24 Inducció part i Amenaça de part (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 24: FÀRMACS UTILITZATS PER INDUIR EL PART. FÀRMACS ÚTILS EN AMENAÇA D’AVORTAMENT I PART PREMATUR INDUCCIÓ DEL PART Procediment destinat a provocar contraccions uterines abans que aquestes apareguin de forma espontània; indicat quan els beneficis de finalitzar la gestació per la salut de la mare i el fetus són superiors que els de permetre que l’embaràs continuï Fàrmacs utilitzats: • Oxitocina • Prostaglandines OXITOCINA Hormona peptídica secretada per la hipòfisi posterior o neurohipòfisi (fins ara parlàvem de la hipòfisi anterior) Generalment, quan el fetus es situa pressionant el seu cap sobre el coll de l’úter, provoca la transmissió d’estímuls que acaben estimulant la neurohipòfisi a secretar oxitocina. Aquesta arriba a l’úter i allí estimula uns R que provoquen unes contraccions direccionades: s’originen al fons de l’úter i es dirigeixen cap al coll, afavorint l’expulsió. Alhora va augmentant la pressió del cap sobre el coll, fet que potencia el cercle de secreció-contracció-expulsió A mesura que avança l’embaràs, va augmentant el nombre de R d’oxitocina a l’úter. Això implica que si s’administra oxitocina a l’inici de l’embaràs no provocarà efecte, ja que no hi ha prou R (abans de la setmana 20): no servirà mai com a fàrmac abortiu Tampoc no provoca dilatació del coll de l’úter OXITOCINA SINTÈTICA • Administració en infusió IV, iniciant a dosis baixes i incrementant fins aconseguir una activitat uterina suficient • Resposta ràpida, al cap de 3-5 minuts • Cal vigilar la dosi administrada i el balanç de líquids: l’oxitocina presenta acció antidiürètica i pot provocar una retenció de líquids, que resultaria en una dilució del plasma i possible hiponatrèmia (intoxicació hídrica) • Evitar administració IV ràpida sense diluir: mai administració en bolus, pot originar hipotensió EFECTES ADVERSOS Quan les dosis són massa altes, o en doses hipersensibles. Si el procés està ben controlat, no és habitual que apareguin • Hiperestimulació, possible ruptura uterina • Pèrdua del benestar fetal per un excés de contracció • Intoxicació hídrica CONTRAINDICACIONS • Quan hi ha desproporció cefalopèlvica: per molt que s’induïssin contraccions, físicament el nen té el cap tan gran que no podria passar per la pelvis • Presentació anormal: quan el fetus no es gira i en lloc de venir de cap, ve de cul • Historial de cesàrees prèvies: es poden reobrir les cicatrius anteriors PRECAUCIONS • No administrar conjuntament amb PGs (ok si > 6h) • Avaluar la necessitat estricta en casos de parts prematurs, múltiples, dones multípares (>5) 1 de 3 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 PROSTAGLANDINES: DINOPROSTONA Contrauen i dilaten el coll de l’úter alhora; efecte de dilatació i maduració cervical + oxitòcic S’utilitza la dinoprostona (PG E2) en diferents vies, segons l’objectiu desitjat: • Inducció del part: VO, IV • Preparació cervical prèvia a la pròpia inducció del part: administració local. Dispositius d’alliberament vaginal i/o gels endocervical EFECTES ADVERSOS Només quan hi ha absorció sistèmica: en VO. En principi, en administracions locals els ef.
adversos són mínims • Nàusees, vòmits, febre, diarrea • Hiperestimulació uterina: retirar Mateixes contraindicacions que l’oxitocina: • Circumstàncies que desaconsellen l’ús de citotòxics: presentació anòmala, desproporció pelvifetal, cesàrees prèvies… • Administració simultània d’oxitocina: esperar un temps entre un i altre ALTRES UTEROTÒNICS METILERGOMETRINA • Derivat ergòtic que actua a nivell uterí, provocant contraccions però sense direccionalitat: intenses però molt irregulars • No es pot utiltizar en la inducció del part (no l’induïria sinó que encara l’empitjoraria més) • Indicació: posterior al part, per a solventar la dilatació que es produeix i evitar possible atonia i hemorràgia postpart • Admin IV, IM, VO (comprimits) • Ef adversos propis dels ergòtics: nàusees, cefalea, dolor abdominal, vasoconstricció perifèrica CARBETOCINA • Anàleg de l’oxitocina. Indicació: control de l’atonia uterina en post-cesàrea AMENAÇA DE PART PREMATUR Procés clínic que, sense tractament, podria conduir a un part abans de la setmana 37 de gestació: a partir de llavors, el fetus ja és madur i l’únic que fa és guanyar pes (no es compromet la seva vida). Abans de la setmana 37, el major inconvenient és que el seu sistema respiratori pot estar immadur encara: possible fallida respiratòria Diagnòstic basat en l’aparició de contraccions uterines i la presència de modificacions cervicals Tractament • Corticoides: estimulen la maduració pulmonar fetal • Tocolítics: el seu objectiu és retardar el part mínim 24-48 h, per tal de poder • Traslladar la mare a un centre especialitzat • Administrar els corticoides i que comencin a accelerar la maduració pulmonar ATOSIBAN Anàleg de l’oxitocina amb acció antagonista. Comercialitzat a Europa, no a EEUU (controvèrsies amb possibles morts perinatals) Admin IV, bolus inicial + infusió 24-48 h Pocs efectes adversos: acció molt específica. El més freqüent són nàusees i cefalees Sense malalties maternes contraindicades Avantatges: eficaç, acció ràpida, ef adversos mínims i sense impacte perinatal Inconvenient: preu molt elevat. Es reserva a dones a les que no es puguin administrar la resta de tocolítics per les seves contraindicacions 2 de 3 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 AGONISTES β2: RITODRINA Acció relaxant del múscul llis.
Efectes adversos derivats de l’activació dels β1 cardíacs: taquicàrdia que també pot afectar el fetus. També pot provocar: • Tremolor • Edema de pulmó • Hiperglucèmia a la mare que provoca hiperinsulinèmia: pot causar hipoglucèmia al fetus Degut a aquests efectes cardíacs, a EEUU no s’utilitza. A Europa s’ha retirat VO i només s’administra IV, màxim 48h, monitoritzant els paràmetres CV i BQ Contraindicacions: antecedents de taquicàrdies, arítmies, malalties cardíaques, hipertiroïdisme, diabetis no controlada, hipertensió pulmonar… En general: pitjor perfil de seguretat Indicació limitada en dones que no presentin contraindicacions, i sempre en àmbit hospitalari ANTAGONISTES DEL CALCI: NIFEDIPINA Inhibeix l’entrada de calci al teixit muscular llis de la paret uterina: inhibeix les contraccions VO, solució en gotes 5 mg/ml (Nife-par ®): permet ajustar millor la dosi administrada Efectes adversos derivats de la seva acció vasodilatadora: envermelliment facial, cefalea, vertígens, hipotensió transitòria (sense efectes a nivell del fetus) Contraindicacions: malaltia cardíaques de base (insuficiència cardíaca, estenosi aòrtica…), hipotensió severa, hipertiroïdisme Avantatges: bon perfil de seguretat, facilitat d’administració oral i cost baix. Només cal vigilar la pressió arterial i la freqüència cardíaca materna ALTRES TOCOLÍTICS SULFAT DE MAGNESI Utilitzat molt a EEUU, aquí no: el magnesi competeix amb el calci, impedint-ne l’entrada a la musculatura llisa. Acció no selectiva per l’úter Els nivells de magnesi endògens determinaran la seva selectivitat: si són molt alts, pot aparèixer afectació pulmonar o aturada cardíaca Principal perill: acumulació. Mai en casos d’insuficiència renal INDOMETACINA AINE que inhibeix la síntesi de PGs: s’inhibeix la contracció que solen estimular endògenament Via rectal, VO Efectes adversos lleus materns: nàusees, pirosi (no hemorràgies digestives) A nivell fetal pot induir el tancament prematur del ductus, un conducte que uneix l’artèria pulmonar i l’aorta (si es tanca abans d’hora es pot ofegar el fetus). També possible hipertensió pulmonar Evitar després de la setmana 32 (pel tancament del ductus) i sempre < 72h No aprovat a Espanya amb aquesta indicació 3 de 3 ...