius per referir-se a un sol individu (ex. Ara nosaltres anirem al jardí  i només i són ell i la persona gran); Diminutius – inapropiadament íntims- o tutejar sense permís per a fer-ho (reina ara farem això); utilització de preguntes que en elles mateixes incloguin la resposta (ex. Que esta contenta d’estar aquí?).
 Efectes de la parla edadistes - Disminució de la confiança respecte a les seves habilitats  Afecta a la avaluació que la persona gran fa d’aquestes. La persona perd competència, perquè perd confiança.
- Disminució de la possibilitat de compressió del que es diu (entonació exagerada pot resultar confusa; Excessiva lentitud pot dificultar la focalització de l’atenció i retenció del missatge).
- Es reforcen estereotips negatius sobre la gent gran i l’envelliment  disminució autoestima d’aquests.
~ 83 ~ Psicologia Evolutiva II Efectes en institucions: Es produeix una retroalimentació negativa per a les persones grans, que deriven en:  Disminució de l’autoestima  Retraïment  Depressió  Assumpció de conductes de dependència congruents amb l’estereotip de “vell fràgil”, a mode de profecia auto complida.
Resultats de les intervencions, per evitar l’edelsepak: - Es redueixen els problemes de la conducta en la cura de la demència.
- Millora en la comunicació: Parla menys paternalista, menys autoritària i mes propera i igualitària.
Conclusió: Les persones grans que van rebre instruccions realitzades amb la parla edadista no van ser més precisos en la tasca requerida que els que van rebre instruccions amb una parla normal (la que es fa servir amb qualsevol adult).
Per acabar: Idees que es plantegen per avançar el bon tracte i així disminuir conseqüències que hem vist:  Atenció centrada en les persones.
 Principis relacionats amb la seva dignitat i els seus drets: o Autonomia o Participació o Integritat o Continuïtat en l’atenció o Igualtat en el tracte.
Promoure la millora de les practiques professionals:  Entender las dificultades: formación, emocionales, condiciones de trabajo…  Promover la autoevaluación y cuestionamiento de la práctica cotidiana.
 Acompañar para formar.
 Reconocer el conocimiento de los cuidadores.
 Reflexionar y construir transversalmente.
~ 84 ~ Psicologia Evolutiva II ~ 85 ~ ...