Tema 10 - Les garanties de l'obligació (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas + Derecho - 2º curso
Asignatura Dret d'obligacions i contractes
Profesor A.M.
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 14/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MARINA ALONSO MOREA TEMA 10: LES GARANTIES DE L’OBLIGACIÓ TEMA 10: LES GARANTIES DE L’OBLIGACIÓ 1. Concepte: Normalment, per garantia de l’obligació s’entén o una fiança o els drets reals de garantia. En aquests casos el creditor, en cas d’incompliment del deutor, pot demanar l’alienació de la cosa donada en garantia i amb el preu cobrar-se el deute. El deutor respon amb el seu patrimoni del compliment de la obligació i anomenem garantia de l’obligació els mitjans que la llei concedeix al creditor per a mantenir la solvència del patrimoni del deutor (perquè aquest pot disminuir la seva solvència, ja impedint mitjançant la seva impassivitat.... als que té dret ja fent sortir fraudulentament béns del seu patrimoni. ) Garanties amb les quals pot comptar el creditor si el deutor no compleix: Ø Garantia general: si el deutor ha de complir però no té béns, se li reclamaran els béns futurs quant tingui solvència. Ø Mesures conservatives: o Acció subrogatòria o indirecta: el deutor té un altre deutor. El creditor no pot cobrar del deutor primer perquè el deutor segon deu al primer algo. El creditor podrà reclamar el compliment al deutor segon lo que deu al deutor primer. El creditor no es pot quedar directament amb el que el deutor primer li deu a l’altre deutor, sinó que ha d’ingressar aquest al primer per a que augmenti el patrimoni i pugui reclamar el deute el creditor. o Acció revocatòria o pauliana: es pretén que els béns que van sortir indegudament del patrimoni del deutor, tornin a aquest. o Acció directa: que el creditor reclami directament al deutor segon. Sol es preveu per a uns casos específics que preveu la llei i consisteix en que el deutor reclama en el seu propi nom la satisfacció del crèdit al deutor del seu deutor sense que lo que s’obtingui s’hagi d’ingressar en el patrimoni del deutor, és a dir, el creditor cobra directament. Ø Garanties específiques: o Reals o Personals Per a evitar-ho, el codi civil concedeix al creditor l’acció subrogatòria per a exercitar drets del deutor que aquest no exerceix i la revocatòria o pauliana. 2. L’acció subrogatòria L’acció subrogatòria és una facultat que la llei concedeix als creditor per a que aquests puguin cobrar els seus crèdits, exercitant accions i drets del deutor quan no siguin inherents a la seva persona. La doctrina diu que se li concedeix al creditor, una legitimació legal extraordinària per a exigir el debitor-debitoris el compliment. Més que una acció, és una facultat perquè el seu exercici pot ser extrajudicial. 1 MARINA ALONSO MOREA TEMA 10: LES GARANTIES DE L’OBLIGACIÓ Segons el 1111, els creditors després d’haver perseguit els béns que estan en posició del deutor, per a realitzar quan se’ls hi deu, poden exercitar els drets i accions d’aquest amb el mateix fi, exceptuant els inherents a la seva persona. El terme subrogatòria és inexacte ja que els creditors, pròpiament, no es subroguen en la titularitat dels drets del deutor que exerceixen. Per a que procedeixi la subrogatòria, és necessari: Ø Que s’exerciti l’acció per un creditor. Ø El crèdit sigui exigible. Ø El crèdit ha d’estar vençut, ja que l’acció es concedeix per a realitzar el que se’ls hi deu; no passa quan el crèdit esta sotmès a condició suspensiva o a termini inicial, però en aquest últim cas, el 1129.1, diu que el deutor perd el dret al termini quan després de contraure l’obligació resulti insolvent. Per tant, haurà vençut anticipadament l’obligació i es podrà exercitar l’acció subrogatòria. Ø El deutor no ha de tenir uns altres béns per a que el creditor pugui cobrar el crèdit. Segons la jurisprudència, la comprovació de que els béns del deutor son insuficients, no requereixen un procediment judicial previ que hagi declarat la insolvència del deutor, sinó que es pot fer en el mateix procediment judicial en el qual s’exercita la subrogatòria. La demostració de falta de béns percebuts no pot exigir-se que s’estengui a la inexistència de tot bé. És suficient amb que el creditor demostri haver perseguit inútilment els béns, els quals coneixia la seva existència unit a la certificació dels registres públics de no tenir el deutor béns escrits al seu nom. Ø El deutor ha de ser un descuidat. El dret, l’exercici del qual es pretén que s’hagi descuidat pel deutor. En quan a l’objecte, el 1111 exclou drets i accions inherents a la persona del deutor. Encara que, en el seu exercici poden derivar conseqüències patrimonials. Així, s’exclouen les accions de filiació tot i que poguessin derivar de beneficis patrimonials, com el cobrament d’una herència. Així mateix, queden exclosos els drets patrimonials de caràcter personal, com el dret a demanar aliments legals. L’objecte de la subrogatòria: drets i accions patrimonials Amb la subrogatòria, no s’està pensant en l’exercici dels drets del crèdit del deutor, ja que el crèdit és un bé que està en el patrimoni del deutor i es pot embargar. En virtut de l’embargament, el creditor pot alinear el crèdit o pot fer que el deutor li pagui a ell i no al titular del crèdit. Tampoc hi ha inconvenient en que el creditor exerciti l’acció subrogatòria per a reclamar el crèdit del seu deutor. L’acció subrogatòria esta pensada per a l’exercici d’una acció reivindicatòria del seu deutor. El creditor pot exercitar l’acció de responsabilitat extracontractual per danys patrimonials ocasionats per un tercer al deutor. Hi ha accions patrimonials, com les accions d’anul·labilitat dels contractes de resolució per incompliment, que es dubten que puguin ser objecte de la 2 MARINA ALONSO MOREA TEMA 10: LES GARANTIES DE L’OBLIGACIÓ subrogatòria perquè impliquen la restitució de lo percebut com a conseqüència del contracte. És a dir, una transformació del patrimoni del deutor i la valoració de la seva oportunitat, correspon fer-la al deutor. No obstant, la sentència del Tribunal superior de justícia de Catalunya del 4/2003, considera que pot ser objecte de la subrogatòria, l’acció de rescissió per lesió del dret català (quan vens un bé immoble per menys de la meitat del seu preu real). També, la sentencia de l’AP de Murcia del 8/2002, admet que el creditor exerciti, en virtut de la subrogatòria, l’acció de resolució contractual del 1124 que corresponia al deutor. Hi ha altres drets de contingut patrimonial que també quedaran exclosos de la subrogatòria perquè el seu exercici depèn d’una apreciació personalíssima del deutor. Forma d’exercici: En quan a la forma d’exercici, cap l’exercici extrajudicial quan mitjançant la subrogatòria es pretengui, per exemple, la interrupció de la prescripció d’una acció del deutor. Però si es tracta d’obtenir una prestació del deutor del deutor, haurà d’exigir-se la garantia d’un procés en que es demostri l’existència del crèdit inicial i la falta de béns del deutor. El nostre codi civil no exigeix que la demanda, a part de contra el deutor del deutor, es dirigeixi també contra el deutor. És a dir, que la demanda, a part d’exigir-li al deutor del deutor, que també s’exigeixi al deutor. No obstant, si el creditor no té una sentència condemnatòria contra el seu deutor, i demanda sol al deutor del deutor, l’acció subrogatòria no s’hauria d’admetre, ja que l’existència i exigibilitat del crèdit sol ho pot apreciar el jutge si també se li demanda al deutor. La sentencia del TS del 6/2008, admet l’exercici de la subrogatòria dirigit sol contra el deutor del deutor, però en un supòsit, en que el creditor ja havia obtingut sentència condemnatòria contra el deutor. També hi ha més raons per a que la demanda es dirigeixi així mateix contra el deutor. Ha d’establir-se que el deutor no té uns altres béns i que les accions que el creditor exerceix no son personalíssimes per al que hauria d’estar present en el pleit, el deutor. El deutor del deutor, pot posar al creditor demandant, les mateixes excepcions que podria posar al seu creditor. Si el deutor del deutor, tingués un crèdit contra el creditor demandant, no podrà oposar compensació, ja que aquest no exerceix un dret propi, sinó un dret del seu deutor. El creditor pot exercitar la subrogatòria per la totalitat del dret del que es tracti, tot i que per a satisfer el seu crèdit, baste amb menys. La resta quedarà en el patrimoni del deutor. Efectes: L’efecte de la subrogatòria és que els béns entren en el patrimoni del creditor i aquest podrà cobrar sobre ells. Però diu la jurisprudència que el creditor no pot exigir al deutor del deutor que li entregui directament les quantitats que aquest deu al seu deutor, ni ostenta pel mer exercici de la subrogatòria, preferència per al cobrament sobre els béns ingressats en el patrimoni del deutor. Per tant, sobre aquests béns ingressats com a conseqüència de la subrogatòria, també pot cobrar-ne altres creditors. Es diu que és una acció indirecta o obliqua. 3 MARINA ALONSO MOREA TEMA 10: LES GARANTIES DE L’OBLIGACIÓ La sentencia del TS del 6/2008, apunta que si els altres creditors cobren, han de donar al creditor que va exercir la subrogatòria, els pagaments del pleit. A conseqüència de l’exercici de l’acció subrogatòria, els béns ingressen en el patrimoni del creditor. Es diu que és un acció indirecta. I si per a satisfer el seu dret de crèdit, el creditor necessitava menys béns, la resta que sobri, restaran en el patrimoni del deutor. 3. L’acció directa Correspon en certs casos a un creditor contra el deutor del seu deutor per a reclamar en nom propi la satisfacció del seu crèdit i cobrar directament del debitor debitoris (deutor del deutor). El seu exercici pot ser judicial o extrajudicial. Casos en el qual es contempla: contracte de mandat i arrendament. La subrogatòria té l’inconvenient de que a l’entrar els béns al patrimoni del creditor, poden cobrar-se sobre ells tots els creditors i no sol el que va exercir la subrogatòria. Això s’evita en supòsits particulars assenyalats per la llei que permeten al creditor exercitar en nom propi una acció del seu deutor contra el dèbit debitoris i fer-se pagament del seu crèdit amb el que li era degut al seu deutor. Els béns del deutor del deutor van directament al creditor sense passar pel deutor. Artículo 1552. El subarrendatario queda también obligado para con el arrendador por el importe del precio convenido en el subarriendo que se halle debiendo al tiempo del requerimiento, considerando no hechos los pagos adelantados, al no haberlos verificado con arreglo a la costumbre. El 1597 à en un contracte d’execució d’obra, els que han treballat per al contractista o li han entregat materials per cobrar el seu crèdit contra el contractista, poden dirigir-se contra el amo de la obra fins la quantia que aquest endeuti al contractista a temps de fer-se la reclamació. El 1722 à en cas de substitució del mandatari, en determinats supòsits, el mandant pot dirigir l’acció contra el substitut. El substitut és deutor del mandatari, que és deutor del mandant. 4. L’acció revocatòria Està regulada a continuació de la subrogatòria en el paràgraf final del 1111: els creditors poden també impugnar els actes del deutor que hagi realitzat en frau del seu dret. Referit als contractes, esta al 1291.3: son rescindibles els contractes en frau de creditors. Artículo 1291. Son rescindibles: 1.Los contratos que pudieren celebrar los tutores sin autorización judicial, siempre que las personas a quienes representan hayan sufrido lesión en más de la cuarta parte del valor de las cosas que hubiesen sido objeto de aquéllos. 4 MARINA ALONSO MOREA TEMA 10: LES GARANTIES DE L’OBLIGACIÓ La recessió: es refereix a contractes vàlids. L’anul·labilitat: es refereix a contractes que tenen defectes. L’acció revocatòria es diferent a l’acció de simulació. Amb l’acció revocatòria, es deixen sense eficàcia actes vàlids realitzats pel deutor fent que reingressin en el seu patrimoni béns que van sortir. Amb l’acció de simulació, s’ataca a actes fingits pel deutor de sortida de béns, actes nuls de plens drets i els creditors es podran cobrar sobre els béns del negoci simulat perquè, en realitat, mai van sortir del patrimoni del deutor. A més, com que en la revocatòria, l’acte és vàlid, sol quedarà sense eficàcia en la mesura que sigui necessari per a que el creditor cobri el seu crèdit conservant la seva eficàcia en la resta i romanent els béns que el creditor no necessiti en el patrimoni del que va realitzar l’acte amb el deutor. Són requisits per a l’exercici de la revocatòria: ü Que el creditor no pugui cobrar d’una altra manera el que se li deu, tal i com diu el 1294. Com passa amb la subrogatòria, la comprovació de que el deutor no té altres béns no requereix un procediment judicial previ, sinó que pot fer-se en el procediment en el qual s’exerceix la revocatòria. Com diu la sentència del TS 11/2001, al creditor no se’l pot obligar a la prova negativa diabòlica de que el deutor no té béns. Tindrà suficient amb acreditar haver procedit els béns, la existència dels quals coneixia, unit a certificació de que no hi ha béns a nom del deutor. En la sentència d’octubre del 2002, li incumbeix al deutor senyalar uns altres béns per a excloure l’acció revocatòria. ü Existència d’un crèdit anterior a l’acte impugnat. Segons el 1111: el creditor compta amb els béns presents i futurs del deutor però no al·ludeix als béns passats. Però si el deutor, amb previsió d’un deute que va contra ell, realitza un acte fraudulent, el tribunal suprem ha admès la revocatòria. ü El crèdit ha de ser exigible, ja que com diu el 1291.3: es concedeix l’acció al creditor per a cobrar el seu crèdit. No obstant, el creditor a termini inicial, podrà exercitar-la en virtut del 1129.1 perquè perd el benefici del termini quan, després de contraure l’obligació, esdevé insolvent. ü L’acte ha de ser perjudicial pel creditor: hi haurà perjudici quan l’acte provoqui tal disminució del patrimoni i impedeixi satisfer el crèdit. La insolvència ha de procedir de l’acte de la revocació del qual es tracti. Si una vegada realitzat aquest acte, queden béns suficients per a pagar al creditor, però això no és possible quan s’intenta cobrar el crèdit, no cap la revocació de tal acte. Una alienació generosa d’un bé, quan el deutor rep la contraprestació equivalent no produeix, en principi, perjudici al creditor. Però si mitjançant l’alienació el deutor substitueix béns immobles per diner fàcilment ocultable i el creditor no el troba, l’alienació serè perjudicial i es podrà rescindir. ü L’acte ha de ser fraudulent, tant per part del deutor com per part del tercer. Consilium fraudis és el que ha d’haver. En quan al deutor, no es requereix intenció de fer mal ni 5 MARINA ALONSO MOREA TEMA 10: LES GARANTIES DE L’OBLIGACIÓ que obri per a sostraure els béns a la satisfacció del crèdit, sinó que és suficient en que tingui consciència del prejudici que causa al creditor. En quan al tercer, l’actuació fraudulenta significa que participi en la maquinació o hagi de tenir coneixement del prejudici que la seva adquisició originarà. El 1297.2, estableix una presumpció de iuris tantum en frau. Resumeix fraudulentes les alienacions a títol onerós fetes per persones contra les que s’hagués dictat sentència condemnatòria, doncs demanat mandament d’embargament de béns. En quan a les alienacions gratuïtes, el 1297.2 estableix una presumpció de iuris et de iure, és a dir, que no cap prova en contrari (això vol dir l’expressió). El 539.14 del codi civil català és més clar que el 1297.2: diu que no perjudiquen als creditors del donant les donacions que atorguen després de la data de l’acte del que neix el crèdit si falten altres recursos per a cobrar-los. La prova del frau directa és difícil. La jurisprudència admet la prova per presumpció. Es pot atacar a qualsevol acte jurídic. No sol contractes o alienacions. També és atacable la constitució d’un atac degradable, que això fa disminuir el valor del bé. Són atacables pagaments en estat d’insolvència, el compliment dels quals no pot compel·lir el deutor a temps de fer-los. També son atacables les denuncies de drets, les particions d’herència o dissolució dels règims econòmics de matrimonialitat quan s’adjudiquin els béns efectivament realitzables als heretats o cònjuges no deutors. Efectes: El 1295 diu que s’ha de tornar el que es va percebre com a conseqüència de l’acte rescindit. Donat que la finalitat és reparar el prejudici del creditor, la rescissió i reintegració al patrimoni del deutor, sol es donarà en la mesura necessària per a satisfer al creditor, permanent la resta en el patrimoni de l’adquirent. A mes, la integració sol es donarà per al creditor. Per al deutor i la resta de creditors, l’acte manté la seva eficàcia. La jurisprudència diu que és una ineficàcia parcial i relativa. El 1295.2 preveu el supòsit de que el tercer que ha realitzat l’acte fraudulent amb el deutor, alieni el bé d’un subaccident. En aquest cas, l’acció revocatòria es pot dirigir contra el subaccident si és de mala fe o és a títol gratuït, però no si és de bona fe i a títol onerós. Quan no sigui possible la recessió per trobar-ho davant un acte de bona fe o a títol onerós, el creditor podrà reclamar per danys i prejudicis als causants de la lesió. En efecte, el 1298 diu: el que hagués adquirit de mala fe, haurà d’indemnitzar als creditors els danys i prejudicis que l’alineació hagués ocasionat sempre que per qualsevol causa li fos impossible tornar-les. Aquesta norma considera, no només el cas que no es pugui tornar-les perquè les ha alineat, sinó que no les pugui tornar per qualsevol altra causa. Si l’acció s’exerceix contra un accident de bona fe a títol gratuït, i no pot retornar la cosa, sol tindrà obligació d’indemnitzar en la mesura en que roman en el seu patrimoni un enriquiment. En quan a l’exercici de l’obligació, 6 MARINA ALONSO MOREA TEMA 10: LES GARANTIES DE L’OBLIGACIÓ el creditor ha de demandar tant al deutor com al tercer que ha realitzat l’acte amb el deutor. Estarem doncs davant d’un disonsorci passiu necessari. Article 1299 à el termini d’exercici de l’acció revocatòria és de 4 anys. És un tracte de caducitat i no de prescripció (la caducitat no es pot interrompre). El problema és a partir de quin moment s’inicia el còmput del termini. Primerament, la jurisprudència del TS va entendre que s’iniciava des de la data de l’acte fraudulent perquè la redacció definitiva del CC va suprimir la norma del projecte de 1851 que preveia que s’iniciés el termini quan el creditor conegués l’acte fraudulent. Això es injust si l’acte fraudulent roman ocult. Per això la jurisprudència ha canviat de criteri i diu que el termini s’ha d’iniciar des de que el creditor va conèixer l’acte fraudulent o el va poder conèixer mitjançant la publicitat registral. En el codi civil català, la situació es diferent perquè segons el 122-5.1 del EACAT, diu que el termini de caducitat no s’inicia fins que el titular de l’acció pugui conèixer raonablement les circumstàncies que la fonamenten i la persona sobre la que es pot exercir. 7 ...

Comprar Previsualizar