Cohesió sintàctica (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estàndard oral i escrit de la llengua catalana
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 25/10/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

LA COHESIÓ SINTÀCTICA DEFINICIÓ DE TEXT El text és una unitat lingüística comunicativa, producte de l'activitat humana, que posseeix un caràcter social (ha de poder ser entès per un grup).
El text es caracteritza per l'adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió.
COHESIÓ El conjunt de mecanismes que s’utilitzen per connectar les frases i les clàusules d’un text (subordinades).
Exemple de cohesió lineal: -El debat migratori mobilitza els nouvinguts. La seva influència podria decidir les eleccions. (Sí que hi ha cohesió) -L’escriptora Marta Puig recull el premi després que els ha guanyat per dos vots.
(No hi ha cohesió correcta).
Per lligar les frases, tenim recursos: La cohesió treballa amb la referència (el llenguatge parla de la realitat) La referència és el procés verbal mitjançant el qual el parlant recupera la identitat d'una cosa particular o d'una classe de coses.
REFERÈNCIA TEXTUAL La referència textual, en concret, és la remissió d’un element lingüístic A (element fònic) a un element B (antecedent) de manera que A només es pot interpretar a partir de B.
-La torre de Pisa es restaurarà (exemple) -Els vehicles de motor contaminen.
Tipus de referència textual: • Contextual o exofòrica (té el referent fora del text) • Textual o endofòrica (té el referent dins del text) 1. Contextual o Exofòrica és la referència a un objecte que és present en el context de comunicació, que no en té prou amb els elements del text en què es troba per ser entès. (per entendre-ho, has d'estar en el context, en la situació) La Marta (està a la realitat) vindrà.
Aquella noia (mira la realitat) està sentada en aquell banc.
La referència contextual pot ser de dos tipus: Díctica: designació ostensiva (assenyaladora) d'un element que es troba en el context comunicatiu.
El seu significat només s'entén si estàs en el context). Hi ha tres tipus de dixi: • De persona (jo:centre díctic): pronoms febles forts de 1a i 2a persona (jo, tu...), pronoms personals febles (me,ens...), adjectius possessius (meus, teus...), morfemes verbal de 1a i 2a persona.
• De temps (ara:centre díctic): adverbis i locucions adverbials de temps (ahir, fa dues setmanes...), morfemes verbals.
• D'espai (aquí:centre díctic): articles definits (el, la, els, les), adjectius demostratiu (eixe, quest, aquella...), adverbis i locucions adverbials (allà, a tres quilòmetres...), els verbs de situació o moviment (anar, venir...).
De coneixement compartit: (cadascun de nosaltres fa com una mena d'enciclopèdia personal): són els noms propis que s'introdueixen en la notícia i es presuposa que els altres els coneixeran) > si l'altre comparteix amb tu el coneixement que hi ha darrera d'aquella paraula.
2. Textual o Endofòrica: (amb el referent dins del text) és la remissió d'un element lingüístic A (element anafòric) a un element B (antecedent), de manera que A només es pot interpretar a partir de B.
La noia que (noia -> s’ha de mirar en el text, no a la realitat) parla és de Tarragona La portaré demà la llibreta.
Hi ha dos tipus de referència textual: • Sintàctica • Semàntica La sintàctica expressa la coreferència mitjançant pronoms.
Ex: La meva germana s’ha comprat la moto. La guarda al garatge. Ant: la moto, Anàfora: el pronom LA -> avantatge que son parelles curtes i es fàcil de dir i sense esforç Alhora, hi ha cinc tipus de referència sintàctica: 1. Anàfora de referència: l'antecedent i el terme anafòric tenen el mateix referent (el jugador va agafar LA PILOTA i LA va...). Ex: El jugador va agafar la pilota i la va col·locar a la cistella.
2) Anàfora de sentit: l'antecedent i el terme anafòric tenen el mateix sentit però un referent diferent. S'hi treballa amb categories. (el mateix tipus de cosa perè no la mateixa cosa). Ex: Ella menja caramels de meduixa, jo en menjo de menta. Ex: El president fa servir jerseis de llana. El secretari en fa servir de cotò.
3) Anàfora el·líptica: amb una manca de realització morfemàtica superficial del terme anafòric. Ex: Els nacionalistes guanyen les eleccions en vots i escons a les quatre circumscripcions però __ han de pactar amb d’altres formacions.
4) Anàfora textual: amb un tros de text com a antecedent. (pronom HO). Ex: Els nacionalistes guanyen les eleccions en vots i escons a les quatre circumscripcions. Va confirmar-ho el recompte de vots d’ahir.
5) Catàfora: amb l'element anafòric abans de l'antecedent. Ex: El jugador la va agafar amb les dues mans la pilota.
La referència semàntica expressa la coreferència mitjançant SN.
Hi ha tres tipus de referències semàntiques: • De repetició • Lèxica • Textual Anàfora semàntica de repetició: 1. La repetició idèntica: L'àrbitre va indicar falta. L'àrbitre no havia vist tota la jugada.
2. La repetició parcial: El degà de la facultat va preferir silenci. El degà desconeixia l'abast del fet.
3. La definització: (Esta el SN en indefinit i es passa a definit, ja que primer presentem el subjecte de l’oració o l’element del que parlem). Un nen ha estar ferit per un obús enemic.
El nen anava a l'oració dels divendres amb el seu pare.
Anàfora semàntica lèxica: és la relació semàntica de semblança entre dos mots. Hi ha dos tipus d'anàfora semàntica lèxica: • Absoluta (monarca/rei) • Denotativa (vell/carrossa).
Anàfora semàntica textual: (cohesió semàntica però dins d'un text): és aquella recuperació de significat mitjançant recursos semàntics que nomès s'actualitzen dins els textos.
· Tipus d'anàfora semàntica textual: 1. De semblança • 1 hipònim - 1 hiperònim: La hiponímia és la relació d’inclusió entre dues unitats lèxiques en què la de menor abast és un tipus de la de major abast.
Menor abast: Mandarina (hipònim).
Mayor abast: Fruita (hiperònim.
Menor abast: Margarida (hipònim).
Mayor abast: Flor (hiperònim).
Menor abast: piano / oboè (hipònim).
Mayor abast: instrument musical (hiperònim).
Menor abast: carrer, rambla (hipònim).
Mayor abast: via urbana (hiperònim).
Ex: Li agrada molt el ciclisme. De fet, practica aquest esport des de petita.
Ex: Hi ha hagut una bola collita de peres. Les fruites es conserven en cambres frigorífiques.
Per què funcioni com a parella, hi ha una exigència cohesiva, el hipònim ha d’anar abans i el hiperònim després.
• 1 hiperònim amb més d'un hipònim: Els valors borsaris han experimentat una millora notable. Els elèctrics encapçalen els guants. Els siderúrgics mostres alces considerables. I els alimentaris es mantenen.
• SN anafòric ocasional: és la relació que s'estableix entre dos sintagmes nominals pel fet de ser en un mateix text. Un sol dels elements no remet automàticament a l'altre fora del text concret en què els ha utilitzat l'autor. autor - Ausiàs March; l'obra - Tirant lo Blanc. L’autor del text fa el seu propi sinònim encara que en el diccionari aquesta paraula no sigui un sinònim de la paraula que destaca el text.
Ex: El novaiorquès Jonathan Littell ha guant el premio Goncourt amb la novel·la Les bienveillantes. L’autor no ha anat a recollir el prestigiós guardó que ha merescut la seva obra.
Jonathan Litell = Autor Premi Goncout = prestigiós guardó Novel·la Les Bienveillantes = La seva obra Ex: El tancament de les mines de Cardona complica seriosament el futur del poble.
Cardona = Poble 2. D'inclusió: És la relació que s’estableix entre dos sintagmes nominals pel fet de referir-se un a una part de l’altre. NO S'HA DE CONFONDRE AMB HIPONÍMIA (TIPUS DE).
AQUÍ FA REFERÈNCIA A PART DE.
Ex: L’equip es concentrarà a Andorra. Els entrenadors i els directius van sortir ahir de Barcelona a les vuit del vespre. Avui ho faran els jugadors escollits.
Equip: entrenadors, directiu, jugadors (La gent pensarà que es dins d’aquest equip) 3. D'oposició: és la relació coneguda tradicionalment des de la retòrica com "antonímia" i es basa en l'oposició semàntica de dos SN o dos verb Ex: El PP ataca i CiU es defensa. (dues paraules oposades que enganxen).
Ex; Des de l’oposició s’han sentit veus que reclamen més informació. El partit del govern al·lega el seu desconeixement dels fets.
Exemple en text: Un professor -> el professor (de repetició) L’ -> anàfora sintàctica Li -> anàfora sintàctica -lo -> anàfora sintàctica Un exalumne d’un institut (2) d’Alacant va agredir un professor (1) mentre un alumne grava els fets amb un telèfon mòbil. El professor agredit el (SINTÀCTIC) va descobrir fumant una cigarreta en una de les aules, acompanyat d’un amic i els (SINTÀCTIC però també fa referencia al altre) hi va demanar que li acompanyessin fins al despatx del director. Tots dos (INCLUSIU) es van negar a fer-ho, i el jove (OCASIONAL) va pegar-lo fins a tirar-la a terra.
El seu (SINTÀCTIC) company, mentrestant, enregistrava l’agressió.
...