Tema 2 (continuació) i Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Informatius en ràdio i televisió
Profesor B.M.
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 20/10/2015
Descargas 17

Vista previa del texto

Tema 2 (continuació). Tipus de programes informatius En aquest tema es tractaran: - Avanç / Butlletí - Informatiu diari i no diari d’actualitat - Monogràfic Informatiu d’actualitat (1) Característiques noticiari tarda-vespre - Audiència concreta: públic que està al final de la jornada laboral, recepció global i pausada, consum familiar.
- Sobreabundància informativa, però el fet de disposar de més temps permet la reflexió, la contextualització i l’anàlisi en els seus continguts.
- Informatiu més complet en relació a les fonts per la possibilitat de treballar amb més temps les rutines.
Noticiari nit-matinada - No té audiència concreta, la seva emissió està sotmesa a la diferent oferta programàtica de la cadena.
- Informatius molt personalitzats.
- Continguts explicatius i interpretatius.
- Es busca transmetre una imatge global de l’actualitat.
- Síntesi informativa de la jornada amb anàlisi i interpretació dels fets.
- Mirada molt personal de l’autor del noticiari.
Classificació (diari i no diari) Classificació per inclusió a la graella: - Matinal - Migdia - Tarda-vespre - Nit-matinada Classificació per fórmula de presentació: - Un sol presentador o presentadora carismàtic (anchorman), que és el referent o model hegemònic a la televisió del estat espanyol i també a la resta de mercats internacionals.
- Parella informativa (pràctica molt habitual a TV3 i ara està a Telecinco). Es pot optar per dos estils: o Igualtat absoluta: els dos tenen el mateix rol, es fan una alternança de noticies.
o Un dels dos principal: un té una imatge dominant sobre l’altre.
- Electrònic o grafisme: prescindim de cap presentador, no hi ha figura humana, són enllaços de vídeo rere vídeo. Ara ja no té molt d’èxit (s’havia fet bastant al Canal 33).
Figura de l’anchorman Aquesta figura ha estat molt estudiada degut a la importància que ha tingut. Hi ha molta gent que mira una cadena determinada pel pacte de confiança que s’ha establert entre ells i el presentador. El telespectador cedeix la seva confiança al relat en boca d’un presentador concret, que gaudeix de credibilitat completa.
Qualitats inherents a la condició professional de la informació televisiva: professionalitat, imparcialitat, personalitat, experiència i autoritat. Referents a la disposició i actitud del comunicador davant les càmeres: concentració i tranquil·litat.
Referents als aspectes formals de l’acte comunicatiu en televisió: claredat expositiva, bona imatge i bona veu (Salgado, 2007).
Cal diferenciar entre l’anchorman, que dóna una personalitat i un estil de presentació determinat i el newsreader, que no impregna les notícies amb una firma pròpia, sinó que es dedica simplement a fer de mediadora entre la realitat i l’audiència.
Estructura informativa § Piràmide invertida § Seccions § Híbrid: piràmide invertida + seccions (estructura més habitual). Començar pel més important i després combinar-ho per blocs geogràfics o temàtics.
§ Blocs (geogràfics o temàtics) § L’informatiu “a mida” (segons les necessitats de producció, directes...) Rutines de producció Evolució històrica: - La redacció analògica - La redacció informatitzada - La redacció digital integrada Fases de producció: - Preproducció - Producció - Postproducció 1. Selecció de la informació: § Consell de redacció / cap de redacció § Criteris de selecció i priorització de la informació § Editor / presentador 2. Accés a la informació § Agències informatives: Efe, Ep, Reuters, ACN § Fonts institucionals § Altres mitjans i productores § Proveïdors d’imatges i dades. Forta, Meteosat § Espectadors com a font d’informació § ...
3. Elaboració de la informació § Estructura de l’informatiu § Presentació o portada § Sumari / sumari 0 (sumari 0 es quan entra sintonia i les imatges, i a sobre la veu del conductor).
§ Tema/es de portada § Blocs temàtics § Sumari final? 4. Elements identificatius § Careta § Sintonia § Ràfegues § Postproduccions § Elements gràfics § Presentador/s Credibilitat informativa § La figura del conductor o conductors.
§ L’espai configuratiu (escenografia i posada en escena).
Coherència narrativa del discurs § Fragmentació de la narració § Tipologia del narrador § Estructura recurrent Monogràfic Presentació d’un producte informatiu d’emissió única, d’una peça informativa, el contingut de la qual es correspon amb l’actualitat informativa o l’interès social.
Tipologia en funció del contingut: - Puntual (Deu anys de l’euro) Recurrent (La noche temática) Cíclic (La memòria del fang) Fases de Producció: - Preproducció (molt més elaborada i complexa, degut a la recerca de la gent especialitzada o molt concreta i el contacte amb ells).
- Producció - Postproducció (signes d’identitat) Rutines de producció - Semblants a les de l’informatiu de l’actualitat - Selecció i elaboració de la informació Característiques - Elements identificatius molt elaborats, relació amb el contingut, desvinculació de la cadena.
- Tipologia de la narració: gran reportatge (propera al documental).
- Protagonistes del discurs en primer pla, periodistes en segon pla. Moltes vegades fins i tot no hi ha narrador (però requereix moltes hores de gravació).
Tema 3. Tipologies de programes informatius En aquest tema tractarem: - Informatiu diari i no diari especialitzat - Col·loquials - Magazins - Híbrids (infoshow/infotainment) Informatiu especialitzat (diari i no diari) És un producte informatiu, d’una o diverses peces informatives, el contingut del qual és especialitzat en una branca concreta d’interès social: economia, política, societat, cultura, etc.
Classificació per emissió § Diària (Ex: Biodiario) § Setmanal (Ex: El Parlament, Diario de economia).
§ Anual La diferència amb el monogràfic és que aquest és una única peça, d’un únic tema i d’una única emissió i l’informatiu especialitzat pot tenir diverses peces del mateix tema però amb una periodicitat.
Credibilitat informativa § La credibilitat de la cadena § La credibilitat de la productora (produccions alienes) § L’espai configuratiu (escenografia i posada en escena) Coherència narrativa del discurs § Semblança en els elements identificatius als informatius d’actualitat § Tipologia de la narració (fragmentada o contínua) § Protagonistes del discurs Programes col·loquials Són aquells programes que vehiculen la informació a través de la presència de convidats al programa, generant una narrativa audiovisual en què la interacció dels diferents personatges permet avançar en la construcció del discurs.
Tipologia en funció al format § Debat § Col·loqui § Tertúlia Debat El debat és aquell en el qual es considera des de punts de vista diferents i molt delimitats un mateix tema informatiu. Encara que tradicionalment el debat es sol plantejar com la confrontació de dues postures oposades, hi ha temes que poden necessitar una major intervenció d’especialistes, i obrir el debat a quatre o cinc convidats.
Els protagonistes solen ser especialistes d’una matèria concreta i de rellevància social contrastada.
Col·loqui El tracte de l’exposició del contingut informatiu per part de quatre o més personatges convidats experts en la matèria a tractar. Entre els objectius del programa no hi ha la confrontació de dues o més persones, sinó l’avanç i l’aprofundiment sobre el tema a discutir.
Els col·loquis no tenen per què tenir una conclusió clara de la informació exposada, encara que en algun d’ells es pot arribar a una conclusió.
Tertúlia La tertúlia és el programa informatiu en els partícips són professionals del món de la comunicació o la política que s’han especialitzat en la discussió audiovisual, tractant temes variats de la informació d’actualitat.
Magazins Programa informatiu contenidor que pot incloure qualsevol dels altres gèneres informatius: col·loquials, reportatges, entrevistes, etc.
Barroso (1996): “Programa Ómnibus” Gutiérrez i Huertas (2003): “Programa contenidor”.
§ § § Elements identificatius propis de la cadena Tipologia de la narració, mixta: directe i altres gèneres.
Periodista/Es com a fil conductor del discurs i garantia de la credibilitat informativa.
Híbrids “El macrogènere info-show subsumeix en les seves fórmules elements dels gèneres informatius, dels de ficció i els d’entreteniment. Representa una nova forma de presència de la informació que s’espectacularitza en les seves formes i dona cabuda com a protagonistes de les històries narrades a gent comú, convertint-se la televisió en el regne dels qualsevol”. (Prado, 1999).
Primer híbrid: Niñas Alcàsser Després: Caiga quien caiga Newsgaming: is an application of journalism in videogame form.
...