TEMA 4 Apunte (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Biologica II
Año del apunte 2016
Páginas 18
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. EMOCIONS 1. QUÈ SÓN LES EMOCIONS? És una experiència complexa que influeix en d’altres conductes complexes com ara la motivació o l’aprenentatge. Es veuen alterades en major o menor mesura en les psicopatologies més devastadores.
En humans, les emocions bàsiques són: alegria, tristesa, por, ira, fàstic i sorpresa.
 Patrons de respostes pròpies de l’espècie: o Fisiològic (resposta motora i visceral- SNA/HHA) o Conductual (resposta motora somàtica estereotipada) o Cognitiu (interpretació de l’activació fisiològica i conductual; dels estímuls i l’entorn, de les nostres capacitats, basades en experiència prèvia...).
 Influenciades per la cultura i l’aprenentatge quan les expressem; en presència de qui, amb quina intensitat; o quins estímuls ens fan experimentar quines emocions.
 Darwin (1809-1882): o Les emocions han evolucionat des de conductes similars en altres animals i són innates. A partir de conductes que indiquen el que probablement farà l’animal.
o Si són beneficioses, augmenten la seva funció comunicativa.
Missatges oposats, moviments oposats.
Les emocions són patrons comportamentals i fisiològics típics de l'espècie. Són innates però estan influïdes per la cultura i la situació on és desenvolupen. També són una forma de comunicació, ja que permeten explicitar sensacions i sentiments i indicar als altres com s’han de comportar.
Influeixen sobre el procés de selecció i consolidació de la informació que serà emmagatzemada a la memòria (eina adaptativa). Generen un estat d'activació que prepara l'organisme per a una resposta determinada.
- Estat corporal: conjunt format pels aspectes musculoesquelètics (comportamentals), autonòmics (neurovegetatius) i endocrins (hormonals).
- Sentiment: experiència conscient de l'emoció. És important en el processament cognitiu com el raonament, la memòria o la presa de decisions.
L'emoció és la motivació per buscar el plaer i fugir del dolor.
2. TEORIES DE L’EMOCIÓ Teoria de James-Lange: el còrtex rep i interpreta els estímuls sensorials que provoquen emoció i produeix canvis en els òrgans viscerals a través del sistema nerviós neurovegetatiu, i als músculs esquelètics a través del sistema nerviós somàtic. Posteriorment, les respostes neurovegetatives i somàtiques provoquen l’experiència de l’emoció al cervell. Per tant, l’experiència emocional depèn completament de la retroalimentació de l’activitat dels sistemes nerviós neurovegetatiu i somàtic.
Teoria de Cannon-Bard: els estímuls emocionals tenen dos efectes excitatoris independents: provoquen tant el sentiment d’emoció al cervell com l’expressió de l’emoció als sistemes nerviós neurovegetatiu i somàtic. Considera que l’experiència emocional i l’expressió emocional són processos paral·lels que no guarden cap relació causal directa.
Teoria cognitiva de Schachter (actualment): l’emoció es produeix per la conjunció de l’activació corporal i de la interpretació cognitiva que la persona fa d’aquesta activació corporal. La falta d’un d’aquests dos factors fa que l’emoció sigui incompleta. Distingeix entre dos tipus d’experiència emocional: - Provinent de les cognicions del subjecte sobre la forma de com comprèn o interpreta la situació que ha produït l’emoció. Es produeix de forma ràpida i està ben diferenciada.
- Provinent de les sensacions corporals que produeix l’emoció. És una experiència lenta i bastant difusa.
Segons Darwin, les expressions facials de les emocions són universals, però pot haver diferències culturals.
Les emocions són patrons comportamentals i fisiològics típics de l’espècie; són innates però alhora estan influïdes per la cultura i la situació on es desenvolupen.
Les emocions primàries bàsiques són: sorpresa, enuig, tristesa, fastig, por i felicitat. Alguns autors inclouen també la depressió.
3. CIRCUITS EMOCIONALS L’expressió emocional i l’experiència emocional estan controlades pel sistema límbic a través de l’acció sobre l’hipotàlem i el còrtex cerebral. L’amígdala és una estructura que en forma part, molt relacionada amb les emocions. Sobretot amb la por, per tant, la integració dels components de la por està regulat per l’amígdala.
3.1. PAPER DE L’AMÍGDALA EN LA POR CONDICIONADA L’amígdala té un paper destacat en les reaccions fisiològiques i comportamentals davant objectes i situacions que tenen un significat biològic com: - Dolor, presència d’aliments, presència de parelles, de rivals, etc.
En varis nuclis de l’amígdala hi ha neurones que s’activen quan es presenten estímuls emocionalment importants.
Es localitza al lòbul temporal i està compost per varis grups de nuclis (amb diferents aferències i eferències) amb diferents funcions. Es subdivideix en 12 regions, però només destaquem: - El nucli lateral (LA): Rep informació sensorial des del neocòrtex, el tàlem i l’hipocamp. Envia projeccions al nucli basal i a altres parts del cervell.
- El nucli basal (B): Rep informació del nucli lateral, i envia projeccions al còrtex prefrontal ventromedial i al nucli central.
- El nucli central (C): Rep informació dels nuclis lateral i basal, i projecta a les regions de l’hipotàlem, mesencèfal, protuberància i bulb raquidi, que s’encarreguen de l’expressió dels diferents components de la resposta emocional (comportamentals, neurovegetatives i hormonals).
El nucli central de l’amígdala és la regió més important del cervell per l’expressió de respostes emocionals provocades per estímuls aversius. Quan es presenten estímuls amenaçants, les neurones del nucli central s’activen i també augmenta l’activitat de la proteïna Fos.
- La lesió del nucli redueix o suprimeix un ampli rang de conductes emocionals i respostes fisiològiques.
- La destrucció, provoca que els animals ja no manifestin signes de por.
- D’altra banda, quan s’activa l’amígdala central mitjançant l’estimulació elèctrica, l’animal presenta signes comportamentals i fisiològics de por i agitació; i l’estimulació a llarg termini produeix malalties induïdes per l’estrès.
- Hi ha estímuls que activen automàticament el nucli central de l’amígdala i provoquen reaccions de por.
- Algunes de les regions cerebrals que reben aferències del nucli central de l’amígdala i les respostes emocionals que controlen són: El més important és la capacitat d’aprendre si una determinada situació és perillosa o amenaçant.
El tipus més bàsic d’aprenentatge emocional és la resposta emocional condicionada, la qual és desencadenada per un estímul neutre que s’ha emparellat amb un estímul que suscita una reacció emocional.
Els canvis físics responsables del condicionament clàssic d’una resposta emocional condicionada tenen lloc en el nucli lateral de l’amígdala. Les neurones del nucli lateral es comuniquen amb les del nucli central, que a la vegada ho fan amb les regions de l’hipotàlem, el mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi responsables dels components comportamentals, neurovegetatius i hormonals d’una resposta emocional condicionada.
L’extinció, inhibeix l’expressió de la RC. D’aquesta innhibició s’encarrega el còrtex prefrontal ventromedial (CPFvm). Les lesions del CPFvm altern l’extinció, l’estimulació d’aquesta regió inhibeix les respotes emocionals condicionades. El CPFvm modula l’expressió de la por en diverses circumstàncies.
3.2. PAPER DE L’AMÍGDALA EN HUMANS Els ésser humans també adquirim respostes emocionals condicionades. Per exemple, la batedora fa un soroll i després dona una descàrrega. La 1a resposta serà soltar la batedora (resposta específica: la seva finalitat és eliminar l’estímul dolorós).
L’estímul dolorós indueix respostes no específiques: la pupil·la es dilataria, freqüència cardíaca alta, etc.
Poc després torna a visitar al seu amic, i aquest li diu que la batedora ja està arreglada. Quan la veu es posa nerviós però confia, de sobte la batedora fa un soroll, i tornaria a soltar la batedora sense haver rebut cap descàrrega, i les seves pupil·les i la freqüència cardíaca s’alterarien. És a dir, el soroll provoca una resposta emocional condicionada.
Les dades indiquen que l’amígdala intervé en les respostes emocionals dels éssers humans. L’estimulació d’algunes zones del cervell, com l’hipotàlem, produeixen respostes neurovegetatives que s’associen amb la por i l’ansietat; però només quan s’estimula l’amígdala les persones deien que realment sentien por.
 Lesions en l’amígdala disminueixen les respostes emocionals de les persones. Persones tenen dificultat per adquirir respostes emocionals condicionades.
 També interfereixen en els efectes de les emocions sobre la memòria.
La majoria de les respostes emocionals condicionades de pors les adquirim per transmissió social, o també a través de la instrucció. La CPFvm té un paper decisiu en l’extinció d’una resposta emocional condicionada.
4. IRA I AGRESSIÓ Les conductes agressives són típiques de l’espècie¸és a dir, els patrons de moviments estan organitzats per circuits neurals, el desenvolupament dels quals ve programat pels gens de l’animal.
 Moltes conductes agressives es relacionen amb la reproducció o l’autodefensa.
 Es poden manifestar amb atacs o conductes d’amenaça.
 L’animal amenaçat pot mostrar conductes defensives (amenaça o atac), o conductes de submissió (accepta la derrota).
Les conductes amenaçants reforcen la jerarquia social en un grup d’animals.
La depredació és l’atac d’un membre d’una espècie a un altra, degut a que el 2n serveix d’aliment pel 1er.
 Quan un animal ataca a un membre de la mateixa espècie o es defensa d’un atac, la seva activitat de la divisió simpàtica és alta.
 En canvi, l’atac d’un depredador no s’acompanya d’una activació simpàtica elevada. No està furiós amb la seva presa.
4.1. CONTROL NEURAL El control neural de la conducta agressiva és jeràrquic.
 Circuits del Tronc de l’encèfal. Els moviments musculars determinats que realitza un animal per l’atac o la defensa de sí mateix estan programats per aquests circuits.
 Hipotàlem i amígdala. L’activitat dels circuits del tronc de l’encèfal estpa controlada per l’hipotàlem i l’amígdala, que també influeixen en altres conductes típiques de l’espècie.
 Sistemes perceptius. L’activitat del sistema límbic està controlada per sistemes perceptius que detecten l’estat de l’entorn.
La conducta defensiva i la depredadora poden provocar-se a,b l’estimulació de la SGP. I l’hipotàlem i l’amígdala influeixen en aquestes conductes mitjançant connexions excitadores o inhibidores amb la SGP. Encara no s’ha verificat l’existència d’una possible connexió entre l’hipotàlem lateral i la SGP ventral.
Funció de la serotonina.
L’activitat de la sinapsis serotoninèrgica inhibeix l’agressió. La destrucció dels axons serotoninèrgics facilita l’atac agressiu.
Indicador d’activitat serotoninèrgica: 5-HIAA (metabòlit de serotonina)  Alts nivells de 5-HIAA indiquen un nivell alt d’activitat serotoninèrgica.
Micos amb nivells baixos de 5-HIAA, mostraven una pauta de conducta de risc, amb alt nivell d’agressió.
 La serotonina no només inhibeix l’agressió, sinó que també controla les conductes arriscades, les inhibeix.
 Confirmat en ratolins.
 Absència de receptors 5-HT1b, atacs més ràpids i intensos.
4.2. HORMONES I CONDUCTA AGRESSIVA Agressió entre mascles.
Els mascles adults lluiten pel territori o per aconseguir femella Aquesta conducta està controlada per circuits neurals estimulats per andrògens.
 APOm juga un paper important mediant els efectes dels andrògens en l’agressió entre mascles.
Andrògens: Androgenització primerenca té un efecte organitzador.
o Els efectes organitzadors dels andrògens és important, però no es un fenomen “tot o res”.
 L’exposició a andrògens en les etapes primerenques redueixen el temps d’exposició necessari per activar la conducta agressiva en una etapa posterior de la vida.
o Sensibilitzen els circuits  Androgenització primerenca sensibilitza els circuits neurals: com més aviat sigui l’androgenització, més eficaç serà la sensibilització.
o La testosterona facilita l’agressió  L’estrès prenatal redueix l’agressió entre mascles.
 La capacitat per discriminar el sexe del intrús es basa en l’acció de feromones específiques del nervi vomeronasal.
Agressió entre femelles.
2 rosegadors femelles en un territori tenen menys possibilitat de lluitar que dos mascles. Però igualment l’agressió es facilitada per la testosterona.
Els andrògens tenen un efecte organitzador sobre la conducta agressiva de les femelles. Es produeix un cert grau d’androgenització prenatal en el desenvolupament normal.
 El fet d’estar al costat d’un fetus mascle afecta al nivell sanguini d’andrògens dels fetus femella en l’etapa prenatal.
 Femelles situades entre dos mascles tenien nivells sanguinis de testosterona més elevats. Per tant, les femelles 2M tenen major probabilitat de mostrar agressivitat entre femelles.
Les femelles són més propenses a lluitar quan estan a prop del moment d’ovulació, o just abans de la menstruació.
 Agressió maternal induïda per la progesterona abans del naixement.
Després del naixement, 48h dòcils (Estimulada per la retroalimentació tàctil de la succió).
4.3. CONDUCTA AGRESSIVA EN HUMANS Funció de l’herència. Les experiències precoces són capaces de promoure el desenvolupament de les conductes agressives, però sembla haver un component genètic.
 Monocigòtics tenen major correlació en les mesures de conducta antisocial, i el grau de conductes cruels i no emocionals.
Funció de la serotonina. Paper inhibidor de l’agressió humana de la 5-HT confirmat.
 Baix nivell de 5-HIAA, se associa amb agressions i conductes antisocials (violacions, incendis, etc.) Pot ser els fàrmacs que actuen com agonistes de la serotonina ajuden a reduir el nivell de conducta antisocial.
 La fluoxetina (Prozac), és un agonista de la serotonina  disminueix irritabilitat i agressivitat en tests psicològics.
Les dones dizigòtiques 1M (al costat de un mascle en el fetus), són més agressives però tenen la mateixa testosterona que les 0M.
Existeix una correlació positiva entre la testosterona i l’agressivitat en homes.
Pe. Perdre un partit baixa la testosterona; els guanyadors tenen nivells + alts.
Funció de l’escorça Prefrontal Ventromedial (CPFvm) (inclou l’escorça orbitofrontal medial i l’escorça cingulada anterior). La violència impulsiva és conseqüència d’un deficient control de les emocions. La CPFvm juga un paper important en el control de les nostres respostes en tals situacions.
Reconeixement del significat emocional de situacions socials complexes i regulació de la nostra resposta davant les mateixes.
 Participa en la inhibició de les respostes emocionals.
 Les seves aferències li aporten informació sobre el que està passant en l’entorn i dels plans que està fent la resta del lòbul frontal; les seves eferències li permeten influir en diverses conductes i respostes fisiològiques, incloent les respostes emocionals organitzades per l’amígdala. (A: amídala; ATV: àrea tegmental ventral; COFm: escorça orbitofrontal medial).
Violència impulsiva: degut a la manca de regulació emocional.
 Amígdala, activació  CPF provoca inhibició, fent-nos veure les conseqüències negatives.
CPF rep aferències de 5-HT que l’activen. La disminució de 5-HT, disminueix l’activitat de CPF.
Que la CPFvm jugui un paper important en el control de la conducta emocional es reflexa en els efectes que ocasiona la seva lesió.
 Cas de Phineas Gage. Lesió del CPFvm per una barra de ferro atravesada. Abans de la lesió era un home seriós, treballado, energètic; i després es comportava de manera infantil, irresponsable, etc. Era capaç de fer valoració amb precisió el significat de situacions concretes, però només teòricament. Quan se li plantejaven situacions hipotètiques que requerien prendre decisions importants, era capaç de donar respostes raonades; però la seva vida real era un desastre.
5. EMOCIONS EN HUMANS La CPFvm actua com a connexió entre els mecanismes cerebrals implicats en les respostes emocionals automàtiques, i els implicats en el control de conductes complexes.
 Lesions al CPFvm causa alteracions greus en o El control de la conducta o La presa de decisions o Aquestes alteracions són conseqüència d’una regulació emocional anòmala.
 Forma part dels mecanismes encefàlics del valor. Les mostres de valor s’acompanyaven o D’una activació d’una regió del CPFvm, l’escorça cingulada anterior subgenual (CCAsg) o Les persones que es rendien a la por no presentaven activació en la CCAsg.
 Per tant, les dades indiquen que les reaccions emocionals guien els judicis morals i les decisions que impliquen riscos i recompenses personals; i que l’escorça prefrontal (CPF) intervé en els judicis.
 El judici moral sembla estar guiat per reaccions emocionals, i no és simplement el producte d’un procés de presa de decisions lògic, racional.
o Els dilemes morals, provoquen una activació del CPFvm. (Però amb decisions inofensives no s’activa aquesta regió).
o Persones amb lesió al CPFvm, tenen reaccions anòmales, i per tant en el cas explicat en el dossier escollirien llençar a l’home a la via del tren: tenen un judici moral utilitari.
 La funció del CPFvm: Utilitzar les reaccions emocionals per a guiar la conducta i controlar la manifestació d’aquestes en diverses situacions socials.
En conclusió, en humans..
 L’amígdala juga un paper important en la manifestació de la ira i les reaccions emocionals violentes.
 L’escorça prefrontal (CPF), juga un paper important en la supressió de tal conducta, fent-nos veure les conseqüències negatives.
 L’A madura en una etapa primerenca del desenvolupament, mentre que la CPF ho fa a començament de l’edat adulta. A mesura que la CPF madura, els adolescents mostren un augment de la velocitat de processament cognitiu, de la capacitat d’inhibir respostes inapropiades, etc.
o La conducta agressiva filo-parental, correlaciona positivament amb el volum de l’amígdala, i negativament amb el volum de la CPFm dreta.
 Disminució de l’activitat prefrontal i un augment de l’activitat subcortical (amígdala), en el cervell d’assassins.
 Un augment d’activació de l’amígdala reflexa un augment de la tendència a manifestar emocions negatives.
 La disminució de l’activació de la CPF, reflexa una disminució de la capacitat d’inhibir l’activitat de l’A i controlar així les seves emocions.
 Activació de l’A: emocions negatives.
 La disminució de l’activitat de les neurones de 5-HT se associa amb l’agressió, la violència i conductes de risc i la disminució de l’activitat de la CPF també s’associa amb conductes antisocials.
o La CPF rep projeccions d’axons de 5-HT i l’input de 5-HT que arriba a la CPF activa aquesta regió. 5-HT activa CPF (possiblement inhibint l’A i l’agressió).
6. COMUNICACIÓ DE LES EMOCIONS RECONEIXEMENT EMOCIONAL Reconeixem les emocions i sentiments dels altres mitjançant la visió i l’audició. Les expressions facials de les emocions són innates, no apreses.
El reconeixement de les expressions facials de les emocions d’un altre persona és generalment automàtic, ràpid i exacte.
L’hemisferi dret té un paper més important en la interpretació de les emocions.
 HE > HD en comprensió de l’emoció, a partir del significat de la paraula. En reconeixement de paraules i lletres.
 HD > HE, en comprensió de l’emoció a partir del to de veu. Detecció de diferències en les expressions facials d’emocions.
 Lesió en l’hemisferi dret tenen dificultats per produir o descriure imatges mentals d’expressions facials d’emocions; però podien respondre amb facilitat qüestions sobre imatges sense emoció.
Trastorn de sordesa pura per a les paraules, causat per una lesió de l’escorça temporal esquerra.
 El pacient no podia comprendre el significat del discurs, però no tenia cap dificultat per identificar l’emoció que expressava l’entonació.
Això indica que la comprensió de paraules i el reconeixement del to de veu, són funcions independents.
Paper de l’amígdala i la CPF.
Lesions de l’amígdala deterioren la capacitat de les persones per a reconèixer les expressions facials d’emoció, especialment la de por; però no afecta a la capacitat de reconèixer emocions en el to de veu.
- Gran augment de l’activitat de l’amígdala quan persones miren fotografies de por.
- L’amígdala rep aferències visuals des de 2 fonts: o Colicle superior, i Nucli Pulvinar del tàlem, proporcionen informació visual a l’A.
 Visió cega afectiva: Algunes persones amb ceguera deguda a una lesió de l’escorça visual poden reconèixer expressions facials d’emoció (encara que no són conscients de estar mirant la cara d’una persona).
Percepció de la direcció de la mirada En els micos, les neurones del solc temporal superior (STS), estan implicades en el reconeixement de la direcció de la mirada dels altres.
- És important saber si una determinada expressió emocional va dirigida a un mateix o a una altra persona.
- Les persones reconeixen + ràpidament la ira si els ulls de l’altre persona es dirigien a l’observador; i la por si els ulls es dirigien a un altre lloc.
- Les lesions d’aquesta regió alteren la capacitat per discriminar la direcció de la mirada d’altre animal, però no la seva capacitat de reconèixer el rostre d’altres animals.
- Les connexions entre les neurones del STS i l’escorça parietal fan possible l’orientació de la mirada d’una altra persona ens ajudi a localitzar un objecte determinat a l’espai.
Fàstic Quan un subjecte veu cares que expressen fàstic, s’activen l’escorça de la insula i part dels nuclis basals.
- Lesions dels GGBB, provoquen alteracions en la percepció de fàstic/repugnància (pudor o acció de mal gust).
- En una enquesta sobre imatges de fàstic, deien que les que semblaven tenir un possible risc de malaltia eren les més desagradables.
- Persones amb la malaltia de Huntington i TOC perden habilitat en el reconeixement de la repugnància.
EXPRESSIÓ EMOCIONAL Les expressions facials de les emocions són automàtiques i involuntàries.
Els mecanismes neurals implicats en els moviments voluntaris dels músculs són diferents dels mecanismes neurals que regulen l’expressió emocional mitjançant els mateixos músculs.
- Somriure genuí vs falsos: els primers són regulats pel múscul orbitofrontal, i els segons pel múscul cigomàtic major (voluntari).
- Un somriure vertader implicar també músculs que envolten els ulls.
Dos trastorns neurològics amb símptomes complementaris: - Parèsia facial volitiva o intencional (Paràlisis facial intencional): Lesió en l’escorça motora primària corresponent a la cara, o de la connexió amb el nucli motor del nervi facial que controla l’expressió facial.
o El pacient no pot moure voluntàriament els músculs facials, però sí que pot expressar una emoció genuïna amb aquests músculs.
- Parèsia facial emocional. Lesió de la regió insular de l’escorça prefrontal, de la substància blanca frontal o de parts del talem; que connecten amb els nuclis motors voluntaris del bulb i de la protuberància caudal.
o El pacient pot moure els músculs facials voluntàriament, però no pot expressar emocions amb el costat afectat.
Aquests dos síndromes indiquen que els mecanismes cerebrals responsables dels moviments voluntaris dels músculs facial, són diferents dels mecanismes que controlen l’expressió involuntària i automàtica de les emocions mitjançant els mateixos músculs.
L’escorça cingulada anterior (CCA) podria estar implicada en el moviment muscular del riure.
La lesió de la CPFvm dreta, alterava la capacitat de les persones per comprendre i divertir-se amb acudits. Així, la CPFvm està implicada en l’apreciació de l’humor.
- Contra més divertits els acudits, més activació del nucli accumbens (Acc), i la CPFvm dreta.
- Contra més transgressors, més activació de l’A dreta i l’escorça orbitofrontal esquerra (COF).
Com ja sabem, l’HD, té un paper important en el reconeixement de les emocions a partir de la veu i de l’expressió facial de les persones. Doncs també té un paper important en l’expressió de les emocions.
- El costat esquerre de la cara sol mostrar una expressió més intensa.
Donat que el control motor és contralateral, l’HD és més expressiu que l’esquerre.
Les lesions de l’hemisferi esquerre no solen afectar les expressions vocals d’emoció. En canvi, lesions del HD provoquen incapacitat per manifestar emocions, tant per mitjà d’expressions facials com per modulació del to de veu.
L’amígdala està implicada en el reconeixement de l’expressió facial de l’emoció, però no està implicada en l’expressió emocional.
- L’extirpació de l’A, no afecta a l’expressió emociona, però la persona no reconeix l’emoció que expressa una foto seva amb cara de por.
Imitació de les expressions de manera innata (neurones espill) - IRA: augment freqüència cardíaca i temperatura pell.
- POR: augment freqüència cardíaca i disminució temperatura pell.
- FELICITAT: disminució freqüència cardíaca i no afecta temperatura pell.
...

Comprar Previsualizar