Psicologia del Cicle Vital (2016)

Resumen Catalán
Universidad Pere Tarrés (URL)
Grado Educación Social - 1º curso
Asignatura Psicologia del Cicle Vital
Año del apunte 2016
Páginas 45
Fecha de subida 10/12/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA DEL CICLE VITAL 1 MÒDUL 1: FONAMENTACIÓ I MODELS PRINCIPALS 2 UNITAT 1. PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT La psicologia del Cicle Vital estudia els canvis que tenen lloc en l’ésser humà durant tota la seva vida, és a dir, des de la concepció fins a la mort, i ho fa des d’una doble vessant:  Edat: Infància, adolescència, joventut, edat adulta i senectut.
 Aspecte de la conducta: motriu, intel·lectual, afectiu, social...
1. ANTECEDENTS: 1. ETAPA DE FORMACIÓ (finals del segle XIX – 1920): Estudia els primers anys de vida, per tant, neix com una psicologia de la infància. Els psicòlegs estudien els seus fills des de que neixen, però és una pràctica poc precisa, aquest tipus d’estudi és conegut com Estudi Longitudinal, és a dir, al llarg del temps. Més endavant es passarà al Estudi Transversal, el qual consisteix en observar a un conjunt de nens en una edat concreta.
2. ETAPA D’ESTABLIMENT (1920 – 1950): Sorgeixen les grans “escoles psicològiques”; Escola de Ginebra, Escola Soviètica, Psicoanàlisi, etc.
3. ETAPA D’EXPLANSIÓ (1950 - ...): Es consolido l’objecte d’estudi i s’amplia (la persona).
2. FACTORS DEL DESENVOLUPAMENT 1. FACTORS HEREDITARIS: Codi genètic que fixa les potencialitats i els límits tant per l’individu com per l’espècie, però no és un determinisme absolut, hi ha un plasticitat general.
2. FACTORS AMBIENTALS: Suma de tots els estímuls que rep l’individu des de que neix fins que mor.
Cal dir que cap dels dos és més important que l’altre.
A mesura que anem avançant en el cicle vital, a mesura que ens fem grans, els factors ambientals van tenint més importància. Això fa que dos infants acabats de néixer tinguin conductes molt semblants; mentre que dues persones de 70 anys puguin tenir característiques molt diferents i nomes assemblar-se en l’edat.
2.1.
VARIABLES DIFERENCIADORES (de macro a micro) 1. VARIABLES GENERALITZADORES: Circumstàncies històric-culturals que emmarquen l’època que a cadascú li ha tocat viure.
2. VARIABLES SOCIALS: Circumstàncies de l’entorn social proper de la persona (família, escola feina, etc.) 3 3. VARIABLES PERSONALS: Circumstàncies relatives a les pròpies vivències (malalties, viatges, experiències vitals, etc.).
2.2.
IMPORTÀNCIA DE LA INTERACCIÓ HERÈNCIA – AMBIENT EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ S’han de superar les posicions innatistes (només tenen en compte l’herència) i ambientalistes (només tenen en compte l’ambient) i anar cap a una posició interaccionista que destaca que el desenvolupament es deu a la interacció de la herència genètica i els factors ambientals.
2.3.
LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I LA PRÀCTICA EDUCATIVA – INTERVENCIÓ SOCIAL 1. INTERVENCIÓ PRIMÀRIA: Actuar abans de que apareguin trastorns (Programa d’atenció primerenca).
2. INTERVENCIÓ CORRECTIVA: Actua un cop apareix en trastorn (Programes de modificació de conducta).
3. INTERVENCIÓ ENRIQUIDORA: Potenciar les capacitats del individu (Programes d’intervenció comunitària).
4 UNITAT 2. TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT Característiques comunes:  La nostra ment està formada en gran part per l’inconscient.
 Les relacions afectives en els primers anys de vida són decisives.
 L’impuls sexual o líbido és el motor del desenvolupament.
MODEL PSICODINÀMIC 1. TEORIA PSICOANALÍTICA DE FREUS 1.1.
PRIMERA TÒPICA DE FREUD El psiquisme s’estructura en 3 nivells de consciència: 1. CONSCIENT: Té contacte amb el món exterior (1a censura: Memòria).
2. PRECONSCIENT: Fenòmens susceptibles de passar a la consciència si se’ls presta atenció suficient (2a censura: Repressió).
3. INCONSCIENT: Fenòmens que s’escapen de la consciència.
Característiques de l’inconscient:  És alògic: No té en compte el temps ni l’espai.
 És simbòlic.
 No és directament observable.
 Domina el psiquisme humà.
 Es manifesta mitjançant els somnis, els lapsus, els oblits...
 S’analitza mitjançant l’associació lliure d’idees.
1.2.
SEGONA TÒPICA DE FREUD El psiquisme humà està format per 3 instàncies, que interaccionen d’una forma dinàmica: 1. ALLÒ: On es troba el substrat biològic i instintiu, font de tota l’energia.
2. SUPERJÒ: On es troba l’ètica i la moral. Controla la conducta conforme les normes socials.
3. JO: Té com a funció satisfer els desitjos de l’allò en funció de la realitat i de les exigències del superjò.
5 Característiques de l’Allò:  No tolera la frustració.
 Actua lliure d’inhibicions.
 No raona, no és lògic.
 No té valors, ni moral, ni ètica.
 És completament inconscient.
 És impulsiu, egoista, narcisista.
 És innat: Conté l’instint de vida (Eros) i l’instint de mort (Thanatos).
 Actua pel principi de plaer.
Característiques del Superjò:  És cultural i normatiu.
 Emmagatzema els continguts ideals pels quals lluitem.
 Ens fa sentir orgullosos si actuem bé i culpables si actuem malament.
 És en part conscient i en part inconscient.
 S’inicia a l’etapa fàl·lica.
 Actua segons el principi del deure.
Característiques del Jo:  És individual.
 Pateix el conflicte de les tensions entre l’Allò, la realitat i el Superjò.
 Es va desenvolupant i fent fort a mesura que creixem.
 És en part conscient i en part inconscient.
 S’inicia en l’etapa anal.
 Actua segon el principi de realitat.
1.3.
DINÀMICA DE LA PERSONALITAT Per Freud l’origen de la nostra conducta és l’instint, que es troba en l’Allò:  INSTINT DE VIDA (Eros): Es manifesta amb l’energia sexual, líbido.
 INSTINT DE MORT (Thanatos): Es manifesta mitjançant l’agressivitat.
El Jo va creixent i es va desenvolupant a mesura que va reconduint els impulsos de l’Allò segons els criteris que li dicta el Superjò i segons la realitat en la qual es troba.
6 A vegades el Jo es troba davant de situacions tan angoixants que ha de recórrer a mecanismes de defensa per redir l’angoixa.
1.3.1. MECANISMES DE DEFENSA Instruments que utilitza el Jo per reduir l’angoixa.
Exemples de mecanismes de defensa: 1. Negació, hi ha una evidència i no es fa cas, com si aquesta no existís, per tant, nega l’evidència.
2. Projecció, projectar en un altre el que no ens agrada de nosaltres mateixos.
3. Sublimació, és el mecanisme més elaborat, passar d’una energia negativa a una positiva, per tant, positivitzar una situació negativa 4. Formació reactiva, quan es té uns sentiments que no són acceptables en el teu entorn i et poses en una posició contraria.
1.4.
ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL (Teoria Psicoanalítica de Freud) 1. ETAPA ORAL (0 – 18 mesos): La líbido, la font de plaer està a la boca.
2. ETAPA ANARL (18 mesos – 3 anys): La líbido, la font de plaer se situa en l’anus. S’inicia el Jo.
3. ETAPA FÀL·LICA (3 – 5 anys): La líbido, la font de plaer se situa en els genitals. S’inicia el Superjò.
a. Complex d’Edip: Els nens senten plaer eròtic cap a la mare i intenten aconseguir el seu amor i veuen al pare com un rival.
b. Complex d’Electra: Les nenes senten un procés similar més estrany. Les nenes se senten inclinades inicialment cap a la mare, fins que descobreixen que aquesta no té penis. Creu que la seva mare ha perdut el seu i per això l’odia.
4. ETAPA DE LATÈNCIA (5 – 11 anys): Hi ha una disminució de l’impuls sexual.
5. ETAPA GENITAL (a partir de la pubertat): Moment en que culmina la maduresa sexual.
1.5.
PRINCIPALS CRÍTIQUES A LA TEORIA PSICOANALÍTICA DE FREUD Dóna massa importància a la naturalesa biològica i instintiva de la persona i dóna poca rellevància a l’ambient.
Està construïda des de la perspectiva de l’home i adaptada posteriorment a la dona.
7 2. MODEL PSICODINÀMIC: TEORIA DE LES RELACIONS OBJECTALS Parteix de la Teoria Psicoanalítica de Freud, els autors més representatius són: Bowlby, Spitz, Winnicott i Klein.
Es basa en que el desenvolupament és gràcies a les relacions exteriors, per tant, relacions objectals.
Postulats fonamentals:  La gènesi del nostre món intern es fonamenta en la relació afectiva que establim amb els altres.
 A partir d’aquestes relacions afectives, el infant ( i la persona en general) va desenvolupant-se en les altres àrees: intel·lectual, social, etc.
 A mesura que el infant creix, va separant-se progressivament del primer objecte de relació (la mare o persona que en fa la funció).
 El procés de creixement passa per l’elaboració de successives crisis de separació o, el que és el mateix, el procés de creixement és anar adquirint majors graus d’autonomia.
Quines són les crisis de separació?  1a separació: NAIXEMENT: “Em valc per mi mateix”.
 2a separació: DESLLETAMENT: “Puc menjar altres coses”.
 3a separació: MARXA: “Em moc per mi mateix”.
 4a separació: PARLA.
 5a separació: CONTROL D’ESFÍNTERS / OPOSICIONISME: “Em puc començar a mantenir net jo mateix”.
 6a separació: ESCOLARITZACIÓ: “Preparat per tractar amb altres adults que no siguin els meus pares.
 7a separació: ADOLESCÈNCIA: Tenir una identitat pròpia.
8 2.1.
BOWLBY Destaca la importància del “vincle” (aferrament, apego). El vincle és el llaç afectiu que establim amb les persones especials, que ens porta a sentir alegria i tranquil·litat quan hi estem a prop i angoixa quan hi estem lluny.
Tipus d’aferrament:  Segur.
 Ansiós.
 Ambivalent.
 Evitatiu.
 Desorganitzat.
2.2.
SPITZ Estableix 3 indicadors emocionals en el desenvolupament afectiu: 3. El somriure social (3r mes).
4. L’angoixa davant dels desconeguts (8è mes).
5. El “no”, l’oposicionisme (24 mesos).
2.3.
WINNICOTT Parteix del següent postulat: un nadó no pot existir sol, sinó que és, essencialment, part d’una relació.
2.4.
KLEIN Considera que durant els primers mesos de vida aprenem les dues posicions afectives que utilitzarem posteriorment: 1. Posició esquizo-paranoide: La més primària Tensió fisiológica Desintegració, destabilitat, desontrol => plorar Angoixa persecutória (sensació que té el nadó) 9 2. Posició depressiva: A partir dels sis mesos Conflicte Frustració Ansietat depresiva El nadó se sent culpable per si ha estat el causant del conflicte Posició: estat mental global a partir del qual l’individu es relacionarà amb els altres.
MODEL PSICOSOCIAL D’ERIKSON Parteix de la Teoria Psicoanalítica de Freud, però amb diferències significatives: FREUD ERIKSON Teoria Psicosexual Teoria Psicosocial El desenvolupament culmina en El desenvolupament dura tota la vida l’adolescència El motor del desenvolupament és l’Allò.
El motor del desenvolupament és el Jo.
Postulats fonamentals:  el motor del desenvolupament és com s’adapta el Jo a l’entorn.
 L’adaptació del Jo a l’entorn dura tota la vida.
 Cada etapa del desenvolupament enfronta l’individu amb un repte a resoldre.
 Les vuit etapes que descriu Erikson se succeeixen ordenadament.
 No superar una etapa comporta un esforç superior per superar l’etapa següent.
10 1. TEORIA DEL CICLE VITAL Les 8 etapes que descriu Erikson: 1. CONFIANÇA vs DESCONFIANÇA (0 – 1 any): Entorn: Mare o persona que en fa la funció.
Virtut: Esperança.
Confiança en ser ciutat i estimat; en que li seran satisfetes les seves necessitats vitals (físiques i emocionals) 2. AUTONOMIA vs VEGONA/DUBTE (1 – 3anys): Entorn: mare – pare – germans.
Virtut: Voluntat, determinació.
a.
Autonomia deguda al propi desenvolupament i maduració: caminar, controlar esfínters, parlar...
b. Autonomia social: Aprenentatge d’hàbits: higiene, vestir, menjar, dormir...
Ensenyat d’una manera molt rígida el nen sentirà vergonya alhora de cometre un error.
3. INICIATIVA vs CULPA (3 – 5 anys): Entorn: Família + Company de joc.
Virtut: Propòsit, coratge.
Iniciativa: època de molta creativitat i imaginació. Cal saber reconduir aquesta iniciativa cap a activitats positives, per tal que el infant superi el repte i no caigui en el pol de la culpa.
4. COMPETÈNCIA vs INFERIORITAT (5 – 12 anys): Entorn: Escola.
Virtut: Laboriositat.
Competències: a. En referència als aprenentatges escolars.
b. En referència a les relacions amb els companys.
5. IDENTITAT vs DISPERSIÓ (Adolescència): Entorn: Grup d’iguals.
Virtut: Fidelitat.
Identitat: Sentir-se feliç i content de ser qui és i com és.
6. INTIMITAT vs AÏLLAMENT (Joventut): Entorn: Company + família.
11 Virtut: Amor.
Intimitat: Consisteix en poder establir relacions estretes i profundes amb: a. Els altres (gruo reduït d’amistats, parella...).
b. Una vocació/activitat professional.
7. GENERATIVITAT vs ESTANCAMENT (Edat adulta): Entorn: Família + professió.
Virtut: Saber cuidar.
Ser generatiu significa treballar per les generacions futures, ser productiu pensant en els que vindran.
8. INTEGRITAT DEL JO vs DESESPERACIÓ (Senectut): Entorn: Societat.
Virtut: Saviesa.
Integritat del Jo: a. l’acceptació de la vida que s’ha viscut.
b. L’acceptació serena de la mort.
MODEL COGNITIU 1. TEORIA GENÈTICA DE PIAGET O TEORIA CONSTRUCTIVISTA La preocupació principal de Piaget va ser explicar com es construeix el pensament. Com s’origina i com es desenvolupa la intel·ligència. Parteix del supòsit que l’evolució de la intel·ligència dels infants reprodueix les etapes de la història del coneixement de l’espècie humana. Cada persona reprodueix a nivell individual el procés seguit en la història a nivell grupal.
Postulats fonamentals:  Cada progrés del nen en el seu desenvolupament intel·lectual parteix d’un desequilibri.
 Cada trencament de l’equilibri comporta un seguit de reaccions per restaurar l’equilibri i, aquest nou equilibri, es troba en un nivell superior que l’anterior. Gràcies això ens desenvolupem a nivell cognitiu.
12 1.2.
ESTRUCTURES DE CONEIXEMENT DEL JO Les estructures de coneixement del jo ordenades de menys complexes a més complexes són les següents: 1. Esquemes reflexos.
2. Esquemes d’acció.
3. Operacions concretes.
4. Operacions formals.
1.3.
 FUNCIONS DEL PROCÉS D’EQUILIBRACIÓ (adaptació) ASSIMILACIÓ: La incorporació dels estímuls esterns a les nostres estructures de coneixement.
 ACOMODACIÓ: L’ajust de les nostres estructures de coneixement als estímuls externs.
1.4.
ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT Durant el desenvolupament cognitiu passem per quatre estadis que tenen les següents característiques:  L’ordre de la seqüència dels estadis és constant.
 Els estadis són jeràrquicament inclusius.
13  La transició entre els estadis és gradual.
 Cada estadi s’inicia amb un desequilibri i acaba amb una nova equilibració.
1. ESTADI SENSORIOMOTRIU (0 – 2 anys): L’inici de la intel·ligència són les sensacions i el moviment. La intel·ligència parteix de l’acció.
Subestadis: a. Conductes reflexes (0 – 1 mes).
b. Reaccions circulars primàries (1 – 4 mesos).
c. Reaccions circulars secundàries (4 – 10 mesos).
d. Reaccions circulars terciàries (10 – 24 mesos).
2. ESTADI PROPERATORI (2 – 7 anys): Subestadis: a. Pensament simbòlic i preconceptual (2 – 4 anys): Principal adquisició: Funció simbòlica.
b. Pensament intuïtiu (5 – 7 anys): Principals adquisició: Intuïció causa – efecte.
3. ESTADI DE LES OPERACIONS CONCRETES (7 – 11 anys): Principal adquisició: Accés a la lògica concreta, basada en la realitat propera a l’infant.
4. ESTADI DE LES OPERACIONS FORMALS (a partir dels 12 anys): Principal adquisició: Accés a la lògica abstracta. L’adolescent té capacitat per operar amb conceptes abstractes, amb “possibilitats”.
1.5.
IMPLICACIONS EDUCATIVES DE LA TEORIA DE PIAGET  L’aprenentatge segueix al desenvolupament.
 L’educand és actiu en l’elaboració dels aprenentatges.
 S’han de tenir en comte els coneixement previs amb els quals l’alumne/a s’enfronta a aquella tasca.
 L’origen de la intel·ligència es troba en l’acció.
 La funció dels educadors consisteix en provocar el conflicte en l’educand.
14 2. APORTACIONS A LA PSICOLOGIA COGNITIVA PER PART D’ALTRES AUTORS 2.1.
VYGOTSKI (Orsha 1896 – Moscú 1934) Aporta el concepte de zona de desenvolupament pròxim (diferència entre allò que un infant és capaç de fer amb l’ajuda d’un adult o d’algú més capaç, i el que és capaç de fer tot sol) i el concepte d’aprenentatge com a bastida (cal estar pròxim a l’educand sense resoldre-hi els problemes).
També explora amb profunditat la relació entre llenguatge oral i la construcció del pensament.
L’entorn sociocultural és fonamental pel desenvolupament cognitiu.
2.2.
BURNER (Nova York 1915) Aprofundeix en els postulats de Vigotsky, especialment en el tema de l’aprenentatge com a bastida i en la importància del llenguatge en la formació de pensament. Considera que l’adquisició de l’estructura global d’una àrea de coneixement és l’objectiu de l’ensenyament: introdueix els mapes conceptuals i l’aprenentatge per descobriment.
2.3.
AUSBEL (Nova York 1918 – 2008) Aporta el concepte d’aprenentatge significatiu davant d’un aprenentatge tradicionalment més repetitiu i memóristic.
MODEL CONDUCTUAL Neix amb la idea de fer de la psicologia una ciència objectiva i experimental. S’ha de treballar sobre la conducta. La conducta és la part més objectiva i directament observable del comportament humà.
1. TEORIES CONDUCTISTES 1.1.
CONDICIONAMENT CLÀSSIC 1.1.1. PAVLOV La conducta pot descriure’s de la manera següent: E R Els estímuls incondicionats sempre donen una resposta incondicionada, però quan els associem a un estímul neutre, estem fent un procés de “condicionament de la resposta”.
15 El condicionament clàssic s’enfoca en l’aprenentatge de respostes emocionals o psicològiques involuntàries.
A través del procés del condicionament clàssic és possible capacitar als animals i als éssers humans per a reaccionar de manera involuntària a un estímul que antes no tenia cap efecte.
L’estímul arriba a produir la resposta de forma automàtica.
EI RI EN-EI RI EC RC EI = Estímul Incondicionat.
EN = Estímul Neutral.
EC = Estímul Condicionat.
RI = Resposta Incondicionada.
RC = Resposta Condicionada.
1.1.2. WATSON L’aportació de Watson al conductisme de Pavlov és el concepte de modulació: Els estímuls no actuen sobre totes les persones de la mateixa manera, sinó que els estímuls que la persona hagi rebut anteriorment i seguirà modulant-se en funció dels estímuls que rebi posteriorment.
1.2.
CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL O OPERANT (Skinner) Skinner no només es preocupa de descriure la conducta sinó que també vol modificar-la mitjançant “programes de reforçament”, amb els quals busca crear un hàbit.
Objectius dels programes de reforçament:  Mantenir o augmentar la freqüència d’una determinada conducta.
 Reduir o extingir la freqüència d’una determinada conducta.
16 Per mantenir o augmentar la freqüència d’una conducta utilitzarem:  Reforç positiu: Donar al subjecte alguna cosa positiva, recompensa o premi, quan fa la conducta desitjada:   Primaris: Aconseguir menjar, aigua...
 Secundaris: Diners...
Per reduir o extingir la freqüència d’una conducta utilitzarem:  No reforç.
 Càstig: Sempre que sigui possible utilitzarem el reforç i, només quan sigui necessari, el càstig. Aspectes a tenir presents:  Han de quedar ben clares les conductes que comporten càstig.
 El càstig s’ha de presentar de forma consistent, sempre que es doni la conducta a extingir.
 Ha de ser proporcional a la gravetat del fet.
 Hem d’assegurar-nos que el càstig es compleix.
 L’aplicació ha de ser el més immediata possible.
 Ha de quedar clar quina és la conducta alternativa adequada i que serà reforçada.
 La conducta a castigar no ha de ser reforçada mai.
Per a l’aprenentatge de conductes complexes, Skinner proposa l’encadenament/ emmotllament: Consisteix en anar reforçant gradualment les diferents conductes que portaran a la realització final del comportament desitjat: 1. Selecció del comportament nou a aprendre.
2. Desglossament del comportament en les conductes que el composen.
3. Reforçament parcial per arribar, per aproximacions successives, al comportament final Exemple: Parlar en públic, conduir un cotxe, participar un esport, tocar un instrument...
1.3.
TEORIA DE L’APRENENTATGE SOCIAL (Bandura) Considera que una conducta s’aprèn no només rebent nosaltres el reforç, sinó també observant els reforços que reben els altres.
Aprenem a partir de l’observació de models, a partir de la imitació (aprenentatge vicari).
17 La capacitat simbòlica del ser humà permet que pugui imaginar-se les conseqüències de la seva conducta sense necessitat de dur-la a terme.
Introdueix la variable persona.
L’infant aprèn observant les conseqüències que tenen les conductes dels altres (germans, companys...) per tant, en l’aprenentatge, el subjecte intervé activament, elabora els estímuls que li arriben de l’exterior amb la seva capacitat cognitiva.
Processos que intervenen en l’aprenentatge vicari:  Atenció.
 Codificació de la informació.
 Retenció a la memòria.
 Reproducció motora.
 Motivació (present en tots els processos anteriors).
18 MÒDUL 2: ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT 19 UNITAT 1: DESENVOLUPAMENT PRENATAL 1. CAUSES I FACTORS DE RISC 1.1.
CAUSES GENÈTIQUES Les deficiències vindran provocades per alteracions en la càrrega genètica de l’individu, en els seus gens, cromosomes, poden ser: 1. HEREDITÀRIES: Els progenitors ho transmeten a la seva descendència. Exemple: hemofília.
2. NO HEREDITÀRIA: L’alteració genètica es produeix durant les mitosis inicials (subdivisions successives de l’òvul fecundat). Exemple: Síndrome de Down (Trissomia del cromosoma 21) afecta 1 de cada 600 naixements.
1.2.
CAUSES PRENATALS Les deficiències es produeixen durant la gestació, és a dir, un embrió o fetus sa, pateix algun tipus d’agressió durant l’embaràs que farà que pateixi alguna deficiència o malformació.
Factors de risc durant l’embaràs:  Mala nutrició.
 Intoxicacions (alcohol, drogues, fàrmacs no adequats...).
 Irradiacions.
 Malalties (rubèola...).
 Infeccions.
 Traumatismes...
1.3.
CAUSES PERINATALS Les deficiències es produeixen en el moment del part. Després d’un embaràs sense problemes, en el moment del part es produeix alguna situació no desitjada:  Anòxia: Durant uns segons no arriba prou oxigen al cervell i es produeix necrosi (mort) de neurones.
 Traumatismes: Per exemple, una incorrecta utilització de l’instrumental sanitari (fòrceps, ventoses...)  Incompatibilitat RH mare – fill ...
20 2. TEST D’APGAR Als nadons, al néixer se’ls passa un seguit de proves (estructures en el test d’APGAR). Se’ls passa al néixer, després de 5 minuts i després de 10 minuts per avaluar les constant vitals del nounat.
Consta de 5 indicadors que s’avaluaran de 0 a 2: 0. Totalment deficitari.
1. Mitjanament deficitari.
2. Normal.
COLOR 2 1 0 Rosat Color blavós a les -Color blavós a tot el extremitats cos.
-Pàl·lid RESPIRACIÓ Plor fort Plor dèbil Plor absent ACTIVITAT >100 pulsac./minut <100 pulsac./minut Absent Bon to, flexió To dèbil, hipotonia Atonia Resposta dèbil No hi ha resposta CARDÍACA TO MUSCULAR correcte REFLEXOS Resposta correcta Si el resultat de l’APGAR és superior a 8, significa que és un nadó sense problemes, si és més baix que 8, s’ha d’observar l’evolució del nen.
Quan hi ha una puntuació baixa en el primer moment, és interessant observar l’evolució de la puntuació del test d’APGAR en les passacions posteriors (5 min i 10 min).
Un 4 – 8 – 10 és millor que un 6 – 6 – 6 perquè indica que l’infant es recupera.
21 UNITAT 2: INFÀNCIA 0 – 2 ANYS Tots els desenvolupaments (motriu, cognitiu, afectiu, social, etc.) estan íntimament relacionats entre ells, però desglossem per motius didàctics.
1. DESENVOLUPAMENT MOTRIU Les primeres conductes són els reflexos:  Reflex de succió.
 Reflex d’orientació.
 Reflex de prensió.
 Reflex de Moro.
 ...
Lleis de maduració de la motricitat:  Cèfalo-caudal: Els músculs maduren de dalt (cap) a baix (peus).
 Pròxim-distal: Els músculs maduren del tronc cap a les extremitats.
 Activitats en massa-activitats específiques: Els moviments es van fent més precisos.
 Flexors-extensors: Primer és la flexió i després l’extensió.
Principals adquisicions motrius: 1. Aguantar el cap.
2. Rodar.
3. Aguantar-se assegut.
4. Seure.
5. Desplaçar-se (gatejar, arrossegar-se...).
6. Posar-se dret.
7. Caminar.
8. Córrer.
9. Pujar escales.
Esquema corporal: L’experiència que té el nen del seu propi cos. El nadó té una experiència confosa del propi cos i del que l’envolta. A mesura que avança en el seu desenvolupament, el nen ha d’organitzar les sensacions que li arriben de l’exterior i les sensacions que li arriben de l’interior d’ell mateix. L’infant s’organitza com a individu en un món existeixen altres objectes i individus.
22 2. DESENVOLUPAMENT COGNITIU Segons la Teoria de Piaget estem en l’Estadi Sensoriomotriu: l’inici de la intel·ligència són les sensacions i el moviment. La intel·ligència parteix de l’acció.
 Conductes reflexes (0 – 1 mes)  Reaccions circulars primàries (1 – 4 mesos)  Reaccions circulars secundàries ( 4 – 10 mesos)  Reaccions circulars terciàries (10 – 24 mesos) Principal adquisició: Permanència d’objecte.
Com aprenem? Els primers 6 mesos de vida els aprenentatges es fan per condicionament clàssic, és a dir, per associació.
A mesura que creixem, i sobretot en la infància, aprenem per condicionament instrumental i per imitació.
3. DESENVOLUPAMENT AFECTIU La vida afectiva dels primers mesos de vida es troba lligada a les sensacions orgàniques. Les reaccions emotives que provoquen tenen un caràcter absolut i total.
Segons la Teoria Psicoanalítica de Freus: l’infant de 0 a 2 anys passaria per dues etapes:  Etapa Oral (0 – 18 mesos): la font de plaer està a la boca.
 Etapa Anal (18 mesos – 3 anys): La font de plaer se situa a l’anus.
S’inicia el Jo.
Segons la Teoria de les Relacions Objectals, l’infant, de 0 a 2 anys passaria per tres separacions: 1a separació: El naixement.
2a separació: El deslletament.
3a separació: La marxa La relació afectiva nadó – mare és decisiva perquè aquestes separacions vagin fent-se de forma adequada.
23 24 Durant aquesta etapa les emocions es van deslligant progressivament del que és immediat i l’infant és capaç de poder esperar.
L’adult té un paper important en la interpretació serena de les emocions de l’infant; del que li està passant. Estem ajudant al nen o a la nena a aprendre a interpretar el que sent i el que li passa.
4. DESENVOLUPAMENT SOCIAL La vida social dels dos primer any de vida es basa principalment en la relació amb els adult i, més concretament, amb la mare o persona que en té cura. Pràcticament no existeix relació amb els altres nens i nenes de la seva edat.
Segons la Teoria Psicosocial d’Erikson l’infant de 0 a 2 anys hauria de superar els següents reptes:  CONFIANÇA vs DESCONFIANÇA (0 – 1 anys): Entorn: Mare o persona que en fa la funció.
Confiança en ser cuidat i estimat; en que li seran satisfetes les seves necessitats vitals (físiques i emocionals).
Per superar el repte de la confiança, aquesta satisfacció de les necessitats ha de ser constant i regular (les mateixes persones, els mateixos espais, els mateixos horaris...)  AUTONOMIA vs VERGONYA/DUBTE  Autonomia deguda al propi desenvolupament i maduració: caminar, controlar esfínters, parlar...
 Autonomia social: Aprenentatge d’hàbits: higiene, vestir, menjar, dormir...
Per tal de superar el repte, l’adult ha de mostrar davant l’infant fermesa, però també tolerància.
Aprenentatge d’hàbits: Els hàbits no són innats, sinó el resultat de l’educació. Com s’adquireixen?  A través de la repetició, les rutines.
 Imitant les conductes dels models referents.
 No recordant constantment què ha de fer l’infant i animant-lo quan ho fa bé.
 No resolent allò que l’infant ja sap fer.
25 5. DESENVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC El llenguatge té dues funcions principals: 1. Funció d’estructuració del pensament (molt lligada al desenvolupament cognitiu i a l’adquisició de la funció simbòlica).
2. Funció comunicativa (molt lligada al desenvolupament afectiu i social).
El llenguatge és la integració de la forma, el contingut i l’ús: 1. Forma: Les paraules i les regles per ajuntar-les (sintaxi, gramàtica).
2. Contingut: El significat de les paraules i les frases.
3. Ús: La intencionalitat comunicativa, el context en el qual utilitzem el llenguatge.
El nen va integrant les 3 dimensions d’una forma natural (molt diferent a quan estudiem un idioma d’adults en que a classe aprenem forma/contingut i no és fins que l’utilitzem en situacions reals que incorporem l’ús).
Hi ha determinades situacions (com és el cas de l’autisme) que sovint trobem que el nen diu paraules (forma) però sense intencionalitat comunicativa (contingut/ús).
5.1.
EL DESENVOLUPAMENT PRELINGÜÍSTIC (0 – 2 anys) Dels 0 als 2 anys estem en l’etapa prelingüística, d’adquisició del llenguatge. A partir dels 2 anys podem dir que entrem pròpiament en l’etapa lingüística, de consolidació del llenguatge.
El procés que segueix l’infant fins a dir la primera paraula és el següent: 6. Plors/crits: Inicialment és una resposta que reflexa a la gana, el son, el fred..., però ben aviat adquireixen funció comunicativa (per atraure l’atenció de la mare).
7. Joc vocal: El nen “prova”, “assaja”, es diverteixen fent son i sentint-se ell mateix. És una mostra que el nen està tranquil i content.
8. Ecolàlia: Repetició de monosíl·labs (bla-bla, ta-ta, ...) sense intenció comunicativa aparent. S’inicien els aspectes prosòdics del llenguatge: l’entonació, la intensitat...
Dels 9 als 12 mesos l’infant comprèn en sentit general del que se li diu. Comprèn el to i els gestos que acompanyen les paraules.
Al voltant del primer any l’infant diu la primera paraula.
26 Dels 12 als 24 mesos diem que els nens estan en l’etapa del petit llenguatge (Baby talk):  Paraules-frase: Utilització d’una paraula per definir tota una acció.
 Generalitzacions o extensions semàntiques: Utilització d’una mateixa paraula per designar diferent objectes.
 Onomatopeies: Dir les coses pel soroll que fan.
A nivell general hem de tenir present que la comprensió sempre és abans que l’expressió. El nen és capaç d’entendre abans de començar a parlar. Aspecte que també es traslladable a l’aprenentatge d’un idioma, on sovint comencem a entendre abans de ser capaços d’expressar-nos.
27 UNITAT 3: INFÀNCIA 2 – 7 ANYS De bebè a nen En l’etapa dels 2 als 7 anys, l’infant fa adquisicions de gran importància per anar fent la seva pròpia configuració del món.
1. DESENVOLUPAMENT MOTRIU  Motricitat gruixuda (a nivell de tot el cos): Progressos en el caminar amb seguretat, pujar i baixar escales, córrer, saltar, anar en bicicleta...
 Motricitat fina (a nivell d’activitat manual): Progressos en l’habilitat d’agafar i coordinar: agafar els coberts, peces petites, agafar el llapis, pintar, rudiments de l’escriptura...
Lateralitat: Predomini motor d’un costat sobre l’altre. L’hemisferi dret controla la part esquerra del cos i a l’inrevés. El procés de lateralització culmina al voltant dels 6 anys. la lateralitat s’acostuma a observar a nivell de mà, ull i peu.
Lateralitat creuada: quan no coincideix la dominància de mà, ull i peu.
Esquema corporal: l’experiència que té el nen del seu propi cos tant en repòs com en moviment. El procés de configuració del propi esquema corporal és gradual: cap a l’any prenem consciència de nosaltres mateixos, cap els 18 mesos integrem les diferents parts del cos; i al voltant dels 6 anys l’infant ja pot organitzar el món en funció de la posició del cos: davant, darrere, dreta, esquerra, dalt i baix. ja pot, per tant, orientar-se en l’espai.
2. DESENVOLUPAMENT COGNITIU Segons la Teoria de Piaget estem en l’estadi preoperatori; subestadis: 1. Pensament simbòlic i preconceptual (2 – 4 anys).
Característiques: a. Aparició de la funció simbòlica: Es manifesta a través del llenguatge, el dibuix i el joc.
b. Realisme intel·lectual.
c. Pensament preconceptual.
28 2. Pensament intuïtiu (5 – 7 anys).
Característiques: a. Intuïció de causa-efecte.
b. Egocentrisme.
c. Animisme i pensament màgic.
d. Centració.
e. Irreversibilitat.
f.
No existeix conservació de la matèria.
3. DESENVOLUPAMENT AFECTIU Segons la Teoria Psicoanalítica de Freud, l’infant de 2 a 7 anys passaria per les etapes: 1. Etapa anal (18 mesos – 3 anys): La font del plaer se situa en l’anus. S’inicia el Jo.
2. Etapa fàl·lica (3 – 5 anys): La font de plaer se situa en els genitals. S’inicia el Superjó.
(Complex d’Edip).
L’infant comença a poder-se autocontrolar.
Segons la Teoria de les Relacions Objectals, l’infant de 2 a 7 anys passaria per tres separacions: 4a separació: La parla.
5a separació: El control d’esfínter/l’oposicionisme.
6a separació: L’escolarització.
3.1.
AUTOCONCEPTE I AUTOESTIMA Com es forma? 1. A partir del que ens diuen els altres de nosaltres mateixos (especialment les persones significatives).
2. A partir de les nostres pròpies experiències.
29 Com es potencia? 1. Fent valoracions positives o enfocades de forma positiva.
2. Evitant les comparacions.
3. Animant a fer al nen allò que pot fer i reconeixent el seu èxit (reforçant positivament).
4. No ridiculitzant, ni rebaixant al nen.
L’objectiu és que l’infant estigui feliç de ser qui és i com és.
En aquesta edat, les emocions i sentiments s’expressen de forma molt directe i sense passar excessivament pel filtre de la raó.
És l’etapa en que queden configurada l’estructura bàsica de personalitat. Una relació sana i equilibrada amb els pares ajuda a estructurar correctament aquestes bases.
30 UNITAT 4: INFÀNCIA 7 – 12 ANYS De nen a preadolescent Canvis físics a nivell de configuració: S’adquireix una major proporcionalitat (el cap es fa més petit en relació al cos i les extremitat s’allarguen i s’enrobusteixen) i esveltesa.
1. DESENVOLUPAMENT MOTRIU  Motricitat gruixuda (a nivell de tot el cos): Augment de la força, l’equilibri, la precisió, la resistència i l’harmonia de moviments. Prenen importància el jocs de força, acrobàcia, lluita, jocs d’equilibri... en els quals es posin de manifest les noves adquisicions esmentades.
 Motricitat final (a nivell d’activitat manual): Es completa la coordinació motriu; fet que li permet fer progressos importants en escriptura, dibuix, manualitats, etc.
2. DESENVOLUPAMENT COGNITIU Segons la Teoria de Piaget estem en l’estadi de les operacions concretes, principal adquisició: Accés a la lògica concreta, basada en la realitat propera a l’infant.
Característiques de l’estadi: 1. Desenvolupament del pensament verbal lògic.
2. Superació de l’egocentrisme.
3. Captació simultània de diferents aspectes d’un mateix objecte.
4. Reversibilitat.
5. Conservació de la matèria.
6. Augment de l’atenció-concentració i la memòria.
3. DESENVOLUPAMENT AFECTIU Segons la Teoria Psicoanalítica de Freud, l’infant de 7 a 12 anys passaria per l’etapa de latència: Hi ha una disminució de l’impuls sexual; per tant, una tranquil·litat a nivell afectiu.
L’infant pot dirigir l’energia a conèixer l’entorn a la comprensió del que passa al seu voltant.
Segons la Teoria de les Relacions Objectals, l’infant de 7a 12 anys passaria per la 6a separació, L’escolarització.
L’infant és més capaç de controlar les seves emocions, l’afectivitat no és tant “externa”, tan “observable”. No s’exterioritzen tant els sentiments com en l’etapa anterior.
31 Ja podem treballar la voluntat (fixar-se petits objectiu a assolir) i la responsabilitat (encomanar-li petites tasques).
4. DESENVOLUPAMENT SOCIAL Segons la Teoria Psicosocial d’Erikson l’infant hauria se superar els següent repte: competència VS INFERIORITAT: 1. En referència als aprenentatges escolars.
2. En referència a les relacions amb els companys.
4.1.
GRUP D’IGUALS Funcions: 1. Afavoreix la pròpia identitat i autoestima.
2. És una font de valor i normes.
3. Dóna seguretat i noció de pertinença.
4. Possibilita l’aprenentatge d’habilitats socials.
5. Ajuda al desenvolupament cognitiu.
32 UNITAT 5: ADOLESCÈNCIA L’adolescència és una etapa que sabem quan comença però quan acaba: Quan deixem de ser adolescents i ens incorporem a la vida adulta? La societat marca com a frontera els 18 anys (majoria d’edat, carnet de conduir, dret a votar...) però hem de tenir presents que és una frontera social més que no pas biològica.
Els factors ambientals (família, escola, barri, amics) ens porta a dir que no hi ha només adolescència, sinó moltes adolescències.
Dimensió corporal:  Importants canvis físics: Els canvis físics en l’adolescència s’inicien en la pubertat amb la maduració sexual. Els canvis corporals comporten passar d’un cos d’infant a un cos d’adult en pocs anys.
 Autoconcepte: És important que coneguem aquests canvis i, sobretot, la seva influència en la manera com l’adolescent reconfigurarà el seu autoconcepte.
1. DESENVOLUPAMENT COGNITIU Segons la Teoria de Piaget estem en l’estadi de les operacions formals (a partir dels 12 anys).
Principal adquisició. Accés al pensament abstracte.
Característiques d’aquest estadi: 1. Es passa de treballar amb el que és real per treballar amb el que és possible (pensament abstracte).
2. S’utilitza el mètode hipotètic-deductiu: podem plantejar i verificar hipòtesis.
3. Es pot tenir la idea d’infinit.
4. Es poden imaginar solucions per discutir-les.
5. Es té consciència del seu propi pensament (metacognitiu).
6. Les relacions entre els coneixements es complexifica i s’adquireix una visió més unitària del món.
33 2. DESENVOLUPAMENT AFECTIU Segons la Teoria Psicoanalítica de Freud, a partir de l’adolescència entrem en l’etapa genital, moment en que culmina la maduresa sexual. Necessitat d’estimar i sentir-se estimat.
Enamorar-se (agradar, sentir-se valorat, donar i rebre afecte...). Idealització de la situació.
Segons la Teoria de les Relacions Objectals, l’adolescència és la 7a, i última, separació: Un cop superada, l’individu podrà ser autònom a nivell afecti, ja podrà cuidar-se sol.
2.1.
TRESTS COMUNS DELS ADOLESCENTS 1. Importància de les emocions i dels sentiments: Època de turbulència afectiva i de tornar a un cert “subjectivisme”.
2. Variacions en l’estat d’ànim.
3. Tenir comportaments de risc.
4. Intentar forçar les normes que han posat els pares o la comunitat.
5. Perdre el temps...
Però a la vegada és l’època de: 1. Els gran ideals, 2. L’autenticitat, 3. La sinceritat, 4. Les utopies, 5. Els descobriments, 6. Detectar les incoherències dels adults, 7. Primers amors, 8. ...
3. DESENVOLUPAMENT SOCIAL Segons la Teoria Psicosocial d’Erikson l’adolescent hauria de superar el següent repte: IDENTITAT vs DISPERCIÓ/CONFUSIÓ: L’adolescent viu molts canvis en poc temps que el porten a haver de refer la seva identitat formada durant els anys d’infància. Els canvis provoquen inseguretat, fan que l’adolescent necessiti recolzar-se en els companys, fondre’s en el grup per no sentir-se exclòs, adoptar la identitat grupal quan encara no sap ben bé què vol ni qui és...
34 El repte, per tant, és aconseguir una identitat pròpia de la qual sentir-se orgullós. Sentir-se feliç i content de ser qui és i com és.
Com s’aconsegueix aquesta redefinició de la identitat? A través de:  L’apreciació que fan persones significatives.
 L’enfrontament amb els pares i l’autoritat.
 Les activitats que es realitzen.
 Les pròpies apreciacions de capacitats i limitacions.
 La identificació amb persones significatives.
Quines són les persones significatives en la nostra societat actual? El grup d’iguals, funcions:  Dóna autonomia.
 Afavoreix la pròpia identitat i autoestima.
 És una font de valors i normes.
 Possibilita l’aprenentatge d’habilitats socials.
 Ajuda al desenvolupament cognitiu.
35 UNITAT 6: JOVENTUT Quan comença la joventut? Quan acaba? Segurament les respostes seran molt diferents segons el tipus de societat i cultura des de la qual parlem, segons el país, segons l’època.... I és que, com ja apuntàvem en l’adolescència, en la joventut pesen més les influències ambientals o de l’entorn, que les pròpiament biològiques o innates (influències decisives en la infància). La joventut és un grup d’edat especialment sensible als canvis històrics i socials.
Què unifica els joves? El fet de començar a assumir responsabilitats, prendre les pròpies decisions... En definitiva tenir una identitat prou consolidada com per començar a “ser amo” de la pròpia vida.
Tradicionalment això es concretava en:  Finalització dels estudis.
 Accés al mercat laboral.
 Emancipació de la llar familiar (vida independent).
Però actualment aquests 3 indicadors estan del tot qüestionats.
1. DESENVOLUPAMENT COGNITIU Millora i major complexitat del Període de les Operacions Formals de Piaget.
Característiques fonamentals:  Major equilibri sentir-pensar.
 Major equilibri idealisme-realisme crític.
 Adquisició d’una visió unitària del món.
 Orientació vers uns valors i ideals.
36 2. DESENVOLUPAMENT AFECTIU El jove no està sotmès als canvis de creixement i té major control sobre els seus sentiments.
Segons la Teoria Psicosocial d’Erikson, el jove hauria de superar la INTIMITAT vs AÏLLAMENT El repte de la intimitat consisteix en poder establir relacions estretes i profundes amb:  Els altres (grup reduït d’amistats, parella...).
 Una vocació/activitat professional.
Si no s’aconsegueix aquesta intimitat, podem caure en el pol de l'aïllament en veure que tothom al nostre voltant va superant el repte i nosaltres, en canvi, no acabem de trobar aquella/es persona/es amb qui poder-ho compartir tot, ni aquella vocació que ens apassioni.
3. DESENVOLUPAMENT SOCIAL Evolució del grup d’iguals:  Evolució cap a grups més restringits.
 Elecció més estable d’amistats.
 Creixement de la reciprocitat.
 Disminució de la influència de la pressió del grup.
 Comportament social més tranquil.
 Formació de parelles.
37 UNITAT 7: EDAT ADULTA La psicologia s’ha començat a interessar per l’estudi de l’edat adulta en els darrers anys amb la incorporació de la perspectiva del cicle vital. Hi ha acord entre els diferents autors a considerar que l’adultesa està marcada per uns esdeveniments socials que provoquen uns canvis estructurals de rols.
Tot i que la societat ha canviat en les darreres dècades, encara actualment es veu la persona adulta com aquella que porta a terme el seu Projecte Vital: sigui a nivell familiar (parella, fills), laboral (professió) o d’altra mena (religiós, social, polític).
1. DESENVOLUPAMENT COGNITIU Millora i major complexitat del Període de les Operacions Formals de Piaget.
Model cognoscitiu de Cattell:   Intel·ligència fluida  Capacitat cognitiva innata.
 Rapidesa de raonament, formació de conceptes abstractes....
Intel·ligència cristal·litzada  Capacitat cognitiva influenciada per la cultura.
 Experiència viscuda, coneixements adquirits, intel·ligència pràctica...
2. DESENVOLUPAMENT AFECTIU I SOCIAL Segons la Teoria Psicosocial d’Erikson, l’adult hauria de superar la GENERATIVITAT vs ESTANCAMENT.
Ser generatiu significa treballar per les generacions futures, ser productiu pensant en els que vindran.
L’adult ha de treballar per a les generacions futures, a través bàsicament de la família (compromís amb la parella i els fills) i/o del desenvolupament de la seva vocació (professional, social, religiosa, política...). És a dir, fent créixer el seu Projecte Vital. Si no s’aconsegueix aquesta generativitat, podem caure en el pol de l’estancament: trobar-nos atrapats en una situació vital que no ens agrada (familiar/professional), a la que potser ens hem vist abocats sense triar-la i amb dificultats per sortir-ne.
Fem servir la paraula “estancament” perquè fa referència a no poder abocar la nostra generativitat a res ni a ningú. Estem “estancats”.
38 2.1.
GENERATIVITAT EN RELACIÓ A LA FAMÍLIA Parella: aprofundir en la intimitat Fills: Treballar pels fills (educant-los, fent-los créixer...) és una forma clara de treballar per les generacions futures.
 Permeten satisfer la necessitat de generativitat en el terreny afectiu.
 Donen identitat.
 Ajuden a la realització personal.
 Permeten una projecció de futur.
 Possibiliten viure una experiència creativa.
2.2.
GENERATIVITAT EN RELACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE LA VOCACIÓ (professional, religiosa, social, política): FUNCIONS  Funció de supervivència.
 Funció d’activitat física i/o intel·lectual.
 Funció d’organitzador de l’existència.
 Funció de reconeixement social.
 Funció de contribució social.
 Funció socialitzadora.
 Funció d’autorealització.
39 UNITAT 8: SENECTUT En les primeres edats els factors maduratius són determinants pel pas d’una etapa a la següent, però en les darreres edats el que marca el pas d’una etapa a la següent acostuma a ser un factor “social”.
Quan deixem de ser adults i comencem a ser vells? Els 65 anys és clarament una frontera social. Deixem de ser treballadors per passar a ser jubilats.
A mesura que anem avançant en el cicle vital, a mesura que ens fem grans, els factors ambientals van tenint més importància. Això fa que, dues persones de 70 anys puguin tenir característiques molt diferents i que només s’assemblin en l’edat.
Quan s’és vell? Quan la nostàlgia del passat és més gran que la il·lusió pel futur.
1. DESENVOLUPAMENT AFECTIU I SOCIAL Segons la Teoria Psicosocial d’Erikson, la persona adulta hauria de superar la INTEGRITAT DEL JO vs DESESPERACIÓ Com s’aconsegueix la integritat del jo?  Mitjançant l’acceptació de la vida que s’ha viscut (tant dels aspectes positius com dels negatius): tots ells han ajudat a la persona a ser tal i com és ara.
 Mitjançant l’acceptació serena de la mort.
 Relacions amb el treball: jubilació.
 Relacions amb la família: parella (o viduïtat); fills i néts.
 Relacions amb la comunitat propera.
 En les relacions cal trobar l’equilibri entre:  Independència – assistència.
 Cal saber adaptar-se als nous rols: avi/àvia; vidu/vídua, jubilat/da...
40 41 42 43 44 45 ...

Tags: