Prehistoria Primer semestre (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2014
Páginas 41
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell PREHISTÒRIA 2n semestre I PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell PREHISTÒRIA AL PLA DE L’ESTANY (classe de la Laura) Serinyà - Parc de les coves prop de la C-66, a 1km de Serinyà Inaugurat el 1997 Ampliat el 2000 i tornat a inaugurar el 2002.
Consell comarcal.
Activitats: - Visites, tallers, exposicions, excavacions (juliol) Història de les investigacions: - Pere Alsius i Torrent - Josep Mª Coromines, 1942 - Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona, 1975-1987 - Universitat de Girona, 1998-ara.
Cova de l’Arbreda - - Seqüència estratigràfica Paleolític mig – Paleolític superior Cronologia: 100-16 Ka BP Excavació amb coordenades cartesianes Paleolític mig (100-30 ka BP): - Homo neanderthalensis - Caçadors – recol·lectors - Aprofitament dels recursos naturals - Indústria lítica sobre matèries locals: llances i ganivets de mà - No indústria òssia - No art rupestre / art moble - Recursos aqüífers Paleolític superior (40-11 ka BP) - Període de transició - Homo sapiens: part, guerres, malalties, adaptació,...
- Caça – pesca – recol·lecció - Aprofitament dels recursos naturals: fins a França a buscar sílex - Selecció de les matèries primeres: eines especialitzades: propulsors, arcs i fletxes.
- Indústria òssia: decorada amb gravats abstractes (línies geomètriques) - Art moble / art rupestre? Ocre - Ornamentació: petxines, òs, pedres, banya de cérvol, musclos,...
Cova de Mollet - Estratigrafia àmplia, però discontinua: - Paleolític mig: Homo heidelberguensis  poques restes, ocupacions esporàdiques. S’ha trobat un molar d’un nen de 12 anys de fa 200.000 anys. També Ursus preactos, linx, lleons,... elefants, braus, rinoceronts caçats i transportats a les coves. També moltes hienes.
- Paleolític superior: No hi ha seqüència continua, només hi ha gravetià. Urnes del neolític i de l’edat dels metalls = enterraments.
No hi ha focs ni representacions de totes les cultures.
II PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - Post – Paleolític Cova dels Reclau Viver - - Té una de les primeres seqüències estratigràfiques de Catalunya Paleolític superior = aurinyacià – solutrià = continua Cronologia: 40-16 ka BP Excavació de talussos amb metodologia antiga: - Aurinyacià: - Nivell A (arcaic) - Nivell B (típic) - Gravetià: - Nivell C - Nivell D - Solutrià: - Nivell E (post-solutrià) - Nivell F (ple) Ocupacions del neolític i calcolític: enterraments i urnes d’aliment. Fins l’edat de bronze. Ceràmica, eines,... Tapar l’entrada de la cova. El vestíbul era el recinte funerari.
Altres Coves - La cova de Pau (xiulet prehistòric = gravetià) Davant Pau Cau d’en Paquito Cau del roure Mollet III L’Arbreda II Cau d’en Codony Abric Genover Cova d’en costa Prospecció: començar a planificar el que et trobaràs. Fer cates...
Altres Coves del Pla de Martís (Usell) - La Bora Gran d’en Carreras (Magdalenià): 16-11 ka BP - Mariver (neolític – edat de ferro) - Els encantats de Serinyà (neolític – edat de ferro) - Les encantades de Martís (neolític – edat de ferro) Aquestes 3 últimes servien d’emmagatzematge, enterraments per inhumació, amagatall i estabulació. Durant el neolític apareixen els poblats, l’agricultura i la ramaderia, la ceràmica,...
Museu de Banyoles - Plaça de la Font Edifici Pia Almoina Col·leccions arqueològiques dels jaciments de la comarca Paleontologia – modern.
Riquesa de la comarca - Paleontologia: Incarcal, Bòbila d’Ordis, Cornellà de Terri,...
III PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - Prehistòria: Paratge del Reclau, Bora Gran, Pla de Mata, La Draga, dòlmen de Pujarnol,...
Món antic: Ermadàs, Vilauba,...
Medieval: casc antic de Banyoles i altres poblacions de la comarca Moderna: elements arquitectònics de diferents edificis comarcals,...
Contemporània: ídem anterior.
IV PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell CIVILITZACIONS (INDÚSTRIES) (classes d’en Narcís) 2,5 ma Paleolític Inferior 300.000 anys 125.000 anys 90.000 anys Homo anteriors als neandertals: Homo habilis Homo rudolfensis Plebe Culture (Olduvaià, Paleolític arcaic) Homo ergaster/erectus Homo antecessor Homo heidelbergensis Acheulià (bifacials) Wallace va establir una línia de la diferent fauna del món: Europa-ÀsiaÀfrica i Austràlia.
També hi ha la línia que separa les cultures des del paleolític inferior segons la indústria lítica: Clactonià (choppers)  Taiacià Abbevil·lià (bifacials)  Acheulià  Micoquià Choppers - Bifaços Explicació: Un homo molt arcaic (habilis o rudolfensis), d’Olduvai, hagués escampat per tot el món la seva indústria Després un altre homo (ergaster o erectus) inventa l’acheulià i tornen a escampar-lo per tot el món, entrant per l’Estret de Gibraltar.
L’Acheulià no només es caracteritza pels bifacials, sinó també per talladors: ascla gran sortida d’un nucli.
(Només es troba a la península Ibèrica) Tallador Més tard, trobem la tècnica Levallois, representada a moltes indústries. Hi ha gent que defensa que durant tot el Paleolític inferior, l’home va ser carronyaire, però hi ha proves que demostren que a partir de 500.000 anys ja eren caçadors.
És una evolució general.
Jaciments més antics i importants del món (segons indústria) - Més de 2 ma.: - Àfrica: - Kada Gona (Etiòpia): 2.4-2.7 paleomagnetisme) - Omo 71 (Etiòpia): + 2ma (1 chopper) - Àsia: ma (datat per V PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - Bei Yiran (Israel) Riwat (Pakistan) 1.5-2 ma.: - Àfrica: - Olduvai DK (Tanzània) - Olduvai FLK (Tanzània) - KBS (Kènia) - HAS (Kènia) - FxJj 50 (Kènia) - Nariokotome (Kènia) - Sterfontain (Sudàfrica) - Swart Krans (Sudàfrica) - Europa: - Dmanisi (Geòrgia) - Venta Micena (Orce, Granada) - Àsia: - Longgupo (Xina) - Younmou (Xina) - Sangiran (Java) - Choukoutien/Zoukoutien (Xina): Sinanthropus pekinensis (Homo erectus: restes desaparegudes durant la 2a WW) Àfrica és on s’origina l’home i la prehistòria, ja que s’han trobat jaciments de més de 2,5 ma (des de l’olduvaià) També el Paleolític mitjà, caracteritzat per ascles i rascadores molt abundants. Anomenat també: Middle Stone Age.
A l’Àfrica també s’origina l’home modern, que posseeix la tècnica laminar quant surt del continent africà. Però fins ara hi ha pocs arguments que confirmin el pas al paleolític superior, Rascadora però en el mitjà també s’hi podia trobar tècnica laminar.
Homo sapiens (Etiòpia, 100.000 anys), sense indústria lítica.
Hi ha un buit després del paleolític mitjà, suposem que s’incorpora el superior que durarà fins el neolític. Al nord d’Àfrica és el lloc més ben conegut, com per exemple Egipte. Hi ha un paleolític inferior prou visible, però el mitjà (mosterià) no es reconeix prou bé i s’hi troba la civilització Aterià (ascles i puntes pedunculades).
Existeixen dos tipus de prehistoriadors: els africanistes i els noafricanistes. Els africanistes defensen que l’origen de la humanitat és a Àfrica, i els altres tot el contrari. Però sempre n’hi ha algun amb esperit original.
Lluís Pericot era africanista i ho argumentava dient que el solutrià tenia les seves arrels a l’aterià. S’havia abandonat aquesta teoria, però ara ha retornat amb força.
A l’Àsia passa exactament el mateix, però és molt més desconegut.
Començant per l’olduvaià molt antic fins a Java, que evoluciona fins l’acheulià (mosterià) i paleolític superior.
VI PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Homo florensis (Home de Flores), Indonèsia. Homes arcaics i petits que tenien un cervell reduït. Devia ser l’hereu dels Homo erectus o dels pitecanthropus, evolucionant i reduint la seva talla fins fa 12 o 13.000 anys (indústria del paleolític inferior/mitjà). I costa d’acceptar, hi ha molta oposició.
L’illa de Pasqua va ser poblada el 900 dC per habitants d’Àsia. Així doncs... Quan es va poblar Amèrica? Des de la Sibèria oriental durant el paleolític, però no s’ha trobat res clar. A l’última glaciació, el Mar de Bering es trobava sense aigua i van poder travessar per allà fa 12.000 anys BP, passant per un passadís entre dos casquets de gel.
S’han trobat unes puntes de fletxa anomenades Clovis, així s’anomena la gent de Clovis.
Punta de Clovis El problema és que s’han datat jaciments més antics, per exemple a Xile un de 16.000 BP, i s’hauria de recular la data de poblament. Encara és un gran misteri. A més, quant va arribar l’home, la fauna es va extingir.
Alguns intenten afirmar que la població d’Amèrica és molt antiga. A una excavació d’unes coves de Brasil les van datar de 40.000 anys, però no es veu cap acció antròpica en els jaciments de carbons i la indústria lítica era una selecció de còdols que havien caigut de la cinglera i es trencaven al caure. No serveix per argumentar l’antiguitat del poblament d’Amèrica.
Els asiàtics van entrar tres vegades: 1. Arriben fins el sud, amb llengües americanes molt diferents 2. Poblen EEUU i Canadà, indis navajos 3. Esquimals que vivien al casquet asiàtic i ara poblen també Grenlàndia i s’estenen. És una invasió recent, perquè conserven una llengua comú.
Un jaciment del Pont de Jacob, a la zona del Jordà, o el de Ubeidiya (Israel) demostren que el pas dels homes, escampant-se cap a Àsia i Europa és antiquíssim (600.000 anys com a mínim). S’hi troba olduvaià i acheulià, a més d’una fauna molt arcaica.
A Geòrgia, hi havia una ciutat medieval destruïda on s’hi feien excavacions medievals i van trobar restes del paleolític inferior: fauna antiquíssima i restes humanes (de moment hi ha 3 cranis). El jaciment s’anomena Dmanisi. Tenien una indústria olduvaiana i semblen més habilis/rudolfensis que no pas ergaster/erectus. Se l’anomena Homo georgicus i s’ha pogut datar molt bé gràcies a una colada basàltica (1,7/1,8 ma).
També pot ser que passessin per la península Ibèrica (Barranco León i Fuente Nueva a Granada) per l’Estret de Gibraltar. Però a Europa hi ha jaciments molt antics (1 ma o +), més que Atapuerca. Això significa que aquells homes eren molt arcaics i practicaven l’olduvaià.
Quant l’ergaster/erectus van sortir per segona vegada d’Àfrica ja havien evolucionat l’acheulià. També es creu que hi va haver 2 camins: per Àsia i per la península Ibèrica. Pot ser que no es trenquessin mai les relacions i no van existir mai les invasions, simplement es comunicaven. Continuïtat i canvi in situ.
- JACIMENTS ANTICS D’EUROPA: Vallonnet (1 ma). Amb fauna molt arcaica, però amb poca indústria. Els homes arcaics eren carronyers de balenes, ja que se n’han trobat ossos.
VII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - També el crani de CEPRANO (Itàlia, 800.000 anys). Semblant a l’Homo antecessor, però no s’ha reconegut.
Al massís central francès hi ha molt vulcanisme que permet datar els jaciments molt antics.
La Gran Dolina (Atapuerca, 800.000 anys) amb indústria olduvaiana s’hi va trobar l’Homo antecessor.
A Terra Amata (Niça) s’hi va trobar les primeres evidències de foc, produït per ells mateixos. És el més antic d’Europa.
També al País Valencià, a Bolomort es creu que s’ha trobat estructures de foc més antigues. Igual que a Menez-Dregan a la Bretanya francesa.
La Sima de los Huesos també s’han trobat moltes restes d’Homo heidelbergensis.
O sigui, de Paleolític inferior n’hi ha hagut a tot el vell món menys a les zones més septentrionals i fredes, quant no hi havia foc. S’acaba convertint en Middle Stone Age per tot el vell món. A Europa es troba el fenomen MOSTERIÀ, lligat a l’Homo neanderthalensis. Tal com va evolucionar la indústria olduvaià/acheulià, evoluciona el heidelbergensis a neandertal. Tenia expansió de Gibraltar a l’Àsia menor.
Més tard va aparèixer l’Homo sapiens, sorgint pels Pròxim Orient, contemporanis al neandertal. Es va escampar per tot el vell món extingint el neandertal. Van coexistir. Un exemple d’això ho trobem a la muntanya del Carmel (Israel): els sapiens vivien a la cova de Qafzeh i els neandertals a la cova d’Amud o la de Kebara. Fa 500.000 anys.
A la cova de Kebara es va trobar un esquelet complet de neandertal, però li faltava el cap. Tot i això es va poder recuperar l’ós hioides.
Hi ha molts fenòmens de culte a la mort molt impressionants i misteriosos. També St. Pere o St. Pau no tenien cap.
Aquest cas també es troba a prop d’Irak. Com també un nen neandertal cobert amb banyes de cérvol (símbol de la vida), o un altre nen neandertal cobert de flors (els jaciment es trobava ple de pol·len, però aquest argument no acaba de convèncer).
JACIMENTS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA: Als anys 60 del segle XIX ja es va reconèixer que a Espanya hi havia Paleolític inferior. Es van trobar molts bifacials a prop de Madrid. Va ser una excavació sense precaucions de cap mena. Però tampoc és un lloc molt important.
- La Gran Dolina (Burgos) - Fuente Nueva (Granada) - Barranco León (Granada) - Cueva Vistoria (Múrcia): falange humana - El Aculadero (Puerto de Sta. Maria, Andalusia) És bastant abundant a la Maceta, però està escampat. Tot i que és més estrany trobar-ne al Cantàbric.
Un jaciment clau és La Cueva del Castillo (Puente Viesgo, Cantàbria).
Molt important pel paleolític inferior, superior i art paleolític. Excavada a principis del s. XIX. A l’entrada de la cosa es mostra tot el paleolític. És un jaciment clau en la reconstrucció del paleolític a la Península Ibèrica.
VIII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Així doncs, a la Península Ibèrica, el paleolític inferior va evolucionar també cap al paleolític mitjà.
JACIMENTS A CATALUNYA: Fins va poc es creia que no hi havia paleolític inferior a Catalunya. El 1962, Miquel Tarradell va escriure Les arrels de Catalunya, on explicava els jaciments de l’Abric Romaní de Capellades i parlava també de la mandíbula de Banyoles que demostraven que no hi havia paleolític inferior.
Si no es trobaven bifacials, no hi havia paleolític inferior. Però es van trobar amb la sorpresa que La Cauna de l’Aragó (Catalunya nord) era datada de paleolític inferior. Així es va arribar a la conclusió que Catalunya posseeix un paleolític inferior sense bifacials (es van trobar còdols tallats al Puig d’en Roca: indústria olduvaiana que evoluciona cap a un acheulià molt discret). Se’n troba a La Selva, Tarragona,...
Però queda clar que a Catalunya no hi ha jaciments de paleolític inferior, només La Cauna de l’Aragó n’és un bon exemple.
A la Catalunya Vella no hi ha sílex i a més no es van espavilar gaire a fer bifacials.
Però les excavacions al Puig d’en Roca, la Selva i la Cauna de l’Aragó van demostrar que els jaciments de Catalunya no hi ha bifacials, però això no vol dir que no hi hagi paleolític inferior amb Plebe Culture.
Gràcies a la Cauna de l’Aragó (Talteüll) es van posar sobre la taula dues teories: eren carronyers i anteriors al diluvi universal. És la millor cova de Catalunya.
A començament del s. XX els jaciments van ser molt mal datats: a Torroella de Montgrí, el Cau del Duc, excavada el 1917 per Lluís Pericot Garcia s’hi va trobar un petit dipòsit d’aigua que li va permetre excavar més avall. A la resta de la cova s’hi van trobar eines i ossos. Va estudiar llibres i va veure que el comte de la Vega del Sella havia excavat a Astúries i va trobar asturià (cultura que també va trobar ell al Cau del Duc). Així va començar a parlar d’asturià-català (mesolític), perquè hi va trobar els mateixos pics. Va ser datat com a molt recent. Igual que al Cau del Duc d’Ullà.
El Dr. Coromines també excavava a la Cova de Mollet (Serinyà 1940) i va trobar còdols tallats i rascadores. Investigant va anar a raure als escrits de Pericot. Però Pericot no es creia les de Mollet, perquè hi havia una fauna molt antiga (elefants, hienes, rinoceronts, llops, ossos,...) El mal diagnòstic dels Caus del Duc va arrossegar el mal diagnòstic de Mollet. Però tot s’anomenava Mesolític.
Henry de Lumley ho va tornar a estudiar i va veure que no podien ser mesolítiques i les va datar com a mosterianes.
Amb el pas del temps, però, s’ha vist que eren paleolític inferior. Les indústries que es troben a la Selva són acheulianes.
A tot arreu, doncs, hi ha paleolític inferior.
El paleolític inferior va evolucionar cap a paleolític mitjà al mateix temps que els heidelbergensis evolucionaven cap a neandertals. És difícil de separar on acaba el paleolític inferior i on comença el paleolític mitjà, entre 300.000 anys i 90.000 anys.
IX PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell El paleolític mitjà té la seva durada entre 300.000 i 35.000 anys. És l’època de l’Homo neanderthalensis i s’anomena també mosterià (Lo Mostier, primera cova de la nova època) Predominen les rascadores i les ascles (van desapareixent la Plebe Culture i els bifacials). Apareix el Middle Stone Age a la resta del món antic.
Els neandertals estaven molt ben adaptats al fred (nas, per exemple).
Es podien establir fílums d’indústries mosterianes sense barrejar-se (François Bordes, coneixia molt bé el mosterià): Acheulià Micoquià Mosterià de tradició acheuliana amb bifacials (2 etapes) Chatalperronià (Perigordià) Paleolític superior Mosterià amb denticulats Mosterià charentià (rascadores) La Ferrassie (sobre ascles, Levallois) Mosterià típic Vasconià (País Basc) Quina (ascles gruixudes, amb varis retocs. Retoc escalaraiforme) Aurinyacià “Imagineu-vos que un lloc per acampar al costat de la carretera amb una font, etc. Un dia arriben uns gitanos i hi fan foc, hi deixen ossos,... Marxen i hi deixen els seu fílum (la seva cultura) marcat allà. Més tard, vénen uns boy scouts i també acampen, fan les seves coses i marxen, deixant també el seu fílum.” Exemple de Bordes. (Els catalans també van voler adaptar aquesta teoria).
És difícil de creure (els scouts no deixem les llaunes per allà... ¬¬ ). Lewis Binford (Fundador de New Archaeology) s’hi va oposar dient que hi havia llocs de diferents utilitats, per tant es feien eines diferents segons el lloc on es trobaven.
S’inicia una polèmica sobre si el mosterià va tenir continuïtat o no. Es creu que va ser substituït per una altre cultura.
X PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell ARQUEOZOOLOGIA (classe de la Laura) Què és? - EEUU i Europa: Zooarqueologia Estudi dels animals procedents d’un jaciment arqueològic.
Lyman (1982): estudi de les condicions ambientals. Implicació d’una perspectiva més cultural en detriment de la perspectiva zoològica o/i ecològica.
- Euroàsia i Àfrica: Arquezoologia Estudi de la naturalesa biològica dels animals. Old zoology.
Paleontologia.
Bobrowsky (1982): estudi de la fauna procedent d’un jaciment i la seva relació amb els homes.
Etnologia: estudi de les relacions entre homes i animals Osteoarqueologia: estudi dels ossos animals provinents de jaciments arqueològics.
Corrents - Determinisme mediambiental (s. XIX-XX): fenòmens culturals a través d’ambientals.
- Possibilisme mediambiental (s.XX): medi ambient possibilita un desenvolupament cultural. Zooarqueologia no hi té massa cabuda, simples llistes d’espècies.
- Ecologia cultural i antropologia ecològica (s. XX): processos culturals dins els processos ambientals.
- Processalisme - Protocessialisme Recerca - Restes faunístiques per demostrar l’existència d’humans (evidència).
- S. XVIII - Caire més paleolític que arqueològic - Valor per si mateixes - Inici als anys 50 del segle passat (del neolític). Emiliano Aguirre, elefants.
- 50-70: col·leccions de referència - 1970: laboratoris d’arquezoologia (Lab. del Departamento de Prehistoria de la Sociedad de Ciencias Aranzadi a càrrec de Jesús Altuna) - Altuna 1972: estudi sobre la fauna dels jaciments prehistòrics de Guipúscoa  significació econòmica de les restes òssies.
- Altres investigadors: Morales, Miguel, Rosselló,... “Archeofauna” - Dècada dels 80 UAB: laboratori similar. La UB Presenta la SERP (laboratori de J. Estévez) - Tesi Estévez: La fauna al paleolítico Catalán (1979). Caire tafonòmic, no paleontològic.
- Altres: Alcalde, Rueda, Nadal, Caselles, Albizurri Elements a tenir en compte - Material és una ínfima part del que va ser dipositat XI PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - Alteració: antropització, carnívors, rosegadors, factors geològics.
Passos: - Rentat - Reagrupació de tot el material - Classificació de les restes - Recompte - Estudi específic - Conclusions Distingir entre Determinable (Determinat)/ Indeterminable (indeterminat).
Determinable té forma i pot ser comparat. Indeterminable no té forma i no pot ser comparat, inf. 3cm.
Gràcies a això podem saber la cultura d’aquells homes. Cremat entre 20 i 27.000 BP  manca de fusta per fer foc  aspecte cultural Anatomia i Taxonomia - Ordre - Suprafamília - Família - Gènere - Edat - Sexe - Descodificar les estratègies de caça dels grups caçadors-recol·lectors.
Taxonomia Separar per espècies i cada peça definir-la, la part anatòmica, distingir les fractures (tipus) Si és un individu jove el procés en un jaciment es pot destruir (diàfisis i epífisis. Distal lluny del cap). Cremat, calcinat, marques de tall. Les fractures per enclusa són fàcils de distingir.
NR (Nombre de Restes) NMI (Nombre Mínim d’Individus) Separar dret i esquerre i utilitzar parts representatives (maxil·lars o ossos llargs) Aportacions: humanes, carnívors, naturals.
S’ha de tenir en compte també el sexe i l’edat  dimorfisme sexual  fàcil distinció Aportacions al jaciment.
Conclusions: - Cacera oportunista? - Alimentació: omnívors? - Aspectes culturals: reaprofitament dels animals - Reconstrucció paleoclimàtica Cal que vinculem les disciplines  aprofundir en els estudis.
Microfauna: + petit que un conill, com ratolins: reconstruir el paleoclima: determinar canvis i datar jaciments (Gran Dolina) Indústria òssia: consum + cultura  sobre quines espècies i materials.
XII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Igniofauna: consum + cultura  sobre quines espècies i materials.
XIII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell (classe d’en Narcís) Mosterià = Paleolític mitjà = neandertal Durant 50.000 anys l’indústria lítica és molt monòtona i homogènia. Hi havia continuïtat.
Els Homo neanderthalensis clàssics són més robustos, arquejats, cames més fortes, adaptats a portar pes, ossos més pesats. No tenia barbeta ni front (retirat enrere), i protuberàncies sobre els ulls, el maxil·lar tirat endavant (cara a velocitat). El gran nas ajudava a escalfar l’aire fred abans d’arribar als pulmons.
1856: es descobreix l’Homo neanderthalensis i és impossible que els sapiens en siguem els descendents.
Teoria pre-sapiens: A partir dels pre-neandertals n’havia sortit els pre-sapiens, contemporanis als neandertals i predeien els homes moderns.
Els éssers més especialitzats, quan falla la cadena, s’extingeixen. En canvi, els éssers més adaptatius, no s’extingeixen.
Els pre-sapiens van donar lloc als sapiens entrant així al paleolític superior. Els primers prehistoriadors creien que després del mosterià es continuava amb el solutrià i el magdalenià.
Als primers anys del s. XX es produeix la Batalla de Mosterià (bifacials) l’Aurinyacià, entre els que defensaven aquest vell sistema contra els que defensaven que l’aurinyacià existia entre el mosterià i el solutrià.
Solutrià A més, dividien l’Aurinyacià en tres etapes: (petits bifacials) Magdalenià (indústria òssia superior a la lítica) Aurinyacià Châtelperronià Aurinyacià típic Gravetià Aquesta idea encara és vàlida, però amb matisos. Però el fantasma dels fílums es va apoderar, també, del paleolític superior: Denís Peyrony, va deduir que hi havia dos fílums que van evolucionar sense barrejar-se.
Perigordià Aurinyacià I (Châtelperronià) - VII I-V Solutrià Magdalenià Van coexistir les dues cultures durant mil·lennis. Llocs ocupats per les dues cultures.
Però les excavacions van demostrar que això no existeix, sinó que l’anterior teoria és la més encertada. El Perigordià ha caigut en desús, però tenia sentit: es trobaven peces de retoc abrupte.
En un jaciment de châtelperronià es va trobar un home de neandertal, per tant, hi havia una ruptura de continuïtat.
XIV PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Estava canviant la visió de l’evolució humana: aparició de la genètica per seguir els llinatges humans amb estudis de cromosomes mitocondrials.
Châtelperronià Aquest material genètic només té la informació de la mare. Però també hi ha errors de còpia, que no ///////// (Ruptura) i nflueixen a la vida de l’individu. Agafant poblacions de tot el món es van adonar que no hi havia gaires Aurinyacià diferències: origen comú. A Àfrica es diferencien Gravetià més entre ells que no pas amb la resta del món, ja que van tenir més temps per canviar genèticament.
Solutrià Àfrica és l’origen, en una dona anomenada Eva mitocondrial de fa 20.000 anys. Per tant, es va Magdalenià i mposar aquesta teoria “Out of Africa”: Homo sapiens surten d’Àfrica extingint al seu pas a la resta d’espècies humanes que hi havia al món. S’elimina la teoria dels pre-sapiens.
Els homes moderns devien arribar a Europa a l’Aurinyacià, entrant així al paleolític superior.
Châtelperronià és paleolític superior perquè és laminar. Amb puntes abruptes (Punta de Chatelperron), burins,... Però, perquè els neandertals inventen el châtelperronià en comptes de seguir homogèniament com fins ara? Hi ha molta gent que creu que sí que van existir dos fílums, on coincideixen neandertals amb sapiens (Châtelperronià amb Aurinyacià). Els neandertals van adaptar l’aurinyacià a les seves necessitats i en sorgeix el châtelperronià. Aquesta teoria, doncs, es posa a favor de Peyrony. Però tenien objectes de decoració els châtelperronians? En realitat la decoració va ser duta pels sapiens i l’aurinyacià, amb un significat simbòlic.
Però es van trobar mostres de decoració en un jaciment châtelperronià que segurament era influències de l’aurinyacià. Però també pot ser que fos una mala excavació.
Sembla ser que a la França Atlàntica, els neandertals van resistir, o a partir de l’Ebre avall, fent frontera amb la pressió moderna. A màlaga hi ha una datació de 27.000 anys d’un neandertal, però no és fiable.
Se n’han fet moltes novel·les d’aquesta coexistència, ja que dóna molt per fer volar la imaginació. I tot i que es relaciona l’aurinyacià amb els sapiens, tampoc s’ha trobat cap mostra d’Homo sapiens aurinyacià, caracteritzat per la decoració i el simbolisme).
Però s’han trobat mols sapiens del gravetià a Itàlia, als quals només ens diferencia la robustesa.
Els últims neandertals van viure a Gibraltar, ja que els sapiens van arribar a Europa per Orient fa 40.000 o 35.000 anys. Van coexistir uns quants mil·lennis pacíficament o no.
Segons uns estudis, nosaltres contenim un 5% de gens neandertals, però només és una opinió.
Mosterià PALEOLÍTIC SUPERIOR (classes d’en Maroto) Concepte europeu, referint-nos a Europa primer, i més tard es va estendre pel Pròxim Orient i a altres indrets.
Període dels humans moderns a Europa durant el plistocè superior.
Havíem acabat l’evolució europea amb els neandertals. Ara estem parlant de nosaltres mateixos, els Homo sapiens, sorgits de l’Àfrica i ens vam expandir per tot el món. Vam arribar a Europa fa 40.000 anys, quant ja havíem poblat XV PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Austràlia (50.000 anys) i Àsia (100.000 anys). Potser perquè el clima d’Europa era fred, amb glaceres, era més difícil l’accés.
El plistocè superior és la divisió climàtica anterior al període actual. Ens avarca les corbes isotòpiques 5, 4, 3 i 2  isòtops d’oxigen, són bons marcadors de canvis climàtics. S’agafen mostres del fons dels oceans i de gel de l’Antàrtida. Han permès mostrar les variacions climàtiques en base a uns estadis (1 = holocè, estadi actual  període temperat). El 2 és més fred que l’1 i que el 3.
El plistocè superior comprèn dels 130.000 anys als 12.000. Final de l’estadi isotòpic 3 apareixen els humans moderns a Europa.
La cultura que ens deixen aquests humans moderns a Europa és el Paleolític Superior, que prové del Paleolític mitjà.
Es caracteritza per unes innovacions importants (canvis): - Tècnica laminar: es generalitza. Tècnica de fabricació de làmines i laminetes. Indústria lítica: en contrast al paleolític mitjà que la tècnica era la Levallois. Una làmina és un producte allargat, en forma de ganivet, presenta arestes longitudinals i paral·leles a una de les cares (dorsal).
Els costats són tallants. En un suport poc pesant; molta longitud de ganivet. Apareix també el micròlit: útils petits, com laminetes, més fàcils de fer. És inferior als 5 cm. de llargada.
- Generalització de l’ús del sílex: permet una talla de més qualitat. Al paleolític mitjà i inferior s’utilitzaven matèries primeres locals: diversitat.
Al paleolític superior ens trobem que per fabricar làmines i laminetes es necessita material de qualitat  “importació” del sílex.
- Diversificació dels útils: nous útils. Al paleolític mitjà és poc divers: puntes, denticulat, rascadores,... Sempre els mateixos. Al paleolític superior apareixen nous útils generals en tot el període i útils per etapes.
Es consolida el concepte de fòssil director (aquell objecte que és propi d’un/s moment/s concret/s i una/es àrea/es geogràfica/ques concreta/es  marcador cronològic d’una/es àrea/es  caracteritzadors culturals).
Apareixen en el paleolític superior, amb molt pocs precedents. Hi ha diferents fòssils directors: diferents cultures.
- Aparició de la indústria òssia: sobre matèries dures animals. (òs, banya de cèrvid, dent/ivori). Eines amb les seves tècniques de fabricació específiques, diferents a la indústria lítica: ranurat, serrat, polit, perforació, etc.
- Ornamentació: categoria pròpia, tampoc és art. Totes les cultures en tenen. Apareix en el paleolític superior. Hi ha dos objectes d’abillament personal que ho demostren: petxines marines com a penjolls, així els trobem perforats. Són marines perquè són més maques, fortes i resistents. S’utilitzen tan cargols (gasteròpodes), com bivalus, com escafòpodes (dents de mar)  closca cilíndrica – cònica, estriada. L’altre objecte són les dents de mamífer, perforades per l’arrel. L’element més utilitzat és la canina de carnívor (ullals).
- Art: s’ha de diferenciar de la decoració personal (ornamentació).
Simbologia, cohesió social, estètica,... Dos manifestacions amb diferències: l’art moble  sobre objectes transportables, normalment personals; i l’art rupestre o parietal  sobre la roca, naturalista i abstracte a la vegada, art molt simbòlic, imaginari, religió,... amb XVI PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell diferents manifestacions: interior de les coves (difícil), abrics (fàcil), aire lliure,... Grans tècniques: pintura, gravat i escultura.
La fauna del Paleolític Superior (40.000-11.000 anys), amb paisatges oberts pel clima fred i sec, praderies i pocs boscos. A Serinyà abunda el pi roig.
Hi ha una recuperació del clima a la última etapa del Paleolític Superior coincidint amb el Magdalenià (boscos temperats amb animals de bosc, fa entre 17.000 i 16.000 anys). Existien el cavall, cérvol, brau salvatge (ur), cabra salvatge (amb paisatge abrupte), ase, cabirol, isard, bisó, ren (àrea no mediterrània), òs de les cavernes, hiena, lleó, pantera (aquests últims quatre van desaparèixer), llop, òs bru, linx,...
CULTURA DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR A conseqüència de l’aparició a Europa d’aquestes sis noves innovacions trobem canvis en altres activitats.
- Activitats econòmiques: la cacera és molt més eficaç. Els Homo sapiens seran més eficaços i més bons depredadors que els neandertals.
Tindran projectils lítics, òssies,... Apareix el propulsor a finals del paleolític superior amb el qual l’home té més precisió i més força per llençar javelines i/o fletxes. També es creu que va aparèixer l’arc (tot i que no se n’ha conservat cap), però es dedueix pel tipus de propulsors.
Els permetia especialització en la cacera, la diversificació dels recursos (ocells, petits mamífers, peixos,...).
- Hàbitat: Serà més complex i s’ha pogut observar en jaciments a l’aire lliure: llars més complexes (especialització culinària en lloses de pedra, cubetes,...), cabanes amb repartició de l’espai interior (Rússia i Ucraïna per l’estepa: cabanes amb ossos de mamut i els decoraven per l’interior amb ocre. També campaments a l’aire lliure a la zona de París, Riu Sena amb inundacions (llims) a finals del paleolític superior que han ajudat a la conservació. A les coves hi ha poca informació, més intensificació de l’habitatge  més mostres de les activitats. La població va créixer.
- Simbologia: Important canvi. No neix en el paleolític superior, en el paleolític mitjà els neandertals ja practicaven enterraments a fora i el canibalisme. Els moderns són més rics en aixovar funerari: objectes d’ornamentació, indústria òssia, art rupestre, útils lítics, animals sacrificats i colorants, etc.
Cultures: (Europa Occidental) Fins aquest moment parlàvem de transicions a la mateixa població. Ara parlarem d’un reemplaçament entre neandertals i sapiens: contemporaneïtat i coexistència (regional o macro-regional?) de les dues cultures.
- Aurinyacià (38.000 – 26.000 BP)  isotòpic 3 Gravetià (26.000 – 20.000 BP)  isotòpic 2 Màxim glaciar o Pleniglacial Solutrià (20.000 – 16.000 BP)  isotòpic 2 Magdalenià (16.000 – 11.000 BP)  isotòpic 2  recuperació de temperatures o Tardiglacial * Cronologia del C14 no cal·librada El nivell del mar fa una regressió per sota el nivell actual (a l’estadi isotòpic 2 fa més fred i pot estar fins a 80 cm per sota del nivell del mar actual  Gran Bretanya unit al continent) XVII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Al Magdalenià les temperatures es van recuperant  transició cap a l’estadi isotòpic 1 (Neolític).
Aurinyacià (Cova de l’Aurinyac) Apareix a bona part d’Europa i al Pròxim Orient (Aurinyacià del Llevant).
N’hi ha que consideren que el del Llevant és l’origen de l’europeu. Tallen laminetes  indústries leptolítiques. Elements comuns entre ells i cronologies semblants. A Hongria o a Bulgària es troben els jaciments més antics, també a l’àrea mediterrània fins a la Península Ibèrica, a part de l’Europa Central (Alemanya, França, sud de Gran Bretanya, Bèlgica). La idea dominant és que arriba pel sud-est (entrada directa a Europa) i s’estendria més ràpidament per l’àrea mediterrània que pel centre.
D’altres pensen que l’aurinyacià s’ha creat a Europa pels neandertals, però és més difícil de demostrar.
Les conclusions no són unànimes. A Hongria o a Bulgària tindria una edat de 44.000 – 42.000 anys BP.
A occident, es troben a l’àrea mediterrània: nord d’Itàlia, Catalunya,...
amb una edat de 38.000 anys. Però la data varia segons el lloc: 34.000 – 37.000 anys. Dispersió de l’aurinyacià de est a oest o de sud a nord (a les penínsules mediterrànies de nord a sud).
Hi ha un període de coexistència de mosterià amb aurinyacià (microregional o macroregional?)  extinció dels neandertals.
Es caracteritza per: - Indústria lítica: - Lamineta Dufour (retocada)  fòssil director. Segurament eren projectils, armes. El mateix mànec devia portar vàries laminetes.
Elements de cacera petites i moltes (3-5 cm.). Amb el temps es fan més petites i més corbades. A vegades els retocs són simples o semi-abruptes (varietat). Les arestes es troben a la cara superior, la ventral és llisa amb un bulb. Retocs un a cada costat.
- Són característiques també les làmines retocades (ganivets). I les làmines estrangulades (osca a tots dos costats).
- També trobem alguns raspadors, com el carenat (front convex sobre aquesta peça amb retoc sobrelevat). I el raspador pla sobre una làmina, el raspador de morró carenat (amb el front aïllat).
- A més, també podem trobar burins, característiques del paleolític superior. Formar un bisell fort (tornavís prim i fort). Serveix per treballar l’òs. Lamineta de cop de burí. N’existeix un altre fabricat amb un retoc abrupte.
- Indústria òssia: - Atzagaia: punta de projectil. Atzagaia de base fesa (època més antiga i inicial). Normalment fabricades amb banya de cèrvid. Atzagaia losàngica (aurinyacià final) és més prima i més allargada, sense fesa.
- També són abundants les espàtules i els punxons (com a ús domèstic, amb costelles).
Gravetià (Cova de Gravette): L’àrea geogràfica és més àmplia (= que el Solutrià): Europa de l’Est i Central, Occidental i àrea mediterrània. Amb una certa diversitat regional.
26.000 – 20.000 anys BP. Correspon als Homo sapiens.
XVIII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Està caracteritzat pel retoc abrupte (poc representatiu a l’aurinyacià). És perpendicular a la peça.
No és un retoc de ganivet, no talla ni fa de serra, però serveix per donar forma a l’útil.
Si es troba en un costat de la làmina s’anomena dors (retocat) = retoc lateral.
Com a fòssil director trobem la punta de la Graveta. Punta de dors: dors que configura una punta. Segurament una punta de projectil. També s’han trobat puntes de dors petites o microgravetes.
Podem trobar també raspadors plans i burins.
No hi ha cap fòssil director dins la indústria òssia. Petita presència d’atzagaies i punxons.
A Europa Occidental o a la Península Ibèrica: gravetià és més típic, no hi ha variació interna, ni regional. Fàcil de definir i molt característic. Té un període curt i acotat, però cap a l’est té una pervivència més llarga (Pleniglacial).
Punta de la Graveta Solutrià (Abric de Solutré): Té lloc dins el Pleniglacial (Europa Occidental). 20.000 – 16.000 anys BP. Àrea geogràfica més petita: restringit a l’àrea francoibèrica  causa: clima (ha augmentat l’extensió de glaceres)  reducció de la mobilitat i aïllar regions.
França menys comunicada per l’est per les glaceres dels Alps i pel nord, les glaceres d’Europa. Les cultures es regionalitzen.
Abric de Solutré és a l’est de França, Ardèche. Al peu d’un espadat calcari (com el Far) amb gran quantitat de restes de cavall (gran mamífer del quaternari).
Pel que fa a la indústria lítica, el fòssil director són els foliacis (la morfologia de l’útil recorda a una fulla). Fent servir el retoc pla invasor (paral·lel a les cares de la peça i a l’interior de la peça), tendeix a recobrir tota la cara de l’útil.
N’hi ha de unifacials (només una cara retocada) i de Foliaci bifacials (les dues cares retocades). Existeix la punta de llorer i la punta de salze.
El solutrià té força variació regional (atlàntic, mediterrani, nord, sud,...) i aquesta regionalització es dóna amb imaginació a l’hora de fabricar foliacis.
Una altra peça que permet molta variació és la punta amb escotadura. N’hi ha molta varietat: unifacial o bifacial, forma de punta, forma d’escotadura, la forma del peduncle, etc. A Serinyà l’angle del peduncle és molt obert i amb el peduncle desviat (peduncle serinyadell).
A l’àrea mediterrània l’escotadell es fa amb retoc abrupte, als altres llocs es fa amb retoc pla.
Una altra peça del mediterrani és la punta amb aletes i peduncle, que també pot ser bifacial, i amb moltes variacions.
No té elements característics d’indústria òssia (atzagaies i punxons).
XIX PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Magdalenià (La Madeleine): Última cultura del paleolític superior (+/- 16.000 – 11.000 anys BP).
L’àrea geogràfica és molt estesa, però només d’àmbit europeu (de l’Atlàntic a l’Europa de l’Est). Període climàtic Tardiglacial.
Gran creixement en jaciments (+ testimonis)  moment d’expansió i possible augment demogràfic i riquesa cultural i diversitat. Manifestacions culturals i art rupestre i moble, i nous tipus d’indústria òssia (gran desenvolupament). Hi ha més objectes d’ornamentació o abillament. Indústria lítica molt abundant: gran rendibilitat de la talla. Fabricació d’útils senzills i simples, però amb tècniques de talla complexes: no hi ha retrocés, sinó diferent orientació. Abundant presència d’útils petits (micròlits). Ja n’hi havia des de l’aurinyacià, però en el Magdalenià es generalitza. Gran abundància d’útils sobre laminetes: talla microlaminar molt abundant. Si no abunda el sílex, només es fa servir per microlaminetes. Si abunda s’utilitza per microlaminetes i làmines.
Normalment són útils amb un dors (retoc abrupte situat lateralment)  microlaminetes.
Puntes de dors petites molt abundants i gran diversitat. Moltes laminetes retocades formaven part de projectils compostos. També podien ser eines domèstiques.
Aparició dels GEOMÈTRICS: lamineta retocada de dors amb forma geomètrica. Al Magdalenià: en forma de triangle. I formaven part dels projectils.
És la part més important de l’utillatge.
També és important l’abundància de burins per a la fabricació d’indústria òssia. El burí biedre era el més característic.
També hi ha molta abundància de raspadors i raspadors-burins.
Indústria òssia: Màxima abundància: amb diferents tipus d’atzagaies (puntes de projectils fetes amb banyes de cèrvid) amb bisell a la base o doble bisell.
També les varetes apareixen en el Magdalenià: superfície plana ple management de micròlits: mànec d’una arma = eina composta!! (arpó). Amb les dents inclinades el projectil no es perd i queda dins l’animal.
Molt sovint aquesta indústria òssia està decorada (línies decoratives,...). També l’agulla és una eina característica del magdalenià.
Servia per cosir: tasca habitual, important i ben especialitzada. Està molt ben documentada.
L’arpó també apareix en el Magdalenià.
Suport de banya de cèrvid i servien per pescar, però també per la cacera. Alguns tenen una perforació a la base, per no perdre’l. D’altres també tenen doble filera de dents. Es comencen a trobar a partir del Magdalenià superior.
La indústria òssia és molt variada: punxons, Arpons espàtules, punyals,... Gran diversitat.
XX PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Més informació sobre indústria lítica de totes les http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Lithics (fotografies).
èpoques: Art moble del Magdalenià: - propulsor decorat: obra d’art incorporada a una eina - bastons perforats: fragments de banya Propulsor retallats i amb una perforació important. Normalment pintats. Servia per redreçar suports ossis (de corba a recta). També anomenats “bastons de comandament”.
Bastó perforat - Gravats sobre diferents tipus de suport - Variants.
Evolució: (s’aprofita del canvi climàtic per explotar més varietat d’espècies i recursos).
- Magdalenià antic (no tota la riquesa pròpia del magdalenià) - Magdalenià “clàssic” (també es divideix en etapes) Moment de més avanç tècnic i més eficàcia en explotació de recursos.
Augment demogràfic i major cohesió social (més ric en elements culturals i artístics: cohesió social).
Estadi molt avançat per ser societats tribals, caçadors-recol·lectors.
Nivell cultural notable. Aprofundirem en l’art rupestre més endavant.
Societat tribal: abans de les civilitzacions, perquè no tenen ciutat ni estat.
És tota societat no estatal. Es divideix en nòmades (caçadors-recol·lectors o nòmades ramaders) i sedentàries (agricultura i ramaderia  economia de producció).
ART RUPESTRE AL PALEOLÍTIC Coincideix amb el paleolític superior (d’inici a final). El magdalenià és el període més ric en art rupestre. Es pot datar des del 1988 o 1989, quant a la pintura hi ha carbó vegetal. Datació amb C14 (AMS) i ens ha permès saber que avarca tot el paleolític superior.
La distribució d’aquest art és força concreta: França i Península Ibèrica (francoibèrica). En els últims anys s’ha ampliat l’àrea amb un jaciment al sud de Gran Bretanya.
També a Itàlia hi ha una altra àrea d’art paleolític, però en quant a estil és diferent a l’art rupestre conegut per nosaltres.
Recentment s’ha trobat art paleolític als Monts Urals (Centre Europa i Àsia) i a Rússia. Tampoc es pot comparar amb l’art rupestre de l’Europa Occidental.
Nosaltres ens referirem a l’art paleolític occidental (francoibèric). Tot i que parlem d’aquesta àrea, hi ha tres regions amb concentracions d’art rupestre: Aquitània, Pirineus septentrionals i Cantàbric (País Basc, Cantàbria i Astúries). També a la Borgonya, l’àrea mediterrània francesa, la Meseta, Portugal central, la façana atlàntica i alguns punts d’Andalusia.
Es divideixen en 3 tipus de jaciments: interior de coves (“profons”?) amb obres de més qualitat; entrades de les coves i abrics; i l’aire lliure.
Manifestacions tècniques: pintura, gravat i escultura.
XXI PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Pintura: Es sol localitzar a l’interior o a l’entrada de les coves. Poden ser monocromes (un sol color: vermell, negre o ocre  pigments).
Els pigments són colors naturals provinents de minerals o terres argiloses amb minerals microscòpics. El vermell i l’ocre solen sorgir de minerals de ferro (oligist i limonita). El negre prové de l’òxid de manganès (pirolusita), però també s’obté del carbó vegetal (permet la datació amb AMS). Alguna tonalitat concreta apareix segons els minerals de la regió. També pot ser que el color s’hagi degradat fins els nostres dies. Són colors estranys de veure el blanc, el blau,...
però també es poden trobar.
Es poden utilitzar directament el color, però també s’hi afegien aglutinants per donar més consistència al pigment (sang, greix animal, llet, resines, cera, clara d’ou,...  simplificades.
Normalment s’utilitzava la grassa animal).
Les tècniques més utilitzades eren l’aplicació de la pintura amb la mà, o utilitzant el dit directament com a pinzell, o la mà per escampar la pintura,... Una altra possibilitat era la utilització de tampons (cuir, vegetals, fusta,...). O es polvoritzava la pintura bufant-la Pintura d’un Mamut (pintura a la boca i escopir-la, o a través d’una canya). Utilització també de pinzells: pèl, vegetals, ploma,... però no està ben documentat.
Directament a la paret sense preparació prèvia. A l’interior de les coves es conserven molt més bé que no pas a l’aire lliure, on la majoria han desaparegut, al contrari que el gravat (en condicions excepcionals, en què la superfície de la roca no s’hagi erosionat. El canvi climàtic va destruir moltes mostres d’art rupestre).
Gravat: El gravat el podem trobar a tot arreu, fins i tot a l’aire lliure. Però depèn de la duresa de la superfície (dura o tova). Gravat en el fang utilitzant el dit o un objecte més primet és una de les tècniques més usuals. També hi ha parets toves (calcària descalcificada amb una capa argilosa a sobre) i roques toves a l’interior de les coves.
A les parets dures s’utilitzaven eines de pedra, segurament de sílex. Tècniques: - Gravat d’incisions: superficials - Gravat profund: més treballat.
Gravat - Repiquetejat (picar la superfície calcària).
És més abundant el gravat que la pintura, fins i tot s’utilitza com a complement de la pintura.
Escultura: Hi ha poca escultura, és minoritària (bisons d’argila a l’interior de les coves). També hi ha vasirelleus (abstractes) que es troben entre el gravat i l’escultura.
XXII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - Tot i ser tan escassa, hi trobem 3 variants: Modelat (figures aïllades d’argila) Alt relleu (a vegades es confon amb el modelat) Baix relleu (es pot confondre amb el gravat) Moltes vegades es superposen les figures, o hi ha figures incompletes i de diferents dimensions (escala). No hi sol haver paisatge.
Falsa perspectiva/torçada. Els animals estan de cantó (banyes, peülles, orelles,...) Aprofitament del relleu natural dins la imatge, perquè inspira a la imatge. Simbiosi entre suport i figura.
Escultura de dos bisons Característiques de l’Art Rupestre Paleolític: - Art animalístic (figures d’animals: grans mamífers) - Sovint naturalista (no sempre), es pot veure el sexe de l’animal, l’edat i en quin estat estan (etologia: ciència que estudia el comportament dels animals).
- Animals representats molt naturalísticament, però també esquemàticament.
- Art abstracte (signes): punts, línies, “escales”, feixos,...
- Coherent, no senzill.
- Falsa perspectiva o perspectiva torçada - Aprofitament dels relleus naturals - No horitzó, ni paisatge, ni terra natural (ficticis) - No representació de vegetals - Enquadrament: màxim espai disponible - Figures agrupades en plafons i acompanyades sovint de signes - Cada figura té les seves proporcions i en un plafó hi pot haver escales diverses. S’interpreta que les figures es representen individualment (no escenes, però encara que siguin diferents poden formar part d’una representació global. Difícil d’interpretar).
- Superposició d’imatges = aprofitament de línies per diferents imatges.
Diacròniques (diferent època), però difícil de demostrar i sincròniques que són més habituals.
- No transparències en el sentit anatòmic (però sí simbòliques) - Refeccions (refer el traç) - La figura humana és estranya i molt esquemàtica.
- Animals fantàstics.
Temàtica l’Art Paleolític: Hi ha tres grans categories: - Animals (+ figura humana) - Signes - Mans humanes Animals: Gran protagonisme i normalment són grans mamífers que acompanyaven els humans, formaven part del paisatge i de l’entorn. Societats XXIII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell caçadores tenen una gran consideració cap als grans animals (bisons, braus o urs, cavalls, cérvols i cérvoles, cabres, rens, mamuts i rinoceronts, isard, antílop saiga, llop, guilla, mostel·la, foques monja, peixos. O grans carnívors: lleó, pantera, òs).
També apareixen animals fantàstics (quimeres), monstres,... De totes les representacions, però, les més importants són les de cavalls i bisons. Hi ha coves amb una figura animal predominant: Ekain (cavall), Niaux (bisó), Altamira. Bisons Roufignac (mamut) o Chauvet (lleó). Normalment les que coves que tenen més figures són les que només en predomina una.
Signes: Vulva en un gravat Són molt abundants i el més representat. No són naturalistes, sinó abstractes. Els punts (cercles pintats), els bastons (ratlles gruixudes) que poden anar en parelles, vulves femenines, fletxes, feixos de ratlles (escalariformes, radials), quadrats i triangles, branques,...
són típics de l’art paleolític.
Els dos primers només es troben Mà amb punts en pintura, la resta també es poden trobar en gravat.
Molt sovint estan associats a figures animals.
Mans humanes: N’hi ha de dos tipus: negatives i positives. Les negatives són més abundants, són les que estan representades pel seu contorn. Se sol fer escopint o bufant la pintura a través d’una canya o amb la boca directament.
Les positives són les que deixen l’empremta. Hi ha alguns jaciments on s’hi troben moltes mans (santuaris de mans), per exemple a la Cova de Gargas, o a la Cova de Maltravieso.
Moltes vegades es representen amb els dits amputats i mans petites i grans, esquerres i dretes, femenines i masculines. Els dits amputats han donat lloc a moltes interpretacions: accidents, amputacions rituals; o no són mans amputades sinó que amagaven un o dos dits a l’hora de dispersar la pintura. També pot ser que s’hagués pintat a posteriori.
Podria ser que la representació de dits amputats fos un tipus de llenguatge. És bastant comuna i freqüent en tots els arts rupestres del món.
És un art molt unitari, però hi va haver variacions i es Mans humanes diu que aquestes mans són del gravetià.
El que ens ha arribat més és l’òxid de ferro i l’òxid de manganès. Amb les mans, el color més utilitzat és el vermell, seguit pel groc i n’apareixen molt poques de negres.
Els plafons solen ser unitaris, no hi ha diferents moments, però en una mateixa cova sí (ex.: Chauvet o Castillo).
XXIV PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Interpretació de l’Art Paleolític: Indicis: És un art molt simbòlic: manifestacions de qualitat a l’interior de les coves, en llocs que no són d’hàbitat i de difícil accés. Per tant hi ha d’haver un perquè. Són especials.
Els elements abstractes (signes) de difícil comprensió, però sempre presents i associats als animals, associacions que sovint es repeteixen en llocs diferents.
Els animals molt pensats: santuaris de cavalls, de bisons,...
Presència d’un sol animal. Són animals que es cacen, però no sempre i no són els animals més caçats. Són animals que conviuen amb els humans. No hi ha relació directe amb la cacera, sinó una representació de la natura que coneixen.
La representació d’animals fantàstics i monstruosos sorgits d’un imaginari i l’aprofitament del relleu (simbiosi cova-imatges) són trets característics del simbolisme.
La cova en sí ja té un simbolisme com a lloc desconegut, que entra a la terra (a les civilitzacions antigues són l’entrada al regne dels morts).
Tots els llocs de difícil accés han estat interpretades simbòlicament com un lloc desconegut, hàbitat dels déus o ànimes (pics de muntanya, aigua, coves,...) Interpretacions simbòliques: Xamanisme: cultura de xamans, com moltes cultures primitives subactuals. Es creu que hi ha dos móns (mínim), el nostre i l’espiritual. Hi poden haver contactes entre els móns i s’ha vist que pobles primitius subactuals practicaven art rupestre i era art xamànic per posar en contacte els dos móns diferents.
Els xamans són les persones que tenen el privilegi d’establir contacte amb l’altre món. Tenen un do especial. Segurament eren els que pintaven més bé, eren els escollits per ser xamans. Les representacions a l’interior de les cores, simbolitzen un contacte amb els dos móns (portar animals de l’altre món). Moltes vegades sembla que els animals surtin de la cova d’amagat. Per això s’explicaria la presència d’animals fantàstics perquè els xamans prenien substàncies al·lucinògenes per entrar en trànsit (a més de música, bolets, malalties, accidents, anestèsia). Però no pintaven en èxtasi, sinó que ho guardaven en el seu interior i després pintaven.
Les mans representarien el contacte amb l’altre món i a les esquerdes de les coves, relacionat amb les pintures, també s’hi ha trobat estelles d’òs molt ben clavades.
Làmpades: manuals on hi cremaven la grassa dels óssos animals (el moll de l’òs). Cassoletes de pedra amb l’oli de moll d’òs que fa una flama neta i poc fum. Al ser una llum petita, crea moltes ombres (molta importància en el paleolític).
La figura humana és rara, però quant la trobem està caricaturitzada, esquematitzada,... de fàcil reconeixement.
ART MOBLE AL PALEOLÍTIC: També forma part de l’art paleolític. L’única diferència amb l’art rupestre és que aquest es pot transportar. Això comporta una diferència conceptual: art XXV PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell rupestre és una manifestació comunitària, en canvi l’art moble forma part d’objectes personals i no sempre té un valor simbòlic.
La cronologia és la mateixa (Aurinyacià – Magdalenià). Però l’àrea geogràfica és més gran que l’art rupestre, tot i que allà on hi ha art rupestre també hi ha art moble.
El suport d’aquest art sol ser la pedra (més freqüent), la banya, l’ós i l’ivori. La pedra és fàcil de gravar (sovint és calcària, el gres, la pissarra, i el fang en algun cas). Són suports senzills: plaquetes o còdols de pedra. Sobre aquests suports s’hi dibuixen gravats i pintures. També es poden utilitzar óssos per pintar o gravar. Fins hi tot dents. Sense transformar s’utilitzen com a suport.
Les tècniques són les mateixes que l’art rupestre: pintura, gravat i escultura. L’escultura serà molt important a l’art moble.
La temàtica de l’art moble: la més abundant és la figura animal, símbols o motius geomètrics i abstractes, i la figura humana.
La indústria òssia pot servir de suport de l’art moble (atzagaies, espàtules,..). Els bastons perforats són banyes de cèrvid que estan degudament retallades i presenten una perforació. A més tenen Bastó perforat decorat.
decoracions.
També els propulsors solen està decorats. Normalment pertanyen al Magdalenià.
Un altre suport són els caps retallats: a partir d’ós i se li dóna la forma externa de l’ós del cap d’un animal (molt sovint un cavall).
També apareixen estatuetes. Entre elles hi ha diferències: animals (més rares a orient), figura humana masculina (homes amb una màscara animal, normalment un lleó), figura humana femenina.
D’aquesta última se n’han trobat 150, són les més abundants i interessants. Es reparteixen per tot Europa, excepte l’àrea mediterrània. N’hi ha de totes les èpoques del paleolític superior, però les més abundants corresponen al gravetià i tenen els atributs sexuals de la fecunditat molt marcats i exagerats.
S’anomenen VENUS PALEOLÍTIQUES. Més abundants a orient i centre Venus paleolítica d’Europa. Relacionades amb la fecunditat: simbolisme o de Willendorf culte (n’hi ha d’embarassades, després del part,...) EPIPALEOLÍTIC L’Epipaleolític succeeix al Paleolític. Abans del final de la última glaciació. Eren recol·lectors i caçadors.
Els Natufians: Al final de la última glaciació hi ha un grup caçador-recol·lector, civilització del Natufià (Epipaleolític), que recol·lecten moltes plantes amb fulles de sílex en una falç. També apareixen els molins senzills (igual que a Amèrica). Més tard s’inventen els molins rotatoris (quasi a època romana).
Molí senzill XXVI PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Els natufians s’enterraven en necròpolis i alguns s’han trobat enterrats amb el seu gos. (domesticació?) XXVII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell NEOLÍTIC (classe d’en Narcís) Es caracteritza per destrals polimentades = pedra nova.
El que és important és el canvi econòmic entre el VIII i VI mil·lenni BP.
Comencen les pràctiques d’agricultura depenent de les zones, algunes més aviat que d’altres (al nord d’Europa continuen essent recol·lectors fins fa poc).
Al gran nord encara vivien essent caçadors-recol·lectors nòmades. O al nord de Sibèria o Finlàndia vivien d’animals semi-domèstics.
Al s. XIX creien que l’home es va adonar que els animals i les plantes es podien domesticar i per tant van inventar l’agricultura i es va anar escampant pel territori. Això va permetre l’inici de les civilitzacions. Creien que un caçadorrecol·lector tenia una vida mísera.
Els prehistoriadors s’han adonat que els caçadors-recol·lectors tenien molt de temps lliure.
Els !Kung van ser estudiats per Richard Lee (“Mant he hunter”) que va veure que encara que estiguin obligats a viure en zones desèrtiques de l’Àfrica, on l’agricultura no és possible (abans havien viscut en xones viables), poden sobreviure amb poques coses, ja que són nòmades. S’alimenten de nous de mandongo i no hi ha problema per aconseguir-los. S’agrupen les bandes (famílies) i viuen junts pactant matrimonis. Quant s’acaba el mandongo es tornen a separar. La carn és només un complement alimentici. Aquests !Kung treballen només 2,5h al dia i són la societat que té més temps lliure del món. Solen fer intercanvis amb els ramaders bantus. Aprofiten el temps lliure per ser rituals, dormir, crear objectes,... Aquest sistema també es pot aplicar als aborígens caçadors-recol·lectors australians que s’alimenten de plantes salvatges quant no treballen pels colonitzadors blancs.
Sabem també que els indis de Califòrnia vivien només de la recol·lecció de glans. Al Txad, per exemple, s’alimentaven de la recol·lecció d’arròs salvatge, com al Canadà o als EEUU.
Els caçadors-recol·lectors portaven molt bé el control de la població de la seva tribu: alletant més temps les criatures per no quedar embarassada, mètodes anticonceptius, casaments tardans, etc. Però també fan les mateixes activitats que els agricultors i ramaders, alterant les plantes, fent ritus, etc.
Són diferents maneres d’entendre la vida.
Per tant, no està tan clar que l’agricultura nasqués perquè algú la va inventar per les millores i tothom s’hi va adaptar. Cada dia es ven més clar que no hi va haver una ruptura clara entre caçadors-recol·lectors i agricultorsramaders. Va ser un canvi gradual.
L’agricultura més antiga es troba a la Mitja Lluna Fèrtil. Fa poc, a prop de Turquia s’han trobat unes estructures impressionants que daten del 10.000 BP, per tant eren caçadors-recol·lectors. Així la religió neolítica (temples i escultures) s’avança al seu temps.
Teories - Origen Mitològic: Els antics s’explicaven l’origen de l’agricultura a través d’un mite. Isis a Egipte, Dèmeter a Grècia, Shan Nong a Xina (panís, mill, arròs, blat i ordi  5 cereals bàsics), Quetzacoal pels Asteques, Inca pels Inques,... A la mitologia cristiana, l’agricultura i la ramaderia ja estan inventades quant els homes són expulsats del paradís: Caín és agricultor i Abel ramader.
- Origen Ritual: Domesticació d’alguns animals, com el bou salvatge, a qui se li donava culte, i així tenir-lo estabulat i disposar-ne quant un volgués.
XXVIII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - - - - - Moltes supersticions i creences: sacrificis rituals d’animals (per exemple els auguris). Sempre s’han domesticat animals i plantes per motius religiosos o rituals (coloms jueus, palmeres de Rams,...) o per fer més agradable la vida.
Teoria de C. Darwin i Carl O. Sauer: L’home per crear l’agricultura primer havia de ser sedentari. Darwin creu que els homes sedentaris es van adonar que les plantes creixien abundosament amb els seus fems i gràcies a mutacions genètiques (d’això no hi entenien, eh!).
Necessitaven temps per observar com creixien les plantes i es poden aprofitar, per això primer havien de ser sedentaris. Sauer creia que l’agricultura va ser possible a llocs on hi havia gran varietat animal i vegetal i homes sedentaris, com a Mesopotàmia.
Teoria dels Oasi: Gordan Childe, pensador marxista i prehistoriador del s. XX, manifesta que l’agricultura s’havia originat als focus de civilització més antic, Egipte. Fa 10.000 anys BP hi va haver un canvi climàtic que provocar sequera i els animals i plantes es van concentrar als oasis de la vall del Nil. També l’home s’hi va acostar i allí hi va poder conèixer bé els animals i les plantes i així va crear l’agricultura. El seu pensament marxista el feia pensar en una Revolució Neolítica, un canvi ràpid, però el canvi va durar mil·lennis, va ser un canvi gradual! Més tard, Arnold Toynbee va recollir aquesta idea per aplicar-la a Mesopotàmia, entre el Tigris i l’Eufrates, i va inspirar a excavacions arqueològiques. A l’excavació de Jericó (data del 6.700 aC) per Katerine Kenyon, s’hi va trobar una font i això fa possible la vida en un lloc desèrtic.
Zona Nuclear: Robert Brandwood.
L’agricultura s’ha d’originar allà on les plantes i animals són natius.
Creia en una zona nuclear, Mitja Lluna Fèrtil, on vivien aquestes plantes i animals. Una zona on plou i no cal el regadiu.
Brandwood va excavar a Jarmo (4.750 aC/6.750 aC), el qual tenia un retard. Els llocs de neolitització són a la Mitja Lluna Fèrtil.
La millora climàtica: Wright. Cap al 9.000 aC hi havia un clima calorós i humit, les estepes es repoblaven de roures i festucs i hi vivien les gramínies, que acabaran essent domesticades. Hi ha un canvi ecològic que provoca l’agricultura, però no explica perquè l’home Mitja Lluna Fèrtil crea l’agricultura.
Pressió demogràfica: principis de Maltus (més recursos = més població  insuficiència de recursos).
Augment demogràfic imparable i constant. Per tant calen més recursos i es provoca una pressió. S’han d’adoptar mesures. És un problema global. Segons això, l’agricultura no ha estat mai inventada, ja que s’ha conegut sempre, i la pressió demogràfica la va imposar per necessitat.
XXIX PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - (COHEN, “La crisis alimentaria de la Prehistòria”, Alianza Editorial).
Aquest situació hauria passat al sud de l’Himalaia, a la Xina, a la Mitja Lluna Fèrtil, al Pròxim Orient, a Mesomèrica (Mèxic – Perú). No explica on ni com ni els mecanismes de la domesticació, només el perquè.
Territoris marginals: població en equilibri amb el medi. Més població, menys recursos  població marxa de la Mitja Lluna Fèrtil i van a llocs més marginals on no hi ha recursos i això provoca l’agricultura, per no perdre els privilegis de què gaudia abans.
Plantes i animals domèstics: Són aquells que per reproduir-se depenen de l’home.
El blat de moro, per exemple, si no fos per l’home, només duraria un parell d’anys. El blat i la majoria de gramínies i llegums igual. Les seves mutacions ajuden a l’home, però les perjudiquen a elles en la selecció natural.
Empelts: clonacions. L’home ha anat seleccionant les plantes que tenien mutacions i que li servien. No tenien coneixement de genètica (fins 1960).
Exemple: L’espelta petita (blat), que vivia a la Mitja Lluna Fèrtil.
 dehiscent: ella mateixa feia saltar la seva grana de forma natural per reproduir-se. Amb mecanismes per viure. Això no interessa a l’home perquè es quedava amb la tija només agafar-la. Així que devien pensar de segar-la abans de fer-se madura (abans de ser dehiscent) i no perdien el gra. S’acabava d’assecar i ja era òptim per l’home. També pot ser que ja hi haguessin mutacions i no eren dehiscents i l’home se’n va aprofitar conreant-la i recol·lectant-la sense que saltés l’espiga.
Reconstruir la història de les plantes, després dels seus moviments, és molt difícil. Després de conèixer la seva utilitat han viatjat per tot el món de manera extraordinària.
Melons i síndries: Pròxim Orient  Europa  Amèrica (més ràpid que els conqueridors).
Però hi ha molts misteris, com el moniato i el cacahuet, que són plantes americanes, però se n’ha trobat al Vell Món abans de Espelta descobrir Amèrica.
petita I també hi ha una enorme varietat genètica que no ha escampat pel món, com per exemple, la patata del Perú.
El 1883: Alphonse de Candolle va començar a estudiar l’origen de les plantes cultivades i la importància dels factors ambientals en el desenvolupament dels éssers vius.
1887-1943: Nikolay Ivanovich Vavilov va ser l’encarregat de recollir plantes de tot el món i guardar les varietats genètiques. Plantes industrials  recollir recursos genètics per utilitat: idea de zones nuclears pel desenvolupament de l’agricultura (8) i més diversitat de plantes: Àsia Oriental, Índia/Àsia sud Oriental, Àsia Central, Pròxim Orient, Mediterrani, Etiòpia, Mèxic i Perú.
Nikolay estava encaminat a millorar l’agricultura soviètica per ser una potència agrícola: Col·lectivitzar els camps  baixada de la producció i poca diversitat genètica  crisi econòmica. Vavilov és expulsat i mor de gana, al seu lloc hi col·loquen Lisenko, amb unes idees molt diferents.
XXX PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Hi ha erosió genètica i constantment desapareixen plantes i animals domèstics que ja no interessen a ningú.
La caiguda de la civilització Maia depèn de la desaparició d’una varietat concreta de blat de moro. Irlanda va passar +/- pel mateix amb una varietat de patates (1885). També ha passat a l’Índia.
És més difícil considerar domèstic un animal: peixos explotats, aprofitament de la mel de les abelles,... No són casos domèstics. L’home ha de controlar la seva reproducció. Només uns 50 animals són domèstics (molt pocs comparat amb les plantes): pollastres, vaques, xais, porcs, cabres, bous,... Tots els remugants.
Els híbrids tenen molt de vigor (tan plantes, com el blat de moro, com animals). El blat de moro s’autofecunda i s’introdueix material genètic per millorar-lo.
Les companyies farmacèutiques busquen per tot el món varietats genètiques per curar  enriquiment (ho patenten i el que originàriament ho tenia s’ha de fotre).
L’aïllament genètic animal és molt més difícil que el de les plantes.
Domesticació màxima al Pròxim Orient. Pocs animals domesticats, ja que va en contra de la selecció natural. Tot i que durant els primers mil·lennis de neolitització és difícil determinar si un animal era domèstic o no. Domèstics  augmenten de pes, estatura, banyes,...
L’animal va ser domesticat una sola vegada i es va escampar per tot el món o es va domesticar més d’una vegada i a diferents llocs?? (exemples: gos, cavall, porc, xai,...) El sedentarisme: aprofitament de més recursos. No només tenir-los a disposició, sinó també treure’n profit. Desenverinament de plantes per consumir-les (principals llegums).
A aquesta època, també va néixer la cuina: buscar la manera de manipular les plantes (com el blat) i els animals. El blat es torrava, s’esquerdava tot fent farinetes amb aigua i es consumeixen com farros = farina = pa. Si algun cop va fermentar es crea la cervesa (receptes del III mil·lenni aC a Egipte). També raïm fermentat = vi.
S’han trobat gerres amb àcid tartàric (producte del vi), reïna de terebint i llentiscle, que demostren l’antiguitat que té el consum de vi.
Els romans el conservaven amb el llegum fenigrec.
Les plantes han viatjat de manera impressionant per tot el món. Benefici de fer córrer les plantes cultivades. Plini el Vell va escriure “Historia Natural”.
I només fa 100 anys que tenim taronges (abans menjàvem poncem).
PLANTES D’ORIGEN AL PRÒXIM ORIENT Blats (multipliquen el nombre de cromosomes) (Trigo) Diploides (14cr): espelta petita (Triticum monococcum L.) Tetraploides (28cr) Pisana o espelta bessona (Triticum diccocum L.)  blat vestit i no salten les pellofes (s’ha de torrar) Blat dur (per fer pasta) XXXI PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Espelta (ordinari) Hexaploides (42cr) Blat comú (Triticum aestivum L.) Ordi (Cebada) Ordium vulgare (2/6). Més resistent que el blat, però no tanta qualitat. És la base de la cervesa.
Sègol (Centeno) Secale cereale. Resisteix el fred i no gaire profunds. Sostre de les cases (Tacher). Ara alimentació animal.
Civada (Avena) Avena sativa. També per alimentació animal.
A l’Edat Medieval es conreaven junts per salvar la collita.
NEOLITITZACIÓ: Centres de neolitització: llocs on l’agricultura i la ramaderia han estat més abundants. Centre del Pròxim Orient (Mitja Lluna Fèrtil) i Centre Americà.
No-centre: llocs on s’han originat espècies domesticades aïllades.
Més tard es van ocupar els deserts que es poden regar. Avui dia encara hi ha agricultura i ramaderia al Pròxim Orient = domesticació actual. En aquesta zona es va originar el blat, l’ordi, la civada i el sègol (aquests dos últims no està del tot clar).
Al Pròxim Orient també cal esmentar el mill. Avui dia es planta a tot el món. També el cultiu de llegums com: pèsols, cigrons, faves, llenties, veces, fesols (del punt negre, la resta són americans). Alguns que ja no es consumeixen, com guixes o llobins.
També trobem molts fruiters al Pròxim Orient i han tingut moltes varietats. Per exemple: pomeres, pereres, pruner, guinder, ametller, albercoquer, nespler, server, atzeroler, codonyer, figuera, sicòmor, garrofer, magraner, festuquer, noguer, ginjoler, morera, parra, palmera datilera, presseguer,...
Els cítrics són vinguts del sud d’Himalàia. A més que són fruites que han arribat a nosaltres molt tard, a l’època moderna. Com per exemple: poncems i aranja, llimoner i pomel·lo, taronja,...
El kiwi és una planta xinesa molt moderna, domesticada fa molt poc.
Altres plantes variades domesticades al Pròxim Orient són: alls, ceba, porro, pastanaga, rave, enciam, espinac, safrà, llúpol, cascall, cànem (marihuana), lli,... Una planta no-domèstica, però molt important: ENCENS (Aràbia).
Al Sàhara també hagués pogut existir un centre, tant o més antic que el del Pròxim Orient. Hagués aportat plantes i animals domesticats, com a Etiòpia la palmera de l’oli, o la domesticació dels bous (Tiris: peix, musclos de riu; Lajuard, Cova del Diable).
XXXII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell La desertització del Sàhara ha fet que no quedi res del centre i no es pugui estudiar.
També molts animals van ser domesticats al Pròxim Orient (pocs a Amèrica, que al contrari, molts animals van tornar a l’estat salvatge, com els cavalls o la polla de Guinea): ovella, xai i cabra, són els més importants.
La ovella deuria venir dels muflons salvatges (totes les ovelles han sortit d’aquí i s’han creat varietats). L’únic mufló europeu és a Còrsega i serien ovelles prehistòriques que s’haurien alliberat de l’home.
La cabra n’hi ha dos espècies a Europa: Capra ibex i Capra hispanica; que no s’han domesticat mai al Pròxim Orient i s’han escampat. L’animal domesticat ha arribat amb varietats.
També el brau (extingit a Europa el s. XVII) i la vaca. Però és un tema complicat, ja que n’han existit molts de salvatges arreu del món i podria ser que es domestiquessin més d’una vegada. Existeix una necròpolis de bous a Àfrica (representats molts bous).
De búfals només en queden a Itàlia (de la llet se’n fa mozzarella).
El porc ha estat domesticat moltes vegades i el senglar s’ha desnaturalitzat perquè s’han barrejat i crien molt.
El gos (segurament ja domesticat al paleolític) s’ha trobat enterrat amb el seu amo. Sorgiria de la domesticació del llop i hauria succeït a molts llocs, ja que existeixen moltes races. Encara queden gossos salvatges, a Austràlia, el DINGO.
El dromedari (1 gepa) va ser domesticat de molt antic. Els seus avantpassats salvatges eren del Pròxim Orient. Conquesta del desert.
Domesticació a Aràbia i introduïda a països desèrtics molt modernament, juntament amb la desertització.
També l’ànec i l’oca, igual que l’ase, haurien estat domesticats al Pròxim Orient. D’ase encara en queden de salvatges. A Europa existia l’atzebra, que s’extingeix a època medieval o moderna.
Un altre és el camell bactrià (2 gepes), que resisteix més el fred que la calor i viu als deserts asiàtics. Encara en queden manades salvatges.
El iac també resisteix molt bé el fred, fins a 6.000 m. d’altura.
El gat domèstic i la gallina d’Egipte no provenen d’espècies salvatges autòctones, sinó que provenen d’animals domesticats del Pròxim Orient. El gat, a més, no és del tot domesticat, ja que pot sobreviure tot sol encara que sigui domesticat.
L’Àfrica també ha donat moltes plantes, que han quedat amagades per la desertització: - Palmera datilera (també al Pròxim Orient) - Olivera (nord d’Àfrica)  àrgon (sud del Marroc), les olives se les mengen les cabres i del pinyol se’n fa oli per cosmètics.
- Mill (també al Pròxim Orient) - Melca - Platanera - Cafè - Ginjoler (també al Pròxim Orient, però amb moltes varietats africanes).
- Arròs africà - Colocàsia XXXIII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - Nyam (no és la nyàmera) Meló i síndria Ricí Palmera d’oli Carbassa vinatera (també n’hi havia a Amèrica!!!). La grana és igual a totes les varietats (Lagenària). Les carbasses taronges són americanes, però a Roma i l’Edat Mitjana es parla del consum de carbasses...
quines?? En general, els animals africans no s’han domesticat (gaseles, antílops,...).
Plantes americanes: Cap contacte amb el vell món fins el1492, però amb matisos.
Neolitització amb productes locals. Centre: Mezoamèrica (Mèxic – Perú) Amèrica del Nord: - Gira-sol i amaran (molt modernes) - Blat de moro (gran domesticació, no en queden de salvatges!  teosinte a Mèxic) - Tomata (fruita o verdura? Inicis verinosos) - Pebrotera (moltes varietats  picants!) - Moniato (planta bàsica per alimentar milers de persones) - Mongetera (menys els fesolets d’ull negre) - Cacau - Alvocater - Papaier - Tabac - Atzavara (amb moltes varietats)  en fan Tequila i cordill - Figues de moro Amèrica del sud: - Patates (família de Solanàcies = tomata = tabac)  Solanum tuberosum és la única varietat que hi ha a Europa. A. A. Parmentier va ser un gran defensor de les patates.
- Carbassonera - Mandioca  tapioca - Cacauets - Cotó (també n’hi havia al vell món) - Iuca - Pinya americana - Amarants (també a Amèrica del nord) - Coca (coca-cola, cocaïna,...) - Quina (per combatre la malària) - Goma (pneumàtics) - Xirimoia - Pacaya - Tuna - Etc.
Però Amèrica no és tan important per a la domesticació d’animals: mastodonts, cavalls, bisons gegants, etc. es van extingir a la última glaciació i no se sap ben bé com. Els més coneguts són la llama i l’alpaca, però no s’han escampat pel món. També hi ha el guanac i la vicunya, però no han estat mai XXXIV PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell domesticats (Andes). Abans feien caceres per les pells i l’aliment. També van domesticar un gos, però podria ser que arribés amb l’home des d’Àsia, a més, podria ser que el tinguessin per la carn. Un altre animal domesticat és l’indiot, l’ànec mut o el conill porquí.
A Àsia s’ha domesticat l’arròs, els cítrics, els búfals,... però no ens hi centrarem.
A mida que l’home es fa sedentari, va augmentant la seva cultura material.
La fabricació de vasos de pedra (un cop inventada la ceràmica, conserva el seu prestigi, ja que demana moltes hores de dedicació i se sol posar en les sepultures reials).
Inici dels segells: senyal personal o institucional (neolític del Pròxim Orient)  aparició de la propietat privada.
Pedra polida (destrals, aixades,...) Però no s’abandona la pedra tallada procedent del paleolític (sílex, obsidiana,...) Aparició del mobiliari: llits, prestatges, armaris,... (cadires i taules són molt modernes).
Inici de la cistelleria, tot i que ja existia en el paleolític.
CERÀMICA (fòssil director pels arqueòlegs).
Els neolítics dominen el foc (arts del foc) i l’utilitzen, per exemple, per crear ceràmica, calcinació de roques (calcària, guix,...) i de la pols i aigua en fan un material dur per a la construcció  METAL·LÚRGIA.
Però ja alguns paleolítics sabien que el foc enduria la ceràmica. No és rar trobar atuells arreglats.
Cap el 3.000 aC apareixen els torns (lent i ràpid), però abans es feien els atuells a mà.
Les argiles eren massa pures (més plàstiques) i s’esquerdaven quant es coïen. Es van adonar que necessitaven un desengreixant, com per exemple, sorra.
Hi ha diferents tècniques, ceràmiques, desengreixants, etc. Un cop s’ha cuit, no tornarà mai més a ser argila. És indestructible.
També van aprendre a separar la cambra de cocció de la de combustió per millorar-ne la cocció.
Cocció reduïda: tapant tots els forats  queda la ceràmica negra. Si entrés oxigen, la ceràmica quedaria vermella.
Les ceràmiques neolítiques són rodones i amb el cul rodó  molta perfecció: - Molt ben acabades i ben decorades - Pasta prima a l’interior i a l’exterior per millorar la qualitat estètica = engalva (suport per a la decoració) - Nitrat de plom  actual, ceràmiques modernes (iniciat pels romans), però perjudicial per a la salut.
Models i tècniques van evolucionar durant tota la prehistòria i fins avui dia  referent cultural Més endavant les ceràmiques es pinten (abans de la cocció, així la pintura queda integrada a la peça  canvien de color: òxids metàl·lics (blau, verd, negre a l’actualitat; terroses a l’antiguitat).
XXXV PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Guerra i Naixement de l’Estat: Idea general que en el neolític hi va haver un excés d’aliments que van poder ser emmagatzemats. Aquests excedents podrien haver ajudat a l’especialització del treball.
Aquests excedents també van poder despertar la cobdícia d’altres grups que haguessin volgut apoderar-se’n per mitjà de la violència. Molts creuen que així va néixer la guerra.
Sepultures col·lectives (morts en batalla).
Això conduirà als sistemes de protecció: muralles, torres,... Sobretot a poblats sedentaris del Pròxim Orient (que ho protegeixen dels grups nòmades).
Aquests poblats s’engrandeixen i formen ciutats fortificades, amb una estructura interna  APARICIÓ DE L’ESTAT perquè tenen un poder constituït, i governen també les terres del voltant. L’ESTAT és qui monopolitza la violència amb un exèrcit. Major importància del comerç (vaixells de l’Edat del Bronze que comerciaven amb tot i amb tothom).
Així el primer neolític es forma a la Mitja Lluna Fèrtil i al llarg del temps es van diferenciant les espècies domèstiques i les salvatges (agricultura i ramaderia). Sobretot al sud del Taurus i Llevant són on van augmentar i evolucionar més ràpidament. Ho demostren les excavacions alemanyes a Turquia = temples d’11.000 BP, de poblats sedentaris i on es mostra el naixement de l’agricultura i la ramaderia.
Cronologia: Neolític Preceràmic A (8.300 – 7.600 aC) Avui dia es creu que no és neolític. Es viu en poblats amb recol·lecció de plantes i cacera d’animals.
Neolític Preceràmic B (7.600 – 6.000 aC) Ja hi ha agricultura i ramaderia.
Neolític (6.000 – 3.700 aC) Aparició de la ceràmica.
Aquestes civilitzacions es van anar escampant per tot el Pròxim Orient i a la Mitja Lluna Fèrtil  colonització de Mesopotàmia = grans civilitzacions (Sumèria).
Jaciments anomenats Tell (tepé en persa), són muntanyes artificials de material arqueològic amuntegat al llarg dels anys. Més tard, això també es trasllada a Occident. Estan en ordre estratigràfic, característic del Pròxim Orient (perquè les cases són de tova, que mentre no es mulla pot durar mil·lennis; terra, que és argila pastada en forma de rajols cuits i indestructibles; i desengreixant, normalment palla.) Els poblats ibèrics de la nostra zona tenen els fonaments i el sòcol de pedra fins a 50cm. i després de tova o tapia les parets.
Uns dels jaciments més importants del Neolític Preceràmic A és Jericó, que conté tota la informació prehistòrica fins a l’edat antiga. Té la muralla més antiga (2.000 anys abans que les altres, però diuen que també pot ser un mur de contenció) i una torre circular per la part de dins, cranis amb guix modelats i amb faccions,... Ordenaven els ossos a les necròpolis.
XXXVI PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Un altre jaciment és Tell Abu Hureyra, prop de l’Eufrates. Està excavat totalment (perquè està inundat). S’hi mostra la cacera de gaseles, onagres, conills (shafan, així els fenicis van anomenar Safarat a la Península Ibèrica).
Demostra una ocupació natufiana i també del Neolític Preceràmic A.
Recol·lectaven festucs, llenties, taperes,... Durant el Neolític Preceràmic B ja cultivaven la civada, les llenties, els cigrons i l’espelta petita. Es mostren deformacions òssies a les necròpolis per fer servir el molí. Gairebé sempre són dones.
Durant el Natufià i el Preceràmic A, les cases són rodones, com la tradició paleolítica i són cabanes semisubterrànies, però no permeten la formació de pobles.
Més endavant les cases són rectangulars i deixen carrers entremig = pobles.
Un dels jaciments més coneguts del neolític és a Çatal Hüyük, al sud dels Agros (Turquia). També és un tell, un poblet molt gran (15 hectàrees) que va existir cap al 6.000 aC. Les cases eren de 25 m 2 i n’hi havia un miler d’ocupades (+/- 5.000 habitants). No hi havia carrers i la circulació es feia pels terrats (dormir, cuinar, passejar,...). Les cases eren fetes de guix, palla i fang.
S’emblanquinaven cada any i alguna té cap a 120 capes de calç.
Aquestes cases es poden considerar santuaris, ja que tenen elements figuratius (femenins, bòvids, mites que nosaltres no entenem, mans vermelles, escenes de cacera i animals, PAISATGE!  voltors que carronyegen humans).
Un comerç molt important a la zona era l’obsidiana.
La principal deessa és representada esterotopígia, sense faccions i enmig de lleopards. Amb un fill i una filla. També hi ha un déu secundari barbut que podria ser el seu home. L’excavador creu que era una religió de fecunditat i creat per dones.
Els enterraments (ossos amb ocre) es feien a les cases, tombats, en un costat homes i a l’altre les dones. Enterrament secundari (ja que els ossos estan mal posats). Els caps van separats i s’han trobat modelats.
Aixovar masculí: massa de pedra, puntes de coure i obsidiana.
Aixovar femení: joies amb pedres que criden l’atenció, miralls d’obsidiana, paletes de cosmètics,...
Segurament patien de malària, la dieta sembla deficient per falta de carn.
Mitjana d’edat de les dones 30 anys i medien 1,58m. i els homes 34 anys i 1,70m.
Els homes vestien una pell de lleopard amb un cinturó amb sivella d’ós.
Les dones també pell de lleopard i llana teixida. Molta cistelleria i ceràmica, i tallers d’obsidiana.
Moltes zones d’incendis: cultiu i consum dels principals cereals domèstics primitius: espelta petita, pisana, ordi de 6 carreres, blat; i llegums com veces, pèsols, llenties, capblancs, mostassa, ametlles, glans, festucs, lledons i tot tipus de baies. Ja tenien xais, vaques i gossos domèstics. No tenien porcs. Caçaven tot tipus d’animals salvatges. La seva riquesa també es deu a l’exportació d’obsidiana, apreciada a tot el Pròxim Orient perquè no tot els llocs en tenien.
L’agricultura de la Mitja Lluna Fèrtil avança cap al desert de Mesopotàmia i així neixen totes les grans civilitzacions.
Alta Mesopotàmia: - Hassuna (5.800 – 5.500 aC) XXXVII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - Samarra - Tel Halaf (Són més fortes i s’expandeixen per tot el Pròxim Orient) - Al’Ubaid (Eridú, fins el 3.500 aC) Homogènia en gran part del Pròxim Orient Baixa Mesopotàmia: Una cosa semblant passa a Egipte, amb les etapes pre-dinàstiques, però no en tenim dades concretes  influències mesopotàmiques per la via marítima (franja de Gaza).
Apareixen els primers textos a Uruk i Djemdet Nasr (3.100 – 2.900 aC).
Al mateix temps també es desenvolupen civilitzacions a la vall de l’Indus, segurament per influències mesopotàmiques.
A la Xina també es desenvolupà un centre de neolitització totalment independent dels altres centres.
El focus d’Amèrica també és independent (maies  inscripcions amb poca informació).
Totes aquestes civilitzacions han seguit un procés paral·lel.
Mentrestant, a Europa, el neolític depèn del Pròxim Orient i moltes civilitzacions es desenvolupen en tells.
Hi ha varies teories: - El neolític del Pròxim Orient s’ha escampat per tot el Mediterrani (el més defensat). Dos sistemes: - Via marítima (si no navegant, a peu) - A través del Danubi (que travessa quasi tot Europa) - Neolític propi d’Europa, diferent del del Pròxim Orient, domesticant plantes i animals autòctons.
Els primers pagesos no podien enfrontar-se a terres difícils, sinó a llocs pròxims a rius o planes marítimes.
Què és el que els fa viatjar: idea? Animals o plantes? Gent? La teoria diu que el neolític va arribar amb la gent  excedents = augment demogràfic al Pròxim Orient = emigració (focus al sud de Turquia  Mitja Lluna Fèrtil) a Europa (neolitització) i altres punts amb onades demogràfiques (avançament en onades). És una idea molt basada en models genètics i lingüístics  INDOEUROPEU (el basc seria preindoeuropeu, la llengua dels caçadors-recol·lectors).
INDOEUROPEU Llengües romàniques: Llatí Germàniques: anglès, alemany, danès, suec,...
Eslaves: rus, croat, eslovè, servi, polonès,...
Grec Iraní, persa Tocari Sànscrit Hitita ...
 Qui eren els indoeuropeus? Molts prehistoriadors han volgut respondre aquesta pregunta. Els que més l’han estudiat han estat els alemanys XXXVIII PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell (Ursprashe = llengua ancestral). Només són pures suposicions per reconstruir l’indoeuropeu. I a través de l’arqueologia científica, reconstruir la cultura material dels indoeuropeus.
Però a Europa també hi ha llengües no indoeuropees, com l’iber, el basc, el turc, i les uràliques (finès, estonià, hongarès).
Diferents teories sobre la creació i evolució i origen de l’indoeuropeu a través de l’arqueologia científica: - Cap el 2.000 aC existien pobles a les planes d’Ucraïna i a finals de l’Edat de Bronze s’haurien escampat per tot Europa.
- Nous estudis: Els pobles sorgirien de Turquia meridional que parlaven indoeuropeu a través del neolític. Algunes llengües haurien sobreviscut a la substitució lingüística perquè hi havia molta població (Colin Renfrew).
Però la teoria es complica quant ens trobem altres llengües: AFRO-ASIÀTIQUES Antic berber Antic Egipci (copte) Llengües aràbigues Encara es complica més amb les llengües ELAMODRAVÍDIQUES (haurien reculat davant les llengües indoeuropees).
Així doncs a Europa i a Àsia ens trobem això: INDOEUROPEES AFROASIÀTIQUES ELAMODRAVÍDIQUES URÀLIQUES URHEIMAT (Turquia meridional) ALTAIQUES NOSTRÀTICA (primera llengua?) Existia una llengua ancestral que parlava l’Eva mitocondrial? Aquest model es pot fer extensible a altres continents (no Europa no Pròxim Orient o Àsia).
Àfrica: Afroasiàtiques (llengua nostràtica) XXXIX PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell Khoisan (llengua dels primers homes moderns) Nigerokurdufanians Imposades a tot Àfrica, sorgides de l’agricultura.
Nilo-saharianes Amèrica: Esquimoaleutianes  nord Amèrica, Grenlàndia i nord Àsia.
Na – Dené  Canadà i nord Amèrica que van baixar amb la domesticació del cavall.
Ameríndies  són les més escampades, originàries de la llengua arribada amb els primers homes moderns.
Les grans llengües del món han substituït o matat altres llengües i no s’han fraccionat per crear noves llengües, tal com va fer el llatí.
Però queda clar que totes les llengües venen d’una PRIMERA LLENGUA.
La majoria de les grans llengües més escampades són gràcies a l’agricultura i el neolític (indonèsies, indoeuropees, sinotibetanes, afroasiàtiques i nigerokurdufanianes,...) A Europa també es va poder domesticar algunes plantes i animals, de poca importància, com per exemple: - Llobins - Castanyer - Erb - Pi pinyoner - Cols (marítima) - Cirerer - Bleda (marítima) - Perer - Bleda – rave (remolatxa) - Maduixer - Nap - Atzeroler - Rave - Brau - Esparreguera - Cavall - Xicòria (escarola, endívies) - Gos - Card - Oca - Carxofera - Conill (occident d’Europa)  - Barba de frare “la trista història del conill” - Escurçonera - Geneta (però pertany al nord - Julivert d’Àfrica) També hi ha altres plantes que només es troben a Europa, però que no s’han pogut domesticar.
Les rates van arribar a Europa amb els romans i a l’Edat Medieval van portar la pesta negra.
Preguntes que poden sortir a l’examen: - Origen de l’home modern - Aurinyacià - Gravetià - Solutrià - Magdalenià XL PREHISTÒRIA – 2n Semestre Cristina Modrovejo i Collell - Art rupestre paleolític Interpretació de l’art rupestre paleolític XLI ...