Apuntes de Principis i institucions constitucionals 2 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Principis i institucions constitucionals
Profesor N.P.
Año del apunte 2013
Páginas 11
Fecha de subida 02/04/2015 (Actualizado: 03/04/2015)
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Tema. Constitució i ordenament jurídic - 1. Concepte d’ordenament jurídic: conjunt de normes jurídiques estructurat que regulen la vida d’una societat ( estableixen drets i obligacions) i que poden ser imposades per l’Estat de manera coactiva - 2. Qui té capacitat per adoptar l’ordenament: o 2.1 L’Estat: o 2.1 entitats supra estatals: serien els tractats internacionals i les instancies internacionals, en el seu origen d’ordre internacional que es tenen que complir perquè l’estat es compromet a complir-lo (mitjançant ratificacions).
o 2.2. entitats infra estatals: serien les lleis establertes per Comunitats autònomes, ja que per si mateixa, generen normatives, establertes dins del ordenament estatal com un subordenament o constitueixen un ordenament propi.
Ordenament estatal : ve establert per la constitució de la que s’enderiva de forma directa o indirecta la validesa de les normes i els diferents règims jurídics.
Fonts de dret estatal: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Tractat internacional Llei orgànica Llei especial Llei ordinària Decret legislatiu Decret- llei Reglaments (parlamentaris i administratius).
Des del punt de vista jeràrquic: 1234- Constitució Llei Normes amb força de llei Reglaments administratius.
Ordenament autonòmic: cada comunitat autonòmica té el seu propi ordenament i la seva determinació final de les seves fonts esta establerta en el seu estatut d’autonomia, que segueixen l’ordenament estatal amb excepcions.
1. Constitució 2. Estatut d’autonomia 3. Llei 4. Normes amb força de llei 5. Reglament parlamentari i reglament.
Ordenament comunitari: La UE des del seu començament amb els tractats internacionals a establert un sistema de fonts propi amb caràcters especials i essencials que resideixen en el seu efecte directe y de primacia jurídica sobre ordenament jurídic dels seus estats membre.
Es divideixen en dues categories: 1. Dret originari o dret dels tractats.
2. Dret derivat o subordinat al originari i als diferents ants amb capacitat normativa de la UE( dividida en reglament, directiva i decisió).
Cada un, és un sistema i està organitzat de una determinada manera i s'han d'estructurar en relació als principis.
Ordenament jurídic: Conjunt de normes en el nostre estat que provenen de fonts internes habilitades per la creació de normes o perquè sent normes externes, l'ordenament jurídic les reconeix i les incorpora (formem part de la UE). S'articulen amb uns principis que deriven de l'article 9, apartat 1-3 de la CE.
La CE és norma jurídica, si volem saber quines són les fonts del dret que reconeix l'ordenament haurem d'anar a la CE, sinó també pot estar previst a l'estatut.
-Les normes jurídiques vinculen els ciutadans i els poders polítics. Les lleis es fonamenten amb els principis que estan a la CE: •Jerarquia •Seguretat Jurídica •Legalitat →JERARQUIA: Qui aprova la norma →SEGURETAT JURÍDICA: Les normes han de ser cognoscibles, s'han de poder entendre, han de ser clares, i el ciutadà ha de reconèixer allò que l'autoritza.
→LEGALITAT: Determinades obligacions tan sols es poden regir per llei formal.
Les fonts del dret s'estructuren per uns principis: Principi de jerarquia normativa: establert en l’article 9.3 CE, a cada tipologia de normes se li assigna un rang diferent en el sistema de fonts segons la forma que adopta, el que fa que es pugui jerarquitzar, i ordenar en funció del rang, les normes segons el seu tipus i de qui l’aprova. Les normes s’ordenen jeràrquicament es a dir, mai poden contradir a les que tenen un rang superior (art. 1.2 CC).
- - - Normes superiors en la jerarquia: Les normes jeràrquicament supraordenades son prevalents sobre les de rang inferior perquè despleguen davant d’elles una força activa (capacitat de derogació) i una força passiva (resistència a la derogació).
Les normes inferiors en la jerarquia: Les inferiors no poden derogar les de rang superior (vici que genera la seva nul·litat) ni es resisteixen a ser derogades per elles.
Entre normes amb la mateixa posició jeràrquica: Es donen relacions de força activa però no passiva (successió en el temps).
Principis en l’estructura de l’ordenament: Principi de seguretat jurídica: establert a l’article 9.3 CE, es la suma de la certesa i la legalitat, la jerarquia i la publicitat normativa, irretroactivitat de la norma no favorable i la interdicció de la arbitrarietat, combinades entre elles per assolir la justícia i la igualtat en l’ordenament jurídic. Exclou: la arbitrarietat i la modificació immotivada de les situacions jurídiques preexistents.
Principi de competència o de distribució de matèries: aquest principi no té reflex constitucional. El seu origen es de construcció doctrinal, corregeix en horitzontal la estructuració vertical del sistema de fonts: suposa diferents tipus normatius, els correspon distints continguts en virtut a diferents criteris: - - Orgànic/ procedimental (intern): solament un determinat òrgan a traves d’un determinat procediment pot regular una determinada matèria ( reserva); pot formular-se en el sentit negatiu: un òrgan, a traves d’un procediment, no pot regular una determinada matèria.
Territorial(entre ordenaments): solament un determinat ant territorial ( estat o comunitat autònoma) pot regular una determinada matèria.
En cas de conflicte entre dues normes no nomes interessa quin es el seu rang jeràrquic, sinó que també si respecten o no el criteri de competència que sigui oportú aplicar.
Indica de tots el que tenen capacitat per crear norma quin és el competent en aquell cas i ho diu la CE, l'estatut de la Comunitat Autònoma (art. 149).
Funció Constitucional: El paper que aquella font del dret juga en l'ordenament jurídic.
L’estat espanyol integrat per un únic ordenament: que reuneix l’ordenament estatal i els autonòmics. L’ordenament que té sub-sistemes.
Característiques de l’ordenament estatal: - - Complet: Tot intenta estar regulat. *Fallo, l'ordenament dóna sortida. Quan es té una controvèrsia amb un ciutadà o a la administració no prevista es donen buits.
Coherent: Habilita la CE, ja que preveu la CCAA, tot l'entramat derivada d'ella i la relació entre ell. Dóna coherència.
Quan no es troba la solució o la norma correcta per solucionar un conflicte a això s’anomenen buits i s’ordenen de la següent manera: - Analogia: No hi ha norma pel cas A, aplico una norma que s'ha utilitzat en un cas semblant.
Supletorietat: S'aplica una norma de l'estat mentre se'n fa una de pròpia.
Tres criteris en les relacions entre normes: - Jerarquia Temporalitat Especialitat: La norma especial prima sobre la general.
Entre ordenaments jurídics: - Competència Prevalença (139.3) Dret estatal>CCAA Supletorietat 149.3 CE (Dret UE) Prima sobre qualsevol regulació Fonts del dret de qui emanen i les seves tipologies.
Estat: Les fonts del dret corresponen als poders jurídics. La norma superior de cada ordenament ens dirà que té una capacitat per crear normes jurídiques i quines són.
CCAA: La referència constitucional és indirecta. Els estatuts d'autonomia seran per cada CCA i dirà quines són les fonts del dret d'aquella CCAA.
Dret comunitari: Tractats de la UE, però tenim un precepte en el text constitucional.
ESTAT: - Tractats Internacionals - Lleis orgàniques (art. 81) - Lleis especials: Regulen la relació Estat-CCAA (art. 150): Marc, transferència i delegació.
- Dues categories de normes en rang de llei: •Decret llei •Decret legislatiu - Reglament parlamentari: Congrés i senat - Reglament administratiu: La potestat reglamentària recau en el govern: decret llei i ordres ministerials.
AUTÒNOMIC: - Estatut d'Autonomia: Les mateixes que trobem a l'estat - Llei - Decret llei - Decret legislatiu - Reglament parlamentari - Reglament administratiu NO: Tractats Internacionals, ni lleis orgàniques, tan sols les lleis especials regulen la relació Estat-CCAA EUROPEU: - Originàries: Tractats - Derivades: •Reglaments: s'apliquen directament en l'estat membre, crea drets i obligacions •Directives: Les aprova la comissió òrgan executiu. Estableix uns objectius a complir.
Marca terminis: compromisos de inici en funció de les característiques de l'ordenament.
•Decisions: Acte administratiu amb un únic destinatari: L'estat, és d'obligat complit estat.
El conjunt de normes pot ser d'un àmbit material, es pot veure que tenim molt de contingut jurídic i per tant, no seria un criteri. La diversitat de normes s'ordena per raó de la font en la que queden recollides.
Ordre de les fonts:  Normes amb rang de llei      Tractats Internacional Reglaments La costum La Jurisprudència: El que ha entès el Tribunal Suprem en aplicar una norma jurídica.
Principis generals del dret: Quan no hi ha norma directa, intenten regir quan no hi ha ordenament.
Constitució: Font del dret      La normativitat dels preceptes constitucionals d'obligat compliment.
CE prima sobre les altres normes. Les internes s'han d'adequar al text CE Té un procés específic de reforma, l'única que ho inclou.
Reafirma la seva posició de norma superior amb la clàusula subrogatòria.
Norma jurídica: El TC vetlla perquè la CE es compleixi.
Continguts: Material  tenen un contingut material, creen drets i obligacions.
Processal conceptes relatius a con s’organitza l’estat, articles formals.
Tenen un caràcter obert de les lleis: admet diverses opcions. Esta mes obert en funció del govern diferent que hi ha o haurà.
Davant la norma els ciutadans i els poders públics estem en diferent posició. El vincula activament.
Els ciutadans i els poders públics tenen una posició negativa, tot el que no esta prohibit ho podem fer.
Els poders públics tan sols poden fer el que surt a la constitució.
Interpretació constitucional → Institucions específiques    Raó Objecte: Han de tenir en compte l'estructura oberta Interpretació òrgan suprem: És objectiva valora si la norma és adequada al marc constitucionals Els efectes de la interpretació s'enfoquen sobre tot l'ordenament jurídic.
Regles Clàssiques - Gramatical - Històrica - Sistemàtica - Teleològica: quina era la finalitat Regles especifiques - Mètode tòpic: es tracta de buscar la interpretació del que te mes acceptació política.
- La interpretació és evolutiva, és flexible amb la societat i es va adaptant: mutació constitucional.
El text constitucional te unes característiques com a norma jurídica, que són les següents: - Eficàcia directa i caràcter normatiu de la constitució.
Eficàcia derogatòria del text constitucional Caràcter de la constitució com a norma de normes Supremacia constitucional.
Normativitat de la constitució: Tots els ciutadans i poders públics estan subjectes a la constitució (art. 9.1 CE).
Art.53.1 CE drets i llibertats del capítol II vinculen als poders públics La constitució te com a característica la naturalesa normativa. Es una característica que fa susceptible a la norma que es predica, de ser directament aplicada per qualsevol.
Dins de la naturalesa normativa de la constitució en el seu contingut: - - Vincularietat: totes les normes de la constitució vinculen a tots els subjectes de dret (poders públics i ciutadans). No tots els preceptes de la constitució vinculen de la mateixa forma ni a tots els subjectes per igual. Exemple: els mandats vinculats a la forma d’elaboració d’un tipus normatiu determinat vinculen essencialment al legislador, y no als ciutadans.
Eficàcia directa: suposa l’eficàcia directa de la constitució. No es precisa la interposició del legislador per entendre aplicable la norma fonamental. Els seus preceptes son al·legables davant dels tribunals. Te excepcions: o Casos en que així ho indiqui la pròpia constitució.
o Casos en que la naturalesa de la norma impedeixi considerar-la immediatament aplicable. (cas dels principis rectors de la política social i econòmica del cap. III, títol I CE).
Una altra característica del text constitucional es la seva plena eficàcia derogatòria.
Plena eficàcia derogatòria: És la capacitat d’una norma per a deixar sense efecte (condicionar la seva entrada en vigor la eficàcia de) normes anteriors en el temps.
Clàusules derogatòries poden ser: - Expreses: suposen la menció expresa de les disposicions normatives prèvies que queden derogades (anul·lades) amb la entrada en vigor de la disposició derogatòria, i per tant de la norma que la conte.
- Tàcites: suposen que la nova disposició normativa substitueix les anteriors que podrien oposar-se al que disposa en aquella.
Després de l’aprovació de la constitució de 1978 van quedar derogades totes les lleis anteriors del període franquista. (fuero de los españoles, fuero del Trabajo, ley constitutiva de cortes, ley de sucesion de la jefatura d’estado, ley orgànica del estado, ley de referèndum nacional i ley de la reforma política).
La plena eficàcia derogatòria de la constitució se’n deriva de la disposició derogatòria apartat 3º, que estableix un mecanisme de derogació tàcita. En el que fa la constitució, l’eficacia derogatòria plena genera alguns problemes relatius al control de la constitucionalitat de les normes preconstitucionals.
El control de la constitucionalitat es monopoli del tribunal constitucional, si es dubta sobre l’ajust entre una norma constitucional i el text de la constitucional la regla general s’altera i l’examen de la inconstitucionalitat sobrevinguda es converteix en una competència compartida entre el TC i la jurisdicció ordinària. Els jutges ordinaris podran, per si mateixos, sotmetre a judici de constitucionalitat totes les normes preconstitucionals i, en cas de concloure que contradiuen la carta magna, estan legitimats per inaplicar-les, amb efectes Ad casum, emparant-se en les disposicions derogatòries.
La constitució com a norma de normes suposa que la constitució es la norma que conte les condicions de validesa i eficàcia de la resta de normes que l’integraren l’ordenament jurídic. L’únic dels matisos aplicable a aquesta definició te a veure amb els tractats internacionals, respecte dels quals la constitució no conte la totalitat de les condicions de validesa, ni la totalitat de les condicions d’eficàcia.
Ser la norma de normes implica que el text constitucional conte: - El disseny dels poders normatius.
El disseny dels procediments normatius.
Els límits materials de l’elaboració de normes jurídiques.
El caràcter de norma normarum es concreta amb el reconeixement de:      La potestat legislativa atribuïda a les corts generals  art. 66.2 CE La potestat de dictar decrets-lleis, atribuïda al govern  art. 86 CE Potestat de dictar decrets legislatius, atribuïda al govern prèvia intervenció de les corts arts 82 a 85 CE La potestat reglamentaria, atribuïda al govern  art. 97 CE La potestat de les càmeres legislatives para dictar els seus reglaments interns  art. 72 CE  La potestat reglamentaria interna d’altres òrgans o institucions contemplats a la pròpia constitució.
La supremacia de la constitució es sustenta en el caràcter jeràrquic superior d’una norma i, per això, es font de validesa de les que estan infraordenades. La conseqüència es la invalidesa de les normes que contravinguin el que disposa la constitució.
Son garanties de la supremacia constitucional: - - El sistema de control de la constitucionalitat. En l’ordenament espanyol el sistema es concretat, es a dir, que es competència exclusiva del tribunal constitucional (títol IX CE).
Els mecanismes de reforma constitucional (Títol X CE).
La supremacia no es proclama expressament en cap dels seus preceptes, però se’n deriva sens dubte de l’anunciat de molts d’ells.
La llei: la reserva de llei i el procediment legislatiu La constitució no dóna una definició de llei, que és la norma bàsica de l’ordenament jurídic. Estableix diversos tipus de llei: - - Dos subjectes amb capacitat legislativa: Corts: congres i senat.
Comunitats autònomes El govern i el poder judicial estan sotmesos a la llei Continua preveient la intervenció del monarca en el poder legislatiu, sense capacitat de modificar-lo. Obligat a promulgar-lo.
El govern pot aprovar normes en rang de llei d’acord amb la CE i amb els criteris que es promulguen.
La llei nomes ho seran aquelles decisions del parlament que s’aproven en les corts.
La CE li atribueix a la llei la capacitat d’articular No importa el contingut que tingui.
La llei esta sotmesa a la CE, la submissió que es manifesta ha de respectar els mandats constitucionals i respectant la pluralitat.
La CE si te reserves de llei. Diu que alguns continguts estan a les lleis.
El TC en dues STC, diu que els drets i obligacions sobre els ciutadans necessàriament han de ser per llei.
Dos grans tipus en l’ambit estatal en base a tres criteris:   Procediment: diversos procediments, diversos tipus de lleis.
La seva funció es diferent: de amortització, transferència o delegació i lleis bàsiques.
Lleis bàsiques: comparteix la funció legislativa.
Lleis de transferència, base o delegació: augmenten o limiten les competències que l’estatus que se’ls ha atribuït.
Llei orgànica Les podem classificar en: -estrictes: no eren lleis orgàniques com les actuals. A partir de 1978 tenen una altra funció. S’aproven seguint un procediment especial, necessari un consens per aprovarla. S’introdueix el concepte material de llei.
Relativa als drets fonamentals i les llibertats de forma restrictiva: quins son els drets fonamentals(TC), que són drets, sino que agafa el contingut de l’ambit.
- - Segona: regim electoral TC: reg., no tan sols de les eleccions generals sino que també de les eleccions locals i autonòmiques. Qui pot ser el candidat, qui pot votar i quin es el sistema organitzatiu.
Tercer àmbit: altres lleis orgàniques previstes a la constitució: Institucionals: TC, tribunal de cuentas, defensor del pueblo.
Organitzacions: províncies, autorització del TTII.
La llei orgànica no pot anar mes enllà d’aquestes matèries. De vegades es toquen aspectes no-organics sense caràcter de llei orgànica i el legislador (segons la doctrina del TC) acepta els preceptes ordinaris en la llei orgànica.
Posició de les LO a l’ordenament jurídic:  Posició preeminent: mes amunt que les lleis ordinàries.
Posició ordinària: cada tipus té el seu àmbit.
Estatuts d’autonomia: posició preeminent, perquè son la norma institucional en les comunitats autònomes. Tenen un contingut mínim o propi que es el que defineix l’art.147. el seu contingut és: denominació de la CCAA, la delimitació del territori, les competències que assumeix, l’organització i seu de les institucions i la llengua del territori. (art.3), també el procés de reforma de l’estatut.
Llei de pressupostos Es una llei singular, amb contingut material però determinat. Conte provisions d’ingresos i despeses. Es determina que es gastara davant un any prevenint uns ingressos.
Elements especials (art.134): - - Iniciativa: el govern es limita la capacitat del parlament perque té limitada l’accio d’esmenes. Es presenta al octubre i s’aprova al desembre. El projecte te tramitació preferent. Nomes la pot modificar el govern.
Material: nomes ha de preveure una previsió de despeses i ingressos i un màxim de despesa. TC: matèries amb vinculació directa i necesaria. El que no pot fer es crear i modificar tributs.
...