Apunts complets sobre la sentència 2 (10/2002 sobre una qüestió d’inconstitucionalitat.) per Dret Constitucional I (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencia política y Gestión pública + Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 09/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts sobre la sentència 2 (10/2002 sobre una qüestió d’inconstitucionalitat.) per Dret Constitucional I

Vista previa del texto

2. STC 10/2002, de 17 de gener Pràctica 29/02/2016. Sentència d’inconstitucionalitat.
10/2002 sobre una qüestió La premissa perquè hi hagi un control d’inconstitucionalitat de les lleis és que la Constitució sigui una norma de caràcter obligatori, i aquesta norma sigui superior a les lleis, és a dir, una norma suprema superior a les lleis dictades pel parlament. Tot i semblar lògic, en molts països en la història i avui dia segueix sense ser així. Ex: Gran Bretanya no té Constitució escrita. Allà les lleis són de la mateixa categoria que les lleis constitucionals.
Per presentar un RI cal que la llei hagi estat publicada (BOE o DOGC). Si ningú creu que una llei que ha entrat en vigor és constitucional, la llei segueix vigent.
La QI permet als jutges plantejar al TC la constitucionalitat d’una llei que estan aplicant. Els jutges poden no aplicar lleis pre-constitucionals si creuen que és inconstitucional. Si es posterior, l’han d’aplicar.
El fiscal no estava d’acord en què s’admeti a tràmit aquesta QI del jutge, perquè al ésser una llei anterior defensa que el jutge la pot no aplicar.
Com la QI és indirecte o incidental, és necessari que la llei en qüestió es trobi en el cas i que la seva constitucionalitat sigui incidental. És a dir, és un procés que sorgeix a l’hora de resoldre un procés. Requisits per acceptar una QI (aspectes processals d’aquesta sentència): - - Judici d’aplicabilitat: que la llei de la qual es dubte de la seva constitucionalitat, sigui aplicable al cas perquè el jutge no pot presentar un recurs d’una llei qualsevol.
Judici de rellevància: En aquest cas, hi ha un problema amb la definició de “domicili”. Segons l’article 557 LECrim l’habitació d’un hotel no és un domicili. En canvi, segons l’article 18.2 de la CE l’habitació d’un hotel podria ser considerada com un domicili.
L’article 191 del CP, ens diu la pena que tindrà un funcionari públic (que no sigui un jutge) per entrar a un domicili privat sense prèvia autorització, excepte aquells casos permesos per les lleis. Aquesta llei és la LECrim que permet que els funcionaris entrin en determinats llocs perquè aquests llocs no es consideren domicilis.
Els policies van entrar dins de les habitacions de l’hotel on estaven allotjats els periodistes. El que es pregunta el jutge és perquè van entrar a LES HABITACIONS DE L’HOTEL i no sap si la LECrim també deia que les habitacions d’un hotel són excepcions.
Aleshores, entén que si ho són, l’article 557 de la LECrim estaria en desacord de l’article 18.2 de la CE.
1 2. STC 10/2002, de 17 de gener QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT 1. Fets 2. Procediment (secció quarta de l’Audiència de Sevilla) 3. Judici de Constitució *Policies sense ordre judicial de registre demanen a l’amo d’un hotel evitar en dues habitacions, i ell els diu okay i els dóna la clau. Fan això respectant una llei pre-constitucional que encara està vigent, ja que no ha estat derogada pel TC. El jutge atura el procés i inicia el procés.
Funcionari públic: Implica que algú, no essent autoritat judicial en si en un domicili, sense consentiment ni ordre, comet un delicte.
CONCEPTE DOMICILI: Inviolabilitat d’entrar en un domicili (article 191 CP) Els policies aniran al CP ja que es considera “allanamiento de morada” RELACIÓ AMB LA SENTÈNCIA ANTERIOR: (Dret a aplicar = Codi Penal) - Judici a quo: Hi ha un fets que acaben en un jutjat.
- Judici constitucional: Es planteja la constitucionalitat d’una llei.
Relació referent a què és domicili: - Article 191 CP + Article 557 LECrim: És una llei ultra-preconstitucional, i el jutge pot inaplicar-la si vol, o presentar la qüestió al Tribunal Constitucional.
El TC: Dubta que hi ha hagut diferents interpretacions, i ens certs casos ha estat aplicada, i en altres no. Per tal d’evitar que això continuï així, es presenta la qüestió (article 18.2 CE, domicili inviolable).
INICI D’UNA QÜESTIÓ QUAN? En el moment anterior a dictar la sentència. Quan ja ha transcorregut tot el procés, aquest es frena. Si un jutge ho fa abans d’hora, i para el procés a quo, el Tribunal li declararà la qüestió prematura.
2 2. STC 10/2002, de 17 de gener COM? Haurà de fer un Auto (realitzat pels jutges i Tribunals i consisteix en una resolució judicial que, a diferència d’una sentència, no posa fi al procés), però abans de donar-la ha de donar audiència a les parts).
Podem plantejar el dubte de si s’ha de presentar o no la qüestió, i ens ha de donar veu per tal que ens diguin com veuen l’aspecte de constitucionalitat en el cas en qüestió.
ANTECEDENTS: Es recull l’acte, els fets, i l’audiència de les parts.
REQUISITS: Per tal de presentar la qüestió: - Rellevància Norma necessària al cas. Això vol dir que d’ella en depèn el fallo. Hi ha una vinculació directa entre el judici constitucional i el resultat del judici a quo.
Rellevància = dependència de la decisió de la constitucionalitat, així doncs, la decisió final depèn del Tribunal Constitucional.
- Aplicabilitat Es demana que el judici requereixi l’aplicació d’aquesta llei. El jutge ha de fer una aplicació de la norma i l’ha d’argumentar.
(Si una llei no s’aplica i es vol declarar inconstitucional, s’ha de fer mitjançant un recurs i no una qüestió).
SI NO ES COMPLEIX UN DELS REQUISITS HI HAURÀ UNA INADIMISIÓ DE LA QÜESTIÓ PEL TC.
3 ...

Comprar Previsualizar