TEMA 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Sociologia INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA TEMA 5. GRUPS I ORGANITZACIONS Grups socials Grups socials: és una agrupació de dos o més persones , en el qual cadascuna té una identitat reconeguda per la resta (cada component és reconegut pels altres) i que mantenen alguna mena de vincle o relació entre ells.
En un grup social es comparteixen normes, valors i expectatives sobre el què pot succeir i es relacionen de manera regular (implica una relació més o menys constant).
No són el mateix que: - Simples grups Agregats  és una simple reunió o aglomeració (e.g.: un vagó de metro ple de gent). Estem sotmesos a unes condicions similars, però no és un grup.
Categories  una categoria social no és un grup perquè no s’identifiquen els uns als altres. E.g.: els joves catalans nascuts el 1997; els aturats de Barcelona són un grup social però, en canvi, l’Assemblea d’Aturats sí, atès que es reuneixen regularment i tenen un objectiu comú.
Els grups es formen per la interdependència dels seus membres. Aquesta pot ser: o Funcional  Es tenen uns determinats objectius comuns que lliguen els membres del grup.
o Normativa  s’actua seguint unes normes, normalment de caràcter informal, que regulen el grup.
o Imaginària  un grup social normalment té un imaginari: es pensa, s’imagina a si mateix en una determinada manera. És a dir, ens dóna imatge, identitat, somnis i aspiracions comunes. Això li dóna cohesió i certa identitat al grup.
Els membres d’un grup estan units internament, però també es defineixen a ells mateixos en relació a l’exterior i als altres grups (en comparació a aquests). És a dir, són complementaris d’altres grups socials (petites fronteres que divideixen la societat en petites unitats relacionades entre sí). Tota societat està formada per grups d’individus que es relacionen i es diferencien entre ells.
Els grups no venen donats, sinó que es construeixen però no de qualsevol manera, tenen la seva pròpia dinàmica. Es poden calcular les expectatives d’èxit, que depenen de les afinitats objectives dels membres que el conformen (gustos, aficions...). Per tant, la seva durada dependrà de les característiques individuals de les persones a ajuntar.
Un grup comença a existir quan és distingit dels altres grups, des de dins i des de fora. És a dir, quan és reconegut pel seus propis membres però també per individus exteriors a grup. Per estudiar un grup, per tant, importa: 1 Introducció a la Sociologia - Grau de coneixement: som conscients de que formem part d’un grup.
Grau de reconeixement: som reconeguts pels individus de fora de grup.
Els grups, per tant, adquireixen una certa visibilitat social. En l’operació de fer visible un determinat grup, de delimitar-lo i definir-lo, sovint s’hi amaga una acció de poder.
Per això ha estat estudiat des de la microsociologia i la macrosociologia: “El poder de fer visibles, explícites, les divisions socials implícites, és el poder polític per excel·lència: el poder de fer grups, de manipular l'estructura objectiva de la societat” P. Bourdieu (com els grups es formen a partir d’agents externs) ↓ Es senyala grups des de fora des d’una posició de més o menys poder per estigmatitzar i també controlar aquests grups (e.g.: manters, toxicòmans, okupes...). Quan un grup social problemàtica s’etiqueta, en certa manera s’està exercint un control social sobre ell, atès que s’estan etiquetant a les persones dient-los-hi com comportar-se segons la seva condició.
Anàlisis d’un grup Per a analitzar un grup hem de tenir en compte diferents factors:     La cohesió dels grups, que depèn de molts factors: dimensions, liderat, objectius... Però també depèn de les relacions ingroup i outgrop (endogrup, exogrup). És a dir, de les relacions internes del grup (endogrup) i de la relació respecte els altres (exogrup). N’hi ha que són molt diferents d’altres individus (e.g.: tribus urbanes), o bé són molt actius, o bé poc visibles...
Els grups de referència: el grup que serveix de referència a l’hora d’avaluar una situació o de prendre decisions. És a dir, aquells grups que volem “imitar” o amb els que ens volem “assemblar” perquè valorem, admirem i tenim en consideració a l’hora de prendre decisions. Solen ser grups que estan per sobre d’edat (e.g: estudiants de cursos superiors són grups de referència per a cursos inferiors).
La conformitat: situació en la qual els membres d’una societat o grup actuen d’acord a les normes establertes i acceptades. Això, però, no implica necessàriament una acceptació positiva d’aquestes normes. Quan hi ha una acceptació positiva parlem de consens: a més de respectar-les hi estem conformes i les acceptem positivament. E.g: trobem grups gairebé sectaris, que segueixen uns codis molt estrictes i qui els viola és castigat.
L’imaginari: la ressonància dels desitjos i somnis dels seus membres. És a dir, els desitjos, somnis, projeccions... I no només parlem de somnis individuals de cada membre, sinó també aquells compartits entre ells.
2 Introducció a la Sociologia  El liderat en els grups: hi ha diferents tipus de lideratge  fort/suau, compartit/individual. En un grup d’amics, per exemple, sempre hi ha algú que destaca més; o bé està repartit. Trobem: o Liderat instrumental: s’exerceix per a assolir uns objectius prèviament plantejats, d’aquell qui mobilitza per fer coses o té capacitat de liderar un grup per assolir uns objectius eficaçment.
• Liderat expressiu o d’opinió: s’exerceix prenent en consideració el benestar col·lectiu, d’aquell qui se l’escolta més que a un altre.
Líders que donen “bon rotllo”.
La conformitat del grup Solom Asch va fer una investigació el 1952 i aquest experiment, tant cèlebre, consistia en estudiar la pressió que exerceix un grup sobre els seus membres. Consistia en ensenyar la imatge i llavors es preguntava quin dels tres pals del segon quadrat s’assemblava més al pal del primer quadrat. Evidentment, tothom veia clar que era el primer, però els membres del grup es posaven d’acord per dir que era el segon pal. Quan se li preguntava a una persona que acabava d’arribar –que no sabia el que s’havia dit- se li preguntava i aquesta tenia clar que era el primer però, com que tothom deia el segon, dubtava i acabava dient que era el segon pal.
Grups primaris i secundaris En sociologia quan es parla de grups socials es distingeix entre:  Grup primari: conjunt de persones vinculades per llaços de naturalesa emocional i amb una relació personal i duradora (família, grup d’amics...). En aquest cas el tracte de proximitat és molt important. Hi tenen un paper molt important les emocions: són persones que s’estimen entre elles.
 Grup secundari: conjunt de persones que es coneix regularment però que manté relacions bàsicament impersonals. No mantenen vincles íntims i normalment s’agrupen per a una finalitat pràctica (un comitè, un club, una ONG…). Formen part d’aquest grup més o menys persones.
Comunitat i associació  FERDINAND TÖNNIES (1855-1936) Tönnies fou un sociòleg alemany que va propugnar dos conceptes molt importants que encara s’utilitzen avui en dia. Distingeix entre:  Gemeinschaft (“comunitat”)  Fa referència a una densa xarxa de relacions interpersonals molt estretes, basades en el parentiu i en el contacte directe cara a cara, freqüent de la vida quotidiana.
Caracteritza la típica societat camperola premoderna europea. Tot i que la vida comunitària està desapareixent, encara avui en dia podem parlar de 3 Introducció a la Sociologia “comunitats”: trobem pobles on pràcticament tothom es coneix i es senten membres d’un tot (e.g.: pobles del Pirineu, de muntanya i àmbit rural...). Però també es troba en barris d’una capital, (e.g.: Gràcia a  Barcelona). Aquesta està sent substituïda per la “societat”. ↓ Gesellschaft (“societat” o “associació”)  Fa referència a relacions formals i impersonals, els individus aquí no depenen els uns dels altres, sinó que estan lligats per lleis i normes formals. Característica de les grans societats industrials i urbanes.
A les societats modernes com la nostra, on trobem molta tecnologia, més complexitat i preponderància de l’individualisme, sorgeixen grans grups secundaris que anomenem organitzacions formals.
o Organitzacions formals  un grup pensat i dissenyat per a un objectiu i estructurat per a assolir-lo amb la màxima eficàcia: des d’un exercit, una església, una empresa, una universitat o la cadena McDonalds, un sindicat o un partit polític.
Hi ha organitzacions privades, públiques i público/privades.
Són característiques de les societats modernes: tots nosaltres vivim immersos en un món organitzatiu, hi ha una proliferació d’organitzacions formals. Inclús estan en contra d’una organització, per fer-hi front també ens haurem d’organitzat.
 MAX WEBER Si parlem d’organitzacions hem de parlar de Weber i del seu tipus ideal de burocràcia com a referent. Per Weber la burocràcia és una organització dissenyada de forma racional segons criteris de maximització d’eficiència. És a dir, obeeix a un disseny racional i a uns criteris d’eficiència per assolir així els objectius de la manera més ràpida possible. Característiques: - Especialització - Jerarquia - Regles i procediments - Competència tècnica - Comunicacions formals i escrites...
Weber també fa referència a problemes de la burocràcia: - Alineació Ineficiència Ritualisme  les estructures tendeixen a mitificar els tràmits o procediments Inèrcia Oligarquia  les burocràcies generen oligarquies.
Si parlem d’oligarquia hem de fer referència a la “Llei de ferro de l’oligarquia” de Robert Michels (1876-1936)  El poder en les grans organitzacions tendeix a concentrar-se en les cúspides.
4 Introducció a la Sociologia  ROBERT MICHELS Robert Michels (1915) fou un personatge ambivalent. Va estudiar el funcionament dels partits socialistes democràtics alemanys i els sindicats europeus abans de la Primera guerra Mundial. De jove va simpatitzar amb el sindicalisme.
A l’estudiar aquests partits conclou que els líders sorgits d’aquestes organitzacions tendeixen a perpetuar-se. Per tant, va observar que també en aquests partits obrers es produïa el fenomen de l’oligarquització: una organització democràtica, per molt democràtica que sigui, amb el temps tendeix a transformar-se en una burocràcia dominada per pocs individus: una oligarquia.  Les cúspides s’acabarien imposant sobre les bases, convertint-se així en oligarquies, i així trobem petits grups que manen sobre els altres (les masses).
Una possible solució al problema és establir mecanismes que donin força a la base, com forces assembleàries, i d’aquesta manera exercir un control de baix cap a dalt per intentar invertir l’oligarquització. Tanmateix ell no va contemplar això i va defensar que la llei de ferro era inevitable. Per això es va passar al feixisme ja que des d’un principi ho acceptava.
Per tant, després criticar la socialdemocràcia, simpatitzà amb el sindicalisme revolucionari i finalment s’aproximà al feixisme, ja que veia que la “Llei de ferro” era inevitable en les forces d’esquerra.
Corporacions Les corporacions són grans organitzacions de caràcter formal, estructurades jeràrquicament i especialitzades per a assolir els seus fins amb la màxima rapidesa possible i el mínim de costos possibles, concentrant el poder en una cúpula dirigent. A més, s’actua per a defensar els interessos dels seus membres.
El corporativisme es manifesta avui en dia en tots els àmbits de la vida social: empresarial, sindical, esportiu, polític, empreses, universitari. L’Estat, inclús, es podria veure com una corporació més, com la gran corporació de les administracions públiques.  Totes elles defensen els interessos dels seus membres i vetllen per les seves pròpies finalitats. Llavors, qui es preocupa pel bé comú? ↓ Els interessos socials actualment tendeixen a corporativitzar-se i això no és bo pel bé comú, ja que al final els interessos de els organitzacions corporatives sempre acaben passant per sobre dels interessos col·lectius.
Sembla que és difícilment inevitable el corporativisme en la nostra societat. Es parla de la nostra societat com una societat corporativa, perquè està formada per grans organitzacions: visió de la societat fragmentada en diferents organitzacions.
5 Introducció a la Sociologia Associacions voluntàries       Són grups artificials (perquè no són grups primaris) de persones que comparteixen i defensen interessos i idees comuns de caràcter específic.
La figura del voluntari és un element fonamental: persones que s’hi adhereixen voluntàriament.
No persegueixen beneficis econòmics per als seus membres.
Suposen la conversió d’un interès privat en públic  intenten pal·liar els efectes negatius derivats del corporativisme.
Es troben situades entre l’àmbit privat (família, empresa) i l'eminentment públic (Estat) constitueixen, en part, el que coneixem com a societat civil.
Des que Tocqueville ho estudià, es consideren que són un important factor de democratització. ↓ E.g.: ONG sense ànim de lucre, associacions estudiantils, organitzacions polítiques (tot i que a vegades té més pes la figura professional...
 ALEXIS DE TOCQUEVILLE (1805-1859) A la seva obra La democràcia a Amèrica (1835-1840) es va interessar per la quantitat d’organitzacions voluntàries existents a la societat nord-americana. Va veure que aquestes organitzacions, que proliferaven a EEUU a mitjans a mitjans del segle XIX, eren autèntiques escoles de democràcia participativa i la base d’una cultura cívica específicament nord-americana.
Això no ho contemplava a Europa i va contraposar aquest model de participació de l’individu a través de l’Estat al model de participació a través d’organitzacions voluntàries d’EE.UU, en que els individus participen per a solucionar els problemes que afecten a la població directament.
Els grups, les organitzacions i les associacions vinculen els individus amb la societat, és a dir, l’individu no es vincula directament amb la societat sinó a través de grups, organitzacions i associacions.
N’hi ha que són explícitament mediadores entre els interessos i valors individuals i l’estat, entès com a organització d’abast social. És a dir, fan de mediadores entre la vida pública i la privada. E.g.: partits polítics o associacions lligades a moviments socials.
Per aquest motiu se’ls anomena “societat civil”. Aquesta està constituïda per organitzacions privades que defensen els interessos dels propis membres (representa interessos individuals en l’esfera pública) però també defensen i persegueixen béns públics.
 Distingim els partits polítics, lligats més als interessos de l’Estat, que oficialment tenen aquesta funció mediadora entre Estat i individus, que no pas les organitzacions de la societat civil, lligades més als interessos individuals.
6 Introducció a la Sociologia Els éssers humans, els grups i la societat Des d’un punt de vista biològic tots els autors estan d’acord en que els éssers humans som animals amb la propensió de fer grups i això ens facilita la supervivència. Els grups han anat creixent i superposant-se al llarg de la història. Però en general, hi ha molts estudis de biologia i psicologia que observen que sembla que quan formem part d’un grup tendim a valorar més positivament al nostre que no pas als altres que no són del nostre grup (e.g.: el nostre equip de futbol, els nostres amics...).
- De fet, el món està dividit en grans grups: Estats-nació.  El sobiranisme és la sobrevaloració de la nostra nació.
Això és justament el que provoca que hi hagi moviments com el racisme, masclisme...
A més, té a veure amb el fet de que al llarg de la història hi hagin hagut guerres, ja que aquestes són conflictes entre diferents grups de la societat. Per tant, la guerra en sí és molt antiga, un problema de resultes de conseqüències geopolítiques, econòmiques, però també socials.
Tot això ha demostrat la dificultat que tenim els humans per establir lleis de cooperació entre diferents grups i la facilitat que tenim per entrar en conflicte o competència. Així, doncs, observem que vivim en una societat conflictiva que, tot i que l’espècie humana és una espècie única, de moment encara no ha aconseguit actuar com una espècie unida, sinó que ens seguim dividint.
Els principals reptes amb els quals s’enfronta la humanitat avui, però, no són grupals ni d’Estat-nació, sinó globals  afecten a tot el món (e.g.: problemàtica mediambiental) i que necessiten ser resolts amb la cooperació de tots. Molts dels problemes globals, però, es continuen presentant com conflictes entre grups enfrontats o a través de la lògica nacional. Per això és difícil donar-los-hi solució.
7 ...