Plantes Vasculars. Tema 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Plantes Vasculars
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 18/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: ELS LICÒFITS En el Silurià (470 – 450 m.a.) apareixen les primeres plantes terrestres, en el Devonià (416 – 359 m.a.) les primeres plantes vasculars colonitzen tots els hàbitats favorables. I durant el Permià i el Carbonífer (359 – 251 m.a.) es produeix el domini dels licòfits i d’altres pteridòfits.
Ordres de les Lepidodendrals (†) [dendro, arbre] Grup fòssil que va viure des del Devonià fins al Permià, i van ser molt abundants a finals del Carbonífer.
Eren propis d'ambients humits i van tenir gran importància en l'evolució de la resta de vegetals i animals de l'època, i van acabar formant els jaciment d'hulla actualment explotats. Eren arboris i feien boscos en zones pantanoses (1 m ø i 30 m d'alçada) el sistema radical era poc desenvolupat.
Les tiges eren simples a la base i ramificades dicotòmicament a la part superior tenien creixement 2ari, càmbium i fel·logen primitiu. Eren heterospòrics i portaven microfil·les ligulades de 20 cm de llarg, de secció triangular disposades en rengles espirals.
Sigillaria [sigillum, segell], presentava cicatrius foliars en files longitudinals. Lepidodendron [lepidos, esquama, dendron, arbre], presentava cicatrius foliars en files romboïdals.
Què ha quedat de tots aquests grups de finals del Devonià i del Carbonífer? ORDRE DE LES LICOPODIALS Del grup dels aglossòpsids (que no tenen lígula a les microsporofiŀles) en queda Lycopodium (supergènere) [likos, llop, pous, peu] i Phylloglossum (Austràlia) [phyllos, fulla, glossum, llengua].
Són plantes amb aspecte de molses, amb branques allargades i ramificades dicotòmicament que porten fulles microfil·les petites, disposades helicoïdalment al voltant de la tija.
És un grup ja plenament vascular: amb veritables arrels i amb fulles. Tiges amb feixos en disposició actinostela de forma estrellada o plectostela.
Tall de Lycopodium en secció transversal. L’estela és una plectostela i es caracteritza per un únic feix en el qual el floema penetra cap el xilema A la península Ibèrica: Lycopodium selago (Huperzia s.), Diphasium (Diphasiastrum) alpinum, L. Annotinum (Andorra), L. (Lycopodiella) cernua (Portugal), L. (Lycopodiella) inundata (Pirineus).
ORDRE DE LES SELAGINEL·LALS Grup de glossòpsids, amb lígules a les microsporofil·les, heterospòrics (diferència amb licopodis). Inclouen les selagineŀles, plantes pròpies de països tropicals i temperats amb unes 700 espècies. (Selaginella) [diminutiu de selago, una sabina] Presenten tiges rastreres, ramificades dicotòmicament, amb arrels que surten dels nusos, cobertes de fulles esquamiformes disposades en 4 sèries o bé en disposició helicoïdal. En algunes espècies de selaginel·la s’han tornat a activar els gens que confereixen tolerància a la dessecació, presents als briòfits i riniòfits, però no pas als licopodis, un fet que s’anirà repetint al llarg de l’evolució.
Tenen fulles esquamifores disposades en 4 sèries, amb unes fulles ventrals i unes fulles dorsals. Tenen un cilindre central prototstèlic, però dividit en 2-3 cilindres vasculars (meristel·les) fulles ventrals fulles dorsals Els gametòfits són petits que no surten gaire de les espores, i de fet ja es comencen a desenvolupar dins l'espora (germinació 1ària), i en algunes espècies els òrgans sexuals són madurs abans que l'espora caigui.
megaG, a dins de la paret de la megàspora micròspores Als Països Catalans només hi ha 2 espècies (Selaginella selaginoides i Selaginella denticulata).
Selaginella lepidophylla és una espècie que es troba des d’Arizona i Texas fins a Amèrica Central. També se l’anomena planta resurrectora, ja que quan té poca aigua s’asseca i es posa de color marronós i es plega en ella mateixa formant una bola. Quan s’hidrata es torna a desplegar i pren el seu color verd. Fins i tot quan la planta està morta, també realitza aquest moviment. Es troben fòssils de Selaginellites ja pel Carbonífer.
ORDRE DE LES ISOETALS Grup també glossòpsid i heterospòric, amb només 1 gènere: Isoetes (igual – anys). Propis de llocs humits o submergits. Viuen en medis humits i àcids, i presenten un metabolisme CAM. El corm és un cos arrodonit (amb aspecte de ceba petita) del qual en surten per la part superior fulles microfil·les, i per la part inferior arrels ramificades dicòticament.
Disposen de fulles de base ampla, on hi una lígula (= vel) que les protegeix. Són recorregudes per una nervació que prové del conducte central i evidentment no oberta. De fet la secció és quadrangular, més que no pas cilíndrica i amb 4 canals per intercanvi de gasos i flotar els que viuen submergits.
Creixen per un meristema apical; tija protostèlica amb poques Vel traqueides: la majoria de les cèl·lules del xilema maduren i donen parènquima. Els esporangis són dins la fòvea i són indehiscents (no s’obren espontàniament).
fòvea Les espores són ornamentades i no germinen fins que arriben a terra. Els gametòfits són petits i incolors.
Als Països Catalans tenim diverses espècies: Isoetes duriei, I. Histrix, I. velatum, I. Setaceum, I. lacustre, I. echinosporum (submergits, llacs Pirineus), I.
longissimum (Galícia).
Hi ha algun cas interessant de Isoetes, com el de Isoetes (Stylites) andicola, endèmica del Perú, que viu a més de 4000 m i no té estomes a les fulles.
Però llavors, si no té estomes, de què li serveix ser CAM ? Li pot servir potser per reciclar el CO2 de la respiració nocturna, o permetre la fixació de Carboni tot el dia, o que en plantes de grans altituds la descaboxilació de l’àcid màlic a les plantes CAM redueix la fotoinhibició.
TEMA 9: ELS EUFIL·LÒFITS. MONILÒFITS I: ELS EQUISETS Ordre de les equisetals (= esfenòfits, artròfits, calamòfits)  (cunya, nuós, canya), família de les equisetàcies. Equisetum (equisets, cues de cavall) Morfològicament són pteridòfits microfíl·lics, o sigui primitius, però la filogènia molecular els acosta a les falgueres típiques o eufil·lòfits.
Les plantes vasculars o traqueòfits comprenen 2 grans grups: - Els licòfits, el grup primitiu - els eufil·lòfits Una separació que va tenir lloc fa 400 m.a. El tipus d’espermatozoides biflagel·lats i la inversió de 30 kilobases de l’ADN cloroplàstic també ho demostra.
...

Comprar Previsualizar