Ètica (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Deontologia
Año del apunte 2014
Páginas 25
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 27

Vista previa del texto

EUIT Terrassa Apunts Ètica Brian Montoro Salvatierra 2014/15 Apunts Ètica 2014 Índex CONCEPTES D’ÈTICA I MORAL ............................................................................................................... 3 CLASSIFICACIÓ DE L’ÈTICA ................................................................................................................. 3 HISTÒRIA DE L’ÈTICA EN INFERMERIA .............................................................................................. 4 ÈTICA DEL CIUDAR (1982, C. Gilligan) ............................................................................................ 4 ÈTICA DE MÀXIMS I DE MÍNIMS ........................................................................................................ 5 CONCEPTE DE BIOÈTICA .................................................................................................................... 5 Quins són els factors que han propiciat la bioètica?..................................................................... 6 PRINCIPIS ÈTICS I BIOÈTICS .................................................................................................................... 6 PRINCIPI D’AUTONOMIA ................................................................................................................... 6 PRINCIPI DE NO MALEFICÈNCIA: ....................................................................................................... 7 PRINCIPI DE BENEFICÈNCIA ............................................................................................................... 8 PRINCIPI DE JUSTÍCIA......................................................................................................................... 8 ELS DRETS HUMANS I LA PROTECCIÓ DE LA DIGNITAT HUMANA ........................................................ 9 LA INFERMERIA I ELS DRETS HUMANS .............................................................................................. 9 CODI DEONTOLÒGIC D’INFERMERIA ................................................................................................... 10 HISTÒRIA DELS CODIS DEONTOLÒGICS EN INFERMERIA ................................................................ 10 PROPÒSIT DELS CODIS DEONTOLÒGICS (SARA FRY) ................................................................... 10 COL·LEGIS PROFESSIONALS ............................................................................................................. 10 CODI ÈTIC D’INFERMERES I INFERMERS DE CATALUNYA ................................................................ 11 VALORS ............................................................................................................................................ 11 VALORS. VALOR DE LA DIGNITAT HUMANA.................................................................................... 12 CODI D’ÈTICA DE LES INFERMERES I INFERMES DE CATALUNYA ........................................................ 12 RESPONSABILITAT ........................................................................................................................... 12 Valor autonomia.............................................................................................................................. 14 Valor intimitat i confidencialitat...................................................................................................... 14 Valor Justícia Social: ........................................................................................................................ 14 Valor Compromís Professional ........................................................................................................ 15 SECRET PROFESIONAL ......................................................................................................................... 15 OBJECCIÓ DE LA CONSCIÈNCIA ....................................................................................................... 16 DRETS DELS USUARIS ...................................................................................................................... 16 Drets i deures en la LGS................................................................................................................... 17 1 Apunts Ètica 2014 CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS, EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA (24 de Juliol 2001) ............................................................................................................................... 17 Introducció ...................................................................................................................................... 17 Motivació......................................................................................................................................... 17 Trets diferenciadors ........................................................................................................................ 17 DRETS DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ................................................. 18 DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA............................ 20 CONSENTIMENT INFORMAT ........................................................................................................... 21 Excepcions del consentiment informat ....................................................................................... 21 VOLUNTATS ANTICIPADES............................................................................................................... 22 Contingut: .................................................................................................................................... 22 Validació del DVA: ....................................................................................................................... 22 Comitès d’ètica .................................................................................................................................... 23 CEIC.................................................................................................................................................. 23 CEA .................................................................................................................................................. 24 2 Apunts Ètica 2014 CONCEPTES D’ÈTICA I MORAL ÈTICA: costum, hàbit, comportament.
MORAL: costum o manera de ser.
Els termes ètica i moral, es poden considerar actualment paraules sinònimes, ja que les dos signifiquen conductes, caràcter. No obstant, de vegades la diferenciació es sol fer en el camp de la filosofia per fer referència a dos nivells de reflexió.
- El nostre comportament és sempre un reflex dels nostres principis i valors.
- Hi ha molts factors que condicionen el nostre comportament i els nostres valors.
- Factors com l’entorn, el treball, la família...
Per ètica entenem tota qüestió que procedeix a l’acció i busca tenir en compte les necessitats individuals i col·lectives de les persones involucrades en una determinada situació. Per tant, l’ètica pot considerar-se com l’expressió de la llibertat de les persones en una situació donada. El pensament ètic ens permet fer conscient la posició que adoptem front a les situacions de la vida. A l’ètica no es poden buscar respostes concertades concretes a una situació determinada.
És aquella part de la filosofia que estudia el què és bo i lo dolent, correcte o incorrecte dels costums d’una societat.
Les lleis reflecteixen el que la majoria de persones han consensuat. També són costums o convenciment d’un grup determinat (ètica religiosa, ètica d’infermeria...) exemple d’això són els codis d’ètica professional.
CLASSIFICACIÓ DE L’ÈTICA - ÈTICA FILOSÒFICA: tracta del mal i el bé en actes humans. Examina i investiga una part de la conducta humana.
- ÈTICA MATERIAL, NORMATIVA I DEONTOLÒGICA: fa referència a les normes o regles.
Deontologia. Pare d’aquesta època és Kant  l’ètica ha de ser universal i racional i vàlida per a tothom. Una persona actua moralment quan ho fa per deure - ÈTICA PERSONAL O SUBJECTIVA: fa referència a l’estudi de les motivacions d’actuar, investiga el perquè de la nostra conducta.
3 Apunts Ètica 2014 HISTÒRIA DE L’ÈTICA EN INFERMERIA - Als Estats Units:  Des del 1870 hi ha un interès persistent per l’ètica en professió infermera (l’ètica dels metges ve de més lluny [des del codi d’Amurabi]).
-  Durant el segle XIX es parla d’ètica de la virtut i es fan mencions a l’etiqueta.
 Es va canviant cap a una ètica de deure (polida).
A Europa:  Florence Nightingale va ser una de les influències més importants.
 A principis del segle XX no s’impartia ètica en escoles d’Infermeria perquè no se li donava importància.
 Moltes escoles d’infermeria de tota Europa estaven sota la direcció de les diaconesses, la infermeria era vocacional.
Al 1962 es va publicar al Regne Unit un text representatiu: “Ethic for Nurses”. A nivell teòric ha canviat, però a nivell personal encara hi ha persones que actuen així (subordinació de la infermeria cap el metge).
El consell del Regne Unit (UKCC) va promulgar al 1983 el primer Codi de Conducta Professional per a les Infermeres, Llevadores i Visitadors Sanitaris, basat en conceptes ètics.
ÈTICA DEL CIUDAR (1982, C. Gilligan) Els arrels es troben a la mitologia i filosofia antigues. Significats de cuidar: - Preocupació, angoixa, ansietat.
- Proporcionar atenció als altres amb una connotació negativa.
Tenir cura d’algú es essencial per la vida i no es exclusió per a la infermeria, i es nucli de moltes relacions humanes, no se li ha donat valor en la societat.
En el món occidental moltes societats han estat patriarcals.
El tenir cura es delegada a les dones i poc valorada socialment i poc remunerada econòmicament.
La idea de cuidar s’ha modificat al llarg del temps com a disciplina. La concepció del cuidar és el nucli del quefer infermer.
Una bona infermera no és la que només es regeix per l’ètica de la virtut o obediència. Avui dia, l’ètica es basa en el respecte. La infermeria era vocacional, actualment científic i professional.
Es important saber quin es l’objectiu de l’atenció sanitària.
4 Apunts Ètica 2014 Quatre dimensions que es poden aplicar a diferents professions: 1. Preocupar-se per algú 2. Prestar atenció 3. L’acte de proporcionar cures 4. Percepció de rebre cures Aquestes quatre dimensions identifiquen que unes bones cures exigeixen més que el fet de tenir bones intencions.
El bon cuidar ha de combinar activitats, actituds i coneixements de la situació. S’ha de tenir actituds com preocupar-se, ser responsable, ser competent i receptiu per a que el cuidar sigui satisfactori.
ÈTICA DE MÀXIMS I DE MÍNIMS - En una societat democràtica la llei es fa a partir d’un anàlisi de les normes ètiques.
- La llei només contempla l’ètica de mínims, però mai la llei posa els màxims. Per tant, ètica de mínims equival a llei.
- L’ètica per a una altra banda va a màxims. Per tant, ètica de màxims equival a nivell d’excel·lència, ideals elevats.
- L’ètica de mínims nascuda com a resposta davant de les atrocitats nazis, suposa un barem mínim per sota del qual només està el que és inhumà.
- L’ètica de mínims és la democràcia, perquè desprès d’uns mínims consensuats s’origina el codi civil.
CONCEPTE DE BIOÈTICA La bioètica és un concepte que neix als anys 70 (1972, Potters) als EEUU, on es crea el concepte d’autonomia, de pacient a usuari. A més veu i relaciona els avenços tecnològics amb el comportament de les persones. I és que, la bioètica busca com encaixar tots els canvis.
Francesc Abel, defineix la bioètica com un estudi interdisciplinari dels problemes creats dels progrés biològic i mèdic, tant a nivell macrosocial com microsocial i de la seva repercussió en la societat i en el sistema de valots; ja sigui en el moment present com en el futur. Disciplina que analitza com la humanitat ha d’actuar en el terreny de la biomedicina en aquelles decisions que afecten al naixement, la mort, la naturalesa i la qualitat de vida.
Diego Gracia, en canvi, defineix la bioètica igual que la ètica. L’ètica són aspectes molt generals o deontològiques i quan parlem de bioètica són més aspectes concrets (eutanàsia, avort...) 5 Apunts Ètica 2014 Quins són els factors que han propiciat la bioètica? - Aparició de nous dilemes morals - Descobriment del genoma humà - Gran evolució de la medicinaº - Capacitat de l’home per a destruir el propi món - Buscar una forma de resoldre conflictes ètics PRINCIPIS ÈTICS I BIOÈTICS Els principis ètics són cànons de referència que es tenen que analitzar en un cas. Al 1974 es va formar la comissió nacional als EEUU amb l’objectiu d’identificar els principis bàsics aplicables a la investigació amb éssers humans. Els resultats: Informe Belmot (1978). Aquí s’estableixen 3 principis generals: 1. Respecte a les persones a) Reconeixement de l’autonomia b) Protecció de les persones amb autonomia disminuïda 2. Beneficència a) No fer mal b) Extremar els beneficis i reduir riscos 3. Justícia a) Tractament igualitari a totes les persones PRINCIPI D’AUTONOMIA - Regulació personal d’un mateix de manera lliure i sense interferències i sense limitacions que impedeixin fer una elecció.
- Implica assumir el dret que les persones tenen a tenir opinions pròpies i eleccions pròpies.
- Els professionals tenen obligació d’assegurar les condicions necessàries per al compliment de l’autonomia de malalts.
- Respecte a la dignitat de la persona (en contra del model paternalista de la Salut). Pretén deixar el model paternalista al passat i pensar en el malalt/usuari com a una persona amb poder de decisió.
- Es considera autònoma a la persona què és capaç d’obrar, facultat d’emetre un judici raonable i respondre per les seves conseqüències.
- L’autonomia implica responsabilitat i representa un dret irrenunciable, que també té la persona malalta.
6 Apunts Ètica - 2014 Té caràcter imperatiu excepte quan la persona no es considera com autònoma, es necessari justificar les situacions (¿Té o no te competències?).
- Els criteris, preferències i els valors del malalt han de ser primordials i el nostre objectiu ha de ser respectar l’exercici de l’autonomia del malalt en tot el que faci referència a la seva salut.
- El consentiment informat es l’expressió màxima del principi d’autonomia.
Per ser autònom cal...
- Capacitat per comprendre la informació.
- Capacitat per comprendre les conseqüències.
- Capacitat per elaborar raonament a partir de la informació.
- Capacitat per comunicar la decisió presa de forma clara i reiterada.
Excepcions del principi d’autonomia: - Disminució transitòria de l’autonomia (incompetència).
- No hi ha esperances raonables de poder recuperar l’autonomia, però es coneix l’escala de valors o testament vital (representants).
- Persones que no han sigut mai autònomes (incapacitat legal). Aquí s’ha de tenir en compte la família o tutors.
Implicacions del principi d’autonomia: - Donar tota la informació rellevant al malalt per poder prendre decisions.
- Facilitar la comunicació amb un llenguatge comprensible.
- No enganyar sobre el procés.
- Exposar les diferents alternatives.
- Respectar la confidencialitat.
Condicions perquè una acció sigui autònoma: - Intencionalitat - Coneixement - Absència de control extern - Autenticitat PRINCIPI DE NO MALEFICÈNCIA: - “Prinum non nocere”. Lo primer es no fer mal. Jurament hipocràtic.
- És un principi imperatiu.
- S’ha de complir en tots els àmbits de la societat no només en els sanitaris.
- No produir perjudicis és diferent de produir beneficis i sempre estem obligats a no perjudicar, però no sempre a fer el bé.
7 Apunts Ètica 2014 - Per no fer mal, el professional ha d’estar degudament capacitat.
- El malalt té dret a ser ates per personal qualificat.
- No fer més mal del que ja tenen.
- F. NIGTHTINGALE: “Puede parecer un principio extrano el anunciar como la primera y fundamental condición de un hospital el que no se dañe al enfermo”.
PRINCIPI DE BENEFICÈNCIA - Fer el be i evitar el mal (obligació ètica). No és una caritat ineficaç ni paternalista.
- F. NIGTHTINGALE: “ Me abstendre de todo lo que perjudicial y malo y me dedicare al bienestar de aquellos que tengo a mi cargo”.
- Per fer el bé és necessari que l’altre desitgi aquest be.
- Les decisions basades només en el principi de beneficència son molt discutibles quan s’han d’introduir en la reflexió els valors continguts en els mitjans en els principis d’autonomia i de justícia.
PRINCIPI DE JUSTÍCIA L’objectiu del principi de justícia serà tractar a cada un com correspongui amb la finalitat de disminuir les desigualtats existents. El principi de justícia es pot desglossar en 2: - FORMAL: tractar igual als iguals i desigual als desiguals (no des del punt de vista despectiu).
- MATERIAL: determinar les característiques rellevants per la distribució dels recursos sanitaris (repartició dels recursos).
Hi ha diferents criteris per aplicar el principi de justícia o A cada persona un part igual.
o A cada persona segons les seves necessitats individuals (depèn de com mesuris les necessitats).
o A cada persona segons el seu esforç.
o A cada persona segons els seus mèrits.
o El màxim bé per al major nombre de persones (criteri mes important).
o Protegir als mes dèbils (persones grans/nenes/discapacitats).
o A cada persona segons la contribució en la societat.
El malalt espera que el metge faci tot el possible en benefici de la seva salut. Però el malalt també ha de saber les limitacions del metge i el sistema sanitari.
8 Apunts Ètica 2014 A l’estat espanyol l’assistència sanitària és universal i gratuïta, encara que moltes vegades només és un enunciat de bones paraules, ja que hi ha una gran dificultat d’accés a les prestacions no urgents (llistes d’espera).
El principi de justícia insisteix en la necessitat de que tots els malats tinguin igualtat d’oportunitats d’accés a l’assistència, tenint com únic criteri prioritari els malats més desvalguts. (Davant 2 malalts que estan en la mateixa llista d’espera, es donarà prioritat al que més ho necessiti no al més reivindicatiu).
ELS DRETS HUMANS I LA PROTECCIÓ DE LA DIGNITAT HUMANA Què són els DH? Conjunt de drets que ens corresponen a tots, sense cap mena d’excepció, pel simple fet de ser persona1. Conjunt de facultats i institucions que a cada moment històric concreten les exigències de la dignitat, la llibertat i la igualtat humana, les quals han de ser reconegudes positivament pels ordenaments jurídics a nivell nacional i internacional.
Fan referència a criteris o pautes morals d'especial rellevància per la convivència humana. El començament de la historia dels drets humans comença a finals de S.XVIII. es caracteritzen per ser universals, ja que s’entén que la seva formulació no depèn de criteris polítics, culturals, religiosos o de qualsevol altre ídole.
La declaració universal dels drets humans del 1948, afirma que el seu objectiu es reconèixer, respectar i aplicar els drets que tenen les persones, no atribuït els que no tenen.
Els drets humans es basen en 3 pilars bàsics: els éssers humans són dignes, lliures i iguals, i només ells posseeixen aquests atributs.
No podem dir que son realment drets, ja que no tenen una protecció processal adequada.
Els drets humans estan íntimament connectat a un sistema de valors.
Això comporta fer una reflexió dels valors de la societat, i totes les societats no son iguals.
Negociar nucli de valors mínims.
LA INFERMERIA I ELS DRETS HUMANS La professió d'infermeria, és especial responsabilitat en mantenir la protecció dels principis humans. Les possibilitats de les tècniques del nostre temps poden deixar a les persones sense la seva dignitat instrumentalitzant-les. La nostra professió ha de cooperar en la salva guarda dels drets humans.
9 Apunts Ètica 2014 CODI DEONTOLÒGIC D’INFERMERIA El codi de comportament ètic és un dels requisits d’una professió. Totes les professions tenen la seva deontologia: codi d’ètica (Codi deontològic: tracta més del deure).
La deontologia inclou obligatòriament una reflexió sobre les seves regles, la fonamentació i la justificació de totes les exigències ètiques lligades a l’exercici d’una professió. D’aquesta reflexió sorgeixen els codis deontològics que s’adopten oficialment i que s’imposen sota pena d’una sanció (mai no està en un àmbit jurídic).
El codi ètic no pot donar resposta a totes les qüestions d’ordre ètic que es plantegen diàriament. El codi ofereix principis generals però no pot donar respostes a situacions complexes com son els dilemes ètics.
Un codi ètic està definit com instrument que presenta orientacions bàsiques i consensuades per guiar l’acció. És una eina de treball útil, fonamental i necessària en el context professional actual.
HISTÒRIA DELS CODIS DEONTOLÒGICS EN INFERMERIA Els codis deontològics no sempre han existit. Els codis deontològics en infermeria comencen a sortir quan infermeria es va considerar com a professió. El primer codi deontològic es pot considerar el jurament, 1852 de Florence Nightingale.
PROPÒSIT DELS CODIS DEONTOLÒGICS (SARA FRY) Inspirar als membres del grup professional per seguir un comportament ètic.
Sensibilitzar als membres del grup respecte als aspectes morals de la seva feina.
Imposar als membres del grup certes regles, definint així la seva integritat i protegir les seves normes de pràctica ètica.
A mesurar sobre la solució de conflictes morals.
Indicar que és el que el públic podria esperar d’un membre del grup professional.
COL·LEGIS PROFESSIONALS Les funcions dels col·legis professionals són: - Ordenació de l’exercici de les professions o Elaboració dels codis deontològics - Representació exclusiva de les professions - Defensa dels interessos dels col·legiats 10 Apunts Ètica 2014 CODI ÈTIC D’INFERMERES I INFERMERS DE CATALUNYA S’estructura en 5 valors: 1. Responsabilitat 2. Autonomia 3. Intimitat/confidencialitat 4. Justícia social 5. Compromís professional Consta de 95 articles distribuïts en cada un dels valors.
Elaborat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. Setembre 2013.
VALORS Els valors són creences, actituds o conviccions que es reflecteixen en el nostre comportament personal.
Darrera hi ha factors com la ideologia, la religió, el gènere, la classe, la cultura, les experiències personals de vida, tots ajuden a formar-nos.
L’axiologia és la ciència que estudia els valor. És la filosofia dels valors.
Aquest terme es comença a utilitzar com a tal a principis del segle XX (Dr. Robert S. Hartmann), encara que es comença a parlar dels valors al segle XIV.
L’axiologia estudia la naturalesa dels valors, tant els positius com els negatius i la influència d’aquests en la persona.
El sistema de valors d’una persona representa una organització de valors que lo permeten fer eleccions i resoldre conflictes de valors.
Els valors s’ubiquen en un eix de menys a més importants. Escala de valors. És la presa de consciència del que és més important.
Els valors determinen la conducta del professional infermer i influencien les decisions i les activitats infermeres.
DIEGO GRÀCIA, defineix els valors com: “Conjunt de creences i actituds personals tocant la veracitat, bellesa i vàlua de qualsevol pensament objecte o conducta. Estan orientats, dirigeixen i donen sentit a la vida de cadascú.” Tipus de valors: - 11 Econòmics/polítics - Estètics - Morals - Socials - Vitals Apunts Ètica 2014 VALORS. VALOR DE LA DIGNITAT HUMANA La dignitat humana té un valor fonamental i és l’origen de tots els drets humans.
La dimensió ètica de la dignitat fa que homes i dones no puguem ser mai instrumentalitzats, com un simple mitjà al servei d’altres objectius.
L’ésser humà és un fi en sí mateix i mai es pot utilitzar com un mitjà.
CODI D’ÈTICA DE LES INFERMERES I INFERMES DE CATALUNYA Objectius del Codi: 1. Especificar el compromís indispensable que les infermeres adquireixen envers la persona atesa, les famílies, grups i comunitats, així com el respecte dels col·legues, equips de treballs i la societat.
2. Determinar la responsabilitat professional de les infermeres en el manteniment, promoció i defensa dels drets de les persones relacionats amb la salut.
3. Mostrar els paràmetres d’una pràctica que permeti avaluar la competència de les infermeres, promogui la reflexió i ajudi a prendre decisions ètiques.
Un codi estructurat en valors: - Les infermeres i infermers han de prendre el compromís d’exercir la seva professió d’acord amb els valors professionals.
- En aquest codi hi ha descrits els principals valors professionals i les conductes ètiques de la infermera en relació a les persones ateses, grups, comunitats i la societat en general.
5 valors: - Responsabilitat - Autonomia - Intimitat i confidencialitat - Justícia social - Compromís professional RESPONSABILITAT El terme responsabilitat significa respondre del que s’ha fet o no s’ha fet.
Sara Fry: la responsabilitat té dos atributs: - Responsabilitat: és estar compromès amb les pròpies accions.
- Ser responsable: és explicar com es porta a terme la responsabilitat, justificant les accions segons principis i estàndards ètics.
El professional d’Infermeria pot ser responsable davant del malalt, de la professió, dels seus superiors i de la societat.
Si els usuaris ens visualitzen com a responsables, afavorirem la confiança en el col·lectiu infermer.
12 Apunts Ètica 2014 Actualment en la responsabilitat domina la cultura de l’excusa.
Ens traiem la responsabilitat de sobre.
La infermeria estudia el valor de la responsabilitat lligada als drets del malalt.
La necessitat del reconeixement de la responsabilitat infermera es fa cada vegada més important.
La responsabilitat es confon amb obediència o amb fer el que a un se li diu, o bé se suposa que la responsabilitat sorgeix de manera automàtica com a resultat d’un entrenament.
Desenvolupar el sentit de la responsabilitat significa pensar i preveure les conseqüències de l’acció.
Treballarem des de la ètica de la responsabilitat, caldrà prendre una decisió i prioritzar segons la persona que atenem, les seves necessitats, la família i l’entorn.
Cal individualitzar la decisió per a prioritzar.
Lligat a la responsabilitat hi ha:  El reconeixement de l’altre, no menysprear la cultura de l’altre.
 El respecte als drets dels altres.
 La cultura de l’esforç i la justícia.
Valor Responsabilitat : “Les infermeres proporcionem cures infermeres segures, competents, compassives i conformes a l’ètica professional i, al mateix temps, donem compte de les nostres accions i de les conseqüències que se’n deriven en l’exercici de la professió”.
 Competència professional  Seguretat de la persona atesa  Final de la vida Competència professional:  Pràctica professional i competent: coneixements, habilitats, actituds.
 Evitar conductes d’intrusisme professional.
 Identificació amb nom i cognom i dóna a conèixer la nostra responsabilitat professional dins l’equip.
 Normes de conducta que fomenten el respecte i la confiança en les persones ateses.
Seguretat de la persona atesa:  Si el professional no té coneixements, busca la seva adquisició mitjançant la formació.
 Protegeix la seguretat de la persona atesa.
 Reconeix els errors comesos i posa els mitjans per minimitzar els prejudicis.
 El professional es nega a col·laborar en pràctiques que no garanteixin la seguretat de les persones.
13 Apunts Ètica 2014 Final de la vida:  Respecte de les creences i valors que han donat sentit a la vida de la persona atesa.
 El professional proporciona màxim confort i benestar en el procés de final de la vida.
 El professional té la responsabilitat de participar en la presa de decisions clíniques sobre el final de la vida amb l’equip de salut.
 Respecte per la planificació anticipada de les decisions o VVAA.
Valor autonomia “Les infermeres reconeixem l’autonomia de les persones i, per tant, respectem el seu dret a ser informades i a prendre lliurement les seves decisions.” Informació i consentiment informat:  Persona com a propietària i gestora de la informació  Col·laboració de la infermera en el procés d’informació o obtenció del CI.
 Respecte del rebuig de tractament i/o cures  Promoció de la planificació anticipada de les decisions sanitàries.
Valor intimitat i confidencialitat “Les infermeres reconeixem la importància de preservar la intimitat i la confidencialitat i protegim aquests drets en la relació professional per tal de garantir el benestar de la persona atesa en el procés de cures, en el arc d’una relació de confiança.” Intimitat:  Preservar i vetllar per la intimitat corporal de la persona atesa.
 Garantir a on es respecti la intimitat en les converses amb la persona atesa.
 Demanar permís per a tota intrusió en el cos de la persona atesa.
Confidencialitat:  És confidencial tota la informació obtinguda de l’exercici de la professió  Protecció de dades  Accés a la història per part de la persona atesa  Excepcions a la confidencialitat Valor Justícia Social: “Les infermeres ens comprometem a tractar les persones amb igualtat i a garantir un accés equitatiu a les cures infermeres, tenint present la globalitat de la societat i afavorint el bé comú”.
 No discriminació de ningú.
 Respecte per als drets humans 14 Apunts Ètica 2014  Conèixer la importància dels determinants socials de la salut.
 Defensa de la distribució equitativa dels recursos sanitaris.
 Protecció dels drets de les persones en casos d’investigacions.
Valor Compromís Professional “Les infermeres reconeixem la importància de la professió infermera en el si de la societat, i per això assolim el compromís de desenvolupar-la i millorar-la.”  Relació amb els col·legues, l’equip de cures i l’equip de salut.
 Formació  Vaga  Medi ambient  Economia  Comunicació social  Organismes professionals  Objecció de consciència SECRET PROFESIONAL Per secret, cal entendre el compromís moral que adquireix una persona de no revelar a ningú una informació rebuda de manera confidencial.
El secret professional és el deure de no revelar a ningú la informació obtinguda de l’exercici professional. Aquest compromís està reflectit en els codis deontològics.
El secret professional té una dimensió deontològica i també és una exigència legal.
El respecte del secret professional és un dels valors fonamentals de la professió infermera.
És important que el manteniment del secret professional sorgeixi des d’una convicció moral (imperatiu moral) i no com a un compliment d’una llei (imperatiu legal).
El fet de compartir informació rebuda durant l’exercici personal, no eximeix a cap membre de l’equip de mantenir el secret professional.
Només podem compartir la informació confidencial en funció del bé del malalt.
El contracte: quan una persona acudeix a un servei sanitari, el professional s’ha de comprometre a “callar” a canvi de que el malalt li exposi la seva intimitat amb la finalitat de facilitar les seves cures.
Tota persona te dret a que els episodis de la seva vida privada no es donin a conèixer sense el seu consentiment, independentment de si són de caràcter anodin o si poden resultar ofensius per la seva reputació.
L’autonomia de l’ésser humà implica que cada un pot disposar en propietat exclusiva d’allò que té i ho pugui mantenir en secret.
15 Apunts Ètica 2014 OBJECCIÓ DE LA CONSCIÈNCIA L’objecció de consciència és la negativa d’un ciutadà a complir un deure jurídic de naturalesa personal argumentant per això raons de consciència.
En el cas de les relacions sanitàries, l’objecció de consciència implica la confrontació dels valors entre els valors del personal i les obligacions jurídiques professionals.
L’objecció de consciència es un fenomen modern que només pot existir en societats plurals i diverses en valors.
A les societats democràtiques hi ha un compromís polític de tractar a les persones com agents morals i per tant de respectar el valor de la seva consciència.
L’objecció de consciència és individual, per tant, mentre una persona presenta una posició davant una situació, una altra pot presentar-ne una de diferent.
També es qüestionable l’objecció de consciència d’algunes institucions privades.
L’objecció de consciència no és un dret absolut. S’hauria d’imposar el deure d’assistència al malalt si no hi ha altres alternatives.
S’hauria d’exigir que l’objector manifestés de manera anticipada i per escrit els àmbits en els que vol objectar.
Esta recollida en la constitució, es un dret propi de l’exercici de la professió, que haurà de ser explicitat davant de cada cas en concret.
DRETS DELS USUARIS Durant els últims anys les persones han passat de ser només receptors dels serveis sanitaris, a ser clients d’aquests serveis.
El reconeixement dels drets dels usuaris està íntimament lligar el model de relació professional sanitari-malalt.
L’Assemblea Parlamentària del Consell Europeu, va aprovar al 1976 un document elaborat per la Comissió de Salut i Assumptes Socials.
Al nostre país els drets dels usuaris no tenen història fins a l’arribada de la democràcia.
Al 1984, l’Institut Nacional de la Salut va posar en marxa el seu pla d’humanització dels hospitals, i el seu objectiu bàsic era adoptar una carta de drets i deures del malalt.
La Llei General de Sanitat (LGS) del 1986 recull en els seus articles 9, 10 i 11 un sèrie de drets i deures de l’usuari que s’han de respectar en el normal funcionament del sistema i que en sentit propi es coneix com la carta de drets dels usuaris.
16 Apunts Ètica 2014 Drets i deures en la LGS En l’article 10: drets de l’usuari:  Ser informats sobre els serveis sanitaris a que pot accedir, i sobre els requisits necessaris per al seu ús.
 Ser advertits de si els procediments de pronòstic, diagnòstic i terapèutics que se li apliquin, poden se utilitzats en funció d’un projecte docent o d’investigació.
 A que es doni la informació complerta i continuada.
 A que se li designi un metge, del qual s’ha de saber el seu nom.
 A que es lliuri el certificat acreditatiu del seu estat de salut.
 A que quedi constància per escrit del seu procés. Al marxar del centre hospitalari on ha sigut atès, rebrà un informe d’alta.
L’article 11 fa referència a les obligacions dels usuaris:  Complir les prescripcions de naturalesa sanitària comuns a tota la població.
 Cuidar les instal·lacions sanitàries.
 Responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions.
 L’obligació de signar l’alta voluntària quan no s’accepti el tractament.
CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS, EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA (24 de Juliol 2001) Introducció Fonamentació en l’article 43 de la Constitució, que reconeix el dret a la protecció de la salut.
La LGS (1986) estableix els drets i deures dels ciutadans en relació amb les diferents administracions públiques sanitàries. (articles 10 i 11) Motivació La ràpida evolució que hi ha hagut en la visió dels drets obliga a fer una revisió del marc legal i d’aplicació dels drets i deures dels usuaris adaptant-los al moment actual.
Compromís per part dels professionals del sistema sanitari per donar una resposta més satisfactòria a les demandes dels malalts.
Cada vegada els usuaris tenen més informació sobre els seus drets i és més responsable del seu procés.
Trets diferenciadors Preveu els drets i deures aplicables a tots els serveis sanitaris.
- Atenció primària sociosanitària - Àmbit públic i privat 17 Apunts Ètica - 2014 La dignitat i ètica (respecte per a la persona humana) DRETS DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ Es van pactar estratègies de difusió de la carta de drets i deures. Sempre que hi ha un dret hi ha un deure.
1. Drets relacionats amb la igualtat i la no-discriminació de les persones.
a. Dret a l’atenció sanitària i als serveis de salut b. Dret a gaudir, sense discriminació, els drets reconeguts en aquesta carta c. Drets col·lectius més vulnerables davant actuacions sanitàries específiques 2. Drets relacionats amb l’autonomia de la persona.
a. Dret a ser informat prèviament, per tal de poder donar desprès el seu consentiment (consentiment informat) perquè se li realitzi qualsevol procediment diagnòstic o terapèutic.
b. Dret a escollir entre les diferents opcions terapèutiques i de renunciar a rebre tractaments mèdics o les actuacions sanitàries proposades.
c. Dret del menor a ser consultat a fi que la seva opinió sigui considerada com un factor determinat, en funció de la seva edat i del grau de la seva maduresa, de les seves decisions en relació amb les seves intervencions que es puguin adoptar sobre la seva salut.
d. Tota persona té el dret a viure el procés de la seva mort, d’acord amb el seu concepte de dignitat.
e. Dret a que es tinguin en compte les voluntats anticipades, establertes mitjançant el document que hi correspon.
3. Drets relacionats amb la seva intimitat i confidencialitat Intimitat En molts moments els 3 termes s’han d’utilitzar com a sinònims. Es difícil establir diferències clares.
Intimitat: segons Maria Moliner “qualitat d’íntim”, “s’aplica al és interior en qualsevol cosa”, “el més intern” la intimitat personal es pot definir com un secret personal o, millor encara, com el secret de la personalitat pròpia del jo.
La intimitat és el sector del secret personal, i es basa en la dignitat de la persona.
18 Apunts Ètica 2014 Privacitat - Qualitat o condició de privat.
- La privacitat seria el dret que permet a l’individu ocultar informació referent a si mateix.
- La privacitat és també un aspecte de la dignitat humana que suposa la inviabilitat de la personalitat i no de la propietat - S’ha de diferenciar diferents nivells en la privacitat: soledat, relacions íntimes, anonimat i reserva; en definitiva és el dret dels individus a determinar quan, com i quanta informació referent de sí es comunicada als altres.
Confidencialitat - Confidencial: el que es diu que fa en confiança o amb seguretat recíproca entre dues o més persones. (Diccionari RAE) La confidencialitat implica el compromís per part del que rep la confidència de no fer divulgació.
Característiques: - Unes condicions pactades implícitament o explícitament entre els dos protagonistes del discurs confidencial.
- Una diferents posició entre els 2 subjectes a la confidencialitat.
- Un tema, el contingut de la confidència, que un exposa a l’altre.
a) Dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris b) Dret a preservar la pròpia intimitat, quan aquesta significa la protecció del cos d’un pacient respecte al seu accés per part d’altres c) Dret a ser atès en un medi que garanteixi la intimitat, dignitat, autonomia i seguretat d) Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte e) Dret a la confidencialitat de la informació. (Es contemplen les excepcions) f) Dret a accedir a les dades personals obtingudes en l’atenció sanitària g) Dret que se li demani el seu consentiment, abans de la realització i difusió de registres iconogràfics (fotos, vídeos,...) 4. Drets relacionats amb la constitució genètica de la persona 5. Drets relacionats amb la investigació i l’experimentació científiques 6. Drets relacionats amb la prevenció de la malaltia i la promoció i la protecció de la salut 7. Drets relacionats amb la informació assistencial i l’accés a la documentació clínica 8. Drets relacionats amb l’accés a l’atenció sanitària 19 Apunts Ètica 2014 9. Drets relacionats amb la informació general sobre els serveis sanitaris i la participació dels usuaris 10. Drets relacionats amb la qualitat assistencial DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA 1. Deure de cuidar de la seva salut i responsabilitzar-se’n. Aquest deure s’ha d’exigir especialment quan es puguin derivar riscs o perjudicis per a la salut d’altres persones.
2. Deure de fer ús dels recursos, prestacions i drets d’acord amb les seves necessitats de salut i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari, per tal de facilitar l’accés de tots els ciutadans a l’atenció sanitària en condicions d’igualtat efectiva.
3. Deure de complir les prescripcions generals, de naturalesa sanitària, comunes a tota la població, així com les específiques determinades pels serveis sanitaris.
4. Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscs, la protecció de la salut o la lluita contra les amenaces a la salut pública, com ara el tabac, l’alcoholisme i els accidents de trànsit, o les malalties transmissibles susceptibles de ser previngudes mitjançant vacunacions o d’altres mesures preventives, així com col·laborar en l’assoliment dels seus fins.
5.
Deure de responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari, fonamentalment les farmacèutiques, les complementàries, les d’incapacitat laboral i les de caràcter social.
6.
Deure d’utilitzar i gaudir de manera responsable, d’acord amb les normes corresponents, de les instal·lacions i els serveis sanitaris.
7. Deure de mantenir el respecte degut a les normes establertes en cada centre, així com a la dignitat personal i professional del personal que hi presta serveis.
8. Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d’identificació i les referents al seu estat físic o sobre la seva salut, que siguin necessàries per al procés assistencial o per raons d'interès general degudament motivades.
9.
Deure de signar el document pertinent, en el cas de negar-se a les actuacions sanitàries proposades, especialment en el cas de proves diagnòstiques, actuacions preventives i tractaments d'especial rellevància per a la salut del pacient. En aquest document quedarà expressat amb claredat que el pacient ha quedat suficientment informat de les situacions que se’n poden derivar, i que rebutja els procediments suggerits.
10. El malalt té el deure d’acceptar l’alta un cop s’ha acabat el procés assistencial que el centre o la unitat li pot oferir. Si per diferents raons existís divergència de criteri per part del 20 Apunts Ètica 2014 pacient, s’esgotaran les vies de diàleg i tolerància raonables vers la seva opinió i, sempre que la situació ho requereixi, el centre o la unitat haurà de fer la cerca dels recursos necessaris per a una adequada atenció.
CONSENTIMENT INFORMAT Contracte entre professional i el malalt que garantitza que el malalt ha rebut la informació del metge i que el malalt accedeix al que se li proposa.
El document no pot substituir a la informació verbal. Es simplement una garantia de que la informació s’ha produït.
La informació ha de ser verbal que és com es dona a les relacions de confiança, també ha de ser gradual i el llenguatge ha de ser apropiat.
S’ha de permetre que el malalt pregunti i ha de ser escoltat La informació ha de ser personalitzada i adaptada a la situació de cada malalt.
El consentiment informat busca potenciar la participació del malalt.
El consentiment informat (CI) va arribar a la societat espanyola com una lògica del que estava passant, coincidint amb el canvi polític que s’estava produint.
El document del consentiment informat es va introduir a la pràctica al 1986 (I.G.S.) El document del consentiment informat té un valor addicional. Es pot utilitzar com a defensa en cas de denúncia dels malalts per no haver estat informat degudament.
El professional queda protegit davant d’aquestes denúncies, però no per això hem de caure en una sanitat defensiva.
Hi ha d’haver 3 condicions perquè el consentiment informat sigui vàlid: - Que el contingut sigui adequat - Voluntarietat - Malalt competent Excepcions del consentiment informat - Quan la no intervenció suposi un risc per a la salut pública - Quan la persona no estigui capacitada per prendre decisions, en tal cas el dret correspondrà a les persones properes (CI per representació: a) Incompetent  Representant Parentiu o Document de Voluntat Anticipades b) Incapacitat  Tutor legal) - 21 Quan la urgència no permeti esperes o existeixi perill de mort Apunts Ètica 2014 VOLUNTATS ANTICIPADES Article 8 de la llei 21/2000 sobre els drets a la informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.
“El document de voluntats anticipades, es el document adreçat al metge responsable, en el qual una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin expressar personalment la seva voluntat”.
Diferents noms: directrius anticipades, voluntats anticipades, instruccions prèvies, testament vital, declaracions vitals...
L’objectiu bàsic del document de VAA és promoure i respectar l’autonomia de la persona fins i tot en els moments en que aquesta no sigui capaç de decidir per sí mateixa.
La realització d’un DVA (Documents de Voluntats Anticipades) implica una reflexió sobre els valors i desigs de la persona.
Es tracta d’una forma de continuar exercint el dret a ser respectat amb els propis valors en situacions de màxima vulnerabilitat.
Contingut: 1. Criteris: priorització de valors i expectatives personals. Es un apartat molt general i poc concret.
2. Situacions sanitàries concretes que mereixen consideració.
3. Instruccions o límits més concrets davant de decisions previstes, sobretot quan es té informació de probabilitats evolutives.
4. El representant: ha de saber quins són els valors i preferències de la persona i vetllar par a què es compleixin quan aquesta no pugui decidir per ella mateixa.
5. Altres consideracions: per exemple expressar la voluntat de realitzar donació d’òrgans.
Validació del DVA: Davant un notari: és una garantia que el document no ha estat alterat i que serà objecte de custodia.
3 testimonis: signaran el document en presència de l’atorgant. Han de ser major d’edats, tenir plena capacitat d’obrar i com a mínim 2 d’ells no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb l’atorgant.
Conservació:  el propi propietari del DVA és qui ha de portar-ho al metge responsable.
 També es pot portar al centre sanitari o hi ha la Hª Clínica del malalt: 22 Apunts Ètica o 2014 Ha de formar part de la Hª Clínica del malalt en qualsevol àmbit assistencial.
Renovació i revocació: El DVA es pot revocar i deixar sense efecte qualsevol moment segons la voluntat de l’atorgant.
El DVA es pot canviar i renovar amb les mateixes normes que quan es realitza per primera vegada.
Límits i utilitat: Es obligació dels professionals tenir en compte el DVA.
Límit segons la llei: - Que la voluntat impliqui una acció en contra de la llei.
- Que la voluntat impliqui una acció en contra de les bones pràctiques mèdiques.
- Que la situació que es presenta no sigui la prevista; això pot fer dubtat raonablement sobre si en el cas concret el malalt mantindria la seva voluntat expressada.
Deures per als professionals en quan als DVA - Acceptar els DVA fets - Inscriure els DVA a la Història del malalt - Tenir en compte els DVA a l’hora de prendre una decisió - Deixar constància per escrit i raonadament el procés que s’ha seguir per la presa de la decisió final Responsabilitat per infermeria - Conèixer la legislació vigent sobre el DVA - Saber quin es el procés d’elaboració i posterior registre de DVA - Saber quines són les implicacions clíniques, ètiques i jurídiques que es plantegen en el tram final de la vida - Formar-se en habilitat comunicatives per conversar amb la persona sobre els aspectes relacionats amb la malaltia i la mort Comitès d’ètica Estructures de diàleg i decisió, tenen la responsabilitat d’intentar clarificar i resoldre els conflictes de valors que es presenten en la pràctica clínica o en la investigació.
Hi ha dos grups: - Comitè ètic d’investigació clínica (CEIC) - Comitè d’ètica assistencial (CEA) CEIC Funció: assegurar la protecció de les persones que participen d’investigació clínica.
23 Apunts Ètica 2014 El CEIC es tracta d’una comissió creada a cada centre amb l’objectiu de verificar els protocols d’investigació clínica Composició del comitè: metges, farmacèutics de l’hospital i d’atenció primària, farmacòlegs clínics, personal d’infermeria i persones que no siguin del mon sanitari les quals una ha de ser llicenciat en dret.
Els membres del CEIC han de respectar el principi de confidencialitat.
Quan s’avalua un projecte ha d’haver una persona experta en el procediment concret. Es pot demanar assessorament extern al comitè.
L’investigador i els seus col·laboradors no poden estar presents en l’avaluació.
Els CEIC són acreditats per l’autoritat sanitària competent a cada comunitat autònoma.
CEA La composició del CEA depèn de cada centre: - Mínim de 7 membres: un president, metges, infermeria, un professional de la direcció del centre, una persona de fora de la institució amb interès en temes d’ètica, un membre del serveu d’atenció a l’usuari.
Els membres del CEA han de ser voluntaris i han de mostrar interès pels temes de bioètica.
Els membres del CEA han de tenir una formació en bioètica al marge de la formació pròpia.
Funcions dels CEA - Elaboració de recomanacions - Docència en bioètica - Resolució de casos - No és una funció jutjar la pràctica clínica d’altres professionals ni les reclamacions dels usuaris.
24 ...