Condicions suficients i necessàries per l'expansió 1997-2007 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 10/11/2014
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA ESPANYOLA Condicions suficients i necessàries per l’expansió 1997-2007 ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 7: Condicions necessàries i suficients per l’expansió 1997-2007 Espanya quan entra a formar part de la Unió Europea pesa un 10% en aquesta.
L’expansió que va viure Espanya en aquest període va ser insòlita. Unes condicions concretes van facilitar aquesta expansió: una necessària i unes altres suficients.
Condició necessària: És la possessió de la moneda única, l’euro. L’euro va permetre una expansió forta encara que insostenible en el temps com ha mostrat la història.
Condicions suficients: 1. Expansió del crèdit.
Aquest augment en la mesura del crèdit de tots els sectors del país va ser possible gràcies a la disponibilitat excessiva de recursos en el mercat financer a uns preus molt baixos. El sector privat va ser el més endeutat. L’endeutament va ascendir a un 20% entre 1997 i 2008. El crèdit arribava al sector privat a través de les empreses financeres que canalitzava aquest endeutant-se amb l’exterior.
L’endeutament va ser evident perquè sinó el país hauria hagut de buscar aquell 20% de necessitat (endeutament) d’una altra font que no podia ser altra que l’estalvi i per tant renunciar a una part del consum, cosa que no era acceptaria el país en aquell període d’expansió. Algunes dades: 1999 2008 PIB 11% 12% Crèdit privat 8% 17% Les famílies dins del sector privat van ser les més endeutades, comprovem-ho comparant aquestes dades: Famílies 1995 2008 60% 140% Espanya __ 70% Itàlia __ 90% França __ 80% Alemanya Van passar d’un endeutament del 60% a un endeutament més que el doble, al 140%.
L’endeutament excessiu és com “comprar el futur”, s’agafa el consum i la inversió del futur portant-les al present i evidentment restar creixement al futur (no gastaran/consumiran en el futur, ja que hauran de pagar el crèdit). I si a aquesta reducció de creixement futura se li suma una crisi financera posterior, això fa que la crisi i l’estancament econòmic sigui molt més accentuat (2010).
2. Boom demogràfic.
Aquesta condició es desglossa en dos factor que fa que augmenti significativament la demografia d’Espanya.
2.1. Intern: Hi va haver el “Baby boom” de 1960-1975, on la taxa de natalitat va ser molt elevada. Això apunta a que a partir del 1980 entraran al mercat de treball, a la demanda d’habitatge, i a altres aspectes aquesta població nova/jove.
2.2. Extern: En aquests anys observem que el país viu una entrada massiva d’immigrants. Al 1995 entren 0.5 milions de persones i al 2007 entren 5.5 milions. Aquesta població s’afegeix al “Baby boom” ja que els immigrants que entraven tenien una edat jove (16-45).
Aquestes condicions demogràfiques ajuden a l’estimulació d’aquesta fase expansiva i al creixement del mercat intern. El fet demogràfic està directament relacionat amb la creació de llars.
Mitjana · 1970-1997 >> 150.000 llars/any · 1998-2007 >> 450.000 llars/any La demografia està vinculada directament a l’ocupació. No hem de perdre de vista el sector de la construcció que s’explicarà més endavant i que justifica el creixement de l’ocupació. Però l’ocupació no només està impulsada per la construcció, sinó que també per altres sectors arrossegats per la construcció i que tenen un paper important relacionats amb aquesta: transport, indústries, registradors legals,...
Aportació de la construcció al creixement de la ocupació: -2000 > 9% -2000-2007 > 22% 3. Expansió residencial (construcció) Tal com s’ha dit abans la construcció i la demografia tenen una relació estretament vinculada. Si augmenta demografia hi ha més necessitat d’habitatges, i per tant aquesta és una causa que explica el fet que la construcció d’habitatges explota. L’aportació al creixement per part del sector de la construcció era de 9.3% el 2000 i passa a ser de 40.6% entre 2000-2007.
 1970-1995 150.000 habitatges iniciats/any  1998-2008 450.000 habitatges iniciats/any  2008 aproximadament 1 milió, nº habitatges nous pendents de vendre Els preus de l’habitatge van viure un increment anual del 10% entre 1995-2008, amb un creixement acumulat de preus del 270%. L’augment del preu dels habitatges va tenir una conseqüència directa en el comportament de les famílies.
Les famílies estalvien per motius de precaució. Quan van observar que els preus dels seus actius (habitatges) augmentaven de valor, volia dir que la seva riquesa estava augmentat i és com si l’estoc d’estalvi que volien aconseguir ja l’haguessin assolit. Directament la renda de les famílies deixa de computar l’estalvi i passa a ser tot consum. També augmenta el crèdit perquè tenen possibilitat de pagament. L’habitatge és l’estalvi principal de les famílies espanyoles; el 85% de les famílies tenen casa pròpia i d’aquests el 50% amb la casa pagada en la seva totalitat.
L’augment del consum fa que les importacions creixin espectacularment més que les exportacions, i juntament amb l’excés de demanda interna (+consum) l’expansió s’accentua.
4. Expansió del sector públic per atendre la demografia creixent Visió general Totes aquestes condicions expliquen una bombolla impulsada pel crèdit. Durant aquesta etapa s’acumulen So negatius de tots els sector i quan esclata la crisi del 2008 el creixement desapareix però el deute que s’ha generat persisteix. El problema real és l’acumulació de tots els problemes de l’economia espanyola en el balanç durant els anys. Aquí apareix el concepte de estoc d’endeutament, que és l’acumulació del deute públic.
POSICIÓ NETA DE INVERSIÓ INTERNACIONAL = ACTIUS FINANCERS PASSIUS FINANACERS El deute net acumulat exterior a Espanya el 1997 era de -35% i al 2007 va ser del -95%.
Els passius financers al 2008 van ser de 2.4 bilions dels quals podem excloure aproximadament 0.6 bilions d’empreses que estan en el país instal·lades amb voluntat de permanència (no les hem de pagar a curt termini). El restant, 1.8 bilions és deute que s’ha de refinançar perquè no estan a emissió perpètua, i per tant el país ha de tornar a emetre deute.
1,8 bilions 0.3 M sector públic 0.5 M sector empreses no financeres 1 bilió sector empreses financeres.
Al 2008 Espanya es troba davant la crisi i té problemes de solvència perquè ha acumulat molts passius financers i a més a l’hora de refinançar té problemes de liquiditat.
Aquest endeutament es va dur a terme quan el país tenia expectatives positives sobre el seu creixement futur.
Conseqüències El dèficit exterior per si mateix no és un problema si s’utilitza aquell deute per augmentar l’estoc de capital productiu del país. El problema està en que aquest deute no es va utilitzar per invertir en productivitat. L’explosió del deute va dificultar molt la situació. El deute és un flux difícil de liquidar, no com els altres fluxos de demanda, preus, productivitat que es poden ajustar encara que amb conseqüències socials costoses. Per tant per solucionar l’endeutament excessiu s’ha d’actuar de manera severa i prudent per tal de liquidar-ho ja que necessita molt temps.
El saldo exterior en aquesta etapa restava creixement (era negatiu perquè les importacions eren molt majors a les exportacions). Això indica que hi va haver una pujada molt forta dels preus en relació als socis del mercat exterior i és com si s’hagués revaluat la moneda (apreciació del tipus de canvi real). Cada cop era més car comprar a Espanya. Les exportacions tenien dificultats per créixer i les importacions evolucionaven molt més que el ritme de les primeres.
L’augment dels preus degut a l’excés de demanda interna i l’augment dels salaris en relació als socis del mercat es defineix com una pèrdua de competitivitat exterior comprovada amb el cost laboral unitari que creix degut al creixement de salaris sense el creixement de productivitat.
I per últim el model hipertrofiat de la construcció sumat als comportament insostenibles dels altres sectors del país, tot va portar el país a la baixa, recessió i crisi.
...