Sist cardiovascular (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 11/11/2014
Descargas 38
Subido por

Vista previa del texto

EL sistema cardiovascular Es un sistema de tubs interconnectats (els vasos) per on circula un fluid (la sang) bombejat per una bomba muscular (el cor.
Organització Esta composat per :   Cor: Funció de bomba muscular, es l’encarregat de permetre el flux de la sang Vasos o Arteries: Qualsevol pas que surten del cor cap a zones mes perifèriques.
o Arterioles: Regulen el flux y la resistència de la sang. Es molt important ja que determina on arribarà mes quantitat de sang en diferents casos.
o Capil·lars: Intercanvi d’oxigen y CO2 o Venes: Circuit que primerament, son venes molt petites fins que es formen les grans venes, que son les que retornen la sang al cor.
(foto anatomia del cor) Ventricle esquerre AortaArteriesArteriolesCapil·larsVenesVenes cavesAurícula dreta.
El flux sanguini a traves del sistema cardiovascular, depèn del gradient de pressió i no dels valor absoluts de pressió.
La resistència es inversament proporcional al flux, y el gradient de pressió es directament proporcional al flux R=constant(VxL/r^4) V=viscositat sang L=Llargada vas R=radi Les arterioles tenen una gran importància en quant a la resistència ja que juga un paper en el radi, es a dir, en el denominador de la fracció.
Histologia del miocardi El teixit del miocardi esta format per múscul estriat involuntari. Aquest múscul te unes unions, uns discos intercalats. El fet de que hi hagi aquesta unió, fa que hi hagi una comunicació amb fibres, y poden fer una propagació en xarxa. Les unions contenen canals iònics que permetran que els ions es transportin d’una fibra a una altra.
El potencial d’acció d’una fibra miocardica, es important tenir en compte la fase de Meseta, que seria la fase de despolarització mantinguda. En aquest cas, després de la despolarització rapida on entren sodis, en aquest cas entren calci, això fa que el potencial es mantingui durant una estona.
Sistema de conducció cardíac Nodul sinusalNodul auriculoventricularFascicle auriculoventricularBranca dreta i esquerra del fascicle auriculoventricularPlexe subendocardic o fibres de purkinje.
El nivell d’exitabilitat del nòdul sinusal sol ser molt alt.
Potencial d’accio fibres del sistema de conducció En quant al potencial d’acció de les fibres del sistema de conducció: Regulacio del cabal cardíac 1. Recarrega: Aumentara el retorn venos i el VDFRegulacio intrínseca contractilitatLlei Frank Starling 2. Contractilitat: regulació intrínsecaSN autònom 3. Postcarrega: PA SNSAumenta la frequencia cardíaca. Augmenta la contractilitat perquè augmenta la entrada de calci en les primeres fases.
SNPDisminueix la frequencia cardíaca Efecte inotròpic positiu: Vol dir que te un efecte positiu sobre la contractilitat del miocardi.
Regulacio de la frequencia cardíaca Es gracies al sistema nerviós autònom.
Si el SNS augmenta la frequencia cardíaca i el SNP disminueix la frequencia cardíaca. El SNS augmentara el cabal cardíac i el SNP disminuirà el cabal cardíac.
Regulació pressio arterial Regulacio pressio arterial (rapida, depèn del SNA) Reflex baroreceptor Esta regulat per un reflex barorreceptor.
1. Tindrem un estímul, que seria un canvi en la pressio arterial.
2. Hem de tenir un receptor que els detecti, en aquest cas seran els baroreceptors.
Aquests estan situats a les arteries, però hi ha dos llocs en concret on hi ha la quantitat mes gran. Un lloc es la a la crossa de l’aorta i l’altra a la bifurcació de la caròtida.
3. Vies aferents 4. SNC: Centre cardiovascular 5. Vies eferents: Vies del sistema nerviós simpàtic i del sistema nerviós parasimpàtic.
Organs efectors: Cor Miocardi de conducció(SNS, beta1) i miocardi contractil(SNS,beta1) Vassos (múscul llis)   Arterioles (alfa1) Venes (alfa1) (els capil·lars no tenen capa muscular, no estan irrigades) El sistema nerviós parasimpàtic inerva sobretot miocardi de conducció. De manera global, no es troba inervacions dels vassos per part del sistema nerviós parasimpàtic.
El fet de que augmenti la frequencia cardíac i el volum sistòlic, provocarà un augment en el cabal cardíac. Aixo es deu gracies a les fibres beta1 del sistema nerviós simpàtiques. En quant a les arterioles, serà important també perquè el fet de produirse la dilatació, provocarà un augment de la resistència perifèrica, i, juntament amb l’augment del cabal cardíac per part de les fibres beta1, provocarà un augment de la pressio arterial.
Les venes també realitzaran vasoconstricció, i provocarà que augmenti el retorn venos. Aixo provocarà l’augment del volum diastòlic final, augmentant també el volum sistòlic, augmentant a la vegada el cabal cardíac. (llei de Frank Starling).
Pero a mes a mes, el nostre organisme, fara una altra funció, inhibir el sistema nerviós parasimpàtic.
El primer que fa el centre cardiovascular es inhibir aquest sistema nerviós parasimpàtic. Si no en te prou amb ell mateix, activa el sistema nerviós simpàtic.
Es el mecanisme mes important en el sistema cardiovascular, el reflex baroreceptor.
Regulacio de la pressio arterial (lenta) Es un mecanisme en el qual intervé sobretot mecanismes hormonals.
1. Hormona ADH o antidiürètica (vasopressina). La seva funció es la de la eliminació de aigua per la orina. El que s’esta fent es mantenir la volèmia.
Aquesta hormona també te un efecte de vasoconstricció, tant de les arterioles com de les venes.
2. Renina-Angiotensina-Aldosterona: EL ronyo es molt sensible a la disminució de la pressio arterial. El ronyo secreta renina, que es un enzim (enzim convertidor angiotensina) que fa que una proteïna que sintetitza el fetge, que s’anomena angiotensinogen, fa que es transformi en angiotensina II.
3. Angiotensina II: Fa vasoconstricció, i provocarà que hi hagi un augment de la pressio arterial 4. Aldosterona: Disminueix també la diuresis, per un mecanisme diferent a l’ADH Model funcional del sistema cardiovascular Les arteries tenen propietat elàstica, tenen mes quantitat de múscul llis que no pas a les venes.
A les venes, tenen una paret mes prima, no son massa elàstiques i son molt distensibles, això vol dir que tenen gran capacitat per a mantenir volum en el seu interior.
Arteries 1.
2.
3.
4.
Contraccio ventricular Obertura de vàlvules semilunars Arteries elàstiques s’expandeixen i emmagatzemen la pressio Relaxacio ventricular Son reservoris de pressio motriu.
La pressio arterial: Es la pressio hidrostàtica que exerceix la sanga contra la paret dels vassos.
La genera la força de la contracció ventricular.
PAM: Pressio arterial mitja Arterioles S’encarreguen de regular el flux als teixits gracies a variacions en el seu diàmetre. Les arterioles estan inervades pel SNS. Sempre envia un impuls mínim per mantenir el to basal.
...