Sistema nervios 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura estructura i funció del cos humà II
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/02/2016
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA NERVIÒS 02/02/2016 CLASSIFICACIÓ ANATOMICA 1) Sistema nervios central - Encefal - Medul.la espinal.
2) Sistema nervios periferic.
- Nervis. 12 parells cranials i 31 parells raquidis.
- Ganglis nerviosos.
ENCEFAL Dividit en: cervell, cerebel i tronc encefàlic (mesencefal, protuberancia i bulb raquidi) MENINGES Membrana de teixit connectiu que envolta el sistema nervios (encefal i medul.la) per protegir-lo.
Formada per tres capes: - Duramare.
Aracnoides.
Piamare.
Entre la duramare i l’aracnoides hi ha l’espai subdural.
Entre l’aracnoides i la piamare hi ha l’espai subaracnoidal, on hi trobem el liquid cefalorraquidi.
DIFERÈNCIES A nivel cranial la duramare està formada per dues capes (externa i interna. La externa forma part del periosti de la calota. A nivel raquidi nomes hi ha una.
A nivel raquidi hi ha l’espai epidural entre la duramare i la vertebra.
La duramare cranial té tres extensions. La duramare entra a la fisura hemisférica formant la falç del cervell. A nivel de cerebel, també forma la falç del cerebel i separant el cervell del cerebel hi ha la tenda del cerebel.
Els dos hemisferis cerebrals están units pel cos callos.
CERVELL - Capa externa de substància gris  cortex cerebral. Format pels nuclis de les neurones.
- Capa interna de substància blanca. Formada per axons i dendrites. Hi ha circunvolucions del mateix hemisferi, cicunvolacions d’un hemisferi a l’altra i entre el cervell i les porcions inferiors del SNC i altres.
El cervell es divideix en lobuls: frontal, parietal, temporal, occipital i insula.
Cissures: de Rolando (Central), de Silvio (transversal) i parietoccipital.
GANGLIS BASALS Són masses de substància gris localitzades en la profunditat dels hemisferis cerebrals. Funcions: - Regulen l’inici i fi dels moviments.
Regulació del to muscular.
Contracció subconscient del muscul esqueletic. (Ex, moviment dels braços al caminar) Inici i fi de procesos cognitius (atenció, memoria i planificació) Control emocions junt amb els sistema límbic.
Están formats pel putamen, el globus palid i el nucli caudal. El putament junt amb el globus palid formen el nucli leticular, i els tres en conjunt formen el cos estriat.
ORGANITZACIÓ FUNCIONAL DEL CORTEX Hi ha tres arees: 1.AREEES SENSITIVES: reben información dels organs dels sentits. Están vinculades amb la percepció, coneixement cosncient de la sensació.
2.AREES MOTORES: inicien moviments. Donen ordres.
3.AREES D’ASSOCIACIÓ: funcions més complexes. Memoria, raonament, emocions… AREES SENSITIVES Localitzades a la meitat posterior dels hemisferis.
AREES SENSITIVES PRIMARIES Connexió més directe amb els receptors periferics.
AREES SENSITIVES SECUNDARiES D’ASSOCIACIÓ: Integren experiencies sensitives per generar patrons de reconeixement i conducta significatius.
1.AREA SOMATOSENSITIVA PRIMARIA Lobul parietal, posterior al solc central. Rep impulsos nerviosos de tacte, propiocepció, dolor, prurit, temperatura i està involucrada en la percepció d’aquestes sensacions.
2. AREA VISUAL PRIMARIA Pol posterior del lobul occipital. Rep información visual i esta vinculada amb la percepció visual.
AREA SENSITIVA PRIMARIA Part superior lobul temporal. Rep informacio auditiva. Percepció dels sons.
AREA GUSTATIVA PRIMARIA Cortex parietal sobre el solc cerebral lateral. Información del gust.
AREA OLFACTIVA PRIMARIA Superficie medial del lobul temporal. Impulsos olfactius.
AREES MOTORES AREA MOTORA PRIMARIA Lobul frontal per davant del solc central. Controla contracció voluntaria de musculs. L’hemisferi cerebral dret controla la musculatura de la part Esquerra del cos i al revés.
AREA LLENGUATGE DE BROCCA Lobul frontal hemisferi esquerre. Articulació de paraules. Afectació dona lloc a afasia d’expressió, sap el que vol dir pero no com dir-ho.
AREES D’ASSOCIACIÓ AREA D’ASOCIACIÓ SOMATOSENSITIVA Part posterior prop d’arees primaries. Rep informació d’arees primaries, del talam i d’altres parts de l’encefal. Permet determinar la forma i textura dels objectes sense veurels i tenir consciencia de parts del cos.
Integra experiencies sensorials previes, que permet comparar sensacions actuals amb passades.
AREA PREMOTORA Davant área motora primaria. Rep información del lobul parietal, dels ganglis basals i del talam.
Activitat motora apresa, complexa i sequencial. Genera impulsos nerviosos que provoquen contracció de musculs en un ordre determinat. Exemple: escriure.
AREA DE WERNICKE Regió extensa del lobul temporal i parietal esquerre. Interpreta significat de les paraules.
Una afectació provoca afasia de Wernicke que fa que no entengui les paraules i diu frases sense sentit.
LATERALITZACIÓ HEMISFERICA Hi ha diferencies anatomiques i funcionals entre els dos hemisferis cerebrals. Cada hemisferi s’especialitza en funcions diferents.
ESQUERRE Llenguatge, moviment costat dret, capacitat numérica, raonament logic… DRET Intuició, imaginació, sentit musical i artistic, olor, contingut emocional del llenguatge… ...