Tema 16. ELEMENTS MAJORITARIS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Nutrició i Bromatologia
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 01/05/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Tema 16. ELEMENTS MAJORITARIS MAGNESI - Com el calci, és un metall divalent.
- Quan hi ha un excés de magnesi, automàticament es bloqueja l’absorció de calci.
- La biodisponibilitat del magnesi és entre 40 a 60% de la dieta, com altres minerals, en les dietes de baixa concentració en Mg l'absorció augmenta al 80%. La vitamina D activa augmenta la absorció de Mg.
- Funcions majoritàries: Sempre és la salut òssia.
- Funcions minoritàries: Enzimàtiques (més de 300 enzimes contenen Mg), salut cardíaca, funció neuronal, alliberació d’insulina del pàncrees, ↓ de la pressió sanguínia, prevenció dels batecs anormals.
- Fonts alimentaries: La majoria del Mg (45%) prové dels vegetals, fruits secs, cereals integrals (els aliments refinats, no contenen Mg) el 35%prové de la llet, carn i ous.
ELEMENTS TRACES El concepte "d'element traça" és relativament imprecís, alguns manuals apunten que serien elements que estan en quantitats baixes en l'organisme, però que serien necessaris. De fet als anys 60 del segle passat es van adonar que les fórmules sintètiques parenterals obviaven molts elements que provocava anormalitats cardíaques.
També es diuen oligoelements, petites quantitats, funcions molt especifiques a l’organisme.
Dificultat en estudiar elements traces: L’organisme necessita d’una mínima quantitat d’aquests elements, és difícil determinar-ne les necessitats. Les concentracions en plasma no es correlacionen amb "òrgans target". A causa d'aquestes dificultats la majoria d'elements traça posseeixen una (AI) ingesta adequada i no una recomanació nutricional que és més precisa.
FERRO - Es troba en totes les cèl·lules vives, a dia d’avui és el que provoca més deficiències en tot el món.
- Absorció, transport, emmagatzematge i excreció: L’organisme humà utilitza una varietat de mecanismes per absorbir el ferro i distribuir-lo en l’organisme. Maximitzant el seu funcionament i evitant la seva toxicitat.
- Deficiència de Fe en nadons, en els 6 mesos o quan deixen la llet materna. Aquesta té lactoferrina, que es perd als 6 mesos, i el nen pot patir anèmies. Si no se’ls hi dóna Fe el seu coeficient cognitiu serà més baix.
1 - També es produeix anèmia en l’època de fertilitat en dones, després del part i en persones grans (degut a la dificultat per mastegar).
- Factors que afecten la biodisponibilitat: Pot ↑ o ↓.
. Augmenta: - pH gàstric (com + àcid és).
- Ferro hemo (de l’hemoglobina i mioglobina).
- Demanda elevada de hemoglobina (pèrdua de sang, altitud, embaràs, entrenament físic).
- ↓ concentracions en els dipòsits de ferro.
- Meat protein factor (MPF): Es creu que aquesta proteïna està implicat amb l’absorció del ferro.
- Vitamina C (redueix el Fe3+ a Fe2+).
. Disminueixen: - Àcid fític (forma fitats fèrrics).
- Àcid oxàlic (forma oxalat fèrric).
- Polifenols del té.
- Café.
- Vi negre (vino tinto), degut als polifenols i tanins.
- Saturació dels dipòsits de ferro.
- Excés d’altres minerals Zn, Mn i Cu.
- Poca alliberació d’àcid gàstric (antiàcid).
- Excés d’alcohol.
- Dietes vegetarianes estrictes.
Fe hemo  Orgànic.
Fe no hemo  Inorgànic.
- Funcions del ferro: El Fe participa en moltes funcions en l’organisme.
. Funció immune.
. Funció cognitiva.
. Regulació de la temperatura corporal.
. Metabolisme energètic.
. Activitat física.
- El Fe forma part de 2 proteïnes que transporten l’oxigen: . HEMOGLOBINA: El Fe és el transportador d’oxigen en la sang, des dels pulmons a tots els teixits, quan la capacitat transportadora de la sang declina, els ronyons produeixen eritropoetina que actua sobre la medul·la òssia per produir glòbuls vermells.
. MIOGLOBINA: El Fe proporciona oxigen al múscul esquelètic i al cor.
* En la mitocòndria s’utilitza el ferro pel transport d’electrons.
* Actua en les peroxidases, NT.
2 ABSORCIÓ DEL FERRO (és el + important) . Es troba en els aliments amb diferents formes: - Origen animal: Ferro hemo, majoritàriament en forma d’hemoglobina i mioglobina.
S’absorbeix millor degut al MPF.
- Origen vegetals: Ferro no hemo (Fe3+). Costa d’absorbir, cal que es redueixi en l’intestí a Fe2+. Fe poc biodisponible.
- El ferro hemo és el que s’absorbeix millor pel que és preferible de prendre carn o productes derivats de la sang. A més, la carn afavoreix l’absorció del ferro no hemo (degut al factor MPF – meat protein factor).
- La vitamina C ↑ l’absorció de ferro, ja que redueix el Fe3+ a Fe2+, que és la millor forma d’absorció ja que arriba ràpidament a la BBM (brush border membrane), on es torna a oxidar a Fe3+, s’uneix a la ferritina i després a la transferrina que transporta el Fe al múscul i altres òrgans diana.
- Quan tenim Fe3+ hem de fer un mecanisme de reducció a l’intestí pq es faci Fe2+ i pugui absorbir-se. Per tant els espinacs seria Fe3+ i seria molt poc biodisponible.
Toxicitat del ferro: És l’Hemocromatosis.
En el mediterrani casi totes les persones grans tenen dèficit de ferro, els hi donem una transfusió. ↑ la concentració de ferro.
La hemocromatosis té símptoma de cansament, artritis, inflamació a nivell de fetge, etc.
La majoria moren de fibrosis o càncer de fetge.
3 EXCÉS DE FERRO Produeix la hemocromatosis.
Ex: Causada per excés de complements a base de ferro, transfusions repetides, o genètica familiar.
4 ZINC Participa en molts sistemes enzimàtics que a la vegada també participen en la síntesi de DNA i RNA, metabolisme de l’alcohol, metabolisme de proteïnes, defenses antioxidants, funcions immunitària i equilibri àcid / base en l’organisme, alteracions en la pell, cabell i ungles.
- Seleni i Zn fa que surtin puntets blancs a les ungles (NO DÈFICT DE FERRO).
- Enanisme lligat a un dèficit de Zn, és un problema força greu.
. Fonts alimentaries: En general es troben en alimentacions riques en proteïnes, els cereals refinats no són una bona font de Zn.
Per la qual cosa els vegans acostumen a ser una població de risc.
Deficiència a nivell mundial de Zn (Estats Units i Mèxic)  Complement en base de Zn.
COURE - Igual que Zn i Fe catalitza diverses reaccions enzimàtiques.
- Participa en la defensa antioxidant de l’organisme (a través del superòxid dismutasa-SOD).
- Participa en el sistema immunitari.
- Participa en la regulació del colesterol.
- Participa en l’absorció del ferro.
- Per això el seu dèficit pot provocar una deficiència secundària de ferro.
. Fonts alimentaries: Inclou fetge, marisc, cacao.
* Es creu que el dèficit de coure anticipa la aparició de canes!!! 5 SELENI - El dèficit i l’excés de seleni es troben lligats al contingut de seleni a terra.
- El Se s'incorpora a diferents enzims, especialment a la glutatió peroxidasa, que forma part de la defensa antioxidant de l'organisme.
- Forma part de la síntesi d'hormones tiroïdals.
- Els aliments d'origen animal són bones fonts de seleni, mentre que els d'origen vegetal, depenen de les concentracions de seleni a terra.
- Envelliment, és antioxidant, millora la immunitat.
* Està molt relacionada amb el terra!!!!! * Sobretot deficiència en la xina.
6 AIGUA I ELECTRÒLITS L’aigua en l’organisme flueix a través de les cèl·lules a través de la membrana celular i es reparteix entre el fluid intracel·lular i el fluid extracel·lular.
- Gent gran té un 60% d’aigua i en nens més.
- L’aigua es reparteix en volum intracel·lular i extracel·lular principalment i juguen un paper per estar en equilibri.
- La quantitat d’aigua en aquests compartiments depèn de la composició d’electròlits en els fluids intracel·lulars i intercel·lulars.
* El sodi i potassi van inversament.
7 SODI - És un catió extracel·lular i és el regulador més important del volum, mantenien l’equilibri àcid Base.
- És indispensable per la transmissió nerviosa i contracció muscular.
- En general no fa falta afegir sal (NaCl) als aliments, però la sal fa ↑ percepció de sabors.
- L’excés de Na provoca hipertensió, però no podem viure sense Na.
- El dèficit de Na provoca hiponatrèmia, que pot provocar la mort.
- La hiponatrèmia es dóna quan es beu aigua sense electròlits, i provoca una acumulació d’aigua en l’organisme, l’aigua ha de ser amb electròlits.
- No hi ha equilibri entre el sodi i aigua, hi ha molt més aigua i això és dolent.
CLORUR - Anió majoritari de l’organisme humà dels fluids extracel·lulars, forma part dels fluids gàstrics, per això els bulímics tenen les dents malament.
- El seu dèficit pot ser degut a excessiva sudoració, vòmits (comú en persones amb bulímia).
POTASSI - Manté l’equilibri hídric i és el principal catió dels fluids intracel·lulars. Les dietes pobres de K provoquen hipertensió i cardiopaties.
- El seu dèficit cursa amb debilitat muscular, paràlisi i confusió.
- “ Pot haver falta de K quan es trenquen les cèl·lules pq el K està dins de la cèl·lules, això ho fan algunes estatines que trenquen la fibra muscular”.
8 Si ens ve una persona així que li donaries? Retenció de líquids.
En una retenció de líquids cal donar aigua, però no de cop perquè pot provocar hiponatrèmia i pot haver una aturada cardíaca. Caldrà donar aigua amb poc contingut en Na, així reequilibrarem els ions K i Na.
Per rehidratar de forma oral mai s’ha de donar aigua sola, es donen solucions glucosades, clorur sòdic, citrat sòdic i clorur potàssic. Si és aigua sola la vomitarien, i a més cal tenir en compte que perquè l’aigua travessi les parets cal un transportador d’aigua, com la glucosa. Si no es disposa de glucosa es pot afegir sacarosa (sucre) i bicarbonat sòdic.
* En les diarrees es dóna Zn.
9 ...

Comprar Previsualizar