Tema 8: protists amb caràcters animals-protozous (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: PROTISTS AMB CARÀCTERS ANIMALS: “PROTOZOUS” 1. Protozous 1.1 Definició Organismes eucariotes unicel·lulars amb caràcters afins als animals: sense plasts (heteròtrofs) ni paret cel·lular i algun estat mòbil durant el cicle vital.
Hi ha una difícil diferenciació entre animal i planta en organismes unicel·lulars, perquè hi ha grups on hi ha espècies autòtrofes i heteròtrofes o de les dues i hi ha especies mòbils amb cloroplasts.
Els protozous són un grup polifilètic, que no inclou antecessor comú de tots els organismes del grup, és una unió entre branques evolutives disperses de l'arbre evolutiu. Pertanyen al regne dels Protists igual que alguns organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars autòtrofs. És un grup parafilètic amb alguns clades independents i grups germans de clades pluricel·lulars. Inclou Protozous i organismes eucariotes unicel·lulars (o pluricel·lulars) autòtrofs. És un grup d'eucariotes mancat de nivell tissular i de desenvolupament embrionari.
1.2 Origen dels eucarionts Els primers procariotes se situen fa uns 3800-3500 ma. Les primeres restes d'eucariotes no apareixen fins fa 1500 ma. Fa uns 600 ma van aparèixer els primers metazous.
Els eucariotes es van formar per simbiogènesi. Una procariota ancestral engloba altres procariotes, donant lloc a orgànuls especialitzats (mitocondris, flagels, cloroplasts) 1.2 Filogènia • Grup parafilètic • Alguns clades independents • Grups germans de clades pluricel·lulars.
1.3 Diversitat Els protozous és un grup molt heterogeni (parafilètic), trobem grups afins als fongs, altres a animals, altres a plantes..., hi ha una gran diversitat d'estratègies biològiques, una gran diversitat de formes i de mides. La majoria són microscopis.
Els trobem en tots tipus d'habitats. Tenen una gran importància biològica (fitoplàncton, descomponedors...) Tenen una gran importància sanitària (taxoplasmosi, malària, malaltia de la son...). Poden existir al 1 voltant de 250000 especies.
2. Característiques generals 2.1 Model d'organització Nivell d'organització unicel·lular, mai arriben al nivell tissular. No poden adquirir grans mides, així que la majoria són microscopis.
La cèl·lula realitza totes les funcions. Tenen les estructures típiques de la cèl·lula eucariota: • Membrana bilipídica • citoplasma • Nucli • Mitocondris • Reticle endoplasmàtic • Aparell de Golgi • Cilis i flagels També tenen altres estructures especifiques (de la 2 a la 4 degudes a l'alimentació): • Vacúols contràctils: en especies diferents de ciliats que viuen en aigua dolça, que serveixen per eliminar l'accés d'aigua que entra per osmosi.
• Solc oral: invaginació per efectuar l'ingesta • Citostoma: boca cel·lular, un orifici de la cèl·lula per on s'ingereixen els nutients. Es troba el solc oral • Citofaringe: canal per redirigir les partícules que entren pel solc i on es dóna la formació de vacuoles per digestió.
• Citoprocte: part final del digestiu, per on s'eliminen les substàncies de rebuig • Extrosomes: contenen certes substàncies que enfront de certs estímuls, les alliberen. Els més coneguts són els Triocist.
2 2.2 Locomoció Hi ha diferents mecanismes de locomoció: • cilis: ciliats • flagels: mastigòfors • pseudopodis: rizopodes 2.2.1 Cilis i flagels Estructuralment no es diferencien, i junts són els undulipodis.
Estan formats per l'axonema (9+2) ( 9 doblets de microtúbuls, 1 parell central). Té braços de dineina, que és la proteïna que provoca el moviment, i el cinetosoma (9 triplets).
El que diferencia els cilis i flagels és el nombre, hi ha molts cilis i pocs flagels. Els cilis es disposen en fileres (kineties) i depenent de la distribució d'aquests, depèn el moviment. Els flagels, n'hi ha un o dos.
El que els diferencia és a nivell funcional: • Cilis: mouen el medi en sentit paral·lel a la superfície cel·lular.
• Flagels: mouen el medi en sentit paral·lel a l'eix del flagel, és a dir, perpendiculament a la superfície cel·lular. Fa un moviment en forma d'hèlix. Quan xoquen amb un obstacle canvien la seva direcció de moviment.
2.2.2 Pseudopodis Són extensions del citoplasma amb funció locomotora. Diferents tipus: • Labopodis: són grouxuts i arrodonits. Hi penetren l'ectoplasma i l'endoplasma • Fil·lopodis i reticulopodis: són prims i punxeguts. Hi penetra l'ectoplasma. En els reticulopodis apareixen xarxes.
• Axopodis: prims i llargs, tenen un eix. Formen varetes axials de microtúbuls. Intervenen en l'extensió i l'escurçament.
3 2.3 Nutrició Poden ser autòtrofs: aquells que tenen cloroplasts i sintetitzen molècules orgàniques a partir de molècules inorgàniques.
També poden ser heteròtrofs: obtenció de molècules orgàniques d'altres organismes. Hi ha dues estratègies per alimentar-se: • Holozoics o fagotrofia: ingereixen partícules sòlides, per embolcallament, es forma un fagosoma al que s'uneix un lisosoma i es degrada l'estructura alimentaria i hi ha l'absorció dels nutrients i una exocitosi de les substàncies de rebuig.
• Saprozoics o osmotrofia: ingereixen partícules dissoltes que poden ingerir-se per difusió simple o per pinocitosi, on hi ha un transport actiu de soluts a traves de la membrana (vacúol alimentari). Es formen vacuoles que a partir d'energia passaran a l'interior del citoplasma.
El vacúol alimentari pot trobar-se a qualsevol lloc, per això hi ha les estructures especialitzades (citostoma i citoprocte) que redirigeixen aquestes partícules al vacúol.
2.4 Activitat i sensibilitat Responen a estímuls ambientals per contacte (els cilis i els flagels o extrusomes, que quan els toquen alliberen el seu contingut), per la temperatura, la quimiotaxi o el fototactisme.
2.5 Reproducció Hi ha una gran diversitat d'estratègies reproductives, poden ser sexual o asexual, cicles amb alternança de processos sexuals i asexuals, o altres que només es coneix la reproducció asexual.
Reproducció asexual: • Fissió binària: divisió cel·lular en la que hi ha una divisió del citoplasma i apareixen dos individus. Pot ser una fissió transversal o longitudinal.
• Fissió múltiple: d'un individu en surten molts. Primer es divideix el material genètic i els nuclis i finalment els citoplasmes.
• Gemmació: a una cèl·lula li surt un bony i a partir d'aquest apareix un individus Reproducció sexual: Està molt estesa (isogàmia o anisogàmia). Implica una reducció de material genètic (meiosi variable). Aquesta meiosi pot ser pre o postzigòtica. Això implica una alternança de cicles diploides i haploides.
4 Reproducció parasexual: No hi ha fusió de gàmetes, però si que hi ha intercanvi de material genètic. Hi ha la conjugació i l'autogàmia, que és semblant a la conjugació, i els nuclis gamètics es fusionen en el propi organisme.
Conjugació: dos individus semblants que s'uneixen, estableixen unions fusionant les membranes, i els micronuclis es divideixen, i 3 dels quals es desintegren i un d'ells el passen al conjugat, i en reben un d'aquest.
2.6 Tipus representatius dels protists 2.6.1 Euglènids (euglenozoa) Estan flagel·lats, i solen tenir 2 flagels desiguals anteriors, un més gran que l'altre, a vegades fins i tot un gairebé desapareix. Els flagels s'introdueixen en un sac flagel·lar anterior, que es troba a la taca ocular. Tenen un únic mitocondri, un únic nucli (nuclèol patent), una forma cel·lular mantinguda per la pel·lícula (proteïnes), reforçada per microtúbuls, en alguns hi ha la lloriga, un embolcall extern.
Tenen un moviment euglenoide, que es dóna gràcies a la pel·lícula flexible, hi ha una combinació del moviment del flagel amb uns canvis de forma de la cèl·lula.
Hi ha espècies autòtrofes (tenen cloroplasts) i heteròtrofes, i algunes combinen les dues. Les autòtrofes tenen un fototactisme positiu, van cap a on hi ha llum. No se coneix la reproducció sexual , bàsicament es reprodueixen per una fissió binaria longitudinal.
5 2.6.2 Cinetoplàstids (euglenozoa) Estretament emparentats amb els anteriors. Tenen una forma mantinguda per microtúbuls sota el plasmalemma.
Estan flagel·lats (2 flagels units). No tenen cloroplasts.
Un únic mitocondri allargat, en el que apareix el cinetoplast, l'ADN mitocondrial que queda tenyit d'una manera molt densa. Tenen un únic nucli.
Tenen una locomoció per flagels (membrana ondulant).
Són heteròtrofs, i es divideixen per fissió binària longitudinal, ja que no es coneix la reproducció sexual.
2.6.3 Ciliòfors (alveolata) Pertanyen als alveolars. Tenen alvèols, vesícules de membrana que donen suport a la cèl·lula. Porten cilis en fileres. No tenen cloroplasts. Tenen múltiples mitocondris i tenen més d'un nucli, el macronucli (s'encarrega del control cel·lular) i el micronucli (s'encarrega de la reproducció).
Tenen una locomoció per cilis. Tenen una reproducció parasexual per conjugació o asexual per fissió binària transversal.
2.6.4 Apicomplexos Tenen alvèols que intervenen en el manteniment de la forma de la cèl·lula. No tenen ni cilis ni flagels. No tenen cloroplasts, però tenen mitocondris. Un únic nucli. En un dels extrems de la cèl·lula tenen el complex apical, format per estructures proteiques que donen suport i per unes vesícules que porten substàncies que serveixen per penetrar a les cèl·lules de l'hoste.
Locomoció per lliscament. Son paràsites. El complex apical serveix per penetrar als hostes. Són responsables de grans malalties.
Alternen la reproducció sexual (unió de gàmetes) i asexual (fissió binaria o múltiple).
6 2.6.5 Coanoflagel·lats Grup germà dels metazous.. Tenen un flagel envoltat per un collar de microvellositats. Aquests tenen una funció d'alimentació. No tenen cloroplasts. Tenen un únic nucli en una posició centralapical. La cèl·lula està envoltada pel periplast, la matriu extracel·lular amb funció d'adhesió.
Hi ha formes sèssils i planctòniques. Poden ser solitaris o colonials. El flagel te funció alimentaria ja que al moure's crea un corrent d'aigua que travessa les microvellositats i els nutrients queden atrapats i són ingerides per l'organisme. Es reprodueixen per fissió binaria longitudinal. Poden enquistar-se per passar èpoques desfavorables.
7 ...

Comprar Previsualizar