Tema 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Economia
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 Tema 4 - Estructura de mercat: competència perfecta, monopoli i competència imperfecta • Competència perfecta: estructura de mercat irreal que ens ajuda a entendre les estructures de mercat en les quals hi ha competència. Podem trobar mercats que s’acostin a aquesta competència, però no existeix.
o Gran nombre de compradors i de venedors, tots petits en relació a la incidència del preu del mercat.
Qualsevol intent d’incidir en el preu, fracassa. Són preu – acceptants.
o El producte és homogeni. No diferenciació de producte o Compradors ben informats del preu de tots els venedors. Informació perfecta.
o Compradors i venedors actuen independentment. Ni aliances, ni acords. No col·lusió.
o Les empreses poden entrar al mercat i sortir-ne lliurement. No hi ha barreres a l’entrada / sortida.
o Si l’empresa fixa el preu per sobre del de mercat, perd tots els seus clients i vendes.
o La maximització dels beneficis, donat el preu, implica determinar la quantitat a produir atesa l’estructura de costos de l’empresa.
• Monopoli: només hi ha un únic productor que té tota la quota de mercat. Aquest pot posar el preu molt alt, però té una limitació en la corba de la demanda.
La majoria de mercats són oligopolis o de competència monopolistica.
La presa de decisions a l’empresa competitiva • La maximització del benefici com a objectiu primordial en una empresa Com que les empreses no influencien sobre el preu de mercat: Confronten els IMg i els CMg, per cada unitat addicional produïda.
Q Preu Ingrés Cost total total Benefici Ingrés Marginal (augment de Cost Marginal l’ingrés total / augment de la quantitat) 0 6€ 0€ 3€ -3€ 6€ - 1 6€ 6€ 5€ 1€ 6€ 2 2 6€ 12€ 8€ 4€ 6€ 3 3 6€ 18€ 12€ 6€ 6€ 4 Júlia Mumany Pesarrodona 2 4 6€ 24€ 17€ 7€ 6€ 5 5 6€ 30€ 23€ 7€ 6€ 6 6 6€ 36€ 30€ 6€ 6€ 7 *Els senyalats són les quantitats de producte que em maximitzen el benefici.
Però, només hi ha un punt en el qual l’ingrés marginal i el cost marginal són iguals. Doncs, triem aquest punt, que és “5”. Sempre s’ha de buscar aquest punt si és que n’hi ha més d’altres que, a primera vista, maximitzen també el benefici.
Que l’ingrés marginal sigui igual al preu només passa en una estructura de mercat de competència perfecta, perquè en aquest mercat el preu sempre es fixe.
La corba de demanda és horitzontal perquè el preu els hi ve donat, no poden influenciar en res.
- Si el CMa > p = pèrdues - Si el CMa < p = guanys Els beneficis es poden representar: - IT-CT - (P-CTMi) x Q o Es deriva de la fórmula: [(IT/Q) – (CT/Q)] x Q Júlia Mumany Pesarrodona 3 * L’àrea destacada és el benefici, ja que el preu és superior al CTMi. La situació contrària seria la següent: No es pot comparar amb l’escala eficient, que és la quantitat que fa que el CMa = CTMi.
En un mercat perfectament competitiu, una empresa pot tenir beneficis a curt termini però no a llarg termini. Quan una empresa té beneficis, a llarg termini entraran més empreses en aquell sector, per tant hi haurà més competència i les que tenien beneficis deixaran de tenir-ne. A la llarga tot es va equilibrant. Si per contra, una empresa té pèrdues, a llarg termini arribarà a una situació d’equilibri perquè hi haurà empreses que, en veure-ho, sortiran del mercat. En aquesta situació: El preu = CTMi i doncs els beneficis seran 0.
Júlia Mumany Pesarrodona Mercat 4 Empresa No hi ha beneficis.
Hi ha un desplaçament de la corba de la demanda cap a Aquest efecte en la corba de demanda té una incidència la dreta, que ens fa tenir un nou punt d’equilibri. La en la seva empresa. El preu ha pujat i l’empresa té quantitat d’equilibri és major i el preu ha pujat.
beneficis, perquè la quantitat també varia del valor inicial.
Com que hi ha beneficis i és un mercat sense barreres Per l’empresa, la situació final és la mateixa. A llarg d’entrada, més empreses entraran en el mercat i la corba termini no pot tenir beneficis.
de l’oferta es desplaçarà cap a la dreta. El nou punt d’equilibri baixarà i es situarà el preu en el valor inicial.
El problema d’aquests mercats es que no es pot influir en el preu, per això la corba del preu és horitzontal sempre.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 Exercici Empresa Q (kg) Mercat Costos totals CTMi CMa (€) Preu (milers Demanda d’€) (tones) Oferta (tones) 0 95 0 - 0 1500 0 1 96 96 1 5 1000 200 2 100 50 4 10 600 600 3 110 36’6 10 15 300 1400 4 130 32’5 20 20 100 3000 5 160 32 30 25 0 6200 6 200 33’3 40 1) P* i Q* de mercat = 600 tones i 10.000€ 2) Escala eficient de l’empresa on es creua el CMa i el CTMi a. CTMi = CT/ Q b. CMa= la variació del cost total / variació quantitat c. El nivell de producció (quantitat) que fa que les dues corbes es tallin d. Estarà entre 5 i 6 perquè el punt 5 és el més baix i en el 6 comença a remuntar un altre cop la funció, i com que segurament hi ha un punt entremig que és més baix, doncs el punt estarà entre 5 i 6.
3) Q* empresa i P* que maximitza el benefici o minimitza les pèrdues.
a. Si tenim que cada tona val 10.000€, el preu per kg serà 10.000/1000= 10€. Per tant, el preu de referència per l’empresa i que maximitza els seus beneficis és 10€.
b. En un mercat de competència perfecta, jo sé que el preu = IMa,per tant l’ingrés marginal = 10€.
Així doncs, també, en aquests mercats, el preu = CMa. Per tant, si agafem els 10€ i a la taula de CMa busquem el “10”, ens surt que la quantitat que maximitza els beneficis és 3.
Júlia Mumany Pesarrodona 6 Benefici marginal = Ingrés Marginal – Cost Marginal à = 0 Quan una empresa decideix tancar a curt o a llarg termini? Una empresa si té pèrdues decideix tancar. Però, passen coses diferents depenent si és a c.t o a ll.t - A c.t: hi ha uns costos fixos que s’han d’assumir independentment de la producció. Per això, els costos fixos no són el determinant per tancar una empresa, perquè sempre els hauràs de pagar. Ho són els Costos Variables La decisió de tancar o no es prèn comparant l’Ingrés Total amb el Cost Variable. Quan IT< CV = tanca à P < CVMi à el preu no pot cobrir el Cost Variable Unitari.
o És per això que es diu que, d’entrada, has de posar un preu superior als CVMi mínim, per tal de poder-los cobrir, perquè els CF ja se suposa que queden coberts.
- A ll.t: els Ingressos Totals han de ser inferior als Costos totals, és a dir: el preu no pot cobrir el CTMi mínim.
à P < CTMi.
*La corba de CMa és equivalent a la corba d’oferta.
• Monopoli - Al mercat hi ha una única empresa oferent que controla tota la quota.
- El bé no té substituïts propers.
- Les empreses són preu – decisor, no preu – acceptant.
- La única restricció que té per posar el preu a vendre és la corba de la demanda, ja que no hi ha corba d’oferta.
La corba de demanda del mercat és la mateixa a la que s’enfronta l’empresa.
Competència imperfecta à integra el monopoli, l¡oligopoli i la competència monopolística.
- Característica comuna: capacitat de l’empresa de fixar un preu per sobre del cost marginal.
- L’index més conegut per mesurar el poder de mercat és L’index de Lerner à (p-CMa)/p o Valora la capacitat de l’empresa per incidir en el preu.
o El valor va entre 0 i 1 sent 0 que no tens poder i 1 que el tens en la totalitat.
Júlia Mumany Pesarrodona o 7 En la mesura que el preu sigui igual al Cost Marginal, menys poder de mercat té, i com més gran sigui la diferència, més poder tindrà.
Les principals causes del monopoli són: 1. Les economies d’escala: a. Reducció CTMi en augmentar la producció. És més eficient una única empresa: Monopoli natural 2. Les patents: a. Instrument jurídic que confereix a l’empresa l’exclusivitat en la producció d’un bé. Permeten la recuperació de costos d’investigació i desenvolupament.
3. Llicències legals: a. monopoli creat per l’Estat. Monopolis legals.
b. Objetiu: prestació de serveis (tren, distribució de gasolina,etc) 4. Propietat exclusiva d’un factor a. permet a una empresa produir un bé totalment diferent dels que produeixen els seus competidors.
La demanda i l’IMG d’un monopolista - Únic productor à la corba de demanda de l’empresa és la corba de demanda de mercat o Pendent negatiu de la corba de demanda à per tal d’augmentar vendes ha d’abaixar el preu. Una unitat addicional de producció no augmenta l’ingrés del preu, sinó d’una quantitat menor.
§ o IMa < preu La corba d’IMg va per sota de la corba de demanda atès que l’IMg decreix en augmentar la producció.
Si s’incrementa la producció, s’ha de reduir el preu.
Júlia Mumany Pesarrodona 8 L’ingrés marginal sempre queda per sobre.
El preu queda molt per sobre del punt d’equilibri entre el cost marginal i l’ingrés marginal.
Si hi ha una única empresa en el mercat pot vendre menys quantitat a un preu més elevat, mentre que si hi ha més empreses, podrà vendre més quantitat però a un preu més barat.
El monopolista maximitza el benefici quan IMg = CMg La producció òptima : Quan CMg = IMg El triangle de la dreta que no queda marcat és la pèrdua irrecuperable d’eficiència, pel fet que no està en una situació de competència perfecta.
Júlia Mumany Pesarrodona 9 El monopolista, per tal de reduir la quantitat de pèrdua d’eficiència, pot intentar jugar amb la demanda que té, per tal de cobrir-la, a partir de la discriminació de preus.
El cost social del monopoli - El monopolista aconsegueix beneficis superiors reduint la quantitat i augmentat el preu - L’economia en el seu conjunt obtindria un benestar més gros si el monopolista incrementés la producció.
- Augmentar la producció n’elevaria el cost total, reduint els seus beneficis: el monopolista no produeix la quantitat eficient.
- El cost en termes de benestar degut a la reducció de la producció i l’augment del preu s’anomena cost social del monopoli.
Júlia Mumany Pesarrodona 10 Monopoli versus Competència perfecta En el monopoli: - El preu, determinat per l’empresa tenint en compte la demanda, està per sobre del cost marginal. 2.
- Aquesta apujada de preus no és desitjable per al consumidor.
- El poder de mercat del monopolista li permet elevar els preus per sobre del cost marginal per millorar els beneficis.
- La menor quantitat produïda (ineficiència) i l’elevació del preu per sobre del cost marginal, constitueixen el cost social del monopoli.
La discriminació de preus • Discriminació perfecta de preus à el monopolista coneix perfectament la disposició a pagar de cada client Júlia Mumany Pesarrodona • 11 Discriminació imperfecta de preus à el monopolista no coneix la disposició a pagar de cada client Pràctiques monopolístiques: - Preus de revenda à el majorista fixa el preu al que s’ha de vendre el producte - Fixació depredadora de preus à una empresa posa un preu per sota dels costos per fer fora del mercat a l’altra empresa - Venda vinculada à una empresa ven un producte vinculat a un altre, de manera que s’imposa un producte al consumidor.
Front això, l’Estat té diferents estratègies per solucionar-ho: aplicar les lleis anti monopolis o portar-ho al tribunal de defensa de la competència.
Tot i així, les pràctiques més usuals no són aquestes, sinó que són l’oligopoli i la competència monopolística.
L’oligopoli - Pocs venedors que ofereixen un producte que és força homogeni - Poques empreses controlen el mercat i es divideixen la quota, igual que també fixen els preus.
- Hi ha una tensió entre la cooperació i l’interès individual à a cada olipologista l’interessa més el seu benefici individual.
o És per això que cada empresa tria la millor estratègia per ella, però alhora depèn de les estratègies de les altres. Les empreses arriben a un punt d’equilibri (pq en una situació d’oligopoli el millor per les empreses és posar-se d’acord i actuar com a monopoli, però com que això és difícil, s’arriba a una situació intermitjña) i és aquest Equilibri de Nash.
§ Sempre es parteix d’una situació d’acord.
§ Però, pot ser que una de les empreses d’esconfiï de l’acord i el trenqui.
§ Per tant les dues situacions possibles és: trencar l’acord o no.
Júlia Mumany Pesarrodona 12 Empresa A 200€ Empresa B 200€ 300€ (Benefics 300€ baixos, (Alts beneficis, beneficis baixos) baixos beneficis) (Molt baixos beneficis, (Beneficis alts beneficis) Beneficis mitjos) molt mitjos, Es pot observar com les empreses consideren les opcions de les altres per tal de prendre decisions.
L’estratègia que s’assolirà serà la de 200€ per bitllet, perquè és la pitjor de totes, la que ambdós surten perdent més.
És l’equilibri NO COOPERATIU que pot ser desitjable des del punt de vista d’una societat. à Serà l’Equilibri de Nash.
El quadrant blau ens indicia el Benefici cooperatiu que s’assoliria al la llarga. És desitjable pels oligopolistes però no per a la societat à és el monopoli.
o La cooperació pot ser: § Colusió à acord quantitat preu § Càrtel à grup d’empreses que arriben a un acord.
Competències monopolística - Conjunt d’empreses que competeixen entre elles.
- Productes similars però que tenen certes diferències à es juga molt amb la diferenciació del producte, per això serà molt important la publicitat.
- Els preus seran diferents i no hi ha possibilitat que arribin a un acord.
- Per tant es donen dues situacions: competeixen entre elles [competències] però alhora, a causa de la diferenciació del producte, existeixen diferents [monopolis] que competeixen entre ells.
Ex: en un centre comercial hi ha diferents restaurants de diferents països que, tot i que tots produeixen menjar, cadascun el produeixen de manera diferent i per tant generen un petit monopoli que també competeix amb els altres perquè al cap i a la fi es tracta de menjar.
...

Comprar Previsualizar