botanica tema 8.4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: DIVISIÓ SPERMATOPHYTA (espermatòfits) Tema 8.4 : SISTEMA DE SOSTENIMENT i SISTEMA CONDUCTOR Sistema de sosteniment: - - La funció principal del sistema de sosteniment és donar rigidesa a la planta, evitar que aquesta es trenqui i evitar que en fer vent aquesta es desprengui del terra i retorni a la posició inicial.
El sistema de sosteniment està format per dos teixits diferents: o Col·lènquima:  Està format de cèl·lules vives amb cloroplasts, disposades de tal forma que queden sense espais intercel·lulars. Les seves parets estan engruixides desigualment i constituïdes de diverses capes de cel·lulosa i diverses capes de pectina. Presenten una forma bastant arrodonida.
 Les cèl·lules del col·lènquima tenen un origen primari.
 En podem diferenciar diversos tipus, un d’ells és el col·lènquima angular, en la família Lamiaceae es troba en els angles de les tiges ja que aquestes tenen una forma quadrada.
  Funció: donar elasticitat als pecíols i a les tiges.
Situació: generalment trobem el col·lènquima sota l’epidermis de les tiges herbàcies i de pecíols de fulles.
o Esclerènquima:  Està format per cèl·lules mortes que presenten parets lignificades per dipòsits de lignina (substància química formada a partir de polifenols) L’esclerènquima presenta un origen tant secundari com primari.
 Hi torbem dos elements diferents:  Cèl·lules pètries o esclereides: o La seva funció és donar rigidesa a la planta per tal que aquesta resisteixi la pressió.
o Es troben a les fulles i als fruits, on es localitzen en el mesocarp i l’endocarp i també a la closca d’alguns fruits. Exemple: nous.
*En un fruit, com per exemple la cirera, podem diferenciar les següents parts: *Epicarp: part més externa del fruit.
*Mesocarp: part carnosa de fruit.
*Endocarp: part que recobreix la llavor.
*Llavor.
o Presenten una morfologia molt diversa:  Agrupades.
 Ramificades.
 Estrellades.
 Arrodonides.
 Allargades.
o Exemples:  Pera: fan que la pera, en menjar-la, tingui una consistència sorrosa.
 Fulles de té: ens permeten saber si el té es veritable o s’ha adulterat amb una altra planta, ja que presenta cèl·lules pètries en forma estrellada.
 Fibres d’esclerènquima: o Estan formades per cèl·lules allargades, fusiformes, disposades (agrupades) en feixos longitudinals. Aquestes cèl·lules presenten una paret bastant gruixuda.
o La seva funció és donar rigidesa i elasticitat a la planta.
o Es troben en el cilindre cortical de les tiges, en el cilindre central (vasos conductors), o en el cilindre central de la medul·la de la rel, on fan una força de tracció, ja que la rel, quan la planta creix, ha de fer força cap avall, per tal de donar-li solidesa a la planta.
o Usos: les fibres d’esclerènquima poden tenir llargades variables i s’utilitzen en l’industria tèxtil.
 Exemples:  Lli: teixit que prové del Linum usitatissiumum i presenta una gran capacitat d’aborció i s’arruga amb facilitat.
 Rami: s’obté d’una planta asiàtica, Boehmeria nivea, d’on ja s’obtenien fibres fa més de 6.000 anys. Són unes fibres molt resistents, donen lloc a una vestimenta dura, que no s’arruga gaire i té una textura similar a la seda.
 Cànem: prové del Cannabis sativa i s’utilitza en la fabricació de cordes.
 Sisal: prové del Agave sisalana que és típic de les zones desèrtiques (aquesta és típica del Brasil) i es fa servir per elaborar cordes de gran resistència.
Sistema conductor: - La seva funció és conduir la saba bruta (a través del xilema, des de les rels a la planta) i la saba neta (a través de floema, per tota la planta).
El sistema conductor està format per dos tipus de teixits: o Floema o líber:  És un teixit que condueix substàncies orgàniques i aigua (saba neta), per tota la planta.
 Està format de cèl·lules allargades i vives, que han perdut el nucli però han conservat el citoplasma.
 Presenta dos elements conductors:  Cèl·lula o placa cribrosa: o Es troben en les gimnospermes.
o En els dos extrems presenten una àrea perforada que serveix per posar en contacte els protoplasts de les cèl·lules veïnes.
 o S’hi forma una substància que s’anomena cal·losa, similar a la cel·lulosa, que actua quan hi ha hagut una lesió en la planta. Constitueix un tap anomenat cal·lus que sobresurt de la superfície de la cèl·lula pe tal d’evitar que la saba elaborada es perdi.
Tub cribrós: o Es troba en les angiospermes. Les llavors presenten una coberta anomenada ovari, que es transforma en el fruit un cop ha estat fecundat.
o Presenta una cèl·lula acompanyant o cèl·lula annexa que ha conservat el nucli i la seva funció és transportar els nutrients de l’interior a l’exterior de les cèl·lules.
*Les cèl·lules annexes i les àrees perforades es troben tant en el la cèl·lula o placa cribrosa com en el tub cribrós.
 Altres components:  Tubs laticífers i resinífers.
 Cèl·lules de parènquima de reserva.
 Esclereides i fibres d’esclerènquima (sosteniment).
o Xilema o lleny:  Transporta la saba bruta, formada per les sals minerals i l’aigua, de la rel de la planta fins a les fulles  Està format per cèl·lules mortes que tenen la paret lignificades.
 El xilema presenta dos elements conductors  Tràquees (present en angiospermes): són més curtes i estan obertes per els dos extrems. Per tal de tenir solidesa tenen la paret recoberta de lignina. Presenten diverses formes: escalariforme, reticulada i puntejada.
 Traqueides (present en angiospermes i gimnospermes): tenen les parets puntejades, estan tancades i acaben en punta. Poden presentar diferents morfologies: anular, helicoïdal, escalariforme, reticulada i puntejada.
En aquest cas la circulació ha de ser lateral (la circulació no pot ser vertical ja que els extrems dels porus estan tancats), es porta a terme a partir d’uns petits porus, anomenats porus areolats, pels quals circula la saba.
 Altres components:  Tubs laticífers i resinífers.
 Cèl·lules de parènquima de reserva.
 Esclereides i fibres d’esclerènquima.
o Anells de creixement:  Quan tenim un arbre molts cops veiem els anells de creixement que ens permeten saber l’edat que té.
 En els anells de creixement, primer veiem el súber i després els xilemes que s’han anat constituint any a any.
o El conjunt del xilema i dels floema és el feix conductor i pot presentar diverses morfologies:  Feix conductor radial: el xilema i el floema es troben alternats.
 Feix conductor concèntric, en podem diferenciar dos tipus:   Perixilemàtic: en la part interna hi trobem el floema i a la par externa el xilema.
 Perifloemàtic: en la part interna hi trobem el xilema i a la part externa el floema.
Feix conductor col·lateral, en podem diferenciar dos tipus:   Tancat: en les casos en que no presenta càmbium.
Obert: en els casos en que presenta càmbium.
...