L'art i la naturalesa - Teories mimètiques (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Fonaments de la història i la teoria de l'art
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 07/10/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

1. L’ART I LA NATURALESA 1. LES TEORIES MIMÈTIQUES No és Venècia, són pigments d’origen mineral barrejats amb un dissolvent i escampats per damunt d’un suport de tela. Això suggereix la possibilitat que, per nosaltres, l’art replica la naturalesa es quelcom que hem naturalitzat. L’art, per tant, està per oferir-nos un duplicat de la naturalesa o una seva representació.
Amb el nostre ús irreflexiu de la paraula és estem transmeten que ja no veiem la pintura (llenguatge artístic), sinó la realitat natural que actua com a correlat objectiu de la representació artística. No és ni més ni menys que un artefacte-artifici que es dilueix ella mateixa per donar-nos a veure el que ha representat: la naturalesa.
L’art és una còpia del món natural. Per tant, existeix per proporcionar-nos una representació del món objectiu, del món natural compartit per tot. L’art és l’il·lusionisme que ens fa veure Venècia encara que “objectivament” no hi és.
“René Magnit” pintor belga – Piazza San Marco “Piazzeta”: reflecteix la voluntat humana de voler representar la naturalesa (cosa que està molt per sobre de la competència humana). L’art pretén assimilar-se a Déu i l’art pretén representar l’obra divina. El cinema (seqüència de fotogrames), per exemple, intenta representar el món i el pensament. L’home està en una lluita amb Déu per reproduir la naturalesa que aquest ha creat.
Què en faríem d’una copia exacta de la naturalesa si ja tenim aquesta per contemplar? Exemple quadre idèntic a la realitat que es superposa al paisatge (Canaletto). L’art aspira a xuclar la substància de la vida, a suplantar la vida: referència al Retrat Oval d’Edgar Allan Poe.
En l’època del miracle grec: aparició del teatre, la ciència, la filosofia... Plató li dóna al concepte d’art una reflexió més rigorosa, inaugurant el pensament filosòfic, artístic i estètica. Plató introdueix aquesta idea amb un caràcter més filosòfic. En La República, Plató traça una mena de disseny ideal d’una societat perfecta. En la formació d’aquesta exclou als artistes perquè són uns imitadors: l’art és una imitació de la realitat i els artistes, per tant, són uns farsants. L’art es defineix com una imitació de la realitat i la consegüent condemna a aquells que imiten i no es dediquen a buscar la veritat. A més a més, són imitadors d’un món imitat (que prové del món de les idees). Es forja la concepció de l’art com a imitació de la naturalesa. No hi ha la cosa, sinó la pura imitació (mimesi) d’aquesta.
L’art és mimesi de la realitat.
Plató és el primer que utilitza el verb mimei aplicat a les arts plàstiques (tradicionalment relacionat amb els actes religiosos i, sobretot, el teatre). En l’època, els artistes grecs estaven abandonant la manera antiga de fer art (inspirada en l’art egipci) i cada vegada més s’apropen a la naturalesa. D’aquesta manera allunyaven al poble de la recerca de la veritat, embolicant-los amb ficcions. Plató defenia un art que era impossible de confondre amb la natura i atacà la Vanguardia de la seva època.
En realitat, els artistes grecs mai van imitar la realitat tal i com era. En donaven una versió una mica manipulada. És només en el segle XIX, que els artistes de avantguarda es proposen reflectir la realitat tal i com és (naturalistes i realistes).
...