Tema 4. Emocions (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 17/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Psicobiologia BLOC I. SISTEMES RERGULADORS I EMOCIONALS (Temes 1, 2, 3 i 4) TEMA 4. Emocions (Estrès i conducta agressiva) 4.1. Emocions: components principals i teories L’emoció és una resposta de duració curta, de variable intensitat, una resposta involuntària. Es dóna a nivell físic i mental. Però llavors, què és un sentiment? Són altament adaptatives, encara que a vegades ens facin passar males passades, són unes alarmes que ens fan detectar que hi ha alguna cosa que no ens esta anant bé. Si estem tristos és perquè hi ha alguna cosa que no ens satisfà les necessitats i si este contents es perquè hem de continuar com estem. A nivell psicobiològic les emocions són Disposicions de base neural (patrons neurovegetatius, endocrins i conductuals) Típics d’una espècie que possibiliten la posada en marxa de les reaccions adaptatives a un context determinat i que són d’importància biològica per l’individu . En els humans, s’acompanya dels sentiments. Dins de les emocions hi ha un component perifèric que seria tota la resposta fisiològica. Implica tot el que depèn de la conducta musculatura) i processos fisiològics (S vegetatiu, S autònom...). En primer lloc, les emocions són preconscients (abans de la preconsciència) i filogenèticament més primitius. Hi ha uns components centrals on el procés és més subjectiu i conscient. Components perifèrics Els components perifèrics permeten el estat d’activació general (arousal) això fa que el organisme es prepari per la resposta que toqui, i permet comunica a l’altre l’emoció que estem tenint. En la part conductual esta implica tot el sistema muscular (resposta voluntària...). • Generen un estat d’activació general (arousal) • Prepara a l’organisme per una R determinada • Via de comunicació de l’emoció als altres 1. Conducta: Moviments musculars apropiats per la situació́ que els provoca. 2. Activació fisiològica: Facilita les conductes i la movilització d’energia per fer moviments ràpids i amb potència com la fugida. SN Autònom i SN vegetaHu (musculatura i òrgans interns) Endocrí: Reforça la resposta neurovegetaJva i del SNA. a) Medul la Suprarrenal (adrenalina i NA) promouen l’augment de flux sanguini a la sang i la conversió dels nutrients emmagatzemats en glucosa b) Escorça suprarrenal (hormones esteroides) també contribueixen que hi hagi més glucosa disponible en sang. 1 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Components centrals 1. Experiència subjectiva (SENTIMENTS): És l’experiència subjecJva de l’emoció Depenen del correcte funcionament de: • L’escora orbitofrontal • L’escorça cingulada anterior • L’escorça parahipocampal Estava tant nerviosa que se’m va fer un nus a l’estómac! Però... se’m va fer un nus a l’estómac perquè estava nerviosa o com que tenia un nus a l’estómac era més consicent que estava neviosa? Què és primer, el component fisiològic- conductual o el cognitiu? 1. Primera teoria: JAMES i LANGE. Primer és la resposta fisiològica i el sentiment és secundari a al resposta. El procés fa que faci a una part conscient, dóna una resposta motora (la que es veu). Estímul – resposta fisiològica – sentiment. Els pacients amb lesió medul·lar experimenten una disminució de la intensitat d’algunes emocions A vegades el sentiment segueix encara que hagi desaparegut l’activació fisiològic 2. Segona teoria: CANNON i BARD. La resposta física i el sentiment (sensació conscient de l’emoció) serien paral·leles. Tenim les dues coses a l’hora, per tant, tinc papallones i em sento nerviós a l’hora. Hi ha un estímul emocional que arriba al talem, una part va a l’hipotàlem per fer la resposta endocrina i l’altre va a l’escorça que seria la part conscient. Estímul – sentiment o resposta fisiològica 3. Teoria més actual: SCHACHTER-SINGER: components múltiples. No podem deslligar amdues coses amb els nostres valors i creences. Ens diu que la interpretació del sentiment inclou tant els estímuls que la provoquen, l’activació que tenim a dintre, l’entorn i l’estat cognitiu que tenim. Si et succeeix el mateix quan estas sola que quan estas a la universitat amb més gent reaccionaràs diferent; interpretem tant al resposta fisiològica com l’experiència subjectiva cortical i les cognicions també estan incloses. Experiment: Un grup de subjectes als hi van subministrar adrenalina (subidon): augment del flux sanguini, taxa cardíaca.. molt implicat amb l’emoció. Se’ls hi subministrava de manera exògena. Es volia veure com interpretaven l’experiència, a uns se’ls hi ha va dir que si que se’ls hi donava adrenalina, a altres no. Als que si se’ls hi va dir: nomes resposta fisiològica (sabien que els hi havien provocat l’acceleració). Als que no se’ls hi va dir: s’havien espantat. La resposta fisiòloga condiciona també els sentiments que tenim, però el coneixements previs regulen el sentiment final. En aquest mateix estudi, a les persones se’ls hi a col·locar un investigador per fer dos rols, en uns l’investigador estava eufòric i en altres estava molt tens; els que sabien la resposta els hi van dir: com t’has sentit? S’ha m’ha accelerat el cor però jo ja ho sabia. Els que no sabien res, van interpretar la seva acceleració segons en context (estaven contents quan estaven l costat de la persona eufòrica, i els altres estaven espantats perquè estaven al costat de l’altre). La resposta fisiològica es necessària epr tenir el sentiment però depèn mot del context ja que regula l’emoció. Quantes emocions tenim? La primera teoria va dir 6, la nova teoria diu 8 agrupades en 4 parells oposats. Entre mi hi ha tots els matisos possibles. 1. Alegria/tristessa 2. Fastig/afecte 3. Sorpresa/expectació 4. Por/enfadat 2 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod 4.2. Sistemes neurals implicats a) Gossos descerebrats. Es va fer un estudi amb animals. Als gossos se’ls hi agafa les estructures subcotricals i es seccionaven els cicruits que connecten zones corticals i subcorticals, és a dir, les connexions amb l’escorça. I es va veure que els gossos donaven lloc a atacs de fúria descontrolada quan se’ls tocava (els emocions es processen, en part a nivell subcortical). També donaven lloc a la fúria falsa, no podien realitzar un atac ben dirigir, ja que entre els rols de l’escorça cerebral destaca el d’interpretar la situació i promoure o inhibir la resposta emocional. b) Circuit de Papez i sistema límbic. Analitzen cervells que tenien la ràbia i miraven les estructures anatòmicament afectades. Van començar a descobrir el sistema límbic que és el bàsic de la conducta emocional. En un principi, es va veure que el límbic estava format per uns cossos mamil·lars, fòrnix, hipocamp, hipotàlem, talem anterior i escorça cingulada. Posteriorment, McLean li va denominar sistema límbic. c) Síndrome de klüver-Bucy. Tenen una atrofia especifica dels lòbuls temporals i afecta al hipocamp i a la amígdala. Tenen 3 símptomes molt característics: hipersexualitat, hiperoralitat (tendeixen a posar-se tot a la boca), anosognòsia i manca d’agressivitat (no se conscient dels propis problemes). d) Lesió amígdala bilateral dóna lloc a la no reacció de por. e) Lesió de l’escorça orbito frontal. Cas de Phineas Gage i síndrome prefrontal. Li va travessar una barra de ferro pel prefrontal però va sobreviure. Que li va passar? La seva conducta estava desregulada i sobretot es donava una desinhibició. Això va fer pensar que hi havia una part prefrontal molt relacionada amb les emocions. Sensació Emoció •Àrea sensorials + tàlem + POT •Límbic (amígdala), cingulada --> Hipotàlem Pensament (regulació emocions) •Prefrotnal (orbitodorsal) Lateralització del processament emocional • Aquests estudis anteriors van fer veure quin dels dos hemisferis estan mes relacionats amb l’emoció: el dret. L’esquerre és el més racional (llenguatge). Es va fer una tasca d’escolta dicòtica on hi havia un component lingüístic i emocional. I es va preguntar: què has sentit? Encertaven molt més el contingut emocional que venia de l’esquerre que de la dreta i encertava molt més del contingut lingüístic que venia de la dreta que de l’esquerre. Això va donar lloc a la contralateralitat. • L’hemipart esquerra de la cara (controlada per l’hemisferi dret) és més expressiva que la dreta. Per tant, l’hemisferi dret seria l’especialitzat en el processament de les emocions d’altres persones. L’orella esquerra processa millor la identificació del to emocional i la dreta el contingut del missatge. Regions cerebrals del processament emocional Cada emoció té un patró d’activació diferent. Objectiu: Estudi dels patrons d’activació cerebral l’experiència de diferents emocions Mètode: • Voluntaris sans • Auto-record d’experiències d’alegria, tristesa, por/ neutres. Fer senyal quan comanessin a experimentar l’emoció. • Activació cerebral: PET • Mesures fisiològiques: Conductància de la pell i taxa cardíaca Es va demanar a persones sanes que es posessin dins de la càmera i que recordessin experiències que havien evocat les 4 emocions bàsiques. 1. La resposta fisiològica era, a nivell de milisegons, més ràpida que l’activació cerebral. 2. Activació d’àrees neurals implicades en la representació i/o regulació de l’estat de l’organisme 3 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Hi havia unes àrees cerebrals comunes: • Escorça oribitofrontal: representació d’estat emocional i control de les emocions segons la situació social • Escorça cingulada. Anterior: representació de l’estat emocional. Posterior: regulació de respostes autònomes. • Escorça de la insula: processament de la informació visceral. I amígdala: resposta a un estímul rellevant. Estructures del processament emocional Les principals estructures implicades en el processament emocional són: Escorça: Prefrontal: orbital, dorsal i cingulada anterior Insula Somatosensorial Estructures subcorticals Amígdala: emocions negatives i modula processos cognitius Hipotàlem: interconnexió sistema neuro-immuno-endocrí • Escorça somatosensorial: representació mental del estat orgànic propi associat a l’emoció. La representació somatosensorial que fem en reproduir l’emoció ens proporciona claus somatosensorials que utilitzem per reconèixer les emocions dels altres. A més, les neurones mirall estarien relacionades també estarien relacionades amb aquest mecanisme • Ínsula. Processament de senyals interoceptives. Implicada en reconeixement del fastig i el disgust (propi i dels altres). També en la compassió i admiració. • Amígdala: és com una ametlla. Està localitzada en el lòbul temporal i és al nas de l’hipocamp. Esta formada per 12 subnuclis connectats en diferents àrees (reben informació en diferents àrees). Es una estructura molt important pel processament emocional. Té connexions corticals i subcorticals. Funcions: o Reconeixement d’emocions negatives (perill per l’organisme) i activació rapida de les respostes (conductuals, vegetatives i endocrines). És clau en la por. S’ha de tenir en compte que tot i així, NO esta implicada en la producció de les emocions. o Memòria implícit: adquisició de respostes condicionades davant d’estímuls associats a situacions amenaçant. o Memòria explicita: modulació i facilitació de les memòries emocionals. o Resposta agressiva. Estudis de condicionament clàssic: si es produïa una lesió en l’amígdala (nucli central) perden la capacitat de fer aquesta associació entre estímul neutre i estímul condicionament. Una patologia implicada en aquesta lesió és una fòbia. Un estímul neutre es converteix en un estímul condicionat molt fort. Una vegada es queda amb un component emocional molt fort, és produeix la fòbia. Amb una ressonància funcional: Es va ensenyar estímuls neutres i amenaçant (pistoles o cares de por). Allò neutre va activar menys l’amígdala. Però a més, les cares humanes van activar molt més l’amígdala que la pistola. Perquè la part biològica són els humans. • Prefrontal: (del prefrontal cap a baix són estructures superiors que regulen la resposta emocional). Es veu una lateralització. El prefrontal esquerre és l’especialista en expressar les emocions positives i el dret les negatives. El dosolateral és la part mes racional del prefrontal; fa la cosa més cognitiva. Integra tota la informació sensorial i emocional i fa judicis morals i racionals. El cingulat és el nexe d’unió entre el sistema límbic i l’emocional. Però l’orbital és el més important, es troba amunt dels ulls; és clau per l’adequació de la resposta emocional en el context en que es torba l’individu, també s’encarrega de la Integració de les senyals corporals per ajudar en els processos de presa de decisions, a més de que permet inhibir respostes d’agressió, regula les situacions socials, flexibilitat i conducta adaptativa, judici moral, ira, caracterització emocional de les cares enfades. (tot això són funcions de l’orbital) 4 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod o Orbital: relacionat amb la psicopatia; hi ha dos tipus d’assassins (impulsiu i emocional), en tots dos cassos la resposta no és adequada (l’orbital no funciona). Però la diferencia de base és que el que es impulsiu té emocionallitat (activació de l’amígdala) i el psicòpata no té l’activació. § Extinció i descondicionament de la por § Inhibició de les respostes d’agressió § Regulació de les situacions socials § Flexibilitat i conducta adaptativa § Judici moral § Ira (major activació) - caracterització emocional de les cares enfadades Connexions que té: § Aferències: ATV, amígdala, sistema olfactiu, talem, escorça temporal i frontal § Eferències: corticals (hipocamp, escorça temporal, prefrontal i cingulat) i subcroticals (hipotàlem i amígdala) 4.3. Funcions de les emocions Per a que serveixen les emocions • Motivació conductual: excitació general i especifica. Té un valor adaptatiu. • Afavoreixen els aprenentatges. Tot allò que aprenem i te un contingut emocional és recorda més, excepte si les emocions son molt intenses perquè bloquegen el record. • Comunicació interpersonal: permeten expressar a l’altre com ens sentim. L’expressió de les emocions depèn principalment del sistema músculo-esquelètic, especialment per l’expressió facial. Hi ha 6 expressions facials conegudes (alegre, sorprès, trist...). És una cosa molt important per a l’adaptació, per tant, que hi ha de biològic i que hi ha d’innat en les emocions? Que hi ha una part biològica és clara, perquè de molts petits ja saben reconèixer les emocions de la cara, i això es dóna per l’adaptació que el món requereix. Una altre manera de veure que hi ha part biològica és que l’expressió facial de les emocions és innata i universal (Darwin): • Persones de diverses cultures utilitzaven els mateix patrons de moviments de muscos facials per expressar el seu estat emocional. • Membres d’una tribu de nova Guinea comprenien expressions fàcils occidentals • Nens cecs tenen les mateix expressions facials que nens amb visió. Es va veure que hi havia un component cultural. Van agafar estudiants d’Amèrica i de Japó. Als d’Amèrica els hi van fer veure una pel·lícula de terror i van fer el mateix amb els de Japó (sols, nen per nen). Al comparar els resultats, van veure que quan estaven sols les expressions eren totalment les mateixes. La diferencia es va donar quan hi havia un acompanyant; els dels japonesos va baixar molt la por (molta part cultural). Funció comunicativa • Els mecanismes cerebrals de l’expressió fàcil de les emocions voluntària i involuntària són diferents • Els músculs facials són els mateixos. • Expressió voluntària de les emocions: nervi facial (connexió directa des de l’àrea motora primària) • Expressió involuntària de les emocions: nervis i connexions cerebrals desconegudes. Producció de les emocions 1. Dissociació entre el control voluntari i l’expressió automàtica de les emocions. Cal la informació visual per reconèixer les expressions facials però el processament d’emocions facials es fa en àrees segregades • Parèsia facial volitiva: lesió a l’àrea motora primària. No poden moure voluntàriament els músculs fàcils però si expressar emocions genuïnes. 5 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Parèsia facial emocional: lesió a la ínsula, SB frontal o tàlem. Poden moure els músculs de forma voluntària però no poden expressar les emocions de l’hemisferi contralateral a l’afectat. Lateralització hemisfèrica. Dominància hemisferi dret, major expressivitat cara esquerre. L’amígdala NO està implicada en la producció (expressió) de les emocions, només en el reconeixement Persones amb lesió a l’amígdala perdien la capacitat de reconèixer les emocions però podien seguir expressant-les i comunicant-les. • 2.
3.
4.4. La resposta d’estres Un estressor són condicions d’amenaça, demanda, desafiament o pèrdua que posen en perill la integritat de l’organisme. • Estressors absoluts: per la seva naturalesa posen en perill la vida de la persona. Són amenaçants. Com per exemple un terratrèmol. • Estressors relatius: no posen en perill la vida de la persona i la interpretació o no d’amenaçat és en funció de criteris cognitius. Per exemple, sobrecarrega de feina, no tenir temps de fer alguna cosa. Davant d’un estressor es dóna una resposta d’estrès que és una reacció fisiològica que acompanya les emocions negatives i que permet utilitzar una gran quantitat de recursos energètics per desenvolupar conductes de lluita i de fugida. L’estressor absoluta té una resposta fisiològica universal i l’estressor relatiu té una resposta fisiològica variable. Mecanismes de la resposta d’estrès Hi ha dos grans eixos d’actuació fisològica que s’activen en un organisme sotmès a estrès; Eix neural: Actuació ràpida i d’efectes curts. Permet preparar l’organizme per respondre a l’amenaça. S’activa el SN simpàtic i el SN somàtic. Eix neuroendocrí: Prepara l’organisme per la intens activitat corporal per respondre a l’estressor (atac o fugida). És el sistema més directament relacionat amb la R motora. S’estimula la medul·la suprarrenal i es segrega Adrenalina i Noradrenalina. Els efectes són similars a l’estimulació simpàtica però més duradors • Augment de la pressió sanguínia • S’accelera la freqüència cardíaca • Augmenta l’eficàcia de la contracció muscular • Augmenten els nivells de glucosa en sang 6 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Eix endocrí: Actuació més lenta i d’efectes llargs. Permet que l’organisme es mantingui en el temps la resposta d’estrès. Els efectes continuats d’aquests mecanisme són els responsables de l’afectació de la salut. Esta format per 4 subeixos: 1. Eix somatotòpic. Alliberació de GHRH à secreció d’hormona creixement (GH) Mobilització́ de glucosa i àcids grassos lliures 2. Eix tiroideu Alliberació de TRH (hormona alliberadora de tirotropina) à secreció d’hormona estimulant de tiroides (TSH). Acceleració del metabolisme. 3. Eix hipofisiari posterior. Alliberació de vasopressina Efectes antidiürètics 4. Eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal Alliberació de glucocorticoides (cortisol, cortisona i corticoesterona) Regulació del metabolisme i resistència a l’estrès. El problema es dóna quan aquest eix esta activat durant molt de temps, és un factor de risc ja que quan està, s’activa de manera crònica. • Acceleració de metabolització de proteïnes a aminoàcids • Promouen síntesi de glucosa • Augmenten resistència a l’estrès • Promouen manteniment de pressió normal (en casos d’hemorràgia) • Immunosupressió (inhibeix la producció d’anticossos) El que produeix més efectes nocius per la salut (respuestas neurovegetativas y endocrinas) 4.5. Efectes de l’estrès crònic Les persones amb estres crònic tenen l’eix endocrí molt activat. Síndrome d’estrès: • Hipertròfia de la glàndula del timus i dels ganglis limfàtics Desevolupament d’úlcera pèptida • Hipertròfia de l’escorça suprarrenal à increment de glucocorticoides. És el principal causant dels efectes nocius de la salut. Estrès crònic: • Hipertensió à risc de patologia cardiovascular • Dany al teixit muscular • Infertilitat • Inhibició del creixement • Inhibició de la resposta inflamatòria • Immunsupressió à menys resistència als agents infecciosos i més malalties • Dèficits cognitius: l’exposició prolongada de glucocorticoids lesiona les neurones de la regió CA1 de l’hipocamp à alteracions de l’aprenentatge i la memòria • Trastorns de l’estat d’ànim: depressió i ansietat • 4.6. Conducta agressiva L’agressivitat és el conjunt de aptrons d’activitat, que pdon manifestar-se amb intensitat variable, que impliquen sentiments de fer mal. La conducta agressiva pot ser per atac o per defensa. Des del punt de vista de la psicobiologia ho diferenciem en conductes intraespcifiques o interespecífiques. La segona és la que més clara veiem, com quan un lleó ataca a la seva pressa. En canvi, la primera (entre especies) és més afectiva, no predatoria. 7 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Funcions de l’agressió intraespecífica • Defensa de territori: per impedir l’accés als recursos • Dominància: per mantenir la jerarquia social • Sexual: generalment entre mascles per competir per la femella • Disciplinaria: generalment de progenitors a cries • Deslletament • Defensiva: amb clars elements de por i en relació a la protecció de les cries fonamentalment à conducta defensiva Bases neurals de la conducta agressiva Bases neurals de l’agressió Hi ha una part de la resposta agressiva que depèn de estructures subcorticals molt bàsiques. L’amígdala es connecta amb l’hipotàlem generant la resposta del sistema endocrí i l’altre part va cap el tronc, que dona lloc a la resposta, tant defensiva com de predació. • L’escorça prefrontal inhibeix l’agressivitat impulsiva • L’escorça orbitofrontal modula la conducta agressiva segons el context social. En humans, l’escorça orbitofrontal és l’intermediari entre els circuits neurals de la resposta emocional immedata i el control de les conductes complexes. S’encarrega doncs del control de les reaccions emocionals tenint en compte el context social (judici social) Les persones amb psicopatia, l’amígdala no es troba activada; ni al prefrfontal, per tant, se’ls defineix com a persones amb sang freda. 8 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod 4.7. Influències hormonals i neuroquímiques en l’agressió La hormona més relacionada és la testosterona. Nivells alts es relacionen amb mes conductes agressives, tant en homes com en dones. Estudis amb rates s’ha vist que si s’injectava testosterona a l’hipotàlem promovia l’agressió entre mascles i entre femelles. La testosterona pot afectar a nivell prenatal: en rates es va veure que les rates femelles que en la gestació estaven situades entre dos mascles tenien, a nivell prenatal, valors més alts de testosterona en sang i d’adultes mostraven més conductes agressives. Per tant, els nivells de testosterona de la mare poden passar al fetus i, per tant, modificar la conducta agressiva a nivell prenatal. A nivell de NT, ens quedem amb al serotonina com l’hormona més important. La testosterona alta augmenta la agressivitat i la serotonina baixa es relaciona amb més agressivitat. No és la hormona de la pau, sinó que regula l’estat d’ànim i controla les conductes de risc, els nervis... Factors endocrins de la conducta agressiva Molts tipus de conducta agressiva estan relacionats amb la reproducció, les hormones tindran el paper clau. Els andrògens (testosterona) à alts nivells de testosterona es relacionen amb més conductes agressives en homes i dones. Estudis que ho indiquen: • Mesura nivells de testosterona en gent violenta: homes i dones engarjolats, correlaciona amb diferents mesures de violència com el tipus de crim • Modificació dels nivells de testosterona (per excés): injecció de testosterona a l’àrea preòptica medial de l’hipotàlem en rates promou l’agressió entre mascles. Ja que l’àrea preòptica medial de l’hipotàlem està implicada en la conducte sexual dels mascles, la conducta maternal i l’agressivitat entre mascles. A més, el fet d’injectar testosterona en rates femelles també va fer augmentat el nombre d’atacs a altres femelles. Les rates femelles que en la gestació estaven situades entre dos mascles tenien, a nivell prenatal, valors més alts de testosterona en sang i d’adultes mostraven més conductes agressives. • Modificació dels nivells de testosterona (per defecte) Bases neurals • Disfunció amígdala: dificultats en l’aprenentatge de fets que causen mal als altres (aprenentatge E-R) • Disfunció estriatal: dificultats en la detecció d’errors • Disfunció prefrontal: dèficit en el judici social, en la presa de decisions, en la resolució de conflictes. Estructures pel reconeixement de les emocions • L’amigdala esta altament implicada en el reconeixement de les emocions facials negatives, no en el to de veu. • Els ganglis basals estan relacionats amb el reconeixement del fàstic (mala olor i mal gust).les persones amb TOC o amb Corea de Huntington perden la capacitat per reconèixer les expressions facials de repugnància. • Escorça somatosensorial PREGUNTES 1. Quin és el sistema que regula la formació del vincle, el benestar, la major conducta de festeig..? El SNC, en concret les vies mesocorticals i mesolímbiques (vies del reforç) principalment 2. Com pot ser que una hormona que circula pel torrent sanguini tingui efectes a nivell de SNC? (recorda que el SNC està protegit per la barrera hematoencefàlica) La barrera hematoencefàlica impedeix que la oxitocina en sang penetri al cervell però hi ha una regió, molt a prop de l’hipotàlem, on no hi ha BHE. 3. Així doncs, aquest estudi utilitza una mesura directa dels nivells d’oxitocina a les àrees cerebrals implicades en la formació del vincle o una mesura indirecta? Una mesura indirecta. Inferim que majors nivells d’oxitocina en sang es relacionen amb majors nivells d’oxitocina al cervell. Si volem valorar-ho de forma directa s’hauria d’analitzar el LCR mitjançant una punció lumbar 9 ...

Tags:
Comprar Previsualizar