GENERALITATS (2015)

Resumen Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofisiologia I
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 04/03/2015
Descargas 7

Vista previa del texto

Clara Selfa López Anatomofisiologia I GENERALITATS D’ANATOMOFISIOLOGIA Nivells d’organització del cos humà 1. Àtoms (Bioelements i Oligoelements)  Àtoms: Centenar llarg d’elements químics presents a la natura i que poden participar en les reaccions químiques. Estan sistematitzats a la taula periòdica.
 Bioelements: elements imprescindibles per a la vida, els més abundats C H O N P i S.
 Oligoelement: Són bioelements que es troben en [] molt baixes, son poc abundants però tenen molta importància. (Ca, P, Mg, F, Na, Fe, I i Zn) 2. Molècules. (H2O, Glúcids, Lípids, Proteïnes i Vitamines)  Molècula: combinació d’àtoms lligats entre ells més fortament que amb la resta d’àtoms que els envolten.
 Biomolècula: molècules formades per combinacions de bioelements. Les biomolècules més importants per a la vida són: Aigua, Glúcids, Lípids, Proteïnes i Vitamines.
3. Cèl·lules: És la unitat anatòmica i fisiològica dels organismes vius.
 Procariota: Té nucli, el material genètic de la cèl·lula està dispers en el citoplasma. Són cèl·lules petites i tenen pocs orgànuls diferents (Bacteris).
 Eucariota: Tenen una membrana nuclear que envolta i aïlla el material genètic, conté molt orgànuls diferents i diversos sistemes de membranes internes.
4. Teixits: Són agrupacions de cèl·lules semblants que cooperen per complir una funció comuna.
 Teixit de revestiment: teixit que recobreix la superfície exterior del cos i la de les seves cavitats i conductes interns (Epitelial i Glandular).
 Teixit Muscular: N’hi ha de estriat, llis i cardíac.
 Teixit Nerviós: Les cèl·lules transmissores són les neurones i les que envolten, protegeixen i les alimenten son les cèl·lules de neuròglia. Formen el SNP i el SNC.
 Teixit Connectiu: uneixen els teixits anteriors, dona rigidesa i protecció, els aïllen, els defensen o alimentes. Diferents tipus: Conjuntiu, adipós, ossi, cartilaginós, sang.
5. Òrgans: Estan formats per un conjunt de teixits que cooperen per dur a terme una funció comuna.
1 Clara Selfa López Anatomofisiologia I 6. Aparells: Els òrgans s’agrupen en aparells que són els conjunts d’òrgans coordinats per dur a terme una funció determinada i comuna.
7. Sistemes: Conjunts d’òrgans coordinats per dur a terme una funció determinada i comuna, però es diferencien dels aparells en el fet que estan formats principalment per un sol teixit. (Sistema endocrí, nerviós i limfàtic o immunitari) Homeostasi: Conjunt de fenòmens d’autoregulació, conduents al manteniment d’una relativa constància en les composicions i les propietats del medi intern d’un organisme.
Retroalimentación negativa y positiva Cuando existe un estímulo, hay dos tipos de mecanismos con los cuales el organismo reacciona, retroalimentación negativa y retroalimentación positiva.
Retroalimentación positiva La retroalimentación positiva, se desencadena con el propósito de amplificar la respuesta al estímulo inicial, puede compararse con una reacción en cadena o un círculo vicioso. Pocas son las funciones reguladas por este mecanismo; más bien se desencadena en situaciones patológicas. Es el sistema por medio del cual el organismo en muy pocas ocasiones regula alguna de las funciones corporales en condiciones normales, haciendo que el estímulo inicial se mantenga e inclusive se incremente. Este tipo de mecanismos se hacen presentes predominantemente en situaciones patológicas: Sus elementos constitutivos son: estímulo, receptor, vía aferente, centro integrador, vía eferente, efector y respuesta. La respuesta no tiene la capacidad de satisfacer el estímulo inicial.
Retroalimentación negativa La retroalimentación negativa, es cuando el organismo responde de tal manera que se opone al estímulo inicial y se tiende a llevar al organismo a su funcionalidad, lo que permite mantener constante el medio interno y por lo tanto regular dicha función. Este sistema de regulación tiende a operar con mayor frecuencia a nivel fisiológico.
Posició anatòmica Per a poder situar-nos en qualsevol punt del cos humà es necessiten una sèrie de guies. El cos humà no és un element estàtic i per a situar qualsevol de les seves parts hem d'utilitzar un llenguatge homogeni i una posició estàtica estandarditzada que ens permeti situar-nos. D´aquí, la importància de la denominada posició anatòmica; en aquesta, l'individu se suposa que està situat davant de nosaltres tot mirant cap endavant a l'infinit, els membres inferiors junts, amb els peus paral·lels, i els membres superiors penjant als costats del cos amb els palmells de les mans orientats cap a l'observador, cap endavant.
La posició anatòmica no només serveix per a les descripcions estàtiques sinó que també és el punt de partida per al moviments que realitzen les diferents parts del cos.
2 Clara Selfa López Anatomofisiologia I Sobre aquesta posició anatòmica s’apliquen una sèrie d'eixos i plans que ens permeten l'orientació tridimensional.
Eixos del cos:    Vertical (longitudinal o crani-caudal). Els elements situats en aquest eix es denominaran cranials o caudals segons es trobin més propers a un extrem o a l'altre del mateix.
Horitzontal o transversal. Els punts localitzats en aquest eix rebran la denominació de laterals o medials segons es trobin més propers o més allunyats de la línia media.
Sagital (dorsventral o anteroposterior). En aquest eix, els diferents punts localitzats en el tronc es denominen ventrals (anteriors) si es troben per davant de la línia media o dorsals (posteriors) segons es trobin per darrere. Als membres superior i inferior s’utilitza només anterior o posterior.
Pla medià El pla medià divideix el cos en dues meitats "simètriques" (dreta i esquerra). Aquelles estructures situades a nivell del pla medià s’anomenen “medià” o "mediana", les que estan pròximes “medials” i les que s’allunyen “laterals”.
Plans del cos:    Frontal (o coronal): inclou els eixos longitudinal i transversal i divideix ell cos en una part anterior i una altra posterior.
Sagital: correspon als eixos longitudinal i dorsoventral. Divideix el cos una part esquerra i una altra dreta. Si coincideix amb el pla medià s’anomena pla sagital i mig. Aquells plans paral·lels a aquest últim s’anomenen també parasagitals.
Transversal: en el que es troben els eixos transversal i dorsoventral. Aquest pla divideix el cos en una part superior i una altra inferior.
Aquesta nomenclatura té algunes per exemple la laringe es situa caudal al separat però és cranial respecte el tòrax en posició anatòmica.
vegades un sentit relatiu, cap si l'estudiem per o al cos humà estudiat 3 Clara Selfa López Anatomofisiologia I Terminologia de posició S’han de dominar certs termes que seran recurrent al llarg de les descripcions anatòmiques i que serveixen per ubicar estructures a l’espai.
           Medià/-ana. Que es situa al pla medià.
Medial. Proper al pla medià.
Lateral. Que s’allunya del pla medià.
Proximal. Terme utilitzat als membres (extremitats) per identificar una part propera al tronc.
Distal. Terme utilitzat als membres (extremitats) per identificar una part llunyana al tronc.
Superior. Cap a dalt, al tronc és sinònim de “cranial”.
Inferior. Cap avall, al tronc és sinònim de “caudal”.
Superficial. Cap a la superfície del cos.
Profund. Cap a l’interior del cos.
Anterior. Situat al davant, al tronc és sinònim de “ventral”. Al palmell de la mà també s’utilitza “volar”.
Posterior. Situat al darrera, al tronc és sinònim de “dorsal”. Al peu i mans també parlem de “dors”.
Posicions Quan una persona està allitada s’anomena “decúbit”. Si està panxa amunt és decúbit supí, si està de costat decúbit lateral i panxa avall decúbit pro.
4 Clara Selfa López Anatomofisiologia I Una persona asseguda està en sedestació mentre que si està dempeus estarà en bipedestació. Altres postures utilitzades per procediments exploratoris són la de litotomia (exploració ginecològica) o laquadrupèdia (sobre quatre grapes).
Moviments principals Els moviments principals del cos es poden descriure en els plans i eixos anomenats.
   Els moviments de flexió-extensió es donen sobre el pla sagital amb un eix transversal.
Els moviments d’abducció (separació d’un membre del cos o pla medià) i d’adducció (aproximació) es realitzen sobre el pla frontal amb eix sagital.
Els moviments de rotació i supinació-pronació es realitzen en un pla transversal sobre un eix longitudinal.
Regions Des del punt de vista esquelètic, el cos es divideix en una porció central, l’esquelet axial que forma l’eix del cos, i els membres o extremitats que estan units al tronc mitjançant les cintures, en conjunt l’esquelet apendiculat.
5 Clara Selfa López Anatomofisiologia I De cranial a caudal, el tronc es divideix en el cap, coll, regió toràcica, regió abdominal i regió pelviana, tota la part posteriors és l’esquena. A aquest tronc, COM hem dit s’uneixen els membres, dos superiors i dos inferior.
Cadascuna d’aquestes parts es subdivideix en múltiples zones que s’aniran descrivint en els corresponents capítols.
A part de les grans regions, internament els òrgans es disposen en diferents compartiments o cavitats, com la cavitat cranial (encèfal), conducte vertebral (medul·la espinal), cavitat toràcica amb les dues regions pleurals i el mediastí, la cavitat abdominal, separada de la toràcica pel diafragma, i la cavitat pelviana.
Regions corporals Àrees Aparells, Òrgans i membres.
Ossos crani i cara, part superior columna vertebral.
Crani Cap Cara Coll Àrees frontal, parietal, temporal i occipital.
Pòmuls mandíbules.
Encèfal, part superior medul·la espinal.
Receptors dels sentits: oïda, vista, olfacte, gust i tacte.
i Inici dels aparells respiratori i digestiu.
Glàndula tiroide i paratiroide.
Major part aparell respiratori.
Tòrax Part davantera: Pit.
Cor i vasos principals.
Part posterior: Esquena o dors.
Esòfag.
Tronc Major part medul·la espinal.
Abdomen Part davantera: Ventre i pelvis.
Columna vertebral, costelles, estèrnum, clavícula i omòplats.
Estomac, intestins, fetge, pàncrees i melsa.
Ronyons, bufeta, glàndules suprarenals.
Part Regió glutis.
Extremitats posterior: lumbar i Aparell reproductor.
Membres Superiors Zona lumbar i sacre de la columna vertebral.
Malucs.
Espatlla, braç, colze, avantbraç, canell, mà i dits.
Membres inferiors Cuixa, genoll, cama, turmell, peu i dits.
6 Clara Selfa López Anatomofisiologia I Cavitats Són uns espais ben delimitats que contenen un cojunt ben disposat i ordenat d’òrgans i que els sostenen, protegeixen i separen d’altres. Les parets de les cavitats están formades per ossos i músculs. Al cos humà diferenciem 2 grans cavitats corporals, la dorsal i la ventral, les quals, al seu torn, es dividirán en altres de menors.
Cavidad Dorsal:   Cavidad craneal: Contiene el cráneo, el cual encierra y protege al encéfalo y sus estructuras nerviosas.
Cavidad espinal o raquídea: Incluye la médula espinal Cavidad Ventral:  Cavidad torácica o tórax: Situada por encima del diafragma, contiene los órganos principales de los aparatos respiratorio y circulatorio.
Cavidad Abdominopélvica:   Cavidad abdominal: Contiene el hígado, vesícula biliar, estómago, páncreas, intestinos, bazo, páncreas, riñones y uréteres. (Aparell digestiu i excretor) Cavidad pélvica: Incluye la vejiga urinaria, órganos de la reproducción (en varones: próstata, vesículas seminales y parte del vaso deferens; en mujeres: útero, conductos uterinos y ovarios) y partes del intestino grueso (colon, sigmoide y recto).
7 ...