Tema 4. Sessió 29/11 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 05/11/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: COMUNICACIÓ MEDIÀTICA.
De què parlem quan diem comunicació mediàtica? A diferència de la comunicació interpersonal, que és allò que diferencia la comunicació mediàtica? La comunicació interpersonal és una forma de comunicació cara a cara ( la més evident ) a diferència d'això, la comunicació mediàtica s'adreça a molta gent. Hi ha hagut molta confusió en els últims anys amb el punt de vista tecnològic, el que abans es deia comunicació de masses ara es diu comunicació mediàtica però no té res a veure amb la tecnologia Aquest tipus de procès comunicatiu va d'un a molta gent, amb emissors institucionalitzats.
És unidireccional?Aquesta forma de comunicació de masses que actualment anomenem mediàtica no és del tot unidireccional, hi ha alguns trets d'interacció. Per tant, són mitjans de quasi-interacció.
Un altre tret seria que hi ha mediació tecnològica i aquest fet permet que el missatge arriba a qualsevol lloc i es pot fer de maneres diferents és a dir, que no demana ni exigeix una co-presència del emissor o recepto. Per tant, el procès de comunicació es pot donar en moments diferents per l'emissor i el receptor.
Aquesta mediació tecnològica permet fixar el contingut, en una conversa el contingut desapareix, en una conversa mediàtica aquesta conversa es pot fixar a travès de suports diferents.
A partir d'ara, ens referim a processos de comunicació amb aquestes característiques, la TV, la ràdio, la premsa de masses, les revistes... tots aquests mitjans tenen aquestes característiques. El problema ve quan arriba internet que un d'aquests trets, el de la unidireccionalitat queda una mica qüestionat i per això la comunicació de masses deixa d'estar en mans dels grans mitjans de masses i comença a formar part de la comunicació interpersonal. L'Internet el que ha fet és que aquesta comunicació mediàtica sigui alhora interpersonal pel seu tret dialògic.
CONTEXT: APARICIÓ DE LA SOCIETAT DE MASSES Al llarg del segle XX s'han format la producció de continguts mediats tecnològicament, això ens converteix en dos mons en els quals especialment en el camp de la producció apareixen indústries, i en el de la recepció també apareixen aparells que invaeixen la nostra vida quotidiana. Les persones incorporen els continguts d'aquests mitjans per relacionar-se amb els altres i ordenen la seva vida a travès dels mitjans, per exemple sopem després del telenotícies. A la banda de la recepció, també s'han creat una serie d'estructures socials i a la banda de la producció també s'han fet una serie d'estructures dedicades al control, al entrenament de la funció dels productors...
Aquesta forma de comunicació coneix en el segle XX. La manera en com es desenvoluparà aquesta comunicació mediàtica al segle XX té un context identificat que és l'aparició de la societat de masses.
A finals del segle 19 i principis del segle 20 es produeixen canvis profunds en les societats modernes, hi ha un desenvolupament importantíssim de les ciutats i a finals del segle XIX és quan el gran desenvolupament comença a absorbir i a transformar les societats modernes més enllà de qüestions purament físiques. Formació de grans ciutats, trasllat del camp a la ciutat, desenvolupament de la producció industrial que acaba amb les formes de treball tradicionals, hi ha també un creixement de l'alfabetització de les societats modernes que en definitiva formen allò que se'n diu “societat de masses”, entesa com un conjunt d'individus que han perdut una gran part dels referents que tenien en la societat o en les formes tradicionals de les societats anteriors.
Aquesta societat de masses serà objecte d'anàlisis, objecte d'interpretació, és a dir, és estudiada per diversos autors i apareixen textos, llibres que parlen de la multitud, del públic. Un exemple és Lippman que l'any 22 parla del públic. El Ortega i Gasset fa un llibre anomenat la Rebelión de les Masses, és un tema que preocupa molt per què és un canvi no només de qüestions físiques, sinó de qüestions morals i socials. Són individus aïllats que s'ajunten en un conjunt de gran quantitat de persones. Aquests filòsofs i intel·lectuals discuteixen i prenen posicions diferents.
La major part dels intel·lectuals veuen més aviat la societat de masses com una amenaça: contra els sistemes tradicionals i contra la cultura burgesa, contra el sistema jeràrquic imperant (statu-quo). Aquesta amenaça era real com es va demostrar a principis del segle XX a Rússia o a arreu d'Europa on els treballadors es van ajuntar i a través de moviments sindicals es van ajuntar i es van revoltar contra la seva situació.
Mitjans de comunicació: Premsa Paral·lelament d'aquestes circumstàncies, els mitjans de comunicació es desenvolupen i adquireixen més musculatura en les línies següents: – La premsa a finals del segle 19 a EEUU s'abarateix i augmenta la publicitat.
Aquesta premsa dóna lloc a la premsa sensacionalista. A principis del segle XX apareixen nous diaris, gran competència entre mitjans escrits, aquesta competència afavoreix a què els diaris es preocupin donar temes que atrapin al públic. Aquest desenvolupament de la premsa és fa des d'una perspectiva liberal, sense intervenció de l'estat ni empreses. Fins a la I guerra mundial, el paper de la premsa és molt important i els que llegeixen premsa estan molt identificats amb la seva capçalera, són individus compromesos amb les capçaleres que els informen. Aquesta fidelitat dels autors també explica els efectes que tenen els continguts que es publiquen en aquests diaris en el públic.
Els diaris eren signes de distinció, el lector d'aquell diari marcava les diferències per ser lector d'aquell diari.
La primera guerra mundial crea un canvi en la importància de la premsa i comencen a aparèixer notícies manipulades, censura... Aquest públic entén en un context de conflicte bèl·lic mundial, entén que qui controli aquests diaris controla la societat.
Això es veu en la divulgació de notícies falses per part dels polítics, o rumors que es converteixen en motius de guerra...
Altres mitjans de l'epoca: Ràdio: 1908 primeres emissions radiofòniques. Durant la primera guerra mundial es perfecciona el mitjà tecnològicament parlant.
• Les primeres emissions públiques es fan el 1920.
• Els anys 30 comencem a aparèixer els primers models de ràdio privada i comercial.
• La sanció del nazisme la radio es converteix en un mitja clau per mobilitzar la societat alemanya.
• Cinema: – El cinema també és una industria mediàtica es desenvolupa al primer 1/3 del segle XX, l'any 27 és quan es fa la primera pel·lícula sonora. Fins l'any 27 apareixien mites cinematogràfics però el públic no es pot identificar plenament amb el missatge cinematogràfics per la manca de fidelitat narrativa, no existeix el so... A partir del 27 la influència del cinema és creixent i ràpidament colonitza el temps lliure de la societat nord-americana i la resta de món.
Trets generals de la societat de masses: – Suposa una fragmentació de la societat en individus que estan teledirigits.
Aquests individus són una agregació de membres o persones anònimes d'un col·lectiu que té aquest nom de massa – L'estructura de la societat de masses es dóna un procès extraordinari de burocratització en general: gestionen els serveis i les necessitats del gran conjunt de gent porta com a conseqüència que es burocratitzi el món social – Politització entre la massa i l'elit social: apareix un forat profund entre el qual seria les elits de poder i el conjunt de la societat composta per treballadors, proletariats...
– Fi de la cultura popular i l'aparició de la cultura de masses: Aquest és un tret que a nivell mediàtic ens interessa molt. Els vells patrons culturals i l'aparició d'una nova formula cultura que s'anomena cultura de masses que ve a substituir la cultura popular tradicional, no la incorpora si no se superposa amb ella i l'acaba arraconen com si fos folklòrica. S'acaba imposant una nova forma cultural que en aquest cas està dirigida des dels grans mitjans de comunicació de masses, s'acaba imposant en el conjunt de la societat.
Teoria de l'Agulla Hipodèrmica o la Bala Màgica: Tot aquest panorama que hem descrit de la societat de masses és en el qual apareix la primera teoria de comunicació de masses i que és una teoria que ningú va formular de manera explícita però que està present en els intel·lectuals que reflexionen sobre el paper dels mitjans en les societats modernes.
Aquesta teoria aporta el nom de teoria de la Bala Màgica o de l'Agulla Hipodèrmica. Ningú la va formular però és una teoria que flotava per entendre els mitjans culturals de l'època per què es basa per una visió conductivista de la societat, en el qual tot això de la societat de masses i totes les teories de la societat de masses recullen aquesta visió conductista on els mitjans de comunicació són estimuladors d'accions de la societat. A cada estímul li correspon una resposta. És com una agulla que ens introdueix un estímul determinat i nosaltres reaccionem, els continguts són els de l'agulla hipodèrmica i les reaccions són les accions que nosaltres tenim.
Aquesta primera teoria és una teoria d'efectes directes on es dóna molta importància el gran poder que tenen els mitjans, és una teoria dels mitjans poderosos. És un efecte important per què mes endavant veurem com les teories següents es qüestionen la simplicitat d'aquesta teoria. Els mitjans de comunicació provoquen a travès dels continguts ( estímuls ), canvis d'opinió, canvis d'accions....
Harold Lasswell.
Un dels autors el qual s'ha associat com defensor d'aquesta manera de veure les coses és: Harold Lasswell. Ell va ser professor de ciència política i va fer un estudi durant la primera guerra mundial sobre els països en conflicte i els mitjans. Ell analitza els discursos propagandístics dels mitjans. A partir d'aquests estudis formula un dels primers models de comunicació de masses que hi ha: aquest model diu el següent: Qui diu què a través de quin canal a qui i amb quins efectes.
Podriem dir que es constitueix els àmbits d'estudi més identificats, les diveres formentes per els diversos àmbits d'estudi que es desenovluparà mes endevant en la traidicó americana. Aquest model és de l'any 1927.
• Estudi sobre el qui: control del poder dels mitjans: des de el punt de vista politic i economic ( empresas i poder ) • Estudi sobre el què: estudia l'anàlisis dels contignuts Tècnicament té potencial heurístic. Serveix per dir als altres membres de la comunitat acadèmica quin són els territoris que poden tractar. Ajuda a veure d'una manera gràfica el procès de comunicació de masses de l'època i poder esmicolar-lo amb els diversos àmbits en els quals es pot analitzar el procès de comunicació. Aquest serà un dels àmbits més desenvolupats en EEUU. Es desenvolupen tècniques d'investigació.
• Estudi sobre l'através de quin canal: suport de la tecnologia dels mitjans de masses. Es un àmbit menor. No es fixan molt en això, va ser treballar més endavant per autors canadencs. Estudien com el mitjà condiciona el missatge • Estudi sobre a qui: hi ha molt de treball. És l'audiència. Dóna peu a desenvolupar una indistrua de la invetigació de la comunicació. Estudi que consumeix i qui consumeix aquests continguts.
• Estudi sobre amb quins efectes: els efectes dels mitjans sobre els individus singulars. L'atenció es posarà en mesurar en com els continguts dels mitjans influeixen en les persones en concret, i no a nivell macro. Això ve de la premissa que la suma dels efectes particulars és podrà arribar a una hipòtesi sobre l'efecte macro-social.
Mass Communication Research: Paradigme més dominant del segle XX Tot el que direm fins ara es pot introduir a l'etiqueta de Mass Communication Research. No és una escola, sinó més aviat l'aposta de tot un col·lectiu de científics socials per una forma d'abordar l'estudi de la comunicació de masses en la societat moderna. És una aposta d'una manera d'entendre les societats modernes que se'n diu: funcionalista i una aporta que també intentat mesurar, aposta quantitivista.
Els resultats es converteixen en la visió dominant arreu del món. Fins a finals dels anys 30 fins finals del 60 gairebé 70 és el paradigma dominant de la recerca de comunicació.
El fenomen de Mass Communication Research és una visió funcionalista, intenten buscar solucions sobre el correcte funcionament sobre que han de fer els mitjans de comunicació i així fer una millor societat. Aquesta manera d'investigar ha aportat coses importants en el conjunt de la societat. Són els que van inventar de continguts quantitatius. També van aportar les enquestes longitudinals que són una nova manera de fer enquestes que en lloc de fer-la una vegada el que va fer és enquestes seqüencials a un conjunt de gent i a través d'aquestes enquestes es podrien veure coses en l'evolució de les opinions o de les actituds.
Tot i les crítiques sobre la manera d'entendre la comunicació de masses, hi ha contribucions importants que és legítim reconèixer.
Fonts de les quals es contrueix un paradigma d'investigació dominant: Inquietuds per les quals es forma la Mass Communication Research: Fonts d'inquietuds per què s'investigui els mitjans: • Pressions del mercat: la ràdio als anys 30 demanda saber quin és el seu púbic i que demanda el seu públic per explotar els recursos radiofònics, per poder donar als publicistes un perfil dels oients de la ràdio. La ràdio no podia conèixer el perfil d'aquests públic, la premsa sap on es distribueix els seus exemplars, el cinema on es veu més aquella pel·lícula, però la ràdio comercial no tenia aquesta opció i hi havia una demanda important de les empreses radiofòniques per conèixer els perfils dels públics.
• Inquietud pel camp del sistema polític: el sistema polític a EUA té una transformació radical. El Rossevelt tenia tots els diaris en contra i va guanyar unes eleccions per utilitzar la radio com a campanya electora. Això fa orientar els intel·lectuals a la gestió dels mitjans per aconseguir objectius polítics.
Doncs és quan sorgeix la construcció d'un lider, una campanya política, gestionar un procès de gestió política i fer-ho amb decisions assegurades, amb decisions científiques. Aquestes decisions comencen a ser una cosa habitual i pràcticament es dissenyen d'aquesta manera. Així que des del sector polític es demana estudis encertats per poder fer propaganda.
• Les fundacions privades: per exemple la de Roquefeller. Aquestes es preocupen per saber a fons i mirar d'aconseguir fer progressar la societat americana que després del 29 fer que la societat progressi, que hi hagui més demanda. Interès per què s'investiguin els mitjans a favor d'un progrès social.
• El sector Militar: no només esta interessat en com adoctrinar a l'audiència a travès dels mitjans sinó també com utilitzar els suports tecnològics. Les empreses de tecnologia de la comunicació associades al departament de defensa s'interessaven per aquests temes.
• El món acadèmic: universitat nord-americana. Des del punt de vista d'aquestes inquietuds és el que té menys vocació però que es presta al desenvolupament de tota una línia de recerca de la comunicació de masses.
Tots aquests àmbits que influeixen a la Mass Communication Research no només reclamen que s'investigui, sinó que aboquen molts recursos econòmic. A més a més, també diuen que volen que s'investigui. Tota aquesta influència tan determinant d'aquests factors fa que la recerca dintre de la Mass Communication Research se li posa l'etiqueta d'Investigació administrada, ja que respon als dictats d'interessos no acadèmics. També se li pot dir que és una investigació administrativa per què és un tipus d'investigació molt burocratitzada. Ells mateixos és col·loquen aquesta etiqueta.
Mauro Wolf No tè res a veure amb la Mass Communication Research, es un socioleg Italià. Ell aporta una clasificació sobre les 3 grans linias de recerca del Mass Communication Research: 3 grans linias de recerca del Mass Communication Research: – Estudis experimentals sobre la persuasió: Karl I Houland.
– Estudis funcionalistes – Estudis empírics dels efectes En tots ells, en més o menys importància o incidència, té un pes molt important el marc teòric previ del funcionalisme, existeix una arrel que sorgeix duna teoria funcionalista de la societat.
La teoria funcionalista: És el marc teòric en el qual està inscrit la Mass Communication Research. El principal autor d'aquesta teoria és un sociòleg anomenat Talcott Parsons. Aquesta teoria diu que totes les societats són un sistema compost de diversos subsistemes.
Aquest sistema complex on estan articulats els diversos subsistemes tendeix a l'equilibri o a l'homeòstasi. Per ell un subsistema és el polític, l'educatiu, el cultural...
Però la pregunta que ens hem generat a classe és: Si el sistema té tendència a l'equilibri, quin paper ha de jugar el sistema dels mitjans de comunicació? No pot ser un paper de revolució o canvi social, no? Cadascun dels subsistemes té la seva estructura, la seva complexitat... Té la seva lògica o dinàmica però en el conjunt del sistema social la tendència és cap a l'equilibri.
Com s'interrelacionen els subsistemes amb uns altres? Pot ser de caràcter funcional o disfuncional, és a dir, positiva o negativa. El sistema sanitari actua disfuncionalment si en lloc de curar malalts els fa posar-se malalts. El sistema de mitjans actua disfuncionalment si en lloc d'informar de la realitat el que fa és ocultar-la.
Aquestes funcions o disfuncions ( conseqüències ) poden ser: o directes o indirectes.
Si el sistema sanitari pot ajudar a augmentar de manera espectacular la natalitat, això pot afectar indirectament al sistema educatiu. I si el sistema polític regula la llibertat d'informació això efecte directament al sistema mediàtic.
Aquestes disfuncions poden ser manifestes o latents: regular la llibertat d'informació pot provocar que els mitjans tractin uns temes i deixin d'informar d'uns altres. En aquesta acció del sistema polític es poden donar funcions latents com ara que es desenvolupi un nou llenguatge en la premsa per tractar la informació en dobles sentits, amb implícits, amb ironies, sarcasmes... un tractament nou de la informació.
És una conseqüència no volguda. Es tracta d'una conseqüència o d'una funció que no és deliberada.
Tot sistema social respon a un seguit de imperatius funcionals, tota agrupació de 4 imperatius funcionals.
Control del medi social i control de les tensions: per exemple, les escoles tenen un paper molt important en el paper de socialbilitzar els individus.
– Adaptació a l'ambient: que aquest sistema social ha de tenir mecanismes per poder adaptar-se a noves circunstàncies que poden donar-se per tipus ambiental, ecologic, fisic... Aquestes novetats han de poder ser absorvides per el sistema social. La divisió del treball és el sistema que les societats capitalistas modernes han inventat per assumir aquests canvis. Els hi treu un rendiment.
– Assoliment d'objectius: Hi ha un subsistema que està dissenyat per aixó. El subsitema polític ens planteja unes xifres si el conjunt del sistema coopera o evoluciona per conseguir aquestes xifres.
– Integració: El sistmea dels seus integrans que permeti que les conductes puguin ser integrades i no lessionin el sistema. Hi ha una tendència a tot sistema social d'integrar els seus membres i a fer-los fidels.
Harold Lasswell.
Deixant de banda la teoria funcionalista, els trobem en els estudis funcionalistes que va fer la Mass Communication Research. De fet, el primer dels autors en formular les funcions dels mitjans de comunicació de masses va ser Lasswell, ell tenia una visió territorialista. Ell diu que els mitjans tenen 3 funcions: – Vigilancia de l'entorn.
– Transmissió de la informacio – Transmissió de coneixement social.
– Funció d'entreteniment ( l'inclou més endevant )..
Algunes teories que venen a partir dels anys 70 són teories de la funció dels mitjans en la societat.
Karl I Houland.
Estudis experimentals sobre la persuasió: Es va dedicar a aquests estudis, l'estudi de la persuasió. Fa estudis amb militars, els passa documentals cinematogràfics i formula quin efecte havien provocat amb les seves opinions.
Albert Bandura: Té alguns experiments amb nens sobre quin efecte provoquen determinats continguts en el conducte dels nens. Un dels experiments que va fer es agafar una mostra representativa de nens i els hi va passar 3 formats de continguts mediàtics. Unes eren fotos gent colpejant un gat, les imatges mateixes en versió de dibuixos animats.
Després ho imitaven i ho feien d'una manera més fidel el que havien vist els dibuixos animats. Aquests treballs miren d'aprofundir quin son els mecanismes de persuasió que activen el canvi d'actituds o opinions i la imitació de conductes.
...