Col·leccionismes a França (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Museologia i Museografia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Col·leccionisme francès Destaca la figura de Jean Le Bon. Tenia un gran interès i va ser un gran col·leccionista de llibres que els tenia guardats en les seves residències de París entre d'altres. Els Valois seran com a col·leccionistes i representaran a França els grans col·leccionistes que podem veure en aquest segle XIII i duren fins al segle XIX. A través de les diferents generacions mantenen aquest paper. Serà el mateix que faran els Medicis a Itàlia. Un dels elements que són importants són les biblioteques i col·lecció de llibres.
Carles V va ser rei de França (1364-80), va ser un home més de reflexió que d'acció.
Té uns trets que l'aproximen al que seria el col·leccionisme modern, serà per com concep ell la col·lecció i com la utilitza. Un dels aspectes més rellevants serà que ell justifica la col·lecció com una eina que està al servei del públic. Volia que estigues al servei de la societat, administració, universitat, estudiosos... Es a dir, que fos una eina d'estat. Utilitza l'art com una eina política, de fet, algunes de les decisions que ell prendrà les justifica a partir de les reflexions i d’algunes de les idees que es troben en la seva biblioteca.
No tota la col·lecció estava al domini de tothom. Estava repartida en dos espais de lo que avui es el Museu del Louvre, i les peces que ell més apreciava es trobaven en Castell de Vincennes i no les deixava a ningú. Hi ha la figura principal de Giles de Mallet que era el seu balet de cambra i que es va convertir en el conservador de les seves obres l'any 1369. Hi havia una política d'increment de les seves obres apart de conservar-les. L'any 1380 la biblioteca de Carles V consta de 900 exemplars i a més a més, hi havia un element de gran interès que existien més de 2.500 textos escrits en francès modern. Això va vinculat a la idea política, perquè s'està promocionant la idea de potenciar la llengua francesa moderna. No hem d’oblidar que estem en el col·leccionisme del món medieval, seguint la tipologia de la idea del tresor per això molts d'aquests llibres tenen un component tresouari. Perquè moltes vegades guarneix amb riques teles, pedres precioses, crea fins i tot un ex libris per tota la seva col·lecció.
No és limita a comprar llibres religiosos u obres pietoses, si que tenia obres d'aquestes característiques com el Llibre d'hores de Jeanne d'Evreux realitzat per Jean Pucelle (1324-28). Això no faria destacar la seva biblioteca per sobre d'altres biblioteques, sinó que destaca un gran nombre de llibres de temàtica profana. Hi han llibres que els arguments són contemporànies a la època del col·leccionisme. Com per exemple les grans cròniques de France de Jean Fouquet, explica l'argument d'aquesta publicació la historia dels reis francesos arribant fins a Carles V. Hi hauria un segon llibre, seria el livre du sacre de Charles V fet per un mestre anònim realitzat possiblement entre 1350-70, aquest llibre relata la coronació del monarca. Totes aquestes peces sempre van ornamentades de manera sumptuosa i aquesta col·lecció anava acompanyada tota una sèrie d'altres objectes com un tresor particular (Pedres precioses o tapissos). Té un valor financer més que estètic. Moltes a la mort del seu propietari van acabar mal venent-se o en mans d'altres persones, la col·lecció es desmembra perquè el seu fill Carles VI no va tenir cap mena d’interès i les va oferir, deixar-les a altres membres de la família, vendre-les...
Una altre figura serà Jean de Berry (duc de Berry), era el germà de Carles V , es un personatge que dintre de la família te escassa rellevància política, per això ho veu com una avantatge ja que li permet dedicar-se al que realment li agradava que era la seva col·lecció. Es el primer gran col·leccionista que va més enllà de la ostentació i la curiositat i que li interessa la instancia estètica. La seva col·lecció no segueix la idea de guarda-roba (embellir les seves estances i persona), el contingut de les peces encara responen a una idea de tresor medieval.
De fet, el que varia es que introdueix uns nous interessos i sobretot ve per la nova concepció on la categoria del valor artístic, passa a ser el primer valor que caracteritza la seva col·lecció. Interès de l'objecte artístic de per si. Un altre aspecte que li interessa es el valor de antiguitat. A diferencia del seu germà s'interessa per el mercat del art i estableix relacions amb corporacions, gremis, marchants d'artistes... Hi ha una implicació personal que Carles V no tenia. Però si que tenia un seguit de gent que l'ajudaran a engrandir la seva col·lecció. El tret més important es la seva personalitat, es el tret més modern no és en positiu, sinó en negatiu. Es sap que s’oblidava els llibres que li deixaven, s'amagava alguns llibres... La seva col·lecció es trobava en el Castell de Mehum Sur-Yèvre.
Moltes de les peces estan localitzades i es poden admirar, hi han dos centres que tenen un gran nombre d'elles com la Biblioteca Nacional de França i la Biblioteca Reial de Brusseles. Normalment en tots els llibres col·locava el seu escut, ex libris, emblemes o lemes. Lo que per ell era més important era el llibre com artefacte, com a objecte artístic, no per el seu contingut científic. Aquest gust es va contagiar a altres corts amb aquest gust artístic. A banda de la seva col·lecció de llibres, hi han altres objecte com la seva gran col·lecció de joies (moltes perdudes) on hi havia una preferència per els rubins i també per una gran quantitat de peces d'orfebreria. Moltes es van fondre per obtenir liquidesa i s'han perdut. També tenia una col·lecció de tapissos.
No tenia armes curiosament ja que la presencia d'armes fetes amb una gran sumptuositat acostumaven a tenir-ne. Tenia una sèrie d'objectes estranys com per exemple una col·lecció de rellotges amb la idea de la complexitat del mecanisme, d'una gran riquesa artística. Tenia també una gran col·lecció de jocs, com escàs. No hi faltaven perfums, detectors de verins, dos dents de narval, essències... L'element que més ens interessa perquè el distingeix, és la presència de peces de l'antiguitat que l’apropen al que serà el col·leccionisme en el Renaixement.
Es sap que tenia una petita col·lecció de monedes romanes ornamentades, que el noble que actua com a conservador de la col·lecció que és Robinet des Estampes, quan les inventaria deia que eren de vella manera. A partir del segle XIX, els estudiosos comencen a sospitar que aquestes peces són falsificacions perquè apareixen personatges antics ficticis que en el XIX ja es sap que no han existit. Succeeix lo mateix en les monedes, han pogut determinar els estudiosos que en moltes vegades són fetes d'una manera conscientment arcaica, hi han inscripcions incorrectes o imitades malament.
La seva col·lecció va assentar-se en una base financera que prové de les aliances matrimonials. És a dir, es casen amb dones molt riques que desprès ell utilitzaran per finançar la seva col·lecció. Quan ell mor, el seu patrimoni va passar en mans de les seves netes Bonne d'Armagnac i Maria de Borbó. La resta es coneix per els inventaris existents, els francesos són molt minuciosos en front els inventaris medievals que podem trobar en altres zones com els germànics que utilitzaven un vocabulari molt popular. Molta part de les peces d'orfebreria són ràpidament foses perquè es necessita diners per assumir la Batalla d'Azincourt.
...