Català - TEORIA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estàndard oral i escrit de la llengua catalana
Año del apunte 2015
Páginas 24
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Apunts de tota l'assignatura de català del professor David Paloma

Vista previa del texto

CATALÀ – Control 1 TEORIA 1 Eficiència locutiva - Repertori lingüístic  conjunt format per les varietats dialectals i per les varietats funcionals* d’una llengua o de més d’una que caracteritza l’individu  Domini actiu o Més restringit en les varietats dialectals d’una llengua  Ex: SÍ català de Barcelona, NO valencià o Més generós en les varietats funcionals  Domini passiu o Més ampli que l’actiu  Més fàcil entendre que dir *Varietats formals  Usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa Repertori lingüístic Coneixements lingüístics - + Repertori de les normes de parla Coneixements pragmàtics = Competència comunicativa Control llengua estàndard Eficiència locutiva  grau d’encert comunicatiu basat en la correcció fonètica, correcció gramatical i correció lèxica d’un text oral o d’un text escrit per ser dit  Correcció fonètica  ”Nominats en la caterogia de millor maquillatge i perruqueria...”  Correcció gramatical  Improvitzaven , els textos , hagués sapigut  hagués valorat...
 Correcció gramatical  Tràfic = trànsit, solventar = solucionar, tenir una compta pendent...
Nivells d’eficiència locutiva Mal escrit, mal llegit (ME ML) - A Sant Feliu de Llobregat el transport públic és insuficient i per això triguem molt en  a arribar a Barcelona - És una població que acull fires destacades, com ara la Festa del Bolet, on s’hi no repetició CC apleguen boletaires d’arreu - La realització del projecte no s’adecua  q (s’adéqua = pronunciació amb tònica a la “e”) al pla previst Mal escrit, ben llegit (ME BL) - Ortografia i puntuació  OlOt . Municipí Gironí Famós pe-ls seus bolcans  Una altra opció d’oci, són les antitats, n’hi ha del que v ulguis  EL tènis Ben escrit, mal llegit (BE ML) - Criteris de pronunciació  Impressionant  “s” sorda  Exercicis  “egercicis”  Just a dos  ta Ben escrit, ben llegit (BE BL) Article Magí Camps - S’informa malament si fa servir barbarismes que coincideixen amb una altra paraula de la llengua S’informa igual de bé o de malament si s’utilitzen barbarismes, però no es demostra competència lingüística S’informa bé si s’utilitzen barbarismes acceptats per la llengua estàndard Article Joan Martí - Castellanismes “in absentia”  priorització d’una de les dues paraules per designar un concepte  s’utilitza la que coincideix amb el castellà Article Marta Rojals #quadredebarbarismes TEORIA 2 Criteris de pronunciació I Models referencials - - Totes les llengües tenen uns registres considerats correctes  Idea de correcció  criteri canviant Contextos llengua correcta  català  Església  promou llengua formal  Mitjans de comunicació  ”llocs” on es parla bé = NO espontani Les llengües necessiten referents orals  Diferents models per emmirallar la llengua: o Anglès  Gent educada a Londres i comarques que l’envolten (Sweet) o o o Danès  No s’ha de notar la procedència geogràfica segons la pronúncia (Jespersen) Castellà  Model centre-nord peninsular / americà atlàntic (Alarcos Llorach) Italià  Florentí parlat per les persones cultes que es va adoptar con a llengua de la unificació italiana (Grassi, Sobrero, Telmon) El model català - Diverses formes regionals de la varietat estàndard matisades per trets diferencials que no comprometen la intercomprensió - Totes les formes regionals estàndards tenen la mateixa consideració (Marí)  Català central  Rosellonès  Català nord-occidental  Valencià  Baleàric  Alguerès Isoglossa - Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat i que pot contribuir a delimitat dues àrees dialectals  Superposició isoglosses  abstracció  tendència OCCIDENTAL - Andorra - La Seu (Alt Urgell) - Solsona (Solsonès) - Cervera (Segarra) - Tàrrega (Urgell) - Les Borgues (Garrigues) - Falset (Priorat) - Tortosa (Baix Ebre) - Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) - Ametlla de Mar (Baix Ebre) - Amposta (Montsià) ORIENTAL - Puigcerdà (Cerdanya) - Berga (Berguedà) - Solsona (Solsonès) - Manresa (Bages) - Igualada (Anoia) - Montblanc (Conca de Barberà) - Valls (Alt Camp) - Reus (Baix Camp) La llengua catalana oral Abans de la normativa - Joan Coromines  Sobre l’elocució catalana en el teatre i en la recitació (1971) - Lluís López del Castillo  Llengua Standard i nivells del llenguatge (1976) - Francesc Vallverdú  Elocució i ortologia catalanes per a ús de locutors de ràdio i televisió (1986) - Josep Lacreu  Manual d’ús de l’estàndard oral (1990) Normativa de la llengua catalana oral Proposta d'estàndard oral de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 4 objectius de la “Proposta...” 1. Continuar la tasca codificadora de l’IEC, ara en l’aspecte ortoèpic 2. Convertir-se en un referent de l’estàndard oral, relacionat amb els mitjans de comunicació i l’ensenyament 3. Ser respectuosa amb la normativa ortogràfica i gramatical vigent 4. Recuperar i dignificar una sèrie d’usos adequats interromputs durant dècades Proposta d'estàndard oral de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans - L’IEC reacciona davant la manca de reglamentació  1990  fonètica  1992  morfologia - L’IEC busca complicitats  Paper decisiu dels professionals dels mitjans de comunicació - El terme “proposta” no rebaixa la condició de l’obra, que és normativa - No privilegia ni dissimula una procedència geogràfica concreta  Hi ha 5 accents possibles i també són possibles diversos trets d’àmbit restringit proveïts de prestigi (vocal neutra tònica) - Àmbit general  tret vigent com a mínim a 2/5 dialectes Àmbit restringit tret vigent en 1/5 accents, proveït de prestigi en el seu àmbit - Registre formal  estil neutre dels mitjans de comunicació = registre elevat, gramaticalment més correcte, equilibrat, elegant  planificació Registre informal  espontaneïtat expressiva - Propi  estàndard = del tot adequat Admissible  estàndard = aconsellable reemplaçar D’acord amb els usos de cada parlar  estàndard = abast geogràfic reduït - No és recomanable NO estàndard - Limitació de la flexibilitat  NO barrejar trets  El locutor ha d’actuar d’acord amb la pròpia competència lingüística Difusió de la llengua catalana oral Llibres d’estil CCMA (esadir.cat ) Mitjans audiovisuals valencià TV locals IB3 El català nord-occidental ReSolc Versió treball PEO Fonètica TEORIA 3 Criteris de pronunciació (II) “Proposta...” – I Fonètica  5 casos per recordar 1. <s> sonora, <s> sorda  sibilants alveolars - <s> intervocàlica  sonora malgrat la “pressió” de les interferències  Centèsim, cesària, entusiasme, gasa, mausoleu, medusa, obesitat, casos, gasos, països, oasi, pròtesi, anàlisi, osmosi, dosi, gènesi, apoteosi, nasal, Àsia, aranzel, desfasat, lesió, persuasió, Tunísia, asil, gènesi, anestèsia *Verbs fons, dins, trans  <s> sonora - <ss>, <c>  sordes  Frontissa, messies, percussió, granissat, alcaldessa, impressió, emissora, agressió, discussió, abscisses, Valldemossa, dissertació, monsó, casset,discussió  Arrecerat, etcètera, poncella, velocitat - <ex> + vocal  [gz]  Examen, executar, exemple, inexorable, inexhaurible, hexàmetre, hexàgon 2. <x> inicial i postconsonàntica  marxar, arxiu - Occidental  pronunciació africada (ch) - Oriental  pronunciació fricativa 3. <ix> - Occidental  [j] + xeix - Oriental  xeix 4. <j>, <g> - Valencià  pronunciació africada (ch) - Oriental + Nord Occidental  pronunciació fricativa  Cal adequar la pronuncia a la grafia: o <g>,<j>  gelea reial, pijama, bugia...
o <tg>,<tj>,<tx>  viatge, platja, metge, La Garrotxa ...
5. <l·l>, <ll>, <tl>, <tll>  ieisme - <tl>, <tll> Pronúncia sistemàtica de [j] en comptes de [ʎ]  ieisme - <l·l> en els mitjans prima l’espontaneïtat = una sola l Versió treball PEO Morfologia #puntsProposta El ieisme TEORIA 4 Llengua oral i llengua escrita Oralitat primària - Substrat en la producció i en la transmissió de les cultures contemporànies que parteix d’una cultura sense coneixement de l’escriptura (cultura oral) - Elements característics de la oralitat primària:  Walter J. Ong o Acumulació ...abans que subordinació (Gènesi) ...abans que paraules soltes (frases fetes) o Redundància  major com més oients o Experiència vital  ensenyament oficis  Lletres sobre lletres – Jesús Tuson o o o L’oralitat forma part de la història de la humanitat des de fa 150.000 anys L’escriptura no pot reflectir la riquesa de la parla Idea equivocada Abans escriptura  barbàrie Després escriptura  civilització Segona oralitat - La cultura textual comporta la segona oralitat  evolució de l’oralitat primària Manté l’essència de la oralitat primària, però emmarcada en la cultura d’alta tecnologia (ràdio, televisió, internet)  Josep Gifreu o Mitjans audiovisuals  principals narradors : veu, rostre, gestos, paraules o Preeminència de l’expressió oral mediatitzada per la impressió i la imatge Propietats textuals de la llengua oral en la segona oralitat Adequació a la situació comunicativa - Propietat d’un text que explica el grau d’ajustament a una situació comunicativa  Ex: vocabulari especialitzat en una conferència Coherència - Propietat d’un text, i també propietat de la relació del text amb el context, que explica el grau d’interpretació del text  Ex: I la vaca va dir...  conte infantil Cohesió - Propietat d’un text que explica el grau de lligam gramatical que uneix les peces d’un text  Ex: Han suspès el partir perquè plou massa Principals trets de la llengua oral - Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor  geogràficament, socialment, generacionalment Temes generals, formalitat baixa, propòsits subjectius Selecció poc precisa de la informació: digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants, etc.
Redundància, estructura del text obert Pocs connectors, elements paralingüístics (canvis de ritme, to...), conferències exafòriques (jo ,tu, aquí, ara...) Com incideix la gramàtica en la llengua oral? - Formes desacurades  formes de la llengua alienes a la correcció normativa  Ex: Llapissos, agraieixo, coneixo, hi ha que dir que...
- Formes oralitzades  Formes de la llengua característiques, sobretot, del canal oral  Cosa, problema, gran, és evident que...
 Juxtaposició  No vindré. Tinc feina. Haig d’acabar els deures.
 Estructures singulars  Cervesa? Sí? Vinga.
 “Que” polivalent  vaig perdre la carpeta a l’estudi que érem ahir  Anacolut construcció gramatical en que la darrera part no lliga sintàcticament amb la primera o Ex: Els mapes són... (pl). Consisteix en... (sg) - Formes emotives formes de la llengua que són característiques, sobretot, de la càrrega emotiva que desprenen  Ex: AQUELL QUADRE val 10.000 euros Àrees d’intersecció entre l’oral i l’escrit - Gradació entre oral i escrit  planificació Convencions gràfiques en els textos orals L'escriptura dels numerals cardinals Esquema Gregory Carroll #numerals Català – Control 2 TEORIA 5 Variacions pel canal, tema, tenor i to Termes de polaritat negativa (TPN) - Estructures pròpies de les llengües romàniques No ha vist ningú No contestarà tampoc No es veu enlloc No anirà mai No en té gens No ha dit res Significat positiu: - Frases hipotètiques  Si ve ningú, que s’esperi - Frases interrogatives  Hi ha res de nou ? Possibilitat d’avançar els TPN - Ningú (no) ho ha vist  Negació simple: Ningú ho ha vist  Doble negació: Ningú no ho ha vist Llengua normativa i llengua estàndard en relació amb els TPN - Llengua normativa:  Doble negació i negació simple - Llengua estàndard:  En general, es recomana evitar la doble negació  És aconsellable no utilitzar els adverbis mai, ningú, gens, tampoc... al començament de la frase, sempre que aquest ordre no faci perdre èmfasi o rotunditat a la negació Societat i llenguatge - Sociolingüística  estudi del llenguatge que implica relació amb els factors socials  Si una llengua existeix és perquè és ‘usada’  ús lingüístic  Aquest ús es dóna, a més, en uns medis concrets  àmbit d’ús Ús lingüístic i àmbit lingüístic - Ús lingüístic: Actuació del sistema lingüístic que l’individu comunica oralment o per escrit en una llengua  No és fortuït ni espontani : les llengües no evolucionen de manera autàrquica.
El context social en mediatitza l’ús.
- Àmbit lingüístic: Construcció teòrica d’àmbit sociocultural que fa referència a un conjunt de situacions d’interacció humana, basades en les relaciones entre els participants i els temes de comunicació  Ús lingüístic i àmbit lingüístic són conceptes indeslligables  - Joshua A. Fishman (1926 – 2015) :  Sociòleg de la llengua  Referent en l’estudi de la substitució lingüística i la planificació lingüística Variació - Inherent a l’ús lingüístic Variació dialectal - Variació d’acord amb les característiques dels parlants Temps - Cronolectes - Variació diacrònica Origen geogràfic - Dialectes - Variació diatòpica Origen social - Sociolectes - Variació social - Variació diastràtica Variació funcional - Variació d’acord amb les característiques de la situació en què es produeix la comunicació  Variació funcional, contextual, estilística, diafàsica...
 Es manifesta quan s’analitza la llengua aparellada amb els àmbits d’ús  Ens porta a parlar de registres o estils de qualsevol llengua Registres - Modalitat lingüística pròpia d’un àmbit d’ús  Terme proposat per Thomas B. Reid (1956) per designar diferents varietats de llengües usades per un mateix individu en situacions socials diverses. Michael A. K. Halliday (1964) en va fer el desenvolupament teòric. Gregory i Carroll (1978) el van perfeccionar.
 La variació funcional no substitueix la variació diacrònica, diatòpica o diastràtica, sinó que s’hi combina  Només podem tractar els registres en forma de llista quan es simplifiquen:  Científic  Periodístic  Col·loquial  Literari  Administratiu  Formal/ informal Factors que defineixen els registres - Canal  mode  Condicions de producció, transmissió i percepció del discurs i dels elements materials implicats  Oral  Escrit - Tema  camp  Cada tema té formes lingüístiques pròpies  General  Especialitzat - Tenor  objectiu  Intenció o propòsit comunicatiu que es vol aconseguir  Objectiu (sense 1a persona)  Subjectiu (1a persona) - To  formalitat  Grau o nivell de formalitat  relació interpersonal emissor-receptor  Familiaritat descarada........Màxima distància entre interlocutors Doble negació Indicacions lectura Payrató 1 TEORIA 6 El procés d’estandardització Definició d’estandardització - Procés social orientat a assolir l’objectiu d’una llengua estàndard ben definida i amb plenitud de funcions.
És un concepte sociolingüístic, que s’aplica a partir de la Revolució Industrial.
Estandardització per sedimentació històrica - Abans de l’estandardització sociolingüística, hi ha 3 grans esdeveniments històrics que possibiliten l’aparició del que s’acabarà anomenant llengua estàndard.
 Invenció de l’escriptura (3.300 Ac)  Sense escriptura no hauria pogut emergir cap varietat lingüística semblant a un estàndard.
 L’escriptura homogeneïtza: un mateix signe representa sons diversos.
 Eclosió de les llengües romàniques (s. VIII-IX)  Els llatins parlats deixen de ser percebuts com a modalitats llatines quan Alcuí de York prescriu una pronúncia de llatí marcada pel llatí escrit  Formació dels estats moderns (s. XV i s. XVIII)  Des del Renaixement, cada projecte polític és acompanyat de l‘elaboració d’una llengua escrita, codificada, que representa l’Estat. La impremta, a més, difondrà una llengua nacional.
Consolidació de les varietats estàndards A partir de la Revolució Industrial, es desenvolupa l’escenari adient per a la consolidació dels estàndards: els individus són ciutadans amb drets i deures i l’Estat s’hi adreça amb una varietat que vol ser neutra.
Fases de l’estandardització - Selecció: Consisteix en la tria de la varietat que farà de base per a la formació de la llengua estàndard.
 A vegades se selecciona un dels dialectes territorials o altres vegades se selecciona la llengua de l’antiga literatura  També es poden seleccionar elements de procedència diversa.
- Codificació: Consisteix en la fixació formalitzada de la varietat seleccionada per convertir-se en la llengua estàndard  Fixació ortogràfica (ortografies), fixació gramatical (gramàtiques) i fixació lèxica (diccionaris).
 Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans (1913)  Gramàtica Catalana (1918)  Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) - Difusió: Consisteix en l’ensenyament de la llengua codificada gràcies a l’escola, a l’administració pública, els mitjans de comunicació, a la impremta, etc.
 També s’anomena implementació o vehiculació, i implica acceptació social - Elaboració: Consisteix en l’ampliació dels recursos expressius i estilístics de la varietat codificada (elaboració de vocabularis especialitzats, creació de llibres d’estil...)  També s’anomena cultivació Característiques de l’estandardització - L’estandardització és reeixida si aconsegueix que la varietat que construeix i fixa (la varietat estàndard) arriba a tenir les 5 característiques següents:  Formalitzada i a l’abast de la comunitat  Apresa i acceptada  Pròpia dels registres formals  Supradialectal  Identificadora dels membres de la comunitat lingüística  Cohesiona els parlants d’un mateix idioma i els identifica en relació amb els parlants d’altres idiomes. Per això, instituir una varietat estàndard és, entre altres coses, atorgar dimensió política pròpia al idioma en qüestió.
 És també avui, cada vegada més, una necessitat de les societats industrials avançades.
Llengua estàndard Definició - Varietat lingüística ben definida i acceptada per tota la comunitat lingüística com a norma general i model comú de referencia, que es fa servir en els mitjans de comunicació i que bàsicament coincideix amb el codi lingüístic transmès a través dels sistema educatiu.
Principis inspiradors de la varietat estàndard - Principi de funcionalitat: el codi ha de ser clar, segur, apte per resoldre situacions comunicatives ordinàries Principi d’autonomia estructural: el codi no ha d’estar subordinat estructuralment a cap altre codi.
Distinció entre ‘estàndard’ i ‘normativa’ - La llengua normativa és la que completa la segona fase de l’estandardització; la llengua estàndard completa les 4 fases La llengua normativa és una part de la llengua estàndard. Una gramàtica normativa no conté tota la llengua estàndard.
La llengua estàndard és una varietat dinàmica que fins i tot pot vulnerar les regles de la normativa  Paraules admeses en l’estàndard i no en la normativa Norma - Formes, estructures o relacions que es realitzen regularment en una llengua en un moment històric concret.
 La norma determina el que és més freqüent o previsible, en tingui consciència o no el parlant, i estigui o no formulat per una autoritat acadèmica.
- Hi ha dues normes:  Norma objectiva: determina el que és més freqüent i previsible  Norma prescriptiva: emana d’una autoritat reconeguda Models d’estandardització quant a l’autoritat - Model acadèmic: una autoritat reconeguda políticament és l’agent principal de la codificació  francès, català, castellà  Monocentrisme: un únic centre codificació  neerlandès  Policentrisme: diversos centres codificadors  francès, català  No hi ha models acadèmics purs - Model de lliure empresa: l’agent principal de la codificació l’exerceixen entitats, grups o persones influents  alemany, anglès Models d’estandardització segons la selecció de les formes - Model unitarista : selecció de les formes lingüístiques només d’una varietat -  Ex: Francès  ille de France Model composicional : composat pels diferents dialectes del territori  Ex: Català  Sopar  supà, sopà, sopar  Pronoms hi i en Models d’estandardització segons la variació - Model uniforme : Només s’accepta una opció lèxica  Ex: italià Model polimòrfic : composat per les variants de tots els dialectes vàlids (lèxic)  Ex: Català  Mirall, espill...
Elvira Riera TEORIA 7 Els MCM i la diversitat lingüística Un llenguatge eficaç - - - François Richaudeau  La lisibilité (1969)  Le langage efficace (1973)  Écrire avec efficacité (1992) Eusebi Coromina  El llenguatge eficaç (1994)  El 9 Nou / El 9 TV (2008) Els MCM s’allunyen en general d’una certa complexitat prestigiada (literatura d’elit, registre burocràtic... confrontament amb el discurs buit) Aspecte clau: la llegibilitat  Grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un text escrit (o comprendre i memoritzar un text oral)  Estratègies per a la llegibilitat:  Ús de paraules habituals o L’afecció roman dempeus = L’afició estava dempeus  Ús de paraules curtes o Mas assistirà a la reunió amb Rajoy per tal d’arribar a un acord = Mas assistirà a la reunió amb Rajoy per arribar a un acord (no acumular connectors) Excepció : eufemismes  danys colaterals (víctimes) , neteja ètnica (holocaust)  Frases de llargada moderada o La inauguració ahir del BMP va palesar que l’època dels excessos immobiliaris ha quedat enrere, com a mínim pel moment, ja que els protagonistes absoluts del saló, que ha quedat reduït a un únic pavelló de la Fira de Montjuïc – lluny dels 3 que es van arribar a emprar en els anys de bonança - , van ser els bancs i caixes, i no els promotors i constructors BMP (Barcelona Meeting Point  La primera vegada es despleguen les sigles ) Palesar, emprar  verb de difícil comprensió 3  no escrit en números Pel moment  de moment Excesos  excessos Imobiliaris  immobiliaris  Frases d’ordre neutre o Per a una sessió extraordinària el diputat ahir va enviar als seus companys de partit un sms = El diputat va enviar un sms als seus companys ahir per a una sessió extraordinària  Connectors adequats o Abonaven la proposta directors, productors i actors cinematogràfics, i tanmateix directors i actors teatrals = Abonaven la proposta directors, productors i actors cinematogràfics, i, així mateix, directors i actors teatrals  Repeticions útils (títols i subtítols) o El Barça obté un triomf contra el València (títol)  El Barça equip blaugrana guanya tres punts... (crònica) A la base dels llibres d’estil...
- Llengua correcta i comunicativa, adequada i neutra Cal assegurar la llegibilitat màxima a un receptor heterogeni, amb economia de temps i d’espai Estratègies selectives per aconseguir la màxima eficàcia - Estratègies lèxiques i retòriques  Evitar mots jòquer: problema, gran, cosa, tema....
 Buscar alternatives als tòpics: allau humana, marc incomparable...
 Evitar mots inadequats: emprar, proferir, quelcom...
- Estratègies sintàctiques  Negació: simple   Relatius simples, sempre que es pugi: Zapatero, el qual va fer una crida en defensa Frases curtes (combinades): un 15 mots - Estratègies textuals  Convencions adaptades al format:  Majúscules i minúscules  Rodones i cursives  Números (TEI i TEL)  Puntuació (més punts) - Estratègies informatives  Evitar els discurs buit, incomplet: “Què vol dir?”  Enumeracions, (in)discriminades?  Evitar barreja de temps verbals: Zapatero va fer crida a favor del PSC. Assegura que l’Estatut és l’eina d’autogovern...
La diversitat lingüística ENCERTS Dèsset, xiquet, seua....
Golejaren Duit a terme Devers Canvie dos voltes Valencià Balear = Perfet simple (van golejar) Balear Balear (entorn de) Valencià (canviï dos voltes) ERRORS Ex-jugador Golejaren al Madrid Tot junt i sense guinet  Exjugador CD  Golejaren el Madrid Només penso a/en respirar Comunicativament Els terroristes van matar a/(a) 10 persones Jo només penso en/a respirar Normativament Els terroristes van matar 10 persones Jo només penso en respirar  Quan respiro, penso Jo només penso a respirar  Només penso en la respiració - CONFIAR EN (CRV) TU, AIXÒ....
 Moren 224 persones en estavellar-se un avió rus en el Sinaí  Correcte = QUAN/ EN EL MOMENT DE - CONFIAR EN + INFINITIU  EN = A / DE - CONFIAR EN QUE  Davant de conjunció, s’elimina la preposició TEORIA 8 Les eines de consulta ÉsAdir - Recurs en línia: www.esadir.cat - Autors: M. Alba Agulló, Oriol Camps - És el portal lingüístic de la CCMA. Ofereix els materials elaborats, al llarg dels anys, pels equips d’assessorament lingüístic de les diverses empreses de la corporació  Aquests textos són El català a TV3 (llibre blau  1995), Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge (llibre vermell 1997), Orientacions lingüístiques i Llibre d’estil de la CCRTV Interactiva.
- A qui s’adreça?: Professionals de la CCMA, especialment redactors, locutors, traductors i dobladors - “Pot ser una eina útil a molts altres professionals de la comunicació” - Contingut: Es revisen i s’amplien constantment  No és un diccionari ni una gramàtica, no és una enciclopèdia  recull aquells casos que han generat o generen algun dubte d’ús, de grafia o de pronúncia als mitjans de la CCMA.
 Entre altres continguts recull indicacions sobre GRAMÀTICA, LÈXIC, TOPÒNIMS i CONVENCIONS Diccionari de la llengua catalana - Recurs en línia: ( http://dlc.iec.cat ) - Autor: IEC - 1932  Diccionari general de la llengua catalana  Pompeu Fabra 1995  Diccionari de la llengua catalana  IEC  2007, segona edició. Últimes esmenes introduïdes en la versió en línia: juliol 2015 (Exemple: carpa) - L’actualització (1932-1995) era imprescindible per les transformacions de tota classes en la percepció, comprensió i explicació de la realitat universal; l’aparició de nous valors ètics, morals, ideològics, requerien una revisió que superés la simple addició o supressió de lemes  Diccionari en que es reconeguin tots els parlants, sense diferències de sexes, races, religions, ideologies, ni discriminacions de caràcter geogràfic o social.
 Exemple: o o Convers (1932)  adj. “convertit a la nostra religió” Convers (1995)  adj i masc. “que s’ha convertit a un altra religió...” - Numera les accepcions: amplia la nomenclatura, les accepcions i els exemples; modifica definicions, elimina entrades obsoletes... cf. pocs termes vulgars - Consulta bàsica i consulta avançada  Quants substantius masculins pertanyen a l’àmbit de la comunicació?  1r  Consulta avançada  2n  Categoria gramàtica : substantiu masculí  3r  Àrea temàtica : comunicació  4t  cerca Diccionari català-valencià-balear - Recurs en línia: http://dcvb.iecat.net - Autors: Antoni M. Alcover, Francesc de Borja Moll - És l’obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalana - Història:  Finals s. XIX  Mossèn Antoni Alcover (mallorquí) recull cançons i rondalles populars.
 Notació de mots arcaics i dialectes.
 Objectiu  Diccionari de nova planta: dialectològic, històric i literari; sincrònic i diacrònic.
 S XX  1901: Bolletí del Diccionari de la llengua catalana. Revista filològica, crònica de l’obra.
 Replegada dels materials tant de llengua viva com de llengua escrita.
 Notació de 700.000 cèdules (fitxes), ordenades en una calaixera.
 President de la Secció Filològica (1911) del IEC  Divergències tècniques i ortogràfiques.
 Etapa de deserció social; dificultats pel país (Mossèn Alcover mor el 1932)  Francesc de Borja Moll en recull l‘herència  10 volums: 1926-1962 Gramàtica de la llengua catalana - Autor: Pompeu Fabra  Gramàtica catalana. Barcelona: IEC, 1918 Institut d’Estudis Catalans. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC, 2015 (Versió en línia provisional) Estructura de la versió en línia:     Fonètica Morfologia Formació de mots Ortografia Sintaxi - Termcat. Centre de terminologia de la llengua catalana - Recurs en línia: htpp://termcat.cat Creat l’any 1985 Consorci format per la Generalitat (finançament) + l’IEC (paper referencial) + Consorci per a la Normalització Lingüística (difusió en el territori) Finalitat: terminologia molt específica  garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general, mitjançant la creació d’eines i recursos innovadors i de qualitat, en un diàleg permanent amb especialistes i usuaris  Normalització dels neologismes del lèxic especialitzat es concreta en dos aspectes:  Aprovació de les formes catalanes dels nous termes que sorgeixen en els àmbits tècnics, científics o humanístics, ja sogui perquè encara no hi ha cap proposta, ja sigui perquè es difonen formes poc adequades  Fixació de criteris lingüístics i terminològics que facilitin el treball terminològic i el desenvolupament dels llenguatges d’especialitat en català Optimot. Consultes lingüístiques - Recurs en línia: Servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’IEC i el TERMCAT.
Consta d’un cercador d’informació que ajuda a resoldre dubtes Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts  Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (normatiu)  Diccionari català-castellà/ castellà-català de l’Enciclopèdia Catalana  frases fetes i noms propis  Fitxes de l’Optimot  expliquen de manera didàctica i breu continguts lingüístics  Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (versió provisional)  Diccionaris terminològics del TERMCAT  Col·lecció Criteris Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística  Monografies sobre aspectes convencionals de la llengua i qüestions d’estil DCVB La nova gramàtica Optimot Gran Enciclopèdia Catalana TEORIA 9 Els pronoms relatius Definició - Els pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen en l’oració introduïda pel relatiu un element que ha ja aparegut abans  M’ha desaparegut el llibre. Tenia el llibre a la bossa.  M’ha desaparegut el llibre que tenia a la bossa.
Dificultat terminològica - ANTECEDENT  terme d’una frase al qual es refereix un pronom relatiu  M’ha desaparegut el llibre (antecedent) que (pronom relatiu) tenia a la bossa.
- - Oracions de relatiu adjectives (equival a un adjectiu)  Especificativa  els metges que estudien el cas són eminències (només són eminències uns quants metges)  Explicativa  els metges, que estudien el cas , són eminències (tots els metges són eminències) Oracions de relatiu substantives (equivalen a un nom)  NO tenen un antecedent des d’un punt de vista sintàctic; el pronom relatiu es refereix a un concepte general  Qui acabi primer tindrà més punts (la persona que..., “ell” tindrà més punts) - Funcions dels pronoms relatius:  Subjecte  He perdut el bolígraf que m’agradava  CD  He perdut el bolígraf que em vas regalar  CCT  El dia que va néixer el teu fill érem a Londres - Hi ha 4 relatius invariables (relatius simples): QUE, QUÈ, QUI, ON  QUE  Una frase de relatiu especificativa NO admet relatiu compost  Vull convidar a la festa els amics que (els quals) treballen amb mi  Una frase de relatiu explicativa SÍ que admet relatiu compost  Els metges, els quals estudien el cas, són unes eminències  El pronom relatiu en funció de CCT pot ser QUE i també una forma de relatiu composta si va precedida de preposició  Allò va passar justament el dia que/ en què/ en el qual te’n vas anar a Paris  NO s’ha de confondre amb la conjunció QUE  M’agrada que cantis..
Confio que demà vinguis  NO s’ha de confondre el pronom relatiu QUE amb l’adverbi QUE, introductor d’interrogacions i admiracions  Que passa res?... Que guapo!  EL QUE  En oracions de relatiu substantives equival a aquell que / allò que  Escolta el que et diuen = Escolta allò que et diuen.... Estava atent al que li deien = Estava atent a allò que li deien  A banda del sentit neutre, el que pot referir-se també a persones  Guanya el que encerti tres números = Guanya el qui encerti tres números  Els grups el que, la que... també poden correspondre a la coincidència d’un article determinat + (nom sobreentès) + que  Em parlat del veí i del que va venir a la festa  El grup EL QUE no s’accentua. Tampoc quan fa de CD i se sol substituir pel pronom interrogatiu QUÈ.  Vine a McDonalds: sabem el què t’agrada = Vine a McDonalds: sabem què t’agrada  No és correcte fer servir EL QUE com si fos equivalent a LA QUAL COSA o COSA QUE, és a dir, per introduir tota una frase de relatiu explicativa  Vam anunciar un augment dels impostos, el que em sembla molt malament  QUÈ  S’usa en una funció diferent a la de subjecte, CD i CCT. Pot fer de qualsevol altre circumstancial – que no sigui CCT- i de complement preposicional  Es refereix a coses i duu preposició feble (a, en ,amb ,de ,per)  La ploma amb què/ amb la qual escric (*amb la que)..... Són coses a què/ a les quals no ens hem acostumat (*a les que)... El tema de què parlo/del qual parlo (*del que)  Darrere d’una preposició forta (des de, contra, sobre, davant, darrere, sense...) no es pot escriure QUÈ sinó el relatiu compost  Es tracta d’un afer sobre què sobre el qual no vull opinar  No s’ha de confondre amb el pronom interrogatiu QUÈ  No sé de què em parles (de quina cosa)  QUI  S’usa en funcions sintàctiques diverses. Es refereix a persones  L’home a qui/al qual has preguntat l’hora és el meu germà  Si el QUI té antecedent, no hi ha d’anar article  A trucat l’home al a qui has enviat el paquet  La possibilitat de fer servir el relatiu compost per referir-se a persones servei per evitar ambigüitats  En les oracions de relatiu substantives, podem trobar els grups el qui, la qui..., aquell qui..., tothom qui  Qui passa any empeny... Té posat com aquell qui no fa res  ON  Indica lloc i equival generalment a en què, a que...  La sala on ens reunim (= en què, en la qual) estarà tancada  Si el sentit locutiu no és prou clar, és preferible usar en què, en el qual...  El negoci on havíem arriscat tants diners no els va sortir bé (Millor: en què, en el qual) - Hi ha 1 relatiu variable (relatiu compost): QUAL/QUALS (el qual, els quals, les quals, la qual cosa)  QUAL  Casos vistos: o Oracions adjectives explicatives o Equivalent a QUÈ i a QUI o Les formes de relatiu la qual cosa i cosa que  Darrere preposicions fortes i locucions prepositives es fa servir el relatiu compost, llevat que el relatiu tingui un valor neutre. Llavors cal escriure QUÈ.
o Necessitava una causa contra la qual lluitar o Necessitava quelcom contra què lluitar - Relatiu possessiu  precedit de la preposició de i darrere el nom que complementa, el relatiu compost té el sentit d’un possessiu  És una masia que a l’entrada hi ha un escut  És una masia a l’entrada de la qual hi ha un escut  El veí que el seu cotxe és un 4x4 m’ha llogat l’apartament  El veí el cotxe del qual és un 4x4 m’ha llogat l’apartament Compte!  Fer servir QUE per a tots els usos on hi ha d’anar un pronom relatiu diferent  Vaig parlar amb el senyor que a qui li havien pres la cartera  Duplicació incorrecta de relatiu i pronom feble  És un poble on hi van a estiuejar molts alemanys - TEORIA 10 Pronoms febles ‘En’, ‘hi’ i algunes combinacions pronominals ‘En’. Frases incorrectes.
- L’omissió indeguda:  No hi ha farina. Ara en compraré.
 Sí, sí que hi ha. En vaig comprar ahir.
‘En’. Funció d’objecte directe.
- CD  Tens exàmens aquesta setmana? Sí, en tinc  Tens gaires exàmens en general? En tinc molts - Si el nom de l’objecte directe, sense article, va amb adjectius, aquests adjectius apareixen precedits de la preposició de quan substituïm el nom pel pronom  Hi ha cap mercat al poble? Sí, n’hi ha un DE molt gran i un DE petit ‘En’. Funció complement preposicional - En verbs com abstenir-se, adonar-se, ocupar-se, parlar, penedir-se, preocupar-se..., els complements del qual van introduïts oer la preposició de, el pronom que substitueix aquests és en  T’ha adonat de...  No, la veritat és que no me n’he adonat ‘En’. Funció complement de nom - Pot substituir CNom sempre que aquest formi part d’un CD, d’un atribut i d’un CPred  Tens bons records de la universitat?  Sí, en tinc bons records *Milers de persones reclamen “solucions per a Euskal Herria” i consideren que el diàleg no en pot quedar al marge *El túnel enfonsat es construïa sense que se n’hagués aprovat el projecte *Aquest tren ve de Manresa? Sí, en ve ‘Hi’. Frases incorrectes - L’omissió indeguda  Vaig al banc de seguida, que tanquen d’aquí a deu minuts  No cal que hi vagis, ja hi vaig anar jo ahir  No li agrada la llet  Doncs no n’ hi/li’n donis ‘Hi’ o ‘li’? - El pronom LI (datiu) representa una persona, un animal o una cosa personificada. En aquesta cas, és LI (no HI)  A la meva filla, li dedico molt temps - Quan el datiu és inanimat, LI passa a la forma HI  A això, hi dedico molt temps - Quan el datiu es combina amb els pronoms EN i HO, el pronom LI passa a HI  Li compraré un llibre  Li’n compraré un  N’hi compraré un  Ja li ho diré jo  Ja l’hi diré jo ‘Hi’. Funció complement preposicional - El pronom HI substitueix els complements introduïts per qualsevol preposició, excepte DE. La majoria de preposicions regides per verbs són A, EN i AMB  T’atreveixes a llençar-te en paracaigudes o no t’hi atreveixes? *M: Li he de dir una cosa molt important *D: Doncs diga-me-la a mi. Ja li passaré el missatge *M: No, li l’hi he de dir a la cara *L: Posa’m un cafè, Pol.
*POL: Un altre? Ja t’he te n’he posat quatre.
Grup pronominal ‘els hi’ *La llibreta, als teus pares? *Ja els hi portaré jo  Ja els la portaré jo *Els llibres, al teu pare?  CD pl + CI sing *Ja els hi portaré jo Netegem i enriquim la llengua catalana ...