Estudi hemerogràfic sobre La Vanguardia (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Historia del periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 24/05/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Estudi hemerogràfic sobre La Vanguardia Descripció Capçalera.
1.
2.
3.
4.
5.
Títol: La Vanguardia.
Subtítol: Fundada en 1881 por don Carlos y don Bartolomé de Godó Lemes: Lloc: Barcelona Idioma: castellà Datació 1. Periodicitat: diari 2. Moment d’aparició durant el dia: dia (matutí) 3. Nombre d’edicions: l’1 de març de 1995 La Vanguardia arribava a les 40.683 edicions 4. Seu social a. Redacció i administració: Pelayo. 28.08001 BARCELONA.
b. Impremta: TALLERES DE IMPRENTA, S.A. Barcelona, 1995 Característiques tècniques 1. Format: 72 pàgines (60 de informació general i 12 de Revista) - Oscil.la entre 30-150 2. Estructura: Internacional (5 pàgines) Política (8 pàgines) Opinió (4 pàgines) Editorial (1 pàgina) Societat i ciutats (7 pàgines) Necrològiques (1 pàgina) Esports (7 pàgines) Cultura i espectacles (5 pàgines) Cartelera (4 pàgines) - Revista General (3 pàgines) Tv i ràdio (1 pàgina) Programació (2 pàgines) Passatemps (1pàgina) Temps i sorteigs (1 pàgina) Anuncios clasificados (5 pàgines) Economia (9 pàgines) 3.
Estructura de les pàgines i les notícies: a.
Com són les notícies: parteixen d’una base informativa. Tanmateix en algunes d’elles hi destaca una important interpretació de la realitat del moment. Potser per això la secció d’opinió té tant de pes en el diari.
b.
Elements de titulació: títol, subtítol c.
Peces de cada notícia: depenent de la secció i del tema que es tracti, la notícia pot anar sola o acompanyada d’una peça complementària (perfil, anàlisi, etc) d.
Presència o no de destacats: un per cada notícia Contingut 1. Temes de portada: Belloch desafía a Roldan a hablar ante los jueces El ex director generals de la Guardia Civil ingresa en la prisión de mujeres de Ávila tras comparecer ante la juez Ana Ferrer o Stoichkov, duda ante el París Saint Germain Nueva cita europea en el Camp Non o 2.
Temes principals de cada secció INTERNACIONAL  Lámar Alexander presentaba su candidatura a la nominación republicana para las presidenciales de 1996  Lamberto Dini ha pedido a las fuerzas políticas italianas que no boicoteen el plan de ajuste presupuestario  Julio María Sanguinetti inicia su segundo periodo al frente del Gobierno uruguayo  Sorpresa en México tras la decisión del PRI de apoyar una propuesta parlamentaria de la oposición para que se investigue el papel del ex presidente Salinas y su entorno en el asesinato de Colosio POLÍTICA  El juez Garzón levantó parcialmente el secreto del sumario del secuestro de Segundo Marey  Los grupos parlamentarios han presentado casi un millar de enmiendas al nuevo Código Penal  Más detenciones de presuntos colaboradores de ETA, esta vez en Sallent, mientras Rosario Ezquerra confesaba su participación en atentados cometidos el año pasado por el comando OPINIÓN  Gonzalo Quintero Olivares defiende en "Justicia y cárcel" que ésta, "como modo de reacción punitiva del Estado, debe quedar como 'último recurso' en la lista de los castigos imponibles"  Salvador Millet i Bel afirma en "La paradoja de la precariedad", que "la experiencia demuestra que la inseguridad en el trabajo es condición favorable a la creación y estabilidad de empleo" EDITORIALES  La detención de Luis Roldan y la inestabilidad de los mercados internacionales, temas de hoy SOCIEDAD Y CIUDADES    El macrojuicio de la Seguridad Social acabó trece años después con penas muy leves y sin que ningún encarcelado El gigantesco iceberg desprendido de la Antártida no supone un peligro grave para la navegación Las oficinas de distrito del Ayuntamiento de Barcelona podrán casar a partir de hoy en virtud de la legislación DEPORTES  Juan Antonio Samarach, presidente del COI, y Slobodan Milosevic, presidente de Serbia, conversaron ayer en Belgrado sobre la vuelta de los equipos yugoslavos a las competiciones internacionales  Indurain, Berzin y Rominger realzarán la Setmana Catalana de ciclismo, que comienza el 20 de marzo en Lloret de Mar ECONOMÍA  El Inem ahorró el año pasado 181.939 millones gracias a la mejora del empleo, la lucha contra el fraude y los efectos de la reforma legal que recortó la prestación del seguro de paro  Javier de la Rosa y sus colaboradores realizaron "actos jurídicos o mercantiles" para ocultar el patrimonio personal Fitxa analítica Empresa periodística 1. Aspectes jurídics: a.
Nom o noms dels fundadors del diari: don Carlos i don Bartolomé Godo b.
Empresa o persona en qui recau la propietat: don Carlos i don Bartolomé Godo (Grup Godó) c.
Edició en el moment en què s’emmarca l’estudi: Edició número 40.683 2.
Aspectes econòmics: 110 ptas.
Equip de redacció 1. Direcció: a.
Director: Juan Tapia de 1987 fins al 2000 (13 anys) b.
Director adjunt: Luís Foix en diferents etapes des de 1982 2.
Redacció a.
Principals redactors en plantilla Opinió, Joan Barril i Carlos Nadal, Baltasar Porcel, Gonzalo Quintero Olivares, Carlos Sentís, Remei Margarit, Salvador Millet i Bel, J. Ramón González Cabezas Societat, C. Esteban i Enric Juliana, Josep Playà Maset, Francesc Peirón, Domingo Marchena, Antonia de la Fuente, Antonio Cerrillo, Jesús Infiesta, Rosa Mari Bosch, Joaquín Luna, Enric Juliana, Ana Macpherson Cultura, Llátzer Moix, Óscar Caballero, Candy Rodó Croissier, Llàtzer Moix, Miguel Ángel Trenas, Diego Muñoz, Lluís Bonet Mojica, Teresa Sesé, Ignacio de Orovio Economía, Enríe Tintoré, Patrici Tixis i Mariano Guindal (Madrid), Mar Díaz Varela, Albert Gimeno, Primo González, Mariano Guindal, Rafael Ramos, Joan Jordi Clivillé, Rafael Ramos Ciencia, Vladimir de Semir i Lluís Reales Internacional, Pau Baquero, Carlos Nadal, Joaquin Luna, Maciej Stasinski, Rafael Jorba, Rafael Ramos, Albert Escala, Santiago Palacios, Joaquim Ibarz i Xavier Batalla Política, Txema Alegre, Antonio Galeote, José M. Brunet (Madrid), José Antich (Catalunya), José María Brunet, J. Bordas, S. Tarín, E. Martín de Pozuelo, José Maria Brunet, Carmen del Riego, Mercé Beltran i Xavier Rius Esport, Enric Bañeres, Luís Miguel Lainz, Dagoberto Escorcia, Xavier Ventura, Xavier G.
Luque, Orfeo Suárez Espectacles, Esteban Linés Casa Reial, Márius Carol Equip d’Investigació: E. Martín de Pozuelo, Josep Corbella b. Col.aboradors habituals, de més renom o indicatius sobre la línia del diari Carlos Nadal (Internacional), Miguel Delibes, Concha Espina, Mario Vargas Llosa (Opinió), David Airob, Ernest Farrés, Martina Klein, Sergi Pàmies, Màrius Serra, Pilar Rahola, Quim Monzó, Gregorio Morán, Josep Sandoval, Toni Batllori, Salvador Genís i Bech, Roser Vilallonga.
Naturalesa i orientació “Con el espíritu liberal que nos caracteriza y con la voluntad de centralidad que siempre hemos pretendido, afrontamos el futuro con el compromiso de seguir impulsando el periodismo de calidad en todos nuestros medios con el mayor de los entusiasmos” Javier Godó, Conde de Godó Ideològicament La Vanguardia s’ha caracteritzat al llarg de la seva trajectòria històrica com un diari que sempre està acord amb el poder vigent. És a dir, adapta el tractament que fa de les noticies al context polític, económic i social del moment. Per tant, a diferència d’altres diaris espanyols, no té una naturalesa i orientació ideològica clara. En grans trets el podem definir com un diari de dretes. En l’actualitat, degut al tractament que fa de les notícies sobre la independència i la veu que dóna als sobiranistes, també el podem definir com a catalanista.
Considerant que en les eleccions parlamentàries del 19 de novembre de 1995 CiU va aconseguir 60 escons, La Vanguardia d’aleshores ja mostrava una orientació pro Ciu.
Difusió Ja sigui per la seva posició de pionera o ja sigui per la seva consonància amb el poder, La Vanguardia ha tingut una tirada significa- tiva all llarg de la seva història. Encara que la seu principal era a Barcelona, el seu abast era internacional (i fins i tot ens podem atrevir a dir que arribà a ser intercontinental). Com mostra la taula de subcripcions aquí present, era possible adquirir La Vanguardia en qual- sevol lloc d’Espanya a més a més de Europa, Oceania i Amèrica.
És especialment important destacar que el rotatiu arribava fins a França, Itàlia, Gran Bretanya, Suissa, Alemanya, Portugal, Grècia, Bélgica. És a dir, els països més importants d’Europa.
Peça comparativa Poca avantguarda, molta estratègia La Vanguardia ha traçat la seva trajectòria periodística paral.lela al poder La Vanguardia, des de la seva fundació al 1981, és considerada com un diari líder en audiència. El seu prestigi és tal que ha arribat a ser vist com una referència dins del panorama periodístic al qual recorrem quan estem a la recerca d'una informació de qualitat, contrastada i expressada des d’un punt de vista neutre. Això no obstant, si un lector actual de La Vanguardia agafés una edició del seu estimat diari de setanta anys enrere, quedaria molt copsat. Com a punt de partida per l’anàlisi de La Vanguardia hem d’establir dos aspectes rellevants. En primer lloc, ha sigut un dels dos diaris espanyols amb una trajectòria constant i sense interrupcions. En segon lloc, des de la seva fundació els canvis en la política espanyola han sigut tan bruscos com anar d’una República a una dictadura i a una transició forçada. No obstant, La Vanguardia sempre ha mantingut el lloc de pionera en la transmissió de la informació. La primera conclusió que en podem extreure, per tant, és que és un diari amb una capacitat camaleònica impressionant.
Per això mateix, cal analitzar enfocar l’anàlisi històrica tenint en compte la seva estratègia.
Per començar, en quant a gràfica i disseny La Vanguardia ha evolucionat igual que ho han fet la resta de diaris: l’ús dels colors destaca i els elements gràfics apunten a un disseny més modern. Tanmateix, la seva marca d’identitat és la mateixa (capçalera, color blau). Pel que fa al preu, ha passat de valdre 110 pessetes al 1995 (66 cèntims) a 1,30€ al 2014. L’augment es pot considerar normal en quant amb la introducció de l’euro tot s’ha encarit. Formalment, en quant a seccions i distribució de la informació trobem que és el mateix, el que varia és la importància que se li dóna. Per exemple, la secció internacional ocupa tres pàgines més, l'opinió i la interpretació ocupen un paper més destacat i s’inclouen apartats novedosos com les entrevistes de la contraportada.
És clar que, pel que fa al tractament dels temes, La Vanguardia intenta ser el més neutral possible. Tanmateix l’enfocament que li dóna a determinades qüestions polítiques sempre dependrà de la conveniència que en pugui treure. Posem per exemple la ideologia en què es basava al 1939. El 18 de juliol de 1939, guanyada la Guerra Civil pels nacionals, publicava un suplement amb una fotografia del Generalíssim. En canvi, 75 anys després obre les portades amb grans fotografies del President de la Generalitat, Artur Mas.
En conclusió, La Vanguardia és un diari que traça la seva trajectòria periodística d'acord amb les fluctuacions ideològiques de la societat.La seva flexibilitat, per tant, li ha permés no caure en la obsolència i prosperar en el panorama actual.
...