Apunts economia primer parcial (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Profesor L.V.
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEORIA I ESTRUCTURA ECONÒMICA PRIMER PARCIAL TEMA 1 L’economia té tres aproximacions: Com a activitat: “l’econmia mundial ha crescut un 50% respecte l’any passat”, “l’economia catalana està especialitzada en el sector x” La producció del paísla seva distribució, consumir...Podem fer dos anàlisis de l’activitat:  Estructural”permaneix” o perdura  Conjunturalel curt termini, últims mesos o any Com a disciplina: és una disciplina social, volem entendre la societat. L’àmbit de la producció, del consum, dels intercanvis, de cobrir les seves necessitats materials. És un àmbit en el qual ens enfrontem a una situació d’escassetat i d’elecció, és a dir, les teves decisions econòmiques sempre passen quan decideixes diàriament a mode econòmic si tries un àmbit o un altre. El primer que tens en compte són els ingressos. Amb ells esculls l’opció entre diferents possibilitats. Amb recursos escassos i diferents opcions, ens trobem en un problema econòmic. L’Estat té uns ingressos, però ha d’escollir on els gasta. Ciència social que li preocupa com escollir quan tenim recursos escassos.
És una disciplina de contingut: l’economia defineix conceptes com estalvi, preu, o inflació. La segona part del contingut serà fer previsions (acostumen a encertar una tercera part de les previsions, El Fons Monetari Internacional fa uns anàlisis cada any). Ajudar als polítics a prendre decisions.
Eines: l’economia fa lleis quan veu que un fenomen es repeteix de manera constant. La primera llei econòmica és la de l’oferta i la demandaquan els preus pugen la demanda baixa. Al pujar els preus la quantitat que s’oferta és major. La llei d’Engel diu que quan augmenta la renta, la participació de la despesa en aliments disminueix, ja que quan tens més diners els gastes en altres coses. La llei d’Okunl’atur disminueix al augmentar la producció (o el PIB). Quan s’anima l’economia acostuma a disminuir l’atur. Llei de Saytota oferta crea la seva pròpia demanda. La idea és que tota l’oferta és tradueix en una demanda que s’equilibra, el que passa és que a vegades hi ha desequilibris als mercats.
Gràficsals economistes els agrada fer eixos i projectar-ho.
Variableshi ha de diferents tipus: el preu, la quantitat...però interessen tres classificacions en concret: estoc i flux. Les estoc són les de quantitat fixa, és a dir, si tinc un dipòsit d’aigua, allò és un estoc d’aigua. En canvi flux obro l’aixeta i l’aigua que cau ho és. Variables endògenes i exògenes. Fan referència a un model determinat. Depenent del model són pròpies d’aquest o estan fora.
Dependents i independents. El consum teu és funció dels ingressos o renta. El consum és la variable dependent i la renta la independent.
Indicadorssón relacions entre variables. Sovint és una variable dividida per una altra. Com la renta per càpita=renta del país dividida en la població. El creixement econòmic, mirant el PIB d’aquest any i el passat. El de productivitat també, producció entre temps. Índex de cobertura comercial amb l’estrangerexportaciones dividido por importaciones y multiplicado por cien.
La taxa d’aturpoblació que no té feina (i la busca) entre la població que treballa més l’aturada (que vol treballar). Modelssimplificació de la realitat. Tots els models fan una hipòtesi que coneixem com com a CETERIS PARIBUSque totes les variables externes és mantenen constants.
Com a ciència: deixa bastant a desitjar, té dificultats. El comportament humà és boig i no és tan fàcil fer una previsió. Per subsanar la manca de creativitat, l’economia fa tres coses com a ciència: macroeconomiael PIB, la renta nacional, taxa d’atur general...no busco solució, t’ho explico. Fer macromagnituds. Segona solució: imaginar que els individus són racionals, que els empresaris ho són, i que dintre de la seva racionalitat maximitzen. És a dir, que quan no decideix comprar pa, decideix que el pa no aportava res. Microeconomia. I la tercera és la semiexperimentació: el grup A vindrà amb paper a classe, el B tots amb ordinador i el C que faci el que vulgui. Amb el que surt decideixo el que ha sortir “millor”. Una teoria necessita l’univers i això és context particular.
L’economia es posa de moda des de la revolució industrial.
Els economistes no coincideixen amb les seves creences. La diferència més grans són els neoliberals i els liberals (Keynes).
Economia capitalista de mercat (la que parlarem nosaltres) Economia positiva i la normativa (diferents).
FMI. Concede préstamos a aquellos países que lo necesitan. Dos cosas importantes del FMI: quan crea una ordre monetari el que tens que crear es un sistema de pagaments, que algú reconegui una moneda internacional. EL sistema que va néixer el dòlar es va convertir en la manera internacional, el dòlar des del 44 era la única moneda convertible en or. 15 d’agost del 1971  a partir d’avui s’ha acabat la convertibilitat de dòlars a or. A partir del 71 ha continuat sent el dòlar la moneda internacional. Vivim en un sistema on no hi ha cap moneda que es converteixi en or. Va funcionar per un tipus de canvi fix: preu de la moneda nacional en relació la moneda estrangera. Ara estem en un sistema de tipus de canvi fluctuar que el dòlar i l’euro van canviant de cotització. EL FMI es la pota monetària del sistema econòmic.
Economia normativa i economia positiva L’economia positiva: que és. És una descripció.
Economia normativa: establir uns factors que ens portin a preveure. Respon a que hauria de ser, no el que és.
TEMA 2: L’ACTIVITAT ECONÒMICA Bé econòmic: qualsevol producció.
Béns de consum i béns d’inversió: en el béns de consum són el que es fas desaparèixer i els d’inversió el que ens serveixen per fer altres béns. Per exemple, inverteixo en màquines. Béns de luxe i de primera necessitat. Béns perecederos (periples). Els que són serveis són inservibles. Requereixen una persona intermitja. El servei de perruqueria requereix la perruquera que t’estigui pentinant.
Mercaderia: és un bé que passa pel mercat.
Intercanvi: l’economia en la qual vivim avui és l’intercanvi. L’intercanvi consisteix en producció, distribució, canvi i consum. Per poder fer el canvi i fer-ho àgil, ens hem inventat els diners. El diner es qualsevol cosa que s’obté com a contrapart amb un intercanvi. El diner ha de tenir una garantia amb un banc central i amb un govern. Abans de que hagués un banc central, hi havia emissió de bitllets per part dels bancs però la garantia era l’or i la plata que tenien al dipòsit. Ara tenim la garantia del banc central. El diner són un mitjà de compte, un dipòsit de valor i un mitjà d’intercanvi. Per a que això funcioni necessitem garantia i estabilitat perquè no podem tenir uns diners que un dia paguis una barra de pa amb 1000 i un altre amb 10. Per a que l’intercanvi funcioni bé necessitem un marc institucional sòlid (fa que funcioni bé l’economia del mercat). Ha de tenir uns drets de propietat ben definits, acceptats i clars. L’economia de mercat que coneixem és una economia de drets de propietat individual ben definits. La segona cosa és que hi han d’haver-hi unes normes de l’intercanvi clares. Hi ha tot un marc que permet facilitar l’intercanvi. El tercer és que necessitem un marc polític que confereixi estabilitat econòmica. És a dir, que necessitem un marc polític que no pugui canviar les regles de joc quan li vingui de gust.
L’activitat econòmica és divideix en sectors: primari (ramaderia i pesca), secundari (indústria) i terciari (serveis). Cada vegada la societat està terciaritzada.
Factors productius: recursos naturals (carbó, terra, aigua... provenen de la biosfera). L’economia ecològica: fins fa aproximadament 40 anys, l’economia era activitat productiva on posàvem les famílies, les empreses, les administracions públiques o l’estat i fèiem un flux de producció i consum i això es permetia incrementar l’activitat economia. Els economistes pensaven que el creixement era infinit i l’economia ecològica va introduir la idea de fer-ho dins d’un ecosistema i aquest ecosistema no és il·limitat Ens actua com un tope, com un límit per una doble raó: primer perquè els recursos naturals n’hi han que són renovables però també hi han no renovables i per tant tenim un problema d’esgotament. L’economia produeix residus. Aquests residus produeixen un problema de contaminació. Dins d’aquest grup es va inventar un concepte de que hem de fer un desenvolupament sostenible (és el desenvolupament que satisfà les necessitats dels presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.
Treball: és un esforç humà no necessàriament físic. Ens interessa veure que passa amb la població.
L’estudi de la població és la demografia. I la demografia va néixer de la mà del senyor Malthus.
Malthus era un gran pessimista econòmic. LA seva idea fonamental era que la població creixia incremental ment i en canvi els segments creixien molt més lentament. La seva previsió era molt negativa. El creixement de la població mundial és inviable.
Capital: parlem de capital com a factor productiu: les màquines, la tecnologia, els edificis, les carreteres... Dins del capital el indicador que ens importa és el de la productivitat. Dos conceptes que els economistes utilitzen molt: cos d’oportunitats. Està lligat a l’elecció: escollir bé tenint en compte costos i beneficis. I el cos d’oportunitat és allò al que renunciem quan escollim una cosa. És a dir, el nostre cos d’oportunitat a estar en aquesta classe és renunciar a estar prenent alguna cosa o dormint.
L’altra és la frontera de possibilitats de producció: tu esculls però tenint en compte que tens un pressupost màxim, una limitació de recursos.
Sistema econòmic: hi han diferents (esclavista, feudal, capitalista...). Tot sistema econòmic ha de contestar 3 preguntes: què produir, com produir i per a qui produïm.
-Què produir? Sempre es respon en allò que proporcioni beneficis. Aquella producció que et sigui solvent.
-Com produir? Escolliràs aquella manera que et suposi el mínim cost i el màxim benefici.
-A qui produïm? Per aquells que tinguin una solvència econòmica.
Comparació de sistema econòmica capitalista vs. Socialista/comunista Socialisme: agent econòmic és l’estat. En el capitalista l’individu.
Mecanisme que ens regula la oferta i la demana: en el capitalista el mercat és el mecanisme regulador. En el socialisme la planificació econòmica (l’estat fa un pla).
La finalitat en el capitalisme és produir per tenir el major benefici possible. En el socialisme és cobrir les necessitats de tota la societat d’una forma molt igualitària.
La lògica bàsica del sistema capitalista està basat en la competència.
EXERCICI 1: Si féssim una foto de la composició sectorial: la construcció ha disminuït molt. Dins del sector secundari que era un sector molt gran.
La taxa d’atur és de 19% i abans era de 24%. La taxa d’atur és molt alta respecte la Unió Europea i els EUA.
Exportació de serveis: turisme. Tot el que deriva del turisme. El turisme anava molt bé aquests últims anys perquè els destins alternatius estan a la baixa i tot es suma. A més és barato.
Devaluació: et permet que resulti barato. Donar-li menys valor. Pels alemanys per exemple resulta barato. Devaluar estrictament significa variar el tipus de canvi. La devaluació canvia molt les coses.
Però amb l’euro no pot canviar les monedes respecte Alemanya. Hem fet una devaluació interna de salari, fent que les coses canviïn de preu. Pels països euro. Per altres països que no utilitzin l’euro si que podem devaluar.
DEURES 24/02/2017 http://www.eleconomista.es/economia/noticias/8115774/01/17/La-formacion-de-Gobiernoimpulsa-la-coyuntura-economica-a-otro-maximo.html# APUNTS 24/02/2017 Organització Mundial del Comerç: institución que se ocupa de establecer las normes del comercio.
1995 fundación. Tiene su origen en el 1947 en el tratado muy famoso sobre aranceles y libre comercio, a partir de aquí se estableció una serie de negociaciones y se iban reuniendo como institución pero ese tratado no decía que se tuviera que crear una institución como tal para que regulara el comercio. 164 miembros y Afganistán fue el último en unirse en julio del año pasado. Fija acuerdos con los países y es la norma en la que se basa estos países para el comercio. Sobre estos acuerdos se rige le comercio. La UE es un miembro como tal que solo cuenta como uno. El órgano superior es la Conciencia ... y el principal órgano permanente es el consejo general. El actual presidente es Robert Acebedo (Brasil). Cabe destacar que no forma parte de las Naciones Unidas, va a parte.
Funcionan por rondas de negociaciones. Son acuerdos multilaterales que últimamente no están en su mejor momento. Y luego la negociación consiste en rebajar aranceles, la reducción mejor es en la que todo el mundo adopta. Al final este es el marco en el cual se negocia los países.
Tiene la sede en Ginebra. Cuando alguien no cumple las normas, se denuncia.
ECONOMIA DE ESPAÑA Com és el sistema econòmic espanyol actual? Sistema mixta. Fonamentalment capitalista amb intervenció de l’Estat. Per tant, és un sistema econòmic que li diem mixta.
Tenim un sistema capitalista mixta però veurem al llarg dels anys i en els diferents períodes del temps, hem tingut molts de funcionaments diferents.
Etapes de l’economia espanyola i ens servirà per veure diferents modus de regulació: sistemes amb diferents modus operandi.
La revolució industrial es basa en passar d’un model extensiu a un model intensiu. Fins a la revolució industrial si agafaves relació entre població i producció, la producció augmentava seguint la mateixa tendència que la població. En canvi en el model intensiu, l’increment de la producció ja no es funció de la població o del treball. Això es trenca. Perquè es trenca? Perquè incorporem la maquinària.
Incorporem el capital en forma de màquina. Un increment de la producció. Comencem a parlar d’economia moderna.
1935: inici de la industrialització. Interessa destacar alguna cosa per entendre després tot el funcionament. La industrialització es basa en un important proteccionisme. El principal instrument per protegir una economia nacional és l’aranzel que és un impost que grava el consum dels productes importats. El IVA és un impost indirecte. Més impostos indirectes: impost del tabac, impost de l’alcohol. El proteccionisme a més a més de l’aranzel, tenim la quota que és molt més proteccionista, suposa un límit màxim a les importacions. Només pots importar 10 cotxes a l’any, per exemple.
Aquesta quota en els acords comercials internacionals està molt penalitzada. La única manera de protegir es diu que han de ser els aranzels. El problema que té la quota és signar, com distribuiries aquesta quota? Sovint, és que s’adjudica entre els amics. Normalment i a la major part dels països es distribuïen d’una manera molt poc transparent. L’altre element és que des de l’origen d’aquesta econòmica moderna és el capital estranger. Introduïm un concepte d’empresa multinacional: ha de tenir fabriques fora, veritables unitats de producció a països estrangers: filials repartides a diferents llocs. En general, parlem de multinacional. Multinacional tenim la idea que és una empresa de múltiples països i transnacional és una empresa que ha sorgit de la seva frontera perquè té l’origen en un país concret i s’ha extingit. La tercera característica és que aquesta economia ha estat marcat per un dèficit en la balança comercial (importacions i exportacions). Un dèficit significa que hi ha més importacions que exportacions. Les importacions sempre han estat més grans que les exportacions.
L’economia espanyola sempre ha sigut fràgil. Volem molt més importacions del que puguem pagar amb el que exporto. Per tant hem de trobar divises d’un altre lloc com el turisme. Aquesta primera etapa està marcada per l’inici de la industrialització, proteccionisme i dèficit.
La segona etapa: anys de la autarquia (un estat d’autoservei amb els seus propis productes, evitant al màxim les importacions). El feixisme era un sistema autàrquic.
La següent etapa és la industrialització en substitució d’importacions (ISI). Etapa de fort proteccionisme d’aranzels però el món al mateix temps empreses multinacionals neix tecnologia estrangera. Si et compres un cotxe francès pagues els aranzels i això et motiva a que la Renault posi una fàbrica a Valladolid fet amb tecnologia Renault i que hi hagin cotxes fabricats a Espanya. Es un model d’aranzels elevat permetent que el capital estranger entri al país.
De l’any 75 al 85: anys de la transició política. Es va acompanyar amb crisi i progressiva preparació per entrar a la Comunitat Europea.
86-96: anys de la integració a la Comunitat Europea  tarifa exterior comú. Aranzel 0.
A partir del 1997  període de globalització. Lliure moviment comercial, lliure establiment. Lliure moviment de mercaderies.
AGRICULTURA L’agricultura espanyola, si mirem quant pesa en el PIB no arriba al 3% i a l’ocupació no arriba al 5%.
Pròpiament l’agricultura té molt poca importància però si la considerem part del sistema agroalimentari aquest és el primer sector de l’activitat econòmica espanyola. Quan parlem de vi, parlarem de la producció agrària i de la comercialització. Els productes agraris son estratègics.
Necessita un cert grau de subministrament intern. És un sector molt intervingut, molt regulat.
Noruega no tindria producció de res però té un Estat que donen ajudes per a que es faci coses. Tenim una agricultura molt variada des del punt de vista de les estructures productives (latifundis, minifundis, empreses que es dediquen al sector agrari).
El 25% de les rendes dels agricultors espanyols són subvencions. La balança comercial agroalimentària presenta superabi.
TEMA 4 Tipus de mercat - Sectors de producció: del treball, del capital, dels recursos primaris de la terra...el tractarem al tema 6 - Mercats de béns i serveis: Competència perfectamolts oferents i molts demandants.
Monopolihi ha un sol oferent i demandant. Monopsoniosituació en què hi ha un demandant i molts productors. Amb els productors hi havia molts productors i una única central lletera (qui envia el camió de recollida). En el sector agrari en trobem molt.
Cooperativas’uneixen per vèncer el monopsonio. Tabac, tots podíem fer-ne per una sola en comprava.
Oligopoliuns pocs productors, oferents. Model tranquil (pacte de cavallers, beneficiós per les empreses, ens reunim un cop al més i establim preus etcetcetc), i el model de la guerra.
Un altre tipus també és Freixenet i Codorniu, eren hermanos, però van començar una guerra entre les dues...i el cava va tenir uns preus baratíssims.
Competència monopolísticauna empresa té el monopoli degut a la marca (Nespresso), però està en competència amb tots els que el copien.
Requisits que demanem en referència al comportament dels compradors: - Individualismetots els costos de la societat correspongui a la suma de costos individuals.
- Tots els individus tenen un comportament econòmic racional, que prens decisions sensates.
Invertir en quelcom que té sentit invertir.
- Conducta egoistacompres el que t’aporta més satisfacció (Adam Smith sempre parlava d’això).
- Estratègia maximitzadoracompro i maximitzo utilitat. Tota la estona estàs prenent decisions que maximitzen. El que donin més utilitat - Homo oeconomicushome racional econòmicament Requisits del mercat - Molts oferents i demandants. Lliure i completa concurrència.
- Els productes són homogenis. Producte no diferenciat (Commoditiesproductes sense marca, indiferenciats, com el sucre o el petroli). En general hi ha diferenciació de productes però.
- Ha d’haver-hi absència de barreres d’entradacom una farmàcia (que hi ha una cada x metres de tampanys, de població, etc. En general són de tipus més tecnològic (el que costa fer una empresa siderúrgica).
- Informació perfecta i gratuïta quan decideixes algo a nivell econòmic tens info de totes les questions que hi tenen a veure Efectes de la competència perfecta - Els recursos que es faran servir, es faran servir de manera eficient. Eficaçsi compleixo els objectius que em marco, eficient és si amb menys aconsegueixo millors resultats.
- Si hi ha un mercat de competència perfecta, es dóna el optimo de pareto. En aquesta situació d’equilibri, ningú pot millorar sense que algú empitjori.
La manera de mesurar la utilitat és a partir de la propensió a pagar el producte. Es consumirà un bé més si la utilitat si és major que els diners en un altre ús. Es consumiran més, fins que la utilitat marginal sigui igual preu. La utilitat marginal és la del últim “panet” que compres, exemple de classe.
Cost Marginal = preu Cost Marginal = Ingressos marginals Ingressos – costos = TT Utilitat marginal = cost marginal Fracassos de la competència perfecta - Que la Uma no iguali el preuque no compris coses per culpa del màrketing - Cost marginal diferent al preu. EL cas que la teva empresa tingui poder d’influir sobre la situació del preu.
- La utilitat marginal social no és igual als costos marginals socials, conseqüència d’ex-ter-na-litats (dab de la profe). Costos que no estan interns a l’empresa, queden fora.
Eficàcia: aconseguir tots els objectius marcats com a empresa.
Eficiència: aconseguir el màxim de productivitat amb el mínim esforça.
En una competència perfecta hi ha d’haver un benefici pels consumidors i els productors. Si s’arriba a l’equilibri perfecte ningú podria millorar sense que algú altre empitjori.
La concentració de capital: monopoli o oligopoli Tenim monopolis purs. Oligopolis amb cooperació entre les empreses: pools o càrtels. Trusts, que són més típics dels anglosaxons. Holdings, típics dels germànics. Fusió: peix gran es menja al petit.
Origen de la concentració de capital - Barreres d’entrada - Acaparament de recursos - Gran volum d’inversió (economies d’escala) - Unió estratègica d’empreses - Polítiques públiques ( campions nacionals, the invisible hand) Dumping: En termes empresarials és vendre a preus per sota dels costos.
Dumping depredador: Vendre a preus tant barats que liquides la resta de competidors i aconsegueixes el monopoli.
Anàlisi DAFO Llet Debilitats 1. Gran desequilibri en el mercat 2. Escassos marges ja que és un sector molt madur 3. Les marques han perdut valor 4. Alts costos de recollida 5. Localització geogràfica inadequada 6. Alts costos dels envasos 7. Molt dependent del mercat de la “llet crua”.
8. Sector molt vulnerable.
Amenaces Fortaleses 1. Fluctuacions en 1. El sector es el preu de la llet manté més o 2. Estancament menys constant nacional del 2. Molta consum importància del 3. Mercat madur mercat espanyol 3. Empreses ben dimensionades i adaptades 4. Alt grau de concentració 5. Preserva la salut Oportunitats 1. Plataforma “Aula de productos lácteos”.
2. Aprofitar la via de millorar l’abastiment intern.
3. Posar a prova la capacitat del sector per aprofitar les eines del “Paquete lacteo”.
4. Ampliació de la gama i tipus de llet.
Amenaces 1. Dependència del comerç explotador 2. Competència de tercers països productors 3. Oportunisme comercial 4. Dependència en alguns casos Oportunitats 1. Formació i subvencions 2. Inversió en investigació 3. Promoció dels productes ecològics 4. Noves empreses en el sector Aliments ecològics Debilitats 1. Temps de conservació inferior 2. Oferta escassa 3. Quantitat excessiva d’etiquetes 4. El consumidor prefereix les marques Fortaleses 1. Millor gust 2. Respectuosos amb el medi ambient 3. Crea llocs de treball 4. Gran varietat de productes 5. Normativa i d’ajudes a la 5. No utilitza 5. Altes regulació producció substàncies expectatives de complexa 5. Falta perjudicials creixement 6. Costos de d’informació 6. Beneficiós per la 6. Polítiques producció sobre el sistema salut nacionals i elevats de producció internacionals 7. Preu de venda ecològic.
elevat Vi Debilitats 1. Més quantitat però menys productivitat 2. Molta producció de vi de baix cost 3. No genera un gran volum de treball 4. La UE té molta intervenció en el sector 5. Forta inversió estatal 6. Restriccions per començar noves plantacions 7. Restriccions en el tipus de vinya que es planta Amenaces Fortaleses 1. Genera l’1% del 1. Disminució del PIB consum 2. Primer 2. Augment de la exportador a competència nivell mundial 3. Segon país en producció 4. Abarca el 19% del sector cooperatiu 5. Bona relació qualitat preu 6. Proteccionisme europeu 7. Gran inversió estatal Oportunitats Creació de la plataforma tecnològica del vi GRAN DISTRIBUCIÓ ALIMENTÀRIA Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats 1. Regulacions restrictives 2. Substitució de marques comercials 3. Disminució del consum 4. Els hipermercats no són cèntrics, 1. Competir amb els 1. Sector en 1. Compra online creixement 2. Consum de preus a internet 2. Sector proximitat (abaratir) imprescindible 3. Oligopoli Dual 2. Marketing 3. Marques blanques 3. Són més barats que 4. Diversificació els mercats de 5. Hipermercats proximitat 6. Qualitat de la marca blanca 4. Llei de la Cadena s’hi ha d’anar 7. Les marques expressament blanques provoquen que les marques tradicionals deixin d’innovar Alimentària INDUSTRIA CÀRNIA Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats 1. Àrdua Competició amb altres indústries 2. En alguns casos, deficiències en les instal·lacions dels ramaders 3. Escassa recerca pròpia 4. En la major part, insuficients inversions en producció i marketing 5. En alguns casos, falta de cohesió interna de les activitats dins les empreses 1. Alta competència 2. Proximitat al continent africà que comporta dificultats d’explotació del producte 3. Crisis recurrents en la sanitat animal.
4. Deteriorament mediambiental de les àrees de major densitat ramadera i de matança 5. Increment de les exigències normatives en matèria de benestar animal i defensa ambiental.
1. Gran capacitat d’adequació al mercat.
2. Gran amplitud de gama de productes finals 3. Marques reconegudes i ben posicionades en el mercat.
4. Empreses ben dimensionades 5. Activitat creixent als mercats exteriors 6. Nivell tecnològic adequat 7. Distribució del producte per part del fabricant.
1. Desenvolupament de xarxes de botigues pròpies 2. Continuació de la diversificació de la gamma, nous productes i presentacions 3. Increment en la presència exterior 4. Escassa o nul·la existència de productes substituts a la carn 5. Millora de la relació entre la indústria i els ramaders 6. Expansió a àrees sense problemes mediambientals.
...

Comprar Previsualizar